La llengua oficial d’Espanya podria ser una altra.

Avui llegint la premsa digital, concretament VilaWeb , he trobat un article de l’Arnau Lleonart i Fernàndez amb el titular “Andorra no fa cabal de la pressió espanyolista per a fer oficial el castellà” i automàticament m’ha sorgit la pregunta, hi ha algunes entitats espanyolistes com les que fa anys que alimenten l’espantall d’imposar el castellà com a llengua oficial del país andorrà, que passaria si els d’aquí, no se, els catalans, els d’Euskal Herria, els de Galicia, els de Valencia, els de ses Illes, els d’Astúries … ens poséssim d’acord, i pressionéssim a favor de l’oficialitat d’un idioma alternatiu arreu de l’estat espanyol, no se com per exemple el català?.

Es el mateix, no? be, per alguns no, o sigui n’hi ha que ens volen negar el dret a parlar el nostre idioma matern oficial a Catalunya, ens crucifiquen quan parlem català entre nosaltres, jo mateix en ocasions m’he sentit el típic “habla en cristiano catalufo” i quan els hi raonaves que no parlaves amb ells que parlaves amb els teus amics o la teva família, la seva aportació tornava a ser ridícula “es que no entiendo si es que me estas insultando”, buf quin nivell, com deia ens volen negar el dret a parlar la nostra llengua materna oficial, a nosaltres i a la resta de gent que viu en zones on tenen llengua pròpia, però paral·lelament volen imposar l’espanyol a Andorra, tot i que la constitució andorrana estableix clarament que “la llengua oficial de l’estat és el català”.

Es cert que hi ha interessos dels que volen fer negoci a qualsevol preu, es cert que cada vegada hi ha un nivell de migració més elevat, i això no ho podem ni ho hem pas d’evitar, al contrari, els hem d’ajudar com sigui al cap i a la fi es auto ajudar-nos, el que si que podem reclamar si aquests espanyolistes no volem tanta mobilitat geogràfica, es que les grans companyies industrials i comercials obrin plantes de producció als països més castigats, als països on la gent te dificultats per poder cobrir les necessitats bàsiques, això si amb un sou raonable, no un sou d’esclavitud, i possiblement els que estan en contra de la mobilitat tindran la seva recompensa i no es trobaran amb nouvinguts pel carrer, però deixin-me fer-les-hi una pregunta: que penseu sacrificar per aconseguir-ho?.

Si al seu país troben feina no vindran, però allà faran una producció que marxarà dels països del anomenat “primer mon” i ja no necessitarem ma d’obra barata per fer les feines anomenades poc qualificades, que son les que els d’aquí no volem fer i que casualment son les més mal pagades.

Però tornem al principi, quin problema tenen alguns en que aquí a Catalunya, es parli el català? quin problema tenen alguns perquè a Andorra l’idioma oficial sigui el català? es purament una qüestió idiomàtica o es tracta més aviat de voler continuar imposant un imperialisme arcaic, tal com s’entenia a l’edat mitjana, si en aquells moments en els que es deia que “en España nunca se pone el sol”? i que aquí ja vam patir enel transcurs del darrer segle, o es que no s’adonen que l’imperialisme avui en dia es purament econòmic, al cap i a la fi aquests que defensen aquestes bestieses, son part dels causants, son part dels que donen suport a que s’imposi una esclavitud salvatge apuntalada únicament pel consumisme, on el que mes importa son els beneficis d’uns quants, i el que menys les conseqüències que n’obtindrem la gran majoria, d’entrada temps difícils, temps de vaques magres, temps de penúries, tot i que bona part dels humans ja ho estan patint avui mateix. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Problemes amb l’idioma

M’agrada, anava a dir fullejar, però no, en aquest cas es tracta de moure el ratolí, perquè he estat mirant noticies online. Personalment m’agrada o m’interessa més un tipus de premsa que un altra, però quan faig immersió digital en miro forces i diversos; i avui m’ha cridat l’atenció una noticia publicada per la Razón amb el titular “Una andalusa exposa quin és el seu problema amb el català” article de Rodrigo Criado , i també acompanya el titular un afegitó “si hagués de odiar algú seria al que va posar els noms dels diferents àpats”.

