Etiqueta: Futbol

Publicat a

Cal posicionar-se?

Llegeixo l’article “Els polítics independentistes que volen que Espanya guanyi el Mundial” al diari Ara, polítics que sovint ens costa d’entendre els seus posicionaments a vegades inoportuns, a vegades verbosos o fins i tot inútils i prescindibles, pero que aprofiten qualsevol moment i situació per en primer lloc fer-se visibles, i que no sempre ho aconsegueixen, i en segon lloc crear situacions fictícies d’enfrontament perquè sembli que si no es per ells, tot plegat se’n anirà a fer punyetes.

En aquest cas parlem de futbol, podria ser basquet, natació, escacs, patinatge artístic, es indiferent, el quid de la qüestió es si un català pot estar content de que guanyi un esportista que competeix a l’empara de la samarreta de la “roja”, imposada o no, que no tothom es fa seva. Això si, tot oblidant que qui competeix es una persona individual, que en aquests cassos pot fer equip amb altres que pensen o no com ella, i que ho fa perquè te ganes de guanyar porti la samarreta que porti.

De fet l’article ens deixa algunes perles que sense posar-hi nom propi cal conèixer, per exemple la d’aquell polític que quan en una entrevista se li demanava si donava suport a la selecció espanyola, deia que anava amb Espanya «si són tots els meus», o aquell altra que deia “que guanyi Espanya, no me n’amago, hi ha vuit jugadors catalans». Després hi ha els més de resposta política com el «jo no vaig amb Espanya, i es que els catalans tenim tot el dret del món a tenir selecció pròpia, però l’estat espanyol no ens deixa jugar”, i que això de “celebrar amb la roja és un autogol per a l’independentisme”, trobarem posicionaments públics de tot tipus, el que no se es si, com deia aquell expresident espanyol que parlava català en la intimitat, molts d’aquests polítics d’avui dia veuran el partit i celebraran la victòria de la roja en la intimitat, si es que guanya.

I després tenim les batalletes locals per la instal·lació de pantalles gegants en algunes localitats, llegeixo que es un intent més per espanyolitzar-nos, no se si el problema es que les pantalles aquestes ens poden adoctrinar o no, el que si que tinc clar es que els diners que es gasten en moltes histories d’aquestes, tan son les pantalletes pel futbol com la quantitat in crescendo per exemple de festivals d’estiu, es podrien destinar a altres necessitats vitals per a la ciutadania.

Com ens costa obrir els ulls, com ens costa fer despertar el nostre cervell per pensar, com ens costa acceptar que no tot el lleure ha ser guiat i de pagament, com ens costa assumir que el mon no gira pel nostre benefici, em refereixo al benefici social de les persones, si no que gira al ritme de crear mes riquesa nomes per uns quants.

Amb tot el que tenim per arranjar, segur que ens hem de quedar nomes amb la discussió superficial de si cal celebrar el que fan una colla de “tios” milionaris? deixem-los jugar, i si realment ho volem criticar comencem per no pagar les “animalades” que cobren per les entrades i valorem si hem de continuar recolzant les “quantitats bestials” que es mouen per exemple pels drets televisius i publicitaris. Imatge creada amb IA de Gemini.

Publicat a

La predisposició visual a reconèixer un fet

Aquest mati al mirar les noticies als digitals, al marge de les compres de diversos cotxes elèctrics que ha fet el president americà, o de les despeses en defensa i armament, o de que continuen les picabaralles per les morts de la Dana a Valencia o de la Covid a Madrid, una de les noticies curioses, i es veu que “important” per alguns, es d’àmbit esportiu, un penal anul·lat a l’Atlètic de Madrid perquè el jugador va tocar dues vegades la pilota.

Ja se que al costat de les altres noticies, aquesta es irrellevant, però per una vegada parlem de banalitats, que passa amb aquest penal? al llegir-ho, no vaig veure el partit, m’he posat a buscar a les xarxes fotos i vídeos de l’esdeveniment i del fet en qüestió.

