Etiqueta: Idiomes

Publicat a

Anem tard amb el català

Continua la batalla, com a mínim dialèctica, encara que pel que sembla també en alguns despatxos, fins i tot diuen que telefònicament també, entorn de la oficialitat del català a la UE; deixant a part les ganes de menysprear que algunes persones tenen envers unes altres, per gosar parlar un idioma que no es del seu gust, costa d’entendre el perquè d’aquest aferrissat desig d’anul·lar qualsevol símptoma o qualsevol brot de voler ser genuí, no tothom vol estar uniformat, si ja se que els mandataris, aquí i arreu volen gent submisa, volen gent que no toquin els pebrots, i la millor eina per uniformar-los es, a part de vestir d’acord amb els estereotips imposats per la línia de moda vigent en cada moment, el fet de que tinguin un pensament únic i, lògicament, això passa per imposar una llengua única.

Ja parlava en anteriors articles, per exemple un del 17 de setembre de 2010 o un altra del 3 d’octubre de 2013 de la problemàtica del català arreu del nostre territori, i fa anys que dic que del problema del català en parlem molt, però poca cosa hi hem fet, ho he dit en més d’una ocasió, quan ens trobem amb gent propera i parlem de l’idioma, sempre dic que fa anys vaig fer un petit experiment, per a denominar-ho d’alguna manera, pel carrer anava al darrera de nois i noies en edat escolar, o al darrera de treballadors, fàcilment identificables, d’algun organisme públic del nostre petit país, i entre ells la majoria de vegades parlaven en castellà, i ja en aquell moment, fa anys, deia que si no fèiem res el nostre idioma tindria una existència futura molt complicada. Pregunto, que han fet de positiu els líders polítics d’aquest país al llarg de tots aquests anys pel català? I no es qüestió de dies, setmanes o mesos, no, parlo de fa 15 anys o més.

Quan jo era jovenet, crec que també em repeteixo, vaig viure una època en la que estudiàvem en castellà, els llibres eren en castellà, els quaderns d’exercicis també, i els que volíem conèixer millor la nostra llengua anomenada materna, ho estudiàvem com si fos un idioma estranger, oficialment no hi havia cap classe ni material de català, també cal dir que en aquella època l’idioma que, a més del castellà, teníem en els estudis oficials era el francès, l’anglès com qui diu ni se’l coneixia ni se l’esperava, com han canviat les tornes.

Si, es cert, oficialment s’han fet campanyetes puntuals, no les anomenaré pas totes, però si que tinc en el record el famós “digui, digui” de fa una pila d’anys, quants? una quarantena? no ho recordo amb exactitud; em sembla be qualsevol acció per preservar i sobretot potenciar l’ús del català, encara que sigui a contracor dels detractors, però no n’hi ha prou, s’ha demostrat al llarg de les dècades que s’ha de fer molt més, hi ha molt camí per fer, jo diria que molt més que uns anys enrere.

No voldria pas que sembles una manca de respecte pels que treballen de valent en la línia de fer el català més visible, hi tinc persones amigues que ho fan diàriament, però si que per tots els motius que hi vulgueu incloure, opino que la realitat es que el català esta en retrocés, no se si anem tard o no, els més optimistes opinen que encara hi som a temps, no ho tinc clar, però si que penso que no podem defugir de la responsabilitat social i comuna de fer quelcom més pel català, encara que segons les males llengües el que torna a estar de moda es parlar el castellà. Ep, que no es qüestió de moda, es qüestió de sentit comú. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

La llengua oficial d’Espanya podria ser una altra.

Avui llegint la premsa digital, concretament VilaWeb , he trobat un article de l’Arnau Lleonart i Fernàndez amb el titular “Andorra no fa cabal de la pressió espanyolista per a fer oficial el castellà” i automàticament m’ha sorgit la pregunta, hi ha algunes entitats espanyolistes com les que fa anys que alimenten l’espantall d’imposar el castellà com a llengua oficial del país andorrà, que passaria si els d’aquí, no se, els catalans, els d’Euskal Herria, els de Galicia, els de Valencia, els de ses Illes, els d’Astúries … ens poséssim d’acord, i pressionéssim a favor de l’oficialitat d’un idioma alternatiu arreu de l’estat espanyol, no se com per exemple el català?.

