Etiqueta: Gestió

Publicat a

Prou, prou, prou …

Expressió que va fer popular en Josep Cuní ara deu fer quasi dues dècades, però aquests mots encadenats, crec que actualment tornen a tenir sentit, unificant la seva verbalització pel conjunt de la ciutadania.

Avui a la Vanguardia digital, noticies publicades a la seva portada: article de Carlota Guindal i de Joaquín Vera , primer titular “Elèctriques, bancs i tabaqueres van pagar a l’ex-despatx de Montoro” , segon titular “Hisenda va pressionar fiscalment el joc en línia per afavorir un client de l’ex-despatx de Montoro” i un tercer titular “Equipo Econòmico va cobrar 2 milions de la major tabaquera després d’interessar-se en pujar impostos a les marques low cost” hem de suposar que ambdós periodistes tenen unes bones fonts d’informació per poder publicar tan material referent a suposades activitats il·lícites, presumptes modificacions legislatives via una xarxa d’influències amb tractes de favor, i parlen de pagaments milionaris de moltes empreses de diferents sectors.

Si continuem, trobem l’opinió d’en Jordi Juan director de la Vanguardia, que sota el titular “Un cop a la credibilitat” ens parla de que en Montoro a priori te tota la presumpció d’innocència, però que si es confirma tot el que ha trobat en set anys un jutge de Tarragona i una fiscal, sembla ser que expedientada per fer la seva feina, diu que “és una vergonya per a tots aquells ciutadans patidors que intentem complir sempre amb Hisenda”.

I ara deixeu-me fer referencia a un darrer titular “A els aliats d’en Sánchez no els importa empassar-se la corrupció” article de Silvia Angulo segons el qual posa el titular en boca de la portaveu dels populars al Congres.

Dit tot això, teniu lectura expandida si voleu per veure com esta el panorama actual al nostre país, estem ben arreglats, encara que no ens enganyem si obrim la finestra perceptora a nivell mundial, la situació no es que millori pas; per això es fa necessari entonar conjuntament aquests mots de l’encapçalament, encara que no en la línia del que s’anomena extrema dreta, o posicions i proclames extremistes, que tot ho sostenen amb tenir “ma dura” però nomes amb aquells que a ells els interessa, i donar “facilitats” també nomes a aquells que a ells els interessa. Com diu la mateixa periodista en un altre apartat “El problema no és de finançament, és de gestió” i es cert, sovint ens rodegem i votem a uns personatges que, en el suposat cas de que tots comencin amb bones intencions, alguns, masses, acaben torçant-se i això perjudica a la societat, a tots nosaltres, com una carga de profunditat devastadora al sistema polític, econòmic i social del país. Quins mecanismes legals podem activar, per tal de donar sentit a aquests mots encadenats? … prou, prou, prou … Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

A qui diuen que representen?

Crec que no m’he pronunciat mai envers les meves preferències polítiques, ni amb els amics ni amb la família, no dic a qui voto, si es que ho faig, per això no tinc clar qui em representa, al cap i a la fi, possiblement en algunes ocasions han acabat tenint poder persones que no vaig votar, es el resultat als desitjos dels polítics de torn, de pactar amb els que creuen que s’entendran millor, o amb els que els hi garanteixen el poder continuar manant.

Dit tot això, posem-nos en un jardí, el darrer que no l’únic, qui manarà a ERC a partir d’ara; no son una excepció, més endavant de l’article repassarem altres formacions. Segons la premsa, el cens ha estat de 8.032 persones, i a les votacions hi han participat 6.585 persones i d’aquests, 3.437 militants el 52,2%, han votat la candidatura de “Militància Decidim” i ara cal veure si estan tots junts com diuen uns, o be continuen amb un partit dividit com diuen uns altres.

