Etiqueta: Informació

Publicat a

A qui votar

Avui sortia a la premsa, concretament a eldiario.es un article amb el títol “Polèmica a Suècia després de reconèixer el seu primer ministre que usa ChatGPT per a una segona opinió: no vam votar a ChatGPT”, en col·laboració amb The Guardian signat per Miranda Bryant.

Diu l’article que el primer ministre suec, Ulf Kristersson, fa consultes habituals a diferents eines d’intel·ligència artificial per tenir una segona opinió en la seva labor de govern. Ostres, un noi que mana un país europeu, vol fer creure als seus conciutadans que governa amb coherència i sentit comú, i per això utilitza, presumptament i segons la premsa, ChatGPT y LeChat, i per rematar-ho diu que els seus companys d’executiu també fan ús de la intel·ligència artificial per a desenvolupar la seva feina, la seva tasca de govern. Estem ben arreglats.

Centrem-nos, aquesta colla de “capitostos” que governen els països, sovint treballen amb dades de les anomenades sensibles, dades que es poden utilitzar fraudulentament segons en quines mans caiguin, però tot i així utilitzen la IA, recordeu el que en deia el professor Sala i Martin, que ja hi vaig fer referencia al meu article “Els psicòlegs AI” , en el que repetia les paraules del professor “la intel·ligència artificial no es intel·ligent, son unes maquines que aparenten intel·ligència però que no son intel·ligents, no oblidem que no son psicòlegs, no son persones, no son amics, son programes, son algoritmes”.

Continuem amb l’article en qüestió, diu que un portaveu del primer ministre, va afirmar posteriorment que aquest no corria riscs en utilitzar la IA, ja que no es tracta d’informació sensible en matèria de seguretat, nomes l’utilitza per tenir una estimació. Carai, carai, segons diu l’article, Virginia Dignum professora d’Intel·ligència Artificial Responsable a la Universitat d’Umeå, al Dagens Nyheter, va afirmar que “la IA no és capaç d’oferir una opinió significativa sobre idees polítiques i que simplement reflecteix els punts de vista dels qui la van crear” continua dient que “com més es confiï en la IA per a coses senzilles, més gran és el risc de confiar excessivament en el sistema, es una pendent perillosa”. I acaba dient que “hem d’exigir que es garanteixi la fiabilitat. No hem votat a ChatGPT”.

Quan aquest il·luminats, encara que possiblement els il·luminats son nosaltres, els ciutadans, per confiar en aquests tipus de personatges, perquè no ens enganyem no n’hi ha nomes a Suècia, aquí, al nostre país n’hi tenim un feix; com deia quan aquest politiquets il·luminats fan consultes a la IA, nomes parlen de pastorets, de caramelets, de bajanades, mai, mai hi posen cap tipus de dades sensible, aleshores quin tipus de consulta fan? tenir una segona opinió en la seva labor de govern, quina labor de govern? Si reparteixen be o malament els caramelets als súbdits? o si els pastorets del darrer Nadal eren bonics?

Es curiós que sense voler-ho, sense fer res, cada vegada hi ha més presencia d’una nova opció política, a la que com diu la Virginia, nosaltres el poble sobirà, no l’hem pas votat, això si, els politiquets possiblement i d’amagatotis hi fan pactes contra natura, possiblement es deixen influenciar, i nosaltres crèduls inconscients, seguim a ulls clucs les seves directrius, les seves incongruents explicacions de que el futur de tots plegats a les seves mans serà molt millor. Ai Deu meu, estem ben arreglats. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Per què sembla que no hi ha notícies positives a la premsa des del 2000?

Avui tenia neguit per escriure, obro el Word, i a partir de la darrera actualització veig que em surten uns imputs per ajudar a escriure i un d’ells diu textualment: “descriure el que li agradaria escriure” i he pensat i perquè no? i li he demanat: “Perquè no hi ha notícies positives a la premsa, tot són males notícies, guerres, atemptats, no hi ha res de bo? En català” i el resultat es aquest escrit que publico avui. En el mateix context li he demanat a Copilot la creació d’una imatge de noticies positives a la premsa, i el Designer m’ha generat aquesta imatge. Per la meva part, avui res a dir, els fets son els fets i el resultats son els resultats. Imatge i crònica generades amb IA (Word-Copilot-Designer).