Es el mateix, no? be, per alguns no, o sigui n’hi ha que ens volen negar el dret a parlar el nostre idioma matern oficial a Catalunya, ens crucifiquen quan parlem català entre nosaltres, jo mateix en ocasions m’he sentit el típic “habla en cristiano catalufo” i quan els hi raonaves que no parlaves amb ells que parlaves amb els teus amics o la teva família, la seva aportació tornava a ser ridícula “es que no entiendo si es que me estas insultando”, buf quin nivell, com deia ens volen negar el dret a parlar la nostra llengua materna oficial, a nosaltres i a la resta de gent que viu en zones on tenen llengua pròpia, però paral·lelament volen imposar l’espanyol a Andorra, tot i que la constitució andorrana estableix clarament que “la llengua oficial de l’estat és el català”.

Es cert que hi ha interessos dels que volen fer negoci a qualsevol preu, es cert que cada vegada hi ha un nivell de migració més elevat, i això no ho podem ni ho hem pas d’evitar, al contrari, els hem d’ajudar com sigui al cap i a la fi es auto ajudar-nos, el que si que podem reclamar si aquests espanyolistes no volem tanta mobilitat geogràfica, es que les grans companyies industrials i comercials obrin plantes de producció als països més castigats, als països on la gent te dificultats per poder cobrir les necessitats bàsiques, això si amb un sou raonable, no un sou d’esclavitud, i possiblement els que estan en contra de la mobilitat tindran la seva recompensa i no es trobaran amb nouvinguts pel carrer, però deixin-me fer-les-hi una pregunta: que penseu sacrificar per aconseguir-ho?.

Si al seu país troben feina no vindran, però allà faran una producció que marxarà dels països del anomenat “primer mon” i ja no necessitarem ma d’obra barata per fer les feines anomenades poc qualificades, que son les que els d’aquí no volem fer i que casualment son les més mal pagades.

Però tornem al principi, quin problema tenen alguns en que aquí a Catalunya, es parli el català? quin problema tenen alguns perquè a Andorra l’idioma oficial sigui el català? es purament una qüestió idiomàtica o es tracta més aviat de voler continuar imposant un imperialisme arcaic, tal com s’entenia a l’edat mitjana, si en aquells moments en els que es deia que “en España nunca se pone el sol”? i que aquí ja vam patir enel transcurs del darrer segle, o es que no s’adonen que l’imperialisme avui en dia es purament econòmic, al cap i a la fi aquests que defensen aquestes bestieses, son part dels causants, son part dels que donen suport a que s’imposi una esclavitud salvatge apuntalada únicament pel consumisme, on el que mes importa son els beneficis d’uns quants, i el que menys les conseqüències que n’obtindrem la gran majoria, d’entrada temps difícils, temps de vaques magres, temps de penúries, tot i que bona part dels humans ja ho estan patint avui mateix. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

De que serveix la Unió Europea?

Aquesta vegada va d’idiomes, va de parlar el català a la UE, segons l’article publicat per infoLibre amb el titular de “Els Vint-i-set tornen a ajornar l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec” podem llegir que després de parlar-ne en set ocasions, els vint-i-set no es posen d’acord per tal de que “vint milions d’europeus no siguin discriminats” per raons idiomàtiques.