Primer comencem pel que he trobat referent al que diu la normativa d’això dels penals; he fet una recerca exhaustiva amb diversos resultats, el trosset que sembla ser que afecta a aquest llançament en concret diu: “l’executor del penal no podrà tocar la pilota por segona vegada fins que l’hagi tocat un altre jugador” el que passa es que hi ha una afegitó del que quasi tothom s’oblida, i es: “si això succeeix, l’àrbitre anul·larà el penal i concedirà un tir lliure indirecte a l’equip contrari” que segons diu la premsa,  quan es tracta, com en aquest cas, d’una tanda de penals amb la finalitat de desempatar una eliminatòria, es procedeix senzillament a anular el gol. I un afegit més: “el porter ha de mantenir-se sobre la línia de gol abans de que la pilota sigui xutada, pot moure braços i cos per distreure al llançador, però no avançar ambdós peus abans del xut; l’àrbitre ordenarà repetir el penal si es produeix aquesta infracció”.

A veure, d’entrada dir que no he sabut trobar la referencia directa a la web de la Federació, tot son imputs de diferents mitjans nacionals, però es curiós que en una pagina de ja fa un cert temps d’un rotatiu de la capital, deia textualment: “què passa si el llançador comet una infracció abans de llançar el penal? en aquest cas el col·legiat ha d’actuar segons el resultat del xut: si la pilota entra, s’ha de repetir, si la pilota no entra, es para el joc i s’ha concedir un tir lliure indirecte a l’equip contrari, que en aquest cas ja hem vist que al ser una tanda de penals per desempatar una eliminatòria, s’anul·la el gol” i continua dient que hi ha tres excepcions però cap d’elles fa referencia a això de tocar la pilota dues vegades.

Com he esmentat més amunt, he buscat a les xarxes fotos i vídeos d’aquests fet, I la veritat es que amb les fotografies, com que no tenen moviment no es pot assolir cap conclusió, per mot que alguns s’entestin es dir que si, o que no. I al revisar vídeos, tot i que si que es pot veure la seqüencia sencera, i des de diferents angles, la veritat es que a mi no em queda clar si la va tocar o no amb el peu esquerre al relliscar, però si que tinc que dir que en el suposat cas de que la toques, jo no he vist que la pilota es mogués, potser ho fa l’edat. Imatge de planet_fox a pixabay.

Publicat a

Impacte econòmic positiu

Això es una d’aquelles ressenyes que llegim en el context de determinades manifestacions o en el decurs de determinades activitats lúdiques i/o esportives, tots els organitzadors volen remarcar l’impacte econòmic positiu de l’esdeveniment per a la ciutat i el país.

Es curiós, estic col·laborant modestament en un d’aquests esdeveniments, en el meu cas es el de la Copa Amèrica de Vela, he llegit i alguns coneguts m’han transmès tot tipus de critiques envers l’esdeveniment, jo creia i crec que per fer-me una opinió personal, millor estar present en el context de l’activitat en qüestió, i així ho vaig fer.

S’ha dit que es elitista, segons el diccionari es tot aquell que es comporta o manifesta gustos i preferències que s’aparten dels del comú. Be aleshores a qui podem considerar elitista, als que organitzen l’esdeveniment o els que assisteixen als actes i activitats programades? es diu que el públic pot assistir-hi gratuïtament, i es cert, tan cert com que des de les platges de Barcelona es fa difícil veure be les regates, per aquest motiu sempre ens queda les Fan Zones o els Race Village amb pantalles gegants d’accés gratuït, o perquè no, la tele de casa.

No ens desviem, activitat d’elit, no vull desviar-me ni incomodar a ningú, però si que voldria fer comparacions, tot i que sempre es diu que son odioses, comencem, per exemple els salts d’hípica celebrats recentment a Barcelona o els organitzats a Madrid, la formula 1 celebrada també al nostre país ara fa un trimestre, o les diferents competicions futbolístiques al nostre continent, o els concerts i esdeveniments musicals que els darrers anys han crescut com bolets, encara que els bolets hi ha anys que fallen, no en surten. En tots aquestes esdeveniments es remenen milions de recursos.