Una reflexió sobre el predomini de les males notícies i la presència d’informació positiva

Vivim immersos en una era d’informació immediata on, a través de la televisió, la ràdio, la premsa escrita i especialment internet, rebem constantment notícies d’arreu del món. Però, moltes persones es fan la mateixa pregunta: per què la premsa sembla prioritzar les males notícies? Per què, des de l’any 2000, el relat informatiu sembla dominat per guerres, atemptats, crisis i desastres, mentre que les bones notícies passen desapercebudes? Aquesta inquietud és compartida per moltes persones i té arrels diverses, tant socials com psicològiques.

L’atracció pel negatiu: una qüestió humana

Diversos estudis en psicologia han demostrat que els éssers humans tenim una tendència natural a prestar més atenció a les informacions negatives que a les positives. Aquest fenomen, conegut com a “negativity bias” o “esbiaixament negatiu”, té un origen evolutiu: al llarg de la història, detectar els perills i els esdeveniments adversos era essencial per a la supervivència. Aquesta inclinació fa que, quan llegim titulars, tendim a fixar-nos més en aquells que anuncien conflictes, desastres o tragèdies.

La competència mediàtica i la recerca de l’impacte

Des de l’any 2000, la irrupció d’internet i les xarxes socials ha accelerat el ritme de consum de notícies i ha incrementat la competència entre mitjans. Les empreses periodístiques, per captar l’atenció d’una audiència cada cop més dispersa, han prioritzat sovint els titulars que generen emoció, sorpresa o alarma. Això ha portat a una cobertura més intensa d’esdeveniments negatius, ja que aquests tendeixen a provocar una resposta emocional immediata i una major vitalització.

  • Les notícies de guerres, atemptats o catàstrofes generen més clics i comparteixen més ràpidament a les xarxes socials.
  • Els mitjans depenen sovint del trànsit web per subsistir, i les males notícies, malauradament, “venen” més.

El context històric: del 2000 ençà

Els primers anys del segle XXI han estat especialment convulsos: els atemptats de l’11 de setembre de 2001, les guerres d’Afganistan i l’Iraq, la crisi econòmica de 2008, les onades de terrorisme a Europa, la crisi dels refugiats, pandèmies com la grip A o la COVID-19… Tots aquests esdeveniments han marcat la cobertura mediàtica global, contribuint a la sensació de que només passen coses dolentes.

A més, la globalització informativa fa que ens arribin notícies negatives d’arreu del món, magnificant la percepció de desastre continu.

No tot és negatiu: la presència de bones notícies

Tot i aquesta tendència, és fals afirmar que no hi ha notícies positives. El món també està ple d’avenços, de gestes solidàries, de descobriments científics, d’històries d’esperança i superació. Sovint, aquestes bones notícies passen més desapercebudes, però existeixen i en molts casos tenen un gran impacte.

  • Progrés mèdic: avenços en el tractament de malalties, vacunes i teràpies innovadores.
  • Solidaritat: moviments socials, accions solidàries, ajuda humanitària i iniciatives locals que canvien vides.
  • Avenços tecnològics: solucions sostenibles, energies renovables, projectes per protegir el planeta.
  • Històries inspiradores: persones que superen dificultats i contribueixen a una societat millor.

Molts mitjans han creat seccions específiques de bones notícies (“good news”, “notícies amb esperança”, etc.), i existeixen portals dedicats exclusivament a compartir històries positives. Això demostra que, si bé les males notícies predominen, la informació positiva té el seu espai i és apreciada per una part important del públic.