Ara repassem les votacions, a mi i també a altres persones o línies d’opinió, m’agrada tenir sempre present l’abstenció, que en aquest cas es un 18,02%, o sigui que d’entrada 1.447 persones van decidir, per un motiu o un altra, no votar. Fem números ràpids, 4.595 afiliats o militants, no conec la denominació correcte dels que voten, no van votar l’opció guanyadora, això vol dir que un 57,20% del cens no necessàriament estaven a favor de que “Militància Decidim” lideres, diguem-ho així, la nova ERC.

Com deia abans, aquesta situació no es pas exclusiva dels republicans, buscava a les xarxes les dades d’afiliació dels partit més representatius o coneguts, i la veritat es que he desistit, perquè costa esbrinar-ho, ja que entre afiliats, simpatitzants, els que no han aportat totes les seves dades … es difícil conèixer aquesta dada concreta, i això es una situació genèrica.

Però si que podem fer una ullada a les eleccions, comencem per les darreres a Espanya, amb un cens de més de 35 milions de persones, el partit que ha reclamat ser-ne el guanyador, que té més vots però que no mana, va tenir poc més de 8 milions de vots, això amb les referencies que jo utilitzo, vol dir que més de 27 milions d’espanyols no els van votar. Ara passem al nostre petit país, amb un cens de 5,4 milions de persones aproximadament, el partit que ha reclamat ser-ne el guanyador, que té més vots i mana gràcies als pactes, va tenir menys de 800.000 vots, això amb les referencies que jo utilitzo, vol dir que quasi 4 milions de catalans no els van votar. I això si en teniu ganes, ho podeu traslladar també a l’àmbit local.

Amb aquestes poques dades, el dubte es molt clar, quan en molts casos, la majoria d’electors no han votat favorablement a la formació que governa, aquesta a qui diuen que representen? a la majoria, no. Això, actualment, ho podem dir de la gran majoria de governs que hi ha arreu del país, a més dels citats, un altre exemple es el de l’autonomia de Valencia, que amb un cens d’uns 3,7 milions de persones, crec que el partit més votat, el que verbalitza que es va proclamar guanyador, el que té més vots i mana gràcies als pactes, va tenir uns 880.000 vots, això amb les referencies que jo utilitzo, vol dir que uns 2,8 milions de valencians no els van votar.

En fi, el dubte sempre es el mateix, els que es presenten, els pactes que fan a posteriori, fan que siguin uns bons governants? precisament els hi podem demanar als valencians a veure que opinen de la gestió que tots plegats han fet de la seva tragèdia. Per cert vaig veure una entrevista que li van fer a l’escriptor valencià Ferran Torrent, i venia a dir que en una democràcia el pitjor que li pot passar al poble, es que mani una majoria absoluta, perquè hi un risc molt gran de que acabi convertint-se en una dictadura, ja que no necessita per res, els vots dels qui estan a l’oposició. A veure que votem. Imatge de terimakasih0 a pixabay.

Publicat a

El poble salva al poble

Es una frase que es va escoltar i llegir en pancartes en el context de les destrosses ocasionades per la DANA al País Valencià. Per situar-nos, d’entrada esmentar que es diu que una referencia a aquesta frase la va escriure el poeta Antonio Machado, en el decurs de la guerra civil, quan deia que “a Espanya el millor es el poble”

Dit això, sembla ser que al llarg dels anys, tothom ha volgut apropiar-se, a la seva manera, del significat del seu contingut, i s’ha passat d’un eslògan històric que es podria considerar més alineat amb l’esquerra política i els moviments socials, a que sigui utilitzat també per les organitzacions ultres dretanes.

Al llarg de tots aquest dies que han transcorregut des de la situació catastròfica provocada per la gota freda, hem assistit una vegada més a enfrontaments dialèctics, patètics, entre diverses formacions polítiques del país, sempre es qüestió de escopir exabruptes, escopir paraules bruscament i sense preàmbuls, amb la única finalitat de fer mal al contrincant, avui en dia s’ha posat de moda dir-ne “enfangar”, i no te cap més finalitat que fer quedar malament, encara que sigui amb mentides, als representants dels altres grups polítics, a veure si així uns poden guanyar quatre vots més mal contats i mal administrats.