L’article en qüestió, manifesta que per aprovar-ho es necessària un postura de unanimitat total a l’hora de votar la corresponent resolució. Ja d’entrada sembla ser que el ministre d’exteriors de Luxemburg va dir que “entenia completament que per als espanyols i el multilingüisme, les tradicions són molt importants” encara que considerava que «realment, no era el moment adequat per aprovar l’oficialitat de les llengües”, i afegia, segons el mateix rotatiu, unes frases per a mi molt greus i preocupants “hem necessitat dies per acordar les sancions a Rússia, encara no som capaços de tenir decisions sobre Israel i tenir un alto el foc a Palestina, ¿però aprovem el gallec, l’eusquera i el català?, si al final del dia la gent es pregunta cap a on va Europa, aquesta és la qüestió.

Deia que aquestes manifestacions son molt greus perquè com poden posar-se d’acord amb tot això de les sancions, de l’alto el foc i de les decisions que no prenen? si nomes pel fet de no continuar discriminant idiomàticament a vint milions de persones, vint milions d’europeus, després de set reunions son incapaços de votar-ho favorablement? si no es posen d’acord amb les qüestions jurídiques i financeres: els espanyols diuen que assumeixen la part financera i que es pot aprovar d’acord amb l’article 342, en canvi alguns europeus també tenen dubtes de si es podria crear un precedent per a altres idiomes cooficials, com temen els països nòrdics i de l’est, una altra qüestió es que alguns diuen que s’han de regir per l’article 55.1, i que a més això costarà molts diners, encara que els espanyols diuen que ja els pagaran ells, ho sigui tots nosaltres.

Tenim un munt de personatges a la UE que son incapaços de posar-se d’acord amb un tema tan senzill com es el de deixar que parlem les nostres llegues maternes, això que tots plegats cobren un “paston” i no renuncien a cap dieta, ni a cap cèntim del que legalment els hi pertoca, i que de fet s’han aprovat ells mateixos, com passa arreu dels països i en tots els estaments públics.

Hi per acabar l’article, hi ha un paràgraf que ho diu tot: “ Encara que no siguin idiomes oficials, el gallec, l’eusquera i el català ja es poden utilitzar al Consell de la UE, al Comitè de les Regions i al Comitè Econòmic i Social”. I mentrestant el “Parlament Europeu continua discutint si aprovar-ne l’ús, mentre que l’Escola Europea ha decidit oferir el català com a assignatura optativa”.

Si amb aquest afer, que com qui diu esta dat i beneit, no es posen d’acord, com ens volen fer creure que treballen tot el que es necessari, allò que es diu de donar més del 100% dels seus esforços, per temes tan complexos com els de Rússia, Israel, Palestina … ? ara cobrar a final de mes, si, oi? Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Com ens idiotitzent … perdó com pretenen idiomatitzar-nos

D’entrada disculpes per l’invent de paraules que faig sovint o pugui fer interessadament, però es que en ocasions no trobo ben be del tot el que m’agradaria representar lingüísticament, i aleshores intento fer una composició “sui generis” que pot grinyolar, pot sonar malament, quina aberració.

De fet quan parlem de situacions o decisions aberrants, tampoc cal que ens mirem el melic lingüísticament parlant, crec que podria estar permès unes petites ximpleries per ridiculitzar aquells i aquelles que pretenen tergiversar, manipular i fer desaparèixer unes realitats que ja existien abans de que ells i elles haguessin nascut. I això es el que ens trobem fa anys i anys amb el català, hi ha un sector de gent que vol fer-lo desaparèixer, i s’han inventat mil i una accions per aconseguir-ho, encara que de moment no se n’han sortit del tot.

Tothom en funció dels seus interessos, els interessos d’aquells que ho pretenen imposar tot als altres, defensen l’antiguitat de determinats idiomes, el castellà, el català, el gallec, el basc, l’aranès … pensem que si històricament anem segles enrere, ensopegaríem amb els ibers, els celtes, els romans, els germànics, els àrabs … i a partir d’aquí arribaríem a la conclusió de que tots seriem, com diu en Tomeu Penya “com més amics més endins, així tots serem germans”.