Com volem valorar això anomenat elit? els diners gastats pels diferents organismes públics? els diners gastats per les marques comercials? o els diners pagats pels assistents? el nombre de visitants? l’impacte de les televisions tradicionals i de les digitals? i aquí arribem al tan festejat retorn social o beneficis municipals i de país, com es calcula això?

Una de les dades que s’utilitzen tan a favor com en contra, es l’assistència de públic, qui el calcula, qui el controla, qui el gestiona? ens hem de creure les dades que ens volen donar?  l’exemple més representatiu es el de les assistències a manifestacions, mai son coincidents, divergeixen i força segons qui les publiqui. Però el fet d’assistir a un esdeveniment, fa que aquest sigui rendible? no, a les hores com podem valorar aquesta tan festejada rendibilitat? no podem, ni a curt ni a llarg termini ho podrem valorar mai, i es que hi han condicionants que no es coneixen o no volen que els coneguem, quin es el sobre cost de despeses sobrevingudes amb motiu de l’esdeveniment? neteja, consum subministraments basics … i quins son els ingressos que es generen? restauració, comerç … encara que la doble pregunta que sempre es queda sense resposta es qui paga les despeses i qui obté els beneficis? imatge de CharlVera a pixabay.

Publicat a

La gespa de la discòrdia

El conflicte en aquesta ocasió es a Berga, però com sempre dic, això es indiferent, si, tan se val a quina població surt un entrebanc, la qüestió es que sovint hi ha disputes amb motiu de determinades actuacions que volen fer les poblacions, que volen fer les corporacions locals.

En aquesta ocasió es tracta del canvi de gespa del camp de futbol, però la trifulga podria ser pel canvi de xarxes de les porteries o les cistelles de basquet o qualsevol altra contractació de l’ajuntament corresponent.

En aquest cas, tan l’ajuntament com el club afectat diuen que l’actuació es urgent pel mal estat del terreny de joc, però després d’un primer concurs desert, perquè no s’hi va presentar cap empresa, i aquí la primera pregunta ni feta ni contestada, perquè no es va presentar ningú? els tècnics i polítics no van fer be la seva feina? van preparar un concurs amb mancances? curiosament a la següent licitació s’hi van presentar dues empreses, una va guanyar el concurs i la perdedora va presentar un recurs, sembla ser que al·legant que la gespa no compleix alguns dels paràmetres.

Quins paràmetres ha de complir la gespa? es que els redactors del projecte i l’equip de govern quan van aprovar l’adjudicació no van avaluar-ho correctament? o es que la segona empresa al·ludeix per al recurs a paràmetres erronis? la qüestió, diu la premsa, que si no prospera el recurs, possiblement es podria fer l’obra aquest estiu amb l’empresa guanyadora, però que si s’admet el recurs, això podria comportar revocar l’adjudicació a la primera i concedir-la a l’altra empresa, la no guanyadora en primera instancia, el que entenc que significaria concedir-ho a un projecte de qualitat secundaria, no?

Amb tota aquesta historia, el dubte es molt clar, es que el procés de convocatòria de concursos públics, la revisió dels projectes presentats i conseqüentment l’adjudicació final de l’obra no hi ha persones, tècnics i polítics, que tenen la capacitat analítica suficient i claredat argumentaria per emetre el dictamen per adjudicar una obra en concret?

La meva opinió, modesta però opinió al cap i a la fi, es que massa sovint s’encallen projectes municipals per trifulgues entre polítics o litigis de les empreses executores. I no parlo nomes d’aquest procediment en concret, cal revisar-los tots, estan ben redactats o no? les queixes o recursos son coherents i certs? En el primer cas s’ha de reclamar als redactors que assumeixin la seva responsabilitat, i en el segon cas, possiblement tot aniria millor, si l’empresa denunciant, si es demostra que ho va fer amb mala fe, es tractaria de que se li fes assumir el cost total de la inversió, possiblement con diu la dita, amb això els concursos “serien figues d’un altra paner” imatge de phillipkofler a pixabay.

