El poble salva al poble

Es una frase que es va escoltar i llegir en pancartes en el context de les destrosses ocasionades per la DANA al País Valencià. Per situar-nos, d’entrada esmentar que es diu que una referencia a aquesta frase la va escriure el poeta Antonio Machado, en el decurs de la guerra civil, quan deia que “a Espanya el millor es el poble”

Dit això, sembla ser que al llarg dels anys, tothom ha volgut apropiar-se, a la seva manera, del significat del seu contingut, i s’ha passat d’un eslògan històric que es podria considerar més alineat amb l’esquerra política i els moviments socials, a que sigui utilitzat també per les organitzacions ultres dretanes.

Al llarg de tots aquest dies que han transcorregut des de la situació catastròfica provocada per la gota freda, hem assistit una vegada més a enfrontaments dialèctics, patètics, entre diverses formacions polítiques del país, sempre es qüestió de escopir exabruptes, escopir paraules bruscament i sense preàmbuls, amb la única finalitat de fer mal al contrincant, avui en dia s’ha posat de moda dir-ne “enfangar”, i no te cap més finalitat que fer quedar malament, encara que sigui amb mentides, als representants dels altres grups polítics, a veure si així uns poden guanyar quatre vots més mal contats i mal administrats.

El que si que vam veure, es que els primers dies la gent del País Valencià estava sola, uns pels altres ningú es va preocupar de res, llevat d’intentar “salvar el seu cul” i van començar les tasques de neteja i recuperació ells tots sols, encara que ràpidament s’hi van afegir voluntaris d’arreu per ajudar; i d’aquí la famosa frase de que únicament “el poble salva al poble”, els demes, tot aquest reguitzell de mal anomenats polítics patriotes, nomes volen sortir a la foto, però en aquesta ocasió, com en tantes altres, han sortit moguts, borrosos, enfangats … i ben pensat, si no ens serveixen per res, si en moments delicats, en moments importants, moments transcendentals no fan costat al poble, potser que els deixem en un costat i fem el nostre camí tots sols, potser que els deixem de votar, ni s’ho mereixen i massa sovint n’hi ha molts que l’únic que fan es posar entrebancs al poble, amb l’única finalitat d’intentar minvar la credibilitat dels que ells anomenen contrincants polítics, el problema es que aquest tipus de politiquets de joguina, els podem trobar a totes les tendències polítiques i socials. Apartem-los. Imatge de AllThingsCoastal a pixabay.

Parlem de la DANA

En els darrers dies, crec que ha sigut la paraula més utilitzada, temps enrere ho coneixíem com a «gota freda» i que usualment s’associava a grans inundacions, ara escoltem sempre DANA i que significa “Depressió Aïllada en Nivells Alts”.

Coneixem els efectes que ha provocat, morts, ferits, desapareguts, habitatges enderrocats, cotxes amuntegats, ferralla, brossa, fang …

Encara que això de fang també ho han utilitzat molt els polítics de tots colors, tot es culpa dels altres, ningú es responsabilitza de res, que si s’ha esperat massa per actuar, que si no s’han utilitzat tots els mitjans necessaris i disponibles, que si, que si … el tu més, o el tu pitjor.

Suposo que la gent que viu o vol tornar a viure a la zona, els que no han mort, no estan de romanços, no volen que nomes els hi vinguin amb culpabilitats polítiques, primer volen refer la seva vida, fins on sigui possible, n’hi ha que ja no podran refer-la, i per això amb tota correcció i sense voler ferir ningú, deixeu-me donar un doble significat a aquesta maleïda paraula, DANA, i després de donar-hi moltes voltes i buscar construccions gramaticals en base a aquestes sigles, i amb una certa coherència, expresso el que per a molts ciutadans d’aquest estat, i especialment pels del País Valencià, podria ser el resum de les actuacions dels polítics en general, sempre n’hi ha algun de “potable”, i es que en general son un grapat de “Deshonestos Agrupats Negligint amb els Afectats”.

I es que per molta xarrameca que facin, per moltes justificacions, en ocasions hilarants, que vulguin transmetre, ja ningú els creu, o si? hi ha un grapat de desaprensius que fan grupets més o menys nombrosos i estables, que amb la seva actitud i les seves actuacions o no actuacions, violenten, menystenen, desatenen, desdenyen als ciutadans afectats en aquesta ocasió per la DANA, però no oblidem que precisament en aquesta ocasió hi ha hagut morts, hi ha ciutadans que han perdut la vida. Alguns deien que ara no es moment de buscar culpables, ara es moment de treballar, i es cert, però també es cert que en moments com aquests, una cosa no impossibilita a l’altra, treballem, però dins d’aquestes tasques hi ha les de buscar supervivents, donar repòs als difunts, netejar, reconstruir, però també hi ha la de perseguir judicialment als responsables. Imatge de doosenwhacker a pixabay.