Estem en una societat, be siguem sincers i diguem que alguns han construït una societat on tot ha de ser lineal, tot ha de ser pla, no pot sobresortir res, no hi volen identitats alternatives a les proposades per ells i elles, tot allò i tots aquells que son diferents son un perill per a la seva estabilitat econòmica, son un perill per poder continuar mantenint el seu poder que aixafa a la resta d’humans.

I l’idioma es un tret diferencial que els molesta, no fa que perilli el seu estatus econòmic, ni el polític, ni fins i tot el d’elit que volen mantenir i sobretot que volen continuar fent visible als ulls de la resta de mortals, i tot i així, utilitzen qualsevol eina disponible i si no la tenen se l’inventen, per tal d’arrasar amb qualsevol brot diferenciador del que tenen establert i que volen mantenir a costa del que sigui, això si que ho paguin els altres, el “populatxo”, aquells que no volen que tinguem els seus mateixos drets.

I el problema de les llengües, i en concret del català, es aquest fet diferenciador que creen que pot posar en perill el seu estatus “dominatiu”, tot i que moltes paraules, frases i oracions son similars i entenedores, es resisteixen a tolerar que hi hagi algú que sigui un xic diferent, no fos cas que d’aquests bojos que no s’entenen quan parlen, en pugues sortir algun que pugues ser millor que ells.

Un servidor va viure una bona temporada, catorze o quinze mesos, al nord d’Espanya, em vaig enamorar del Cantàbric, em va engrescar el bable tot i ser un idioma minoritari, es pensa que podria tenir els seus orígens en una de les llengües cèltiques preromanes que s’utilitzaven abans de l’arribada dels romans, encara que hi ha qui nomes el titlla d’una fotesa idiomàtica autòctona d’Astúries. Convivíem una bona colla d’individus espanyols, tot acostumava a anar força be, si pensem que estàvem ubicats en espais no gaire grans, però el problema sorgia amb quatre galifardeus en el moment en el que entre nosaltres, els pocs catalans que hi vivíem, parlàvem en català, ells, aquests galifardeus no podien suportar aquest fet “diferent” tot i que no ens adrecéssim a ells, l’excusa era sempre la mateixa: “es que igual ens esteu insultant i no ho entenem” … recordeu que he dit que no parlàvem amb ells? però es que a més, els insults més repetitius d’ambdós idiomes son si no iguals, si molt similars. El que deia, no era ni es un problema d’idiomes, es senzillament un problema d’acceptar o no, allò o aquell que es diferent. Imatge de geralt d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

L’infern burocràtic català

Normalment no m’agrada llegir noticies de segons quins mitjans digitals, ja que no sempre, i ho diré amb correcció, s’ajusten a la realitat que vivim alguns de nosaltres, o aquesta es la meva visió; encara que al final, i per mirar de tenir una idea ni que sigui de passada, sempre acabo llegint-ne alguna que em crida més l’atenció, com a mínim el seu titular.

I avui m’he quedat amb aquesta d’un titular que diu: “Així és l’infern burocràtic d’un català per parlar en espanyol amb les administracions públiques”, be, ho diu en espanyol però m’he pres la llibertat de traduir-ho i espero que ningú es molesti, al cap i a la fi per això hi han els famosos traductors en línia.

L’article, es igual el mitja i es igual qui explica l’historia, així ho denomina el mateix informatiu, parla d’un hispanoparlant que acudeix a una administració catalana per demanar ser atès i informat en espanyol, diu que es troba amb un mur, amb multitud de paperots i també, en ocasions, amb la burla. I m’ha cridat l’atenció perquè explica el cas d’un ciutadà de la comarca del Bages.

Diu que un català, arriba a un edifici oficial i tot, absolutament tot, ho troba en català i «no té res més a fer que centrar-se en la gestió». En canvi, recorda una persona que parla en espanyol, per aconseguir la traducció ho ha de demanar per escrit, via registre d’entrada. Segons aquest escrit a l’espanyol li diuen que si ha de tornar a adreçar-se a aquesta administració en concret, ho ha de tornar a demanar per escrit, i que del que es tracta, denuncia, és que la gent es cansi i s’avorreixi, perquè, després, s’ha de tenir molta paciència per continuar insistint.