El que si que vam veure, es que els primers dies la gent del País Valencià estava sola, uns pels altres ningú es va preocupar de res, llevat d’intentar “salvar el seu cul” i van començar les tasques de neteja i recuperació ells tots sols, encara que ràpidament s’hi van afegir voluntaris d’arreu per ajudar; i d’aquí la famosa frase de que únicament “el poble salva al poble”, els demes, tot aquest reguitzell de mal anomenats polítics patriotes, nomes volen sortir a la foto, però en aquesta ocasió, com en tantes altres, han sortit moguts, borrosos, enfangats … i ben pensat, si no ens serveixen per res, si en moments delicats, en moments importants, moments transcendentals no fan costat al poble, potser que els deixem en un costat i fem el nostre camí tots sols, potser que els deixem de votar, ni s’ho mereixen i massa sovint n’hi ha molts que l’únic que fan es posar entrebancs al poble, amb l’única finalitat d’intentar minvar la credibilitat dels que ells anomenen contrincants polítics, el problema es que aquest tipus de politiquets de joguina, els podem trobar a totes les tendències polítiques i socials. Apartem-los. Imatge de AllThingsCoastal a pixabay.

Publicat a

Les residencies

Tot i que ja n’havia parlat anteriorment a assistència a la tercera edat aquests darrers dies llegia un article, publicat fa aproximadament un any pel diari ARA, periodisme d’investigació, sota l’epígraf “Trencar el silenci per despertar canvis” es tracta, segons explica el mateix diari, d’il·luminar temes que la voràgine de l’actualitat pot deixar a l’ombra, i entre tots s’han destapat realitats que no haurien d’existir, realitats que no haurien vist la llum sense la valentia de moltes persones que s’han atrevit a denunciar, a fer un pas tan difícil i important.

Es un treball de Monica Bernabé que m’ha frapat, m’ha arriba’t endins, no tan pel fet de que desconegués el que passa en algunes residencies d’avis, que per un lloc o altre t’arriben queixes particulars de coneguts o familiars, si no pel fet de llegir allò del que un ha sentit a parlar i li costa acceptar que pugui ser realitat. També hi ha ajudat el titular “Així és un geriàtric per dins: Les famílies no saben ni la meitat del que passa aquí”

A veure, vagi per endavant que en aquest treball d’investigació, jo en cap moment he vist que faci esment a maltractament físic, en realitat de cap tipus de maltractament voluntari pel desig de fer mal gratuïtament, però es que hi pot haver i presumptament hi ha una deixadesa, encara que ben pensat el que hi ha es una manca de recursos, també econòmics, però sobretot manca dels recursos humans necessaris per una correcta gestió humana de determinades residencies.

Amb tot això exposat en el contingut del treball en qüestió, se’m plantegen diversos interrogants, anem per parts. Primera, es qüestió de diners? possiblement, però com es que hi ha tantes places en residencies gestionades pel capital privat? llegia al treball que el preu de la plaça concertada al País Basc era d’un 65% superior al que paga el govern català, es cert això? ens ho han d’explicar molt i molt be com es que a Euskadi poden pagar un preu tan alt en comparació amb Catalunya. Segona, segons el treball d’investigació allà el 75% de les habitacions de les residències han de ser individuals i els centres no poden tenir més de 150 places, a Catalunya els dormitoris per a una sola persona són una excepció i la residència més gran te el doble de places.

Dades que aporta l’estudi, diu que quasi el 60% de les places. les ocupen persones amb un grau de dependència 2, que necessiten ajuda per fer activitats bàsiques com menjar o anar al lavabo. El 41% té un grau de dependència 3, és a dir, requereixen la presència contínua d’un cuidador. El personal laboral, diu l’estudi, que tenen uns sous baixos i uns horaris que dificulten qualsevol conciliació familiar fan que l’absentisme laboral sigui habitual.