Cap a un consum crític i equilibrat de la informació

Per no quedar atrapats en la negativitat, és important adoptar una actitud crítica i activa envers el consum informatiu:

  • Buscar fonts diverses i fiables.
  • Reservar temps per a llegir seccions de ciència, cultura, societat o bones notícies.
  • Compartir històries positives i contribuir així a equilibrar el relat col·lectiu.
  • Recordar que la realitat és complexa: tot i els reptes, el món també avança a molts nivells.

Conclusió

La premsa, des de l’any 2000, reflecteix una realitat global plena de desafiaments, però també d’esperança i avenços. La tendència a destacar les males notícies respon a factors humans, econòmics i tecnològics, però això no significa que no hi hagi motius per a l’optimisme. Les bones notícies existeixen, i depèn de nosaltres buscar-les, donar-los veu i contribuir a construir una visió més equilibrada de la realitat.

Publicat a

Prou, prou, prou …

Expressió que va fer popular en Josep Cuní ara deu fer quasi dues dècades, però aquests mots encadenats, crec que actualment tornen a tenir sentit, unificant la seva verbalització pel conjunt de la ciutadania.

Avui a la Vanguardia digital, noticies publicades a la seva portada: article de Carlota Guindal i de Joaquín Vera , primer titular “Elèctriques, bancs i tabaqueres van pagar a l’ex-despatx de Montoro” , segon titular “Hisenda va pressionar fiscalment el joc en línia per afavorir un client de l’ex-despatx de Montoro” i un tercer titular “Equipo Econòmico va cobrar 2 milions de la major tabaquera després d’interessar-se en pujar impostos a les marques low cost” hem de suposar que ambdós periodistes tenen unes bones fonts d’informació per poder publicar tan material referent a suposades activitats il·lícites, presumptes modificacions legislatives via una xarxa d’influències amb tractes de favor, i parlen de pagaments milionaris de moltes empreses de diferents sectors.

Si continuem, trobem l’opinió d’en Jordi Juan director de la Vanguardia, que sota el titular “Un cop a la credibilitat” ens parla de que en Montoro a priori te tota la presumpció d’innocència, però que si es confirma tot el que ha trobat en set anys un jutge de Tarragona i una fiscal, sembla ser que expedientada per fer la seva feina, diu que “és una vergonya per a tots aquells ciutadans patidors que intentem complir sempre amb Hisenda”.

I ara deixeu-me fer referencia a un darrer titular “A els aliats d’en Sánchez no els importa empassar-se la corrupció” article de Silvia Angulo segons el qual posa el titular en boca de la portaveu dels populars al Congres.

Dit tot això, teniu lectura expandida si voleu per veure com esta el panorama actual al nostre país, estem ben arreglats, encara que no ens enganyem si obrim la finestra perceptora a nivell mundial, la situació no es que millori pas; per això es fa necessari entonar conjuntament aquests mots de l’encapçalament, encara que no en la línia del que s’anomena extrema dreta, o posicions i proclames extremistes, que tot ho sostenen amb tenir “ma dura” però nomes amb aquells que a ells els interessa, i donar “facilitats” també nomes a aquells que a ells els interessa. Com diu la mateixa periodista en un altre apartat “El problema no és de finançament, és de gestió” i es cert, sovint ens rodegem i votem a uns personatges que, en el suposat cas de que tots comencin amb bones intencions, alguns, masses, acaben torçant-se i això perjudica a la societat, a tots nosaltres, com una carga de profunditat devastadora al sistema polític, econòmic i social del país. Quins mecanismes legals podem activar, per tal de donar sentit a aquests mots encadenats? … prou, prou, prou … Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