Es qüestiona com funciona lingüísticament l’Agencia Catalana de l’Habitatge, el Departament de Salut CatSalut, el Servei Català de Transit, l’Agencia Tributaria de Catalunya, la Diputació de Barcelona, sense oblidar Althaia i els Ajuntaments de Manresa i el de Callús.

La veritat es que no se com funcionen en profunditat totes aquestes entitats quan emeten comunicacions amb els diferents usuaris, el que si que he pogut comprovar i verificar, es que l’Agencia Catalana de l’Habitatge, el CatSalut, el Servei Català de Transit que pengen de la web de GenCat, quan entres en el seu inici pots escollir idioma de com a mínim català i castellà, i en algunes també hi ha les opcions de francès i angles. Althaia hi afegeix l’àrab i l’alemany i per la seva part l’ajuntament de Manresa incorpora suposo que tots els idiomes possibles, alguns ni n’he sentit a parlar mai, i finalment el de Callús te la web en els cinc idiomes diguem-ne clàssics, català, castellà, angles, alemany i francès. O sigui, en principi no hi ha excusa per entendre el que diu l’administració.

Jo el que m’he trobat, es amb la situació de que d’entrada a molts llocs, no nomes ens públics, s’adrecen a tu en castellà, i després quan tu parles català, canvien o no, perquè cada vegada hi ha més gent que te dificultats per entendre i parlar el català. I la realitat es aquesta, a més com més gran es el nucli urbà, més s’accentua aquesta casuística. Que deixin de mentir, deixin d’enganyar a la societat, al cap i a la fi a totes les societats hi ha persones més o menys intransigents, però voler generalitzar-ho es una aberració i ganes de tocar el botet o de crear malestar i problemes on a priori no n’hi ha. Imatge de geralt a pixabay.

Publicat a

Controvèrsia idiomàtica

En ocasions m’agrada utilitzar aquets recursos literaris sense sentit, però que amb la seva reiterada utilització acabem donant-li un sentit si més no entenedor per a la majoria, tot i que en ocasions siguin construccions gramaticals de dubtosa correcció. Recentment llegia transversalment en un digital, un de tants, la dificultat que tenim la gent d’entendre algunes senyals de transit, diuen que la DGT en te catalogades unes 400, no se si es veritat, i es que a més de les de sempre, sovinteja la incorporació de noves amb motiu de l’alteració de les realitats socials i conductuals de tots nosaltres.

Possiblement algunes poden portar a confusió o desconeixement del que volen dir, fins que no ens expliquen la motivació per crear-les, fins aquí tot correcte, però el que ja no es entenedor es que encara avui en dia, davant de determinades senyals de nova creació, hi ha qui qüestiona la seva comprensió per culpa de l’idioma, i ens referim concretament al català i a l’eusquera. Aquí podríem dir allò de “cadascú per on l’enfila”.

Deia el digital, no cal que digui el seu nom, que en una població de l’entorn de la capital espanyola, s’ha proposat un joc a les xarxes socials, i es tracta d’endevinar que significa un determinat senyal aparegut en algunes carreteres, es tracta de la imatge d’una reixa fosca o negra amb un rerefons de color groc. I aquesta no consta al catàleg de la DGT.

Difícil d’entendre per l’idioma no es, com totes les senyals recollides al “collage” que acompanyo, una altra cosa es que siguin de difícil comprensió per desconeixement. Ara be la confusió podríem entendre-la en la senyalització informativa col·locada per part d’organismes oficials a qualsevol esglaó burocràtic. Aquí podríem arribar a coincidir, sovint no tan per culpa de l’idioma en concret, si no per culpa de l’exagerada informació que es vol transmetre.

