Etiqueta: Femení

Publicat a

El futbol continua sent de “mascles”

O això es el que sembla si fulleges la premsa escrita, un dels diaris que he mirat, 4 pagines d’esports, de les quals el 50% parlaven de futbol, i al principi el tema del dia, l’adeu d’en Xavi, 4  