Llegeixo al treball que la normativa actual estableix que hi ha d’haver 25 auxiliars de geriatria per cada 100 ancians amb un grau de dependència 2, no tots treballen de forma simultània, es reparteixent en els diferents torns de la jornada, el resultat es que cada cuidador es fa càrrec, com a mínim, d’una desena de persones, i a la nit? a la nit la ràtio encara és inferior: la normativa diu que n’hi ha prou amb 3 auxiliars per a 150 ancians.

El treball de recerca es més extens, i explica moltes diguem-ne curiositats que si son certes, algú ha de donar explicacions, possiblement algú ha de dimitir i possiblement a algú el tindrien que investigar.

Per acabar avui, diuen que el 65% de les residències de Catalunya són privades i moltes de les públiques també les gestionen empreses privades. I als altres països? a França el 52% de les residències són de gestió pública, a Suècia el 83%, segons un estudi realitzat el 2020. Com esta actualment la situació de les residencies al nostre petit país? i al nostre poble? no dic que incompleixin res, però l’actual normativa es suficient? Imatge de geralt generada amb AI a Pixabay.

Publicat a

Aigua domestica

Tan ahir com avui la premsa parla de les inversions que s’han de fer en obres per una correcta gestió de l’aigua al nostre país. Tots sabem que hem tingut, i tenim, restriccions d’aigua a les nostres llars, als nostres comerços i empreses, i que tot i que ara sembla que ha plogut una mica més del que feia els darrers mesos i anys, les previsions de futur no son gens positives.

I tot i així, tots els governs amb l’excusa de que la gestió de les empreses ha de ser privada, per això que diuen del lliure mercat, han promogut i encara ho fan, que tot el control dels serveis basics i de primera necessitat dels ciutadans estigui en mans privades.

I ara que parlem de l’aigua, ens trobem que s’ha generat un conflicte entre el holding de gestió de l’aigua i el seu únic accionista, una multinacional francesa. La primera engega el programa d’obres legislat pel govern i la segona vol obtenir rendiments més alts a curt termini. Xoc assegurat, la primera ha de complir amb el fet de donar-nos servei a tots els ciutadans i la segona persegueix el benefici empresarial, ràpid i com més elevat millor.

Fins on hem de continuar tolerant que els governants I les multinacionals de qualsevol sector i qualsevol bandera, controlin i en alguns casos presumptament abusin de la seva posició de quasi monopoli, per obtenir un benefici empresarial, sovint a costa del benefici social que significa donar als ciutadans els servei que ens mereixem.

Qui parla de l’aigua, pot parlar de la llum, del gas, dels carburants, de l’energia en general, de les comunicacions, tots els serveis en mans de quatre multinacionals que lògicament nomes tenen en la seva ment augmentar els beneficis, però qui te realment en la seva ment el benestar de la gent?

Avui centrem-nos en l’aigua, fins on es considera ètic fer benefici privat en un servei d’us humà, necessari, en el que la matèria primera inicialment no es precisament de propietat privada, que si que es cert que amb concessions administratives la converteixen en propietat privativa d’uns quants, que son els que hi fan el negoci. Ja se que el que proposo sempre va en contra dels manaments econòmics actuals, però m’agrada ser un il·lús, m’agrada presentar utopies, m’agrada pensar que un dia les persones acceptarem treure’ns la bena dels ulls i fer esforços no per consumir més i més esbojarradament, si no per intentar aconseguir una vida millor, tan per a nosaltres com pels que venen darrera nostre.

Si la gestió de les empreses privades pot ser eficient, no totes ho son, també ho pot ser una empresa publica, si hi ha persones que son capaces de dirigir-les correctament, es tan senzill que captar aquestes persones cap a les empreses publiques, això si, amb dos condicionants, primer se’ls ha de pagar un sou digne pel seu treball i esforç, i segon s’han de fer saltar tots els barruts i vividors encastats avui dia en els ens públics, que entorpeixen i dinamiten qualsevol gestió acurada y efectiva que es pugui plantejar seriosament. I els beneficis que avui tenen les multinacionals privades, podrien revertir en benefici de la ciutadania, potser es un somni però ens hi hem de posar, hem de posar fil a l’agulla i deixeu-me fer us d’una frase habitual en determinats ambients o discursos … posem fil a l’agulla i comencem a cosir les costures d’aquesta nostra societat. Imatge de tantetati a pixabay.