Per cert, la senyal en qüestió serveix per indicar el lloc exacte on hi ha un embornal, així tan els bombers con el personal de manteniment de la carretera, els poden trobar ràpidament, tot es qüestió també de que els conductors ho respectem. Composició amb imatges VM Fernández a xarxes i de RACE.

Publicat a

El català a les Illes

Estava llegint que el TC (Tribunal Constitucional) espanyol, es clar, ha sentenciat que relega el català a mèrit, per poder ser un funcionari balear; fins ara era un requisit, a partir d’ara serà simplement un mèrit; i ens diuen que això es per equilibrar les dues llengües en l’àmbit oficial. O sigui, que a partir d’ara ja no serà necessari saber català per accedir a ser funcionari a les Illes, el que no entenc es com es podrà complir el dret que tenen els ciutadans a adreçar-se a l’administració en la llengua que desitgin, si es poden trobar amb algun funcionari que ni el parli ni l’entengui, el català, es clar. Entenc que si el que realment volen es equiparar ambdues llengües, i que els ciutadans puguin utilitzar la que vulguin, el que han de fer es que pel qui vulgui accedir a ser funcionari, ha de ser obligatori el conèixer ambdues llengües, així tan el català com el castellà estaran en les mateixes condicions d’equilibri. Crec que la decisió es molt senzilla, s’ha de garantir que tothom compleixi la constitució i la llei, i que si un ciutadà vol fer qualsevol gestió amb l’administració de les Illes, ho pugui fer en la llengua que decideixi, sigui català o sigui castellà, i no cal que ara parlem del trilinguisme, perquè com en tantes altres coses, els dirigents polítics d’aquest país, pixen fora de l’orinal, aquí nomes parlem del dret constitucional de que el ciutadà es pugui adreçar als estaments balears en l’idioma que li doni la gana, i l’única via perquè això sigui així, es que totes dues llengües siguin obligatòries pels futurs funcionaris, sense oblidar als actuals. Es conscient l’equip polític de les balears que si no garanteix aquest dret, esta incomplint la constitució?, es conscient l’equip polític balear que incomplir la constitució es una falta molt greu?, que espera el TC (Tribunal Constitucional) espanyol, es clar, a sentenciar en contra un equip polític que incompleix descaradament la constitució?. Sr. Bauzá, en el proper capítol parlarem del trilinguisme.

Publicat a

Polítics d’Aragó

Molts de nosaltres, i quan parlo de nosaltres parlo de ciutadans normals, aquí no hi tenen cabuda ni polítics ridículs ni altres personatges grotescos, veiem que dia rere dia precisament aquests personatges grotescos, altrament anomenats polítics, diuen i fan un munt de tonteries que la veritat es que no se pas com gosen cobrar a final de mes la seva nomina, perquè no se la guanyen pas. Entre altres, els de l’Aragó han rebatejat l’aragonès i el català amb uns noms tan ridículs i tan absurds com ells mateixos; no repeteixo el nom sencer perquè es tan llarg com curta es la seva intel•ligència, però si que es una altra d’aquelles bajanades que han de servir perquè tots plegats intentem «fotra» fora, legalment, a aquests tipus de personatges; ells s’han auto atorgat el dret de contradir la constitució espanyola, que diuen que defensen, ja que es precisament en aquesta constitució on es diu que a l’estat espanyol, a més del castellà, hi ha també el català, l’eusquera i el gallec. Crec que diu també que la riquesa de les diverses modalitats lingüístiques d’Espanya es un patrimoni cultural i que ha de tenir un especial respecte i protecció. Els que es creuen els amos d’Aragó han modificat el nom d’una llengua que esta recollida i protegida a la constitució, no es això il•legal?, quan creuen que a Catalunya fem quelcom que contradeix la Constitució no ho denuncien?, perquè no denuncien ara als polítics d’Aragó?, que no son ells el que diuen que la defensen?, que la constitució no es de tots i no es sagrada? Si realment creuen en el que diuen, els constitucionalistes, que denunciïn aquesta modificació del nom del català, perquè incompleix la constitució, i tots plegats que es dediquin a fer que els ciutadans puguin millorar la seva situació, al cap i a la fi, no es gratuït que els aragonesos com la resta d’espanyols, pateixin, entre altres mancances, un alt índex d’atur. I una darrera dada, a les eleccions aragoneses de l’any 2.011, hi havia un cens de 1.016.021 votants, van votar 689.904 persones, abstenció del 31%, el PP va obtenir el 26,50% dels vots emesos, majoria?, no; i el PAR va obtenir el 6,20% dels vots emesos, majoria?, no; o sigui que tots dos plegats, tot i representant nomes un 32,70% dels vots emesos, es creuen en el dret de incomplir la constitució al canviar el nom d’una llengua reconeguda, precisament en aquesta constitució, de la qual ells mateixos se’n volen fer abanderats; escoltin, perquè no treballen en coses més importants pels aragonesos i per la resta d’espanyols?