El sistema per complet va fallar

La setmana passada es va conèixer la decisió judicial referent al cas, que ja hi ha qui ha anomenat com el desastre financer més important de la història econòmica d’Espanya, de la sortida a borsa de Bankia, i que l’Audiència Nacional no hi troba cap motiu de delicte. Es cert que de les nostres butxaques van sortir quasi 25.000 milions d’euros, encara que realment no queda clara la quantitat, però molts diners, molts, son els que com a espanyols ens ha costat aquesta brometa. Si no vaig errat, la despesa sanitària a Catalunya es de 8.800 milions d’euros, lluny dels quasi 10.000 milions gastats anys enrere, però amb els diners llençats amb Bankia, a Catalunya teníem diners per pagar 3 anys de la despesa sanitària de la millor època pressupostaria. Però el mateix passa amb els pressupostos del País Valencià, 6.600 milions d’euros per sanitat (4 anys), o els de Galicia, 4.000 milions d’euros (6 anys) o els d’Andalusia. 10.000 milions ( 2 anys) …… però tot i ser certa la disbauxa de diners, no hi ha culpables. Els jutges, segons la premsa, diuen que els inversos tenien informació “amplia i precisa” … a veure, informació “amplia” que vol dir? molta informació? excés d’informació? molt rotllo i poques dades rellevants? … que volen dir amb informació amplia? I que vol dir informació “precisa”? que te exactitud i fidelitat? que te claredat i nitidesa? coneguda amb certesa i/o sense vaguetat? … que volen dir amb informació precisa? Nomes una reflexió ……. excés d’informació es sinònim de desinformació Recordem que l’any 2016, el Tribunal Suprem va assenyalar les greus inexactituds del fullet de l’oferta publica i va obligar a l’entitat a retornar els diners als accionistes. Amb el que es pot llegir a la premsa, el que ens diuen es que com que la sortida a borsa va ser supervisada amb èxit pel Banc d’Espanya i per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, els gestors de Bankia no tenen culpa de res, però tampoc els supervisors esmentats, el problema es que “el sistema per complet va fallar” …… “collons”, ni van tenir la culpa els gestors de Bankia, ni el Banco de España, ni la Comisión Nacional del Mercado de Valores ….. no , si al final, segur que ens diran que la culpa va ser dels inversos per invertir en Bankia. No se fins a quin punt els intervinents tenien més o menys culpa, el que si que es segur, es que els ciutadans no en teníem cap de culpa, però com sempre som els que paguem les “tonteries” dels “líders” i “gestors” tan econòmics com polítics, i com sempre els causants reals del forat econòmic, queden sense càstig. Quan aprendrem a exigir que realment tots siguem iguals, tal i com diu la, tan esmentada en alguns moments, constitució? Si realment tots som iguals, perquè determinades persones prenen decisions “errònies” amb conseqüències desastroses per la majoria de la ciutadania, però no sempre son escarmentats amb consonància amb la gravetat de les seves accions? Ara hem parlat de greuges econòmics, però en ocasions son més greus, parlem de la sanitat, parlem del coronavirus, o no cal que perdem el temps? Montpeità 1518.

Publicat a

De qui són les dades sanitàries

Creiem que es un tema actual, perquè darrerament n’han parlat mes?, no, ja fa quasi una dècada, segons la premsa, que es parla d’això; les primeres mencions a les oportunitats que ofereix la informació mèdica dels ciutadans, les trobem a diversos documents publicats per allà l’any 2006. Ens diu la premsa que el 4 de juny de 2013, la Generalitat va aprovar el Projecte VISC+. Segons la nota de premsa publicada al seu web, l’objectiu del VISC+ és “posar la informació sanitària a disposició dels ciutadans, les empreses i la recerca” per “millorar els serveis de salut”, “millorar la recerca” i “posar en valor el coneixement”. L’enllaç on podeu trobar informació de VISC+, es: http://aquas.gencat.cat/ca/projectes/visc/. Tot això em sembla molt be, però si fins avui en dia jo encara no puc tenir accés a les meves dades mediques, perquè hi ha de poder tenir accés, per exemple un laboratori, o no es així?. Fa poc temps, vaig poder participar en unes jornades de l’ICS, referents a la previsió de futur de la relació entre la sanitat i els pacients; i en algun dels debats, van sorgir referencies al tractament de les dades mediques dels pacients. Jo continuo manifestant la meva postura, i es que jo vull tenir accés a les meves dades mediques, pel que necessiti, però no estic pas posant cap tipus de impediment a que es puguin utilitzar també per a la recerca medica. Ara be, el que no estic disposat a acceptar, es que es venguin les dades mediques dels ciutadans catalans, a uns investigadors que la única cosa que busquen es el benefici propi, amb total legitimitat vist des del punt de vista empresarial; però qüestionable des del punt de vista d’un organisme que ha de vetllar pel benestar dels ciutadans. En el cas de que es cedeixin dades mediques a investigadors, primer ha de ser amb la total garantia d’anonimat del pacient, i segon i també molt important, que un alt percentatge dels beneficis que generi la recerca en qüestió, retornin al sistema de salut publica, per tal de poder reduir la despesa sanitària actual; no val fer una venda de dades a canvi de quatre rals i deixar que el gruix important de beneficis els obtingui el sector privat. Dues darreres reflexions, la primera, es que com ja he manifestat en diverses ocasions, dona la sensació de que el mes important, es que les persones visquin molts anys, però sense acabar de creure’s allò de la qualitat de vida; i la segona i que no agrada escoltar, manifestada per la premsa, es si la recerca medica, va cap a la cura de malalties, o cap a un senzill manteniment dels pacients per assegurar-se clients de cara el futur? Que cada persona reflexioni com cregui adient. (Montpeita 1324 – octubre 2015)