Publicat a

Il·luminacions divines

Aquest mati quan fullejava la premsa, escrita i digital, he vist diferents exemples de com sovint s’il·luminen alguns polítics, i m’ha vingut al cap una reflexió, amb el temps alguns, molts polítics es tornen uns il·luminats o es que tots els il·luminats acaben sent polítics?

Això té difícil resposta, d’entrada veiem que diu el diccionari català, a més de que alguns ens mostren definicions més o menys de caire diví o religiós, el que explica millor el perquè avui l’utilitzo jo, es una que diu “un il·luminat es aquell que es pensa que té la veritat absoluta i uns coneixements superiors als dels altres” us sona això?

Anem al perquè d’aquest titular, d’entrada a la premsa escrita surt una fotografia on es veu una rotonda on hi conflueixen nomes dos vials, rotonda perquè? pel dia que es vulgui ampliar i fer mes carreteres? I el petit escrit diu: on no es creuen els camins, es fora del país, però es igual, el il·luminats son a tot arreu, i continua dient que es l’exemple d’una era d’urbanisme desaforat ara en debat, però mentre es devateix, els il·luminats continuen fent barrabassades.

Un altre, una comunitat autònoma d’aquest país, elimina les multes a les empreses que gestionen sense plantilla suficient les residències d’avis, “chapeau” si senyor, ens explica que el butlletí oficial de la comunitat va publicar la modificació de les sancions que permet als prestadors d’aquest servei incomplir els ràtios de personal exigits en els contractes. El mateix govern de la comunitat ha al·legat que les empreses porten des de 2020 amb dificultats per a trobar gericultors als quals contractar. Hi ha qui assenyala que el problema real podria ser l’estampida de sociosanitaris a comunitats autònomes veïnes amb millors condicions laborals, us sona això?

Rotondes, carreteres i autopistes inacabades que no condueixen enlloc, infraestructures de baix nivell, infrautilitzades o no se sap perquè es van fer. I els més recents com les ampliacions d’aeroports, curses automobilístiques o per exemple les no inversions en infraestructures de serveis de primera necessitat, llegiu aigua. Si ja se que la sequera no es culpa dels il·luminats, però el fet de que ara ens assabentem de que fa dècades que no es destinen recursos a millorar i evitar les fuites de milions i milions de litres  d’aigua si que ho es, si que es culpa de la nefasta gestió que els polítiquets de joguina han fet i continuen fent, malbarataments de tot tipus en el conjunt de la seva gestió. Imatge de pexels a pixabay.

Ho hem de canviar, si no hi ha normes i lleis que permetin expulsar i fer trontollar la “poltrona” a tota aquesta colla de galifardeus, no tots però molts, hem d’exigir que es facin les modificacions adients per encabir aquest filtre del tot necessari per el bon funcionament de la nostra societat, al cap i a la fi com sempre dic, es el futur dels nostre fills i nets. Pensem-hi.

Publicat a

Xou al futbol

Fa anys, de tan en tan anava a veure algun partit del Barça, molt de tan en tan, fins que va arribar un moment, concretament un partit que el Barça jugava contra un dels cuers de la classificació i van empatar al Nou Camp. En aquell moment, repeteixo fa anys, vaig decidir que per veure les misèries esportives d’uns massa ben remunerats esportistes, no estava disposat a passar més per taquilla. Actualment, a més de no anar al camp, tampoc faig cap passa especial per veure un partit per la tele, que per fer-ho també has de passar per taquilla de la corresponent plataforma digital.

El que voldria expressar, es que la disbauxa financera a l’esport fa anys que es un xou, un xou que en aquests darrers temps ha anat in crescendo amb l’afer Barça.