Publicat a

Català

A vegades em pregunto si qui fa les normes perquè la resta dels mortals les complim, les pensa i avalua prèviament just abans de fer-les publiques, o les llença al vent a veure que passa. Això ve a raó d’haver llegit aquests dies que es volia desenvolupar un decret llei mitjançant el qual es volia fer acreditar a les persones que vulguin accedir al professorat de la Universitat que tenen el nivell “C” de català. Tot i que amb posterioritat diuen que s’ha “desactivat” aquest invent, si que ens deixa motius per pensar en tots els politics de casa nostra, i perquè no, en tots els politics en general, perquè no ens enganyem arreu del mon també es porten l’oli.
He buscat a internet referències als nivells de català, i la veritat a la pagina per la normalització de la llengua, m’he fet un embolic; nivells inicial, basic, elemental, intermedi, de suficiència i altres, i jo em pregunto, tants nivells son necessaris per entendre’ns en català? Tot seguit, m’he posat a buscar nivells per ser polític, i no se si es creuran que no he trobat res, enlloc he trobat referències a que sigui necessari ni un nivell basic; en el cas del català hem de recordar que el “C” era el nivell mínim que es volia exigir per ser professor de la Universitat. El professor Sala Martin, persona en ocasions controvertida, deia en un escrit que pensem que la Universitat no es el lloc on s’aprèn la llengua, aquesta s’ha d’haver après prèviament a les escoles de primaria i també secundaria, i te raó, crec que a la Universitat i hem d’enviar a gent amb bons coneixements basics de tot, de llegua també.
El problema es més complex, si voleu podeu passejar per algun dels carrers propers a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i allà podreu observar la situació del català a casa nostra; zona de moltes botigues, algunes amb rètols en català i altres en rètols en diferents llengües, i si entreu a l’interior de les botigues, es molt més clarificador, la majoria de les persones que despatxen son nou vinguts, amb problemes per entendre i expressar-se en català, i dient això no els vull pas criticar a ells, als nou vinguts, al contrari, ja que la majoria veus que s´enforcen per entendre’t i per fer-se entendre. Si tornem a llegir al professor Sala Martin, ens diu que fa 17 anys que es professor a la Universitat i que ha fet les classe en català sense cap problema; jo per la meva part us puc dir que ara fa uns vint anys vaig passar uns mesos en una de les escoles de negocis de casa nostra, i tot i que el professor era català, desprès de demanar permís el primer dia, les classes les feien en castellà, amb motiu de que també hi assistien uns quants alumnes foranis, d’arreu del mon, i la veritat es que no va passar res, ningú s’escandalitzava ni ningú va deixar de parlar el català; estem segurs de que la solució pel català passa per fer un examen als professors de les Universitats?, que es el que hem d’entendre, que els politics prefereixen tenir a professors menys bons però que parlin la nostra llengua? es això el que es més important? o be volem que qui ha d’ensenyar als nostres fills siguin persones de primera línia, tan emocionalment com acadèmicament, hem de voler, hem de demanar que qui formi als nostres fills, senzillament siguin persones intel•ligents. Diu Sala Martin, que les causes al mon es veuen simpàtiques o be antipàtiques, i segons la visió que se’n tingui, la gent la recolza o no; es possible que sigui així, i per això hem de ser capaços de poder aconseguir que el fet català amb identitat i llengua pròpies. sigui ben vist arreu de les terres foranies, perquè amb imposicions no crec que es vagi enlloc, i si no, recordem que va passar amb un mandatari del segle passat, que tot i utilitzar totes les armes possibles contra el català, no va aconseguir que desaparegués; no caiguem ara en el mateix error, seria irreparable del tot, i no vulguem imposar el català a persones que acabaran per no voler parlar una llengua que no es la materna i que al cap i a la fi, segons estigui el mercat laboral, avui viuen a Catalunya, i dema qui sap on tindran que viure i treballar; volem perdre el català, o be el volem fer atractiu pels foranis i fer-lo viure arreu del mon?

