Un carnet amb punts pels polítics

Un titular de CatalunyaPress del periodista Felip Querol crida l’atenció “Feijóo proposa un visat migratori per punts que premiï la integració i vinculi les ajudes a l’ocupació” on ens explica que presenten els populars per tractar la qüestió de la immigració.

Diuen que ha de prioritzar els coneixements culturals, suposo que d’Espanya perquè en el cas de Catalunya no recordo pas que demanin de prioritzar-los, també que els nouvinguts tinguin una capacitat d’integració i ocupació en sectors amb dèficit laboral, o sigui les feines que els d’aquí no volem fer, i que curiosament acostumen a ser les que tenen els salaris més precaris, i sobretot que les possibles ajudes estiguin lligades a la cerca activa de treball.

Si ens centrem en els polítics, proposo crear un carnet amb punts també per ells, tindria que prioritzar coneixements culturals, no titulitis, coneixements culturals reals, que a més a més tinguin una capacitat d’integració total amb la població, no nomes es tracta de pagar-los el “bocata” i el bus per anar a mítings i fer-los de claca; tambe que estiguessin predisposats a ocupar llocs de treball on hi ha dèficit laboral, no se, per exemple a ensenyament hi ha dèficit, a sanitat hi ha dèficit … per parlar nomes d’un parell d’exemples, i a més que les seves remuneracions estiguessin lligades a la productivitat positiva envers la societat.

Segons l’article també diuen que “si els països d’origen ens ajuden a posar ordre, seran recompensats. I si els països d’origen incentiven el desordre, evidentment no, i no tindran visat les persones que vinguin dels països que no es comprometin a mantenir l’ordre» aquí podríem continuar fent paral·lelismes amb el sector econòmic dels polítics, però clar, qui ens ha d’ajudar als ciutadans a posar ordre en el col·lectiu dels polítics? ells? no, segur que no i com podríem desincentivar-los perquè deixessin de nodrir al país de politiquets de joguina, altrament dits personatges poc productius?

El periodista continua tot dient que “Feijóo ha resumit la seva proposta en tres pilars: contribució, integració i ordre. Han de contribuir al desenvolupament del país, integrant-se culturalment, complint les seves obligacions, alhora que es protegeixen els drets dels qui ja formen part d’Espanya”, home, si la totalitat dels polítics espanyols, els del govern i els de la oposició, complissin amb aquest tres pilars, contribució, integració i ordre, tot plegat serien figues d’un altre paner o un altre gall ens cantaria.

També ha assegurat que necessitem un marc migratori clar, que ordeni l’arribada de persones i vinculi les ajudes a la integració i al treball «tots els drets per als qui treballen davant els qui venen a viure dels qui treballen» potser es tan fàcil com que ells mateixos s’apliquin aquests criteris. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Renéixer transformant-se

Ara ja fa més de 130 anys que una colla de santfruitosencs, els nostres avantpassats, van fer el cor fort i tot confirmant la dita de que fa més qui vol que qui pot, es van dir allò de que hi ha molt de camp per córrer, i es van embrancar en un projecte, que segur que a alguns els hi va semblar una idea esbojarrada, que en el fons feia palesa la necessitat de guanyar-se les garrofes o les mongetes, com ho vulgueu dir.

Durant anys i anys, l’espai físic que tenia la Cooperativa la Agrícola, era un veritable focus d’activitats comercials, socials i lúdiques del poble, els anys van anar passant i es van viure grans moments a la botiga, al bar i a la sala, fins que finalment l’empenta de la vida moderna, propiciat principalment per les noves tecnologies i les noves d’ofertes tan comercials com d’oci, va fer que a les instal·lacions de la Cooperativa s’anessin reduint les activitats publiques.

Ara, una pila d’anys més tard, una colla de gent, cal dir que tinc el privilegi de que m’han deixat col·laborar en aquest nou repte, han decidit que cal rellançar la Cooperativa, que no pot ser que una de les entitats més antigues, si no la més antiga del poble, no torni a ser capdavantera en la vida social i cultural local, i per aquest motiu han endegat el grup de treball anomenat “Repensem-nos” integrat per diverses persones del col·lectiu de l’entitat. Es tracta d’aconseguir poder oferir activitats culturals, d’oci, esportives i recreatives amb vocació comunitària, amb la intenció de augmentar el valor social i territorial, sense oblidar les possibilitats de col·laborar amb altres entitats i col·lectius, per desenvolupar iniciatives d’impacte local i comarcal.

El projecte ha començat a rodar, el primer que s’ha fet i que hem pogut veure, son les obres d’arranjament de la coberta de l’edifici, s’han retirat les plaques de fibrociment amb contingut d’amiant i s’ha substituït per una nova coberta, mantenint l’estructura que hi havia d’encavallades, però amb noves bigues de fusta. S’han col·locat panells amb aïllament tèrmic i acústic, acabat en teula ceràmica, refent les canals exteriors i substituint els baixants tan interiors com exteriors.

Hi va haver una època en que una colla de santfruitosencs van creure en un projecte, i ara que 130 anys després encara es viu, els descendents, d’aquells il·lusionats esbojarrats que perseguien un difícil somni de conquestes socials, volen rellançar aquesta històrica entitat, jo m’ho crec i per això hi vull participar, els agraeixo que em deixen ser part de la historia contemporània i futura de la Cooperativa la Agrícola. Imatge del logo de la Cooperativa La Agrícola.

I vosaltres hi voleu dir la vostra? voleu ser part de la historia? … animeu-vos!!! trobareu l’enquesta al QR i al següent enllaç, participeu-hi !!! enquesta Cooperativa La Agrícola (Montpeità 1747)