D’entrada no es pas la meva intenció defensar aquesta estructura que ha permès que al llarg de molts anys, sembla ser que es paguessin molts diners a una empresa externa, d’un àrbitre, per part del club dirigit per diferents juntes, encapçalades per diferents persones en cada moment.

Algú creu que tot això va funcionar sense que cap president, sense que cap junta, sense que cap persona amb responsabilitat financera i corporativa ho detectes? però també m’agradaria anar més enllà, i tal i com es diu que presumiblement es van pagar diners per tenir favors arbitrals, a mi m’agradaria posar un altre dubte sobra el paper, podem assegurar que els pagaments no es van fer, presumptament, per un possible xantatge?

El món esportiu i en especial el món del futbol mou molts diners, milions, la premsa publica sous milionaris, comissions milionàries, investigacions fiscals milionàries, però tot això fa anys que dura, i de moment com en tantes altres facetes de la nostra societat, del nostre dia a dia, els responsables de les “altes esferes” no hi posen solució. Ens hem anat acostumant a les trifulgues entre dirigents de diferents entitats, això si, darrera sempre presumptament, hi acostuma a estar relacionat un motiu econòmic o simplement de poder.

Això si, fins fa ben poc temps, l’esport femení era totalment ignorat, i l’esport de base jo diria que encara ara es menystingut, per a molts dirigents ni existeix, suposo que es una carrega que tenen que suportar. Encara que en realitat, ben gestionat pot acabar assolint una riquesa social importantíssima e inigualable. Imatge de 0fjd125gk87 a Pixabay

Publicat a

Canal 9

O canal 10, o el que sigui, no hem de permetre als polítics d’aquest país, o del país veí, deixar que aquest afer el finalitzin així, posant el boto del senyal en off i ja esta; no senyors, no, tota aquesta historia s’ha d’analitzar en profunditat i demanar i fer pagar les responsabilitats que es trobin. I perquè dic això?, senzill, jo amb les dades autentificades que tinc, o sigui cap, es difícil que pugui emetre qualsevol dictamen que s’ajusti a la realitat, però precisament aquest mateix motiu, em permet també emetre una opinió basada en la ignorància mes absoluta; no se com canal 9 ha pogut arribar a aquesta situació, però el que si que tinc clar, es que durant tot el període en el que ha emes programació, la Generalitat valenciana hi ha posat diners, molts diners, sobretot diners dels valencians, però no ens enganyem també diners de tots els espanyols, i es aquí on hem de remenar i fer pagar als responsables del naixement d’aquest invent, la seva mala gestió o el seu afany de protagonisme; en primer lloc, perquè es va crear aquest canal de TV, i altres eh!, per necessitats del país, per necessitats dels ciutadans, per necessitats de partit, o per la necessitat d’autoestima de determinats individus que ningú no els hi reconeix cap mèrit i se l’han d’auto reconèixer ells mateixos?, un cop aconseguim la resposta a aquesta primera qüestió, si es que hi ha algú que la respongui, passem a la segona pregunta, qui va encarregar i qui va desenvolupar el pla de negoci d’aquest projecte?, perquè hem de suposar que algú va fer el que tocava fer, i es avaluar la necessitat d’un canal de TV i la seva viabilitat econòmica en el context en el que es va crear; si es va fer aquest estudi, i en va sortir un resultat positiu, com es que ara s’ha de tancar?, si el resultat va ser negatiu, perquè es va iniciar aquesta aventura?, i si ni es va fer l’estudi, que era el procediment mes idoni perquè ningú el qüestiones, qui en pagarà ara les pèrdues i els danys ocasionats a la economia del país, en resum a la economia dels ciutadans? Un cop arribats a aquest punt, sigui quina sigui la resposta, hem de suposar que tindrem algun il•lustre jurista d’aquells que han de defensar els drets dels ciutadans, que iniciarà els tràmits adients, no?, a partir d’aquí, i en el supòsit de que es va fer l’estudi de mercat corresponent, l’estudi de la viabilitat econòmica corresponent, i es va avaluar la idoneïtat de tirar endavant el projecte d’una TV d’abast regional, que ha canviat perquè ara, aquell projecte que era viable tan empresarialment com financerament, hagi fet fallida?, que ha passat perquè tot el que eren flors i violes, ara sigui negre del tot?, que ha passat, mala gestió dels diners públics?, en aquest cas també s`ha d’actuar en contra dels gestors, no?, com a mínim per malbaratament dels diners públics. O sigui, que tenint en compte que no tinc ni la més remota idea del que ha passat a canal 9, he arribat a la conclusió de que sigui quin sigui el motiu d`aquest final assolit per aquesta televisió publica, i altres, hi ha persones suposadament responsables que han malbaratat i han llançat a la claveguera diners dels contribuents, molt malament, i mes quan aquesta disbauxa que hem viscut els darrers anys, ens ha portat a una situació tan precària per alguns, que quan veus que el que tan ens exigeixen i tan esperem els ciutadans, que es que es castigui als responsables d’aquesta situació, si ha existit mala fe, o es faci fora del seu lloc de responsabilitat si es que es un inepte, i no passa res, els ciutadans, perdó actualment els súbdits, que ens queda fer?, res?, ens ho hem de fer mirar, perquè així ja no es pot continuar.