Publicat a

El futbol continua sent de “mascles”

O això es el que sembla si fulleges la premsa escrita, un dels diaris que he mirat, 4 pagines d’esports, de les quals el 50% parlaven de futbol, i al principi el tema del dia, l’adeu d’en Xavi, 4  pagines senceres més, i de l’equip femení un ressaltat i prou, per cert d’una mida més petita que els mòbils de darrera generació.

Un altra diari, 8 pagines d’esports, 6 d’aquestes dedicades al futbol, tema Xavi quasi 3 pagines, i en aquest l’equip femení li han dedicat mitja pagina i un titular una mica més altisonant: “una trituradora de rivals” i a continuació hi ha un petit resum del partit.

I res més … es veu que en aquest país nomes hi ha futbol de “mascles” els equips femenins no son visibles, no se’n recorda ningú, nomes quan convé airejar que s’ha guanyat alguna cosa, no se una copa, una lliga, una champions, un mundial …

D’entrada ja li diuen la “Liga F” i a la masculina perquè no “Liga M”? tota aquesta historia que hem viscut els darrers temps, motivada per la Federación Española de Futbol i els seus capitosts, sembla que no aconsegueix passar de fumeres que un cop a passat la ventada en queda poca cosa.

Per les coses que en comptagotes es van coneixent, es patètic el tracte que en general reben les components dels equips femenins en comparació amb els masculins, si voleu parlem de diners, penseu que les dues persones que el 2023 van guanyar les pilotes d’or, femenina i masculina, tenen el mateix tracte econòmic?

Llegint els darrers mesos tota la tinta que s’ha fet córrer referent al futbol femení i les seves vicissituds, podem recordar una mica, campiones posant-se les medalles elles soles perquè ningú de la federació ho feia, abraçades i petons totalment fora de lloc, i quan es van plantar per no jugar amb la selecció reivindicant ja no igualtat total, però si el respecte que es mereixien, amenaçades amb multes i expulsions, i cal recordar que part d’aquells “capitostos” encara manen, així no podem anar gens de be.

Es parla de sostres, el sostre de vidre, el sostre groc … ho podeu buscar a les xarxes, el primer es la barrera invisible que representen les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir professionalment, i el segon es un documental que ve signat per Isabel Coixet.

Quan sembla que gracies a algunes dones lluitadores s’aconsegueix quelcom, sempre si ha un “mascle” ferit que procura fer-les retrocedir, recordem a les anomenades “tretze roses” que van ser afusellades per defensar la democràcia i la llibertat, i alguns “mascles” les van titllar de terroristes no fa pas tan.

Tenim molt camí per recórrer, tan en això com en moltes altres coses, però avui el futbol de masses m’ha permès parlar d’això, del masclisme opressor que no hi ha manera d’erradicar-lo, imatge de planet_fox a pixabay.

Publicat a

Infraccions directives

Tota aquesta historia del futbol femení no s’acaba, massa sovint crec que a la majoria d’institucions del país, siguin del caire que siguin, socials, esportives, polítiques, es igual el sector, es igual el nivell, hi arriben personatges amb l’afany de dirigir-les, però no albiro que amb el temps les coses es facin millor.

Centrem-nos en això del futbol femení, després de tot l’enrenou dels últims temps, ara la federació decideix unilateralment convocar a les jugadores per un parell de partits, tot i que elles han manifestat que no volen jugar amb la selecció si no hi ha una millora de la gestió, prescindint si es necessari d’algunes persones de les que dubten de la seva bona feina.

Es diu que si s’aplica la rigorosa llei de l’esport, les jugadores poden ser sancionades, així com els seus clubs, tan amb multes econòmiques elevadíssimes com amb la suspensió de fins alguns anys de la seva participació en competicions esportives.