Publicat a

Formació pacients crònics

Finalitza la fase de pilotatge del nou model de formació per a pacients de la Fundació Salut i Envelliment La Fundació Salut i Envelliment (FSiE), a través del projecte de la Universitat dels Pacients, ha finalitzat recentment el pilotatge d’un nou model de formació modular adreçat a pacients crònics. Aquest programa formatiu té com a objectius principals facilitar a persones afectades per malalties cròniques competències clau per a l’autocura, pautes per a la conducció de grups i eines pràctiques per a l’avaluació de la informació sanitària a Internet. Aquest model neix a partir de l’àmplia experiència i expertesa adquirida durant els darrers anys per part del professionals de la FSiE en el disseny, la metodologia i el desenvolupament d’intervencions per a la promoció de l’autocura i la formació de formadors. La fase de pilotatge d’aquest nou model s’ha dut a terme conjuntament amb el Programa Pacient Expert Catalunya® a les ciutats de Manresa i Girona. De forma paral·lela, la FSiE continua oferint dins de la seva activitat docent, el programa d’autocura de la Universitat de Stanford «Tomando control de su salud».

Publicat a

Pacient expert

Programa Pacient Expert Institut Catala de la Salut a Sant Fruitos de Bages. Insuficiencia Cardíaca. Avantatges de les sessions grupals. El desenvolupament d’aquest programa comporta tot un seguit d’avantatges i beneficis entre els quals destacaríem els següents: Compartir amb els integrants del grup els beneficis de la teràpia grupal respecte de la individual. Destacar la possibilitat d’aprendre dels altres, percebre que no s’és l’únic, motivar-se per a la millora dels altres, comprometre’s públicament amb el canvi, beneficiar-se de l’assistència. Beneficis del grup i funcions terapèutiques: Informació. Universalitat. Socialització. Identitat i reciprocitat. Capacitat d’afrontar o elaborar. Catarsi. Altruisme o suport. Cohesió. Noves identificacions. Replantejament de les vivències familiars o formatives ordinàries. Funcions emocionals interoceptives. Objectius: Aconseguir la implicació dels propis pacients en el control de la seva malaltia per millorar la qualitat de vida. Aconseguir la implicació i la satisfacció dels participants amb el Programa. Augmentar els coneixements sobre la malaltia per entendre-la, tot potenciant-ne l’autocura. Millorar el compliment terapèutic, farmacològic i no farmacològic. Reconèixer els símptomes, signes d’alarma i tractament per evitar descompensacions. Pla d’acció El programa esta estructurat en sessions setmanals d’una hora i mitja de durada al llarg de dos mesos i mig aproximadament. Participants Pacients amb insuficiència cardíaca assignats al centre de salut amb uns determinats criteris o perfils: Motivació. Capacitat d’autocura. Absència d’alteracions físiques que impossibilitin la seva participació. Capacitat mental adequada. Capacitat de desplaçament. Conductor Un pacient amb insuficiència cardíaca escollit pels observadors i personal sanitari extern, mitjançant una entrevista. Observadors Personal del centre de salut amb formació especifica per dur a terme aquesta activitat i que pot ser infermera, treballadora social o metge. Normes del grup Confidencialitat. Assistència. Puntualitat. Respecte. Participació.