Publicat a

Reclamar responsabilitats

Un polític de les comarques properes, en concret l’alcalde de Sabadell, reclama responsabilitats pels antics gestors d’Unnim, llegeixo textualment a la premsa, que ell diu que la mala praxis dels que foren els gestors de l’entitat la van portar a la seva intervenció, i al mateix temps han demostrat no ser sensibles amb els problemes dels clients. Diu que han d’assumir totes les seves responsabilitats, i que si fossin càrrecs electes (o sigui si fossin càrrecs politics) ja s’hauria demanat la dimissió, però al ser treballadors que tenen una alta remuneració, ningú diu res; per això els hi demana directament, tot fent referència a la transparència que la entitat ha de tenir. A mi m’agradaria que aquest senyor trasllades la petició a tots els politics que coneix, locals, comarcals, provincials, autonòmics, estatals, de la UE, en fi, a tots aquells que en el desenvolupament dels seus càrrecs, puguin haver tingut, diguem-ne, errades de prou magnitud, com perquè els hi puguem exigir responsabilitats per la seva gestió; perquè si ho mirem ben be, veurem que el que es demana als gestors d’Unnim, no esta pas tan lluny del que han, o havien de fer els politics; havien de ser del tot responsables de totes les inversions fetes, algunes de les quals es podrien qualificar de faraòniques, o sigui ningú sap ben be perquè serveixen, o si algú dia serviran per allò que va motivar la seva construcció, ni el mateix impulsor, però en canvi les han fet, i en masses ocasions endeutant tan a la població, que han de passar dècades fins que es el poble es pugui recuperar. Havia deixat aquest escrit a mig fer, i avui l’he tornat a recuperar, en sentir que els informatius parlaven dels pobles més endeutats del país, ja se que es anecdòtic, però feien referència a un que necessitaria uns milers d’anys per poder eixugar el seu deute, vergonyós. Feien referència també a una de les autopistes d’Espanya, la qual econòmicament no es viable, i crec que presenta concurs de creditors, son dos exemples dels disbarats que com deia línies amunt, ens han deixat alguns dels politics d’aquest país, i jo li demano a l’alcalde de la població de Sabadell, que hem de fer amb aquests personatges? Sé que aquesta tasca, la de polític, local principalment, es molt desagraïda, i molt criticada, però home es que a vegades alguns fan molts mèrits per guanyar aquest honor a ser criticats. I no es que vulgui dir que no s’ha de fer res amb els gestors dels que parlava la primera autoritat de Sabadell, no i ara, però i si comencéssim a reclamar responsabilitats politiques per mala gestió, i responsabilitats penals pel malbaratament dels diners dels ciutadans?, ja es hora de que algú pagui per tot el desgavell i la disbauxa que s’ha propiciat no se ben be perquè, algú ens explicarà perquè a un poble de tres mil vuit-cents habitant li era necessari tans equipaments com els hi han construït; i si féssim aquesta pregunta a molts pobles de Catalunya, ens donarien explicacions prou convincents?