A veure, per començar, primer la demostració de sempre de quan una colla no saben fer la seva feina ben feta, opten pel càstig per demostrar, al seu parer, qui mana més; segon a veure si ho entenc, les jugadores les convoquen amb motiu de que estan federades i juguen amb equips que participen en competicions nacionals e internacionals, i els seus equips estan obligats a cedir-les gratuïtament, diuen … però ara estan de vaga, si més no a Espanya, per la qual cosa estan en un període en el que no juguen perquè estan amb el seu dret, que recull l’estatut de les treballadores i treballadors, de fer vaga … això vol dir que els responsables de la federació estan coaccionant, limitant i retallant si no prohibint el dret a fer vaga? Estan incomplint descaradament, conscientment o inconscientment la llei espanyola? potser que a qui es tindria que castigar amb severitat es al personal directiu de la federació?

I per finalitzar, acabo de llegir a les xarxes i a la premsa que no convoquen a la jugadora “amb la que va començar tot aquest serial” per protegir-la, i ella mateixa diu: “per protegir-me de què o de qui? Si, dones i homes de la federació, qui sou vosaltres per decidir a qui cal protegir? potser ja es hora de que el ministre, o el president del CSD o a qui li correspongui, comencin a treballar per modificar el sistema de treball que tenen aquests estaments esportius, com es el cas d’aquesta federació. Imatge de aescdtle_art a pixabay.

Publicat a

Lleis i justícia … masclistes?

Ja fa dies que corren els rius de tinta per culpa del president de la federació espanyola de futbol, jo mateix no m’he pogut resistir a aquesta temptació.

Fins ara no m’havia mirat amb gaire profunditat les imatges que ens han ensenyat tan a la premsa escrita com als mitjans digitals. Tot i que ara, després de veure a la tele algunes imatges que suposadament s’han presentat per justificar el que diu aquest individu, no se si pensar que es una mofa, o ganes de fer “memes”, o un intent de manipular-nos, el que ara anomenem “fake news” o perquè ens entenguem millor “noticies falses”, o es que amb unes imatges manipulades tan malament, no lliguen gens amb les que van passar per les teles, demostren el nivell dels que estan immersos en aquest “afer” i la seva claca personal.

Però deixem això a part I parlem de les imatges que jo se interpretar, aquest individu, suposadament el màxim representant del futbol espanyol, es toca el paquet, els testicles (per sobre els pantalons, això si), en fi per mi un acte totalment obscè, però el més greu es que ho fa davant de menors d’edat, de fet una menor estava al seu mateix costat, i pregunto això no es delicte?, no el poden acusar per fer actes obscens davant de menors d’edat?, això es de caire penal, no? i lligat amb això una altra pregunta, veient que fa aquests gestos obscens davant de menors i que una de les menors es una infanta d’Espanya, no es pot considerar això “ultratge” a la corona? ultratge a la família real? també seria de caire penal, oi?

Jo crec que no se l’ha de deixar dimitir, el que toca fer es expulsar-lo, inhabilitar-lo de per vida, i que la justícia, la fiscalia, a qui li toqui, que obri causa penal per actes que suposo que si estan tipificats a la llei espanyola com a delicte, no?

Mirin, si aquest senyor es vol entendre amb una o diverses dones, u homes, o tot plegat, a títol personal, es lliure de fer-ho, però quan actua com a president de la federació, hi ha coses que no pot fer, que no se li ha de consentir que faci, i una d’aquestes es petonejar barroerament i menysprear a persones del seu entorn proper, siguin jugadores, siguin filles o sigui qui sigui. Potser ja es hora de que algú comenci a investigar quin es el motiu pel qual hi ha gent que esta disposada a fer una defensa tan descarnada i sagnant d’un individu, d’un personatge que al cap i a la fi, no deixa de ser un trist home, un home normal i corrent. Per cert, just he acabat aquest escrit i s’ha conegut que la FIFA ha suspès al susdit paio, ara a veure que hi diu la UEFA, que encara no s’ha pronunciat.

Ah! i no oblidem el fons de tota aquesta qüestió, les jugadores son les que van aconseguir ser campiones del món, no ho van fer ni el president ni l’entrenador ni la seva claca, van ser les jugadores: FELICITATS, amb imatge de Anilsharma a pixabay.