Publicat a

Finançament polític

Sospita envers el deute dels partits polítics. El deute es va incrementar un 25% l’any passat. Els partits polítics deuen 100 milions d’Euros a les caixes. Aquests titulars llegits al diari Expansion (12/04/2007), crec que tindríem que pensar-hi molt, i no només, encara que millor seria dir que tot i els arguments plantejats tan per l’editorial, com pels autors de l’article de l’interior del diari, M.A.Patiño i M. Roman.
Perquè? Us preguntareu, senzillament perquè els informes no son complerts, com? Es molt senzill, no hi ha informació referent als crèdits que els partits polítics deuen als bancs. A més dona peu a una interpretació possiblement manipulada de les accions que es plantegen a la llei de finançament de partits, ja que es diu que la referida llei es vol aprovar a la mida de les necessitats del govern actual i dels seus socis, ja que la futura llei proporciona cobertura legal a la practica habitual utilitzada per alguns dels partits polítics, de pactar amb les entitats financeres la condonació dels seus deutes.
I que la esmena que amb aquesta finalitat va ser plantejada pel grup popular, no veurà la llum, davant el rebuig de la resta de grups.
A veure senyors, siguem seriosos, la regulació actual es de l’any 1987, i des de les hores han governat tan socialistes com populars, i la veritat es que a cap els li ha semblat be el regular amb total claredat, aquesta situació.
Perquè posats a demanar, tenint en compte que entre uns i altres (els partits polítics) han parlat de introduir les aportacions privades (a aquestes alçades algú no dubta ja de que aquestes aportacions les estan realitzant fa ja una pila d’anys), supressió de les donacions anònimes (els treballadors fa una pila d’anys que els ingressos percebuts van deixar de ser anònims); es fa una petita referència (una línia de la editorial) al contrast entre la condonació dels deutes als partits polítics, i els embargaments dels ciutadans morosos; i que volen, si precisament els estaments públics ja s’han procurat la possibilitat de poder embargar als ciutadans, encara que els possibles impagaments d’aquests siguin provocats per la mala gestió dels governants i els subalterns colocats, massa sovint sense les suficients garanties que tindrien que tenir les oposicions a càrrecs i llocs públics.
I un apunt final, volen incrementar un 20% les subvencions de l’estat als partits polítics; baja com els sous dels treballadors. Quan en aquest país tenim un munt de gent amb les pensions de poc més de 400 Euros mensuals, i també una pila de treballadors que no arriben als 900 Euros, i als que de mitjana anualment els hi donen un increment d’acord amb l’IPC oficial, que no el real, es lícit i honest que els partits polítics s’incrementin els seus ingressos un 20%; fem un pas més: es lícita i honesta aquesta administració partidista dels diners de tots els contribuents? I més si tenim en compte que cada cop més, van a les urnes la meitat dels possibles votants, que signifiquen aproximadament només un 25/30% de la població real (grans, adults, nens ……).
Una darrera pregunta: Amb aquest recolzament tan minoritari (menys del 50% del total dels habitants) els polítics tenen dret a malgastar les nostres contribucions? que cada qual analitzi la seva resposta.
I per acabar, perquè els partits polítics no auditen i fan públics els seus estats comptables, com totes les pimes i totes les persones físiques? Senyories, facin honor al seu jurament o a la seva promesa, i tinguin com a únic objectiu el benestar de tots els ciutadans, al cap i a la fi, per això el vàrem votar i per això els paguem.