Publicat a

Legal

Que es legal? pregunta curta i fàcil de respondre, hem de suposar, o no? que es legal i que es il·legal? inicialment diríem que la diferencia esta en el que diu la llei; la llei ens marca la línia divisòria entre ambdues visions del que podem considerar legal i el que hem de veure com il·legal, no?
No amics no es tan fàcil, no; be això es la conclusió a la que arribat jo quan he llegit al Regió7 la noticia de que el procés urbanístic seguit per a construir la presó dels Lledoners, s´ha invalidat pel Tribunal Suprem de Justícia, i direu, i això que vol dir? i la veritat es que si no fem la comparació amb altres fets, no vol dir res, però quan ens posem a recordar situacions que hem viscut a la comarca en els darrers anys, jo penso en una molt concreta, i es de la bencinera de Navarcles, i aquí no voldria pas entrar en jutjar ni fets ni persones; tot i no haver aprofundit massa en el tema, crec recordar que es va dir que el procés per construir l´esmentada bencinera no havia estat el correcte, igual que ha passat amb la presó, no? i com va acabar? amb l’enderroc de la bencinera, i això que vol dir que l’afer dels Lledoners acabarà també enderrocant la presó? Si no es així, ens hem de creure que els que manen fan les coses ben fetes?.
Ara donem una ullada a més noticies del mateix mitja, hi podem llegir que: Carreteres prohibirà girs a l’esquerra a la cruilla del Paidos de Sant Fruitós, i que per poder fer les maniobres actuals caldrà anar un quilòmetre lluny, de conya, no? més noticies que s´han publicat: el canvi de velocitat a la C16, impedeix que els tractors circulin per la mateixa carretera que els turismes, i per on aniran cap als camps els tractors? i una més va, que no sigui dit, la carretera que va de Manresa a Monistrol de Montserrat es de les 10 més perilloses de Catalunya, en aquest cas es diu que tot i que es una reivindicació històrica del Bages, a la Generalitat estan en fase d´estudi informatiu, i per això pregunto a qui correspongui: i de moment qui es el responsable de que la gent continuï morint en punts com aquests? hem de recordar que a nosaltres en moltes ocasions, els que manen no ens donen tan de temps perquè rectifiquem i millorem el que segons ells fem malament, no, si fem una infracció de trànsit, ens multen i podem anar a la presó, si fem una infracció fiscal, també, si tenim algun tipus d´endarreriment per pagar els impostos, ens cau una bona clatellada, i aquí, en casos com aquest que hi ha gent que mor, es veu que ningú es responsable pel fet de no tenir la carretera en les condicions adients, quan tots sabem que una de les solucions es fer les obres corresponents en el moment adient i necessari.
Jo tinc la sensació de que quan hi ha una situació que afecta als particulars, els que manen es limiten a fer prohibicions, a imposar els càstigs decidits per ells; i en canvi quan el fet ocorregut afecta a organismes públics ningú es fa responsable de res, tots amaguen el cap sota l´ala i es limiten a dir que estudiaran la situació i que tan aviat puguin intentaran trobar-hi una solució; ok, i de moment els ciutadans que som els que paguem i que suportem en ocasions la mala gestió d´alguns dels nois i noies que manen, ens hem d´aguantar, hem de fer ulls clucs, i seguir pagant amb els nostres diners, o be amb les nostres vides, que encara es més greu, algunes errades o la incompetència dels anomenats polítics; em deia l´altre dia un amic que no tenia pas molt de carinyo pels que manen, no es pas cert, el que passa que només vull reclamar el mateix que ells ens reclamen a nosaltres i es el fet de complir com a bons conciutadans, i en el seu cas encara més, ja que s´han ofert per vetllar pels interessos de tots.