Publicat a

Més que un petó

Aquests darrers dies tots els mitjans de comunicació, han aprofitat per parlar extensament del paio aquest, del president de la federació de futbol, i si, ho escric en minúscules perquè l’individu ha deixat a la seva representada, a la federació de futbol, a ras de terra, patètic.

Com deia a l’anterior article, a més del famós petó als morros de la jugadora, després de veure diverses vegades els vídeos penjats a les xarxes, es pot observar que els “apretujons”, les abraçades, els petons no tan però si prou efusius a altres jugadores, van ser nombrosos.

Altres fotos ens ensenyen que es carregava a l’espatlla alguna jugadora, es tocava els genitals com a signe de no se que, de “mascle” potser? encara que tot i que ell ho pensi, d’home en te poca cosa.

El que es greu, es que aquest individu hagi arribat a ser el president de la federació de futbol, si es cert el que he llegit a les xarxes, resulta ser que “presumptament”  fa 10 anys que va ser denunciat per una treballadora, ja que “presumptament” la va assetjar i humiliar, “presumptament” amb testimonis presents, i aquest “tio” el van deixar arribar a ser president … patètic.

Per cert, a l’anterior escrit preguntava com es que el peto als morros no li fes a l’entrenador, ja que sembla ser que el defensava molt, i ara s’ha pogut veure una fotografia que demostra que també li va fer un petó, però a la galta no als morros.

Un afegit, diu la premsa que aquest patètic president, per disculpar-se volia fer un vídeo i sembla ser que va demanar a la jugadora en qüestió que hi també sortís per recolzar-lo a ell, la qual es nega a fer-ho, i per aquest motiu diuen que l’entrenador va fer gestions amb la família de la jugadora per intentar aconseguir que sortís a l’esmentat vídeo, i la família lògicament s’hi va negar. Si això es cert, tan el president patètic com l’entrenador igual de patètic, tindrien que ser expulsats urgentment, sense permetre una dimissió que blanqueges les actituds d’aquests personatges, que malauradament la nostra societat n’està plena. Es diu que el plenari de la federació no demanarà la dimissió d’aquest president, o una de dues, o l’expulsen, no oblideu a l’entrenador, o en cas contrari que pensen fer? dimitir tota la junta en ple? son patètics tots plegats … i la gent hem de continuar permeten aquest tipus de bajanades i de menyspreus?

I per acabar el més important, reitero el que ja vaig dir, les jugadores van aconseguir ser les campiones del món, no ho van fer ni el president ni l’entrenador, van ser les jugadores: FELICITATS. imatge de 134213 a pixabay.

Publicat a

El petó

S’ha parlat més del petó que del resultat futbolístic, si més no l’actitud del president de la federació ha enterbolit una fita més que lloable del futbol femení.

No fa pas tan de temps, mig any, que a l’hora de recollir les medalles per part de les jugadores a la Supercopa, el president aquest ni es veia, les medalles se les van tenir que penjar les mateixes jugadores … patètic president.

Fa encara no un any, es parlava d’un altre “malentès” a la federació de futbol, el de les discrepàncies entre les jugadores i l’entrenador. Un munt de jugadores es van plantar i van manifestar que no volien jugar amb la selecció i l’entrenador, que al cap i a la fi era el qüestionat, va ser recolzat per aquest president, si, el del peto i el d’alguna altra actitud gestual, així ho van ensenyar les càmeres que ho van gravar, no lliure com a mínim de critiques.

Tornem al peto, jo també em pregunto el mateix que molta altra gent, perquè si es un gest espontani i sense importància com diu el president “petonaire”, no ha va fer amb els jugadors masculins, o això nomes ha de ser normal i sense importància amb les jugadores femenines.

Una altra pregunta, si tan content estava i fa poc temps el va defensar a capa i espasa, perquè no li va fer un “petonas” als morros a l’entrenador, ah no es clar, era un gest i una actitud espontània tal com va dir el president “petonaire” a l’hora de donar les primeres explicacions, encara que llàstima que aquesta explicació sembla ser que nomes es valida amb les jugadores, no amb l’entrenador.