Publicat a

Idiomes

Com ja sabeu jo sempre acostumo a fer alguna referència a la premsa escrita, en el fons es un mitja que acostumo a fullejar cada dia, i prou sovint hi trobes matèria per deixar-te anar en el moment d’escriure; ara i desprès de llegir quatre ratlles de la companyia de transport aeri, que fa principalment el trajecte a les illes, com ja massa sovint es habitual, que hi ha de subliminal en aquesta ocasió, perquè el fet de dir, segons la premsa escrita, que Air Berlin denuncia per un costat l’abús del català i també la discriminació de l’espanyol, quan van rebre, sembla ser, una recomanació del govern balear per tal de que la companyia introdueixi el català en l’operatiu de la companyia, a mi em porta a pensar que es el que suposadament pot voler aquesta aerolinia en qüestió, més ajudes? o uns tractes preferents? ja que quan a més, crec que al dia següent surt
també a la premsa que la empresa ja ha rebut unes ofertes de diversos aeroports per traslladar el seu “hub” a altres ciutats de l’estat; i jo em pregunto, realment es el que pretenen que ens creguem? que volen dir, que els seus clients que van i venen d’Alemanya a les Illes, estaran del tot disposats a fer unes escales en el seu viatge? i que pretén la empresa, reduir despeses amb les esmentades escales? per cert les ciutats a les que la premsa feia esment, eren València i Múrcia, imaginen vostès el vol de Berlín a Mallorca via Múrcia, amb tot el meu respecte per la regió en qüestió, algú es va parar a pensar, abans de donar llum a la nota de premsa si aquest tipus d’oferta seria ben acceptada pels clients, perquè la veritat no m’imagino utilitzant serveis de una empresa que, per tal no acceptar estudiar la possibilitat de tenir en compte una petició en aquest cas del govern balear, prefereix encarir els seus costos, que qui hem de creure que serà el patidor final, els seus accionistes? no siguem babaus, al final aquest sobrecost serà repercutit als usuaris de la línia, el que si que es cert, es que estem en un mercat lliure, i tal i com ha fet la companyia de valorar altres aeroports alternatius, nosaltres, els usuaris, hem de valorar utilitzar els serveis que ofereixen altres línies aèries.
I ara a que ve tot això? bona pregunta, i es que tot això ve perquè ja fa temps que jo, a més de voler defensar, escriure i parlar el català, no puc ni vull obviar un altre reflexió a fer: perquè, si la quantitat de persones, que parlen espanyol en el món, que cada dia són més, es superior als que parlen l’anglès, ens entestem en voler seguir recolzant com a llengua vehicular l’anglès? No us penseu pas que estic en contra d’adquirir més coneixements, del que si estic en contra, es de la imposició pel motiu que sigui, de una llengua per sobre una altra; ara, aquí avui i sempre, exigim el que volem, defensem el que es nostre i assumim les obligacions que ens pertoquen.