Tot plegat per explicar els problemes que va tenir una jove influencer andalusa que en el moment en què va pujar un vídeo a les xarxes socials explicant el seu patiment lingüístic, feia dos anys que vivia a Barcelona, i diu que encara tenia problemes amb l’idioma, embolicant-se amb els noms dels àpats diaris.

Això de que al “desayuno” li diguem “esmorzar”, al “almuerzo” li diguem “dinar” i a la “cena” li diguem “sopar” li provoca un bon enrenou, diu que ho considera una cosa fora del normal, com a molt als que saben una mica d’anglès, podrien relacionar el “dinner” amb sopar, encara que no se com ho veu això de com li diuen al “almuerzo” els francesos.

Es podria pensar que si després de set-cents trenta dies, havent fet quasi mil cinc-cents apats a Barcelona, tres per dia durant dos anys, encara li costa identificar l’esmorzar, el dinar i el sopar, potser el problema no es la complexitat de la traducció de moltes paraules catalanes al castellà i viceversa, ni les múltiples possibilitats de practicar que ha tingut, potser el quid de la qüestió radica en la voluntat d’acceptar que tot i ser territori espanyol, aquí fa molts i molts anys, que es parla una llengua diferent, el català.

Això també passa a Galicia, a Euskadi, i a altres indrets d’Espanya, com Astúries, Valencia, les Balears; encara que aquest fet diferencial lingüístic també el trobem a Andorra, a la Franja de l’Aragó, al Carxe de Múrcia, als Pirineus Orientals a França amb les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya, així com l’Alguer a l’illa de Sardenya a Itàlia.

No defensaré pas la obligatorietat de saber el català el primer dia d’aterrar en terres catalanes, ara be segur que al cap de poc temps, diguem dies o setmanes, amb una mica de voluntat es molt possible que hom es pugui fer entendre pas a pas, per arribar a una entesa en la que possiblement hi haurà alts i baixos, possiblement hi haurà certs individus que se’n riuran de la pronunciació o traducció, possiblement hi haurà alguns individus que voldran fer-se l’esquerp i exigiran que ja des del primer dia s’ha de parlar un català perfecte, quan possiblement ells mateixos han de practicar i estudiar encara molt.

Es com tot, per aconseguir una bona entesa personal, nomes cal activar la voluntat de fer-ho. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

El català a les Illes

Estava llegint que el TC (Tribunal Constitucional) espanyol, es clar, ha sentenciat que relega el català a mèrit, per poder ser un funcionari balear; fins ara era un requisit, a partir d’ara serà simplement un mèrit; i ens diuen que això es per equilibrar les dues llengües en l’àmbit oficial. O sigui, que a partir d’ara ja no serà necessari saber català per accedir a ser funcionari a les Illes, el que no entenc es com es podrà complir el dret que tenen els ciutadans a adreçar-se a l’administració en la llengua que desitgin, si es poden trobar amb algun funcionari que ni el parli ni l’entengui, el català, es clar. Entenc que si el que realment volen es equiparar ambdues llengües, i que els ciutadans puguin utilitzar la que vulguin, el que han de fer es que pel qui vulgui accedir a ser funcionari, ha de ser obligatori el conèixer ambdues llengües, així tan el català com el castellà estaran en les mateixes condicions d’equilibri. Crec que la decisió es molt senzilla, s’ha de garantir que tothom compleixi la constitució i la llei, i que si un ciutadà vol fer qualsevol gestió amb l’administració de les Illes, ho pugui fer en la llengua que decideixi, sigui català o sigui castellà, i no cal que ara parlem del trilinguisme, perquè com en tantes altres coses, els dirigents polítics d’aquest país, pixen fora de l’orinal, aquí nomes parlem del dret constitucional de que el ciutadà es pugui adreçar als estaments balears en l’idioma que li doni la gana, i l’única via perquè això sigui així, es que totes dues llengües siguin obligatòries pels futurs funcionaris, sense oblidar als actuals. Es conscient l’equip polític de les balears que si no garanteix aquest dret, esta incomplint la constitució?, es conscient l’equip polític balear que incomplir la constitució es una falta molt greu?, que espera el TC (Tribunal Constitucional) espanyol, es clar, a sentenciar en contra un equip polític que incompleix descaradament la constitució?. Sr. Bauzá, en el proper capítol parlarem del trilinguisme.