He mirat varies vegades al famós vídeo del peto, no sembla pas que li demani permís per fer-li un peto als morros, ni ho sembla ni tenia temps … així si no hi ha una relació consentida, es pot considerar una agressió? A més si volem parlar de mal gust, parlem també del seu gest d’eixancarrar les cames i tocar-se allò que no sona, allò que sovint en diuen “les parts nobles” allò que acostumen a utilitzar com a gest “masclista” els individus que s’han de auto valorar ells mateixos, ja que la resta de mortals els tenen en baixa, poca o gens estima, i que podem anomenar com vulguem: mal gust, ofensiu, provocador, ridícul … Patètic president.

Alguns demanen la dimissió, entenc que no toca, dimitir es donar-li una opció de manifestar l’acceptació de que ha actuat malament i que n’està penedit. D’entrada ell ja va manifestar que era una cosa sense importància, o sigui que ni reconeixia que havia actuat malament ni reconeixia estar-ne penedit. Nomes queda un camí, la denuncia i la expulsió.

Tots aquests juristes que opinen i actuen d’ofici en segons quines qüestions, que esperen a fer-ho ara també?

Aquest individu no es mereix el mínim tracte de favor per part de ningú, si es un individu, com tants, que no se sap comportar, no pot i no ha de representar cap estament de prestigi nacional, fotem-lo fora i que es vagi a tocar els “collons” a casa seva, si es que allà li permeten.

Ai quina “distracció”, aquest equip femení de futbol, tot i aquest patètic individu, ha guanyat el campionat mundial de futbol. FELICITATS !!! imatge de inkognito-photography a pixabay,

Publicat a

Xou al futbol

Fa anys, de tan en tan anava a veure algun partit del Barça, molt de tan en tan, fins que va arribar un moment, concretament un partit que el Barça jugava contra un dels cuers de la classificació i van empatar al Nou Camp. En aquell moment, repeteixo fa anys, vaig decidir que per veure les misèries esportives d’uns massa ben remunerats esportistes, no estava disposat a passar més per taquilla. Actualment, a més de no anar al camp, tampoc faig cap passa especial per veure un partit per la tele, que per fer-ho també has de passar per taquilla de la corresponent plataforma digital.

El que voldria expressar, es que la disbauxa financera a l’esport fa anys que es un xou, un xou que en aquests darrers temps ha anat in crescendo amb l’afer Barça.

D’entrada no es pas la meva intenció defensar aquesta estructura que ha permès que al llarg de molts anys, sembla ser que es paguessin molts diners a una empresa externa, d’un àrbitre, per part del club dirigit per diferents juntes, encapçalades per diferents persones en cada moment.

Algú creu que tot això va funcionar sense que cap president, sense que cap junta, sense que cap persona amb responsabilitat financera i corporativa ho detectes? però també m’agradaria anar més enllà, i tal i com es diu que presumiblement es van pagar diners per tenir favors arbitrals, a mi m’agradaria posar un altre dubte sobra el paper, podem assegurar que els pagaments no es van fer, presumptament, per un possible xantatge?

El món esportiu i en especial el món del futbol mou molts diners, milions, la premsa publica sous milionaris, comissions milionàries, investigacions fiscals milionàries, però tot això fa anys que dura, i de moment com en tantes altres facetes de la nostra societat, del nostre dia a dia, els responsables de les “altes esferes” no hi posen solució. Ens hem anat acostumant a les trifulgues entre dirigents de diferents entitats, això si, darrera sempre presumptament, hi acostuma a estar relacionat un motiu econòmic o simplement de poder.

Això si, fins fa ben poc temps, l’esport femení era totalment ignorat, i l’esport de base jo diria que encara ara es menystingut, per a molts dirigents ni existeix, suposo que es una carrega que tenen que suportar. Encara que en realitat, ben gestionat pot acabar assolint una riquesa social importantíssima e inigualable. Imatge de 0fjd125gk87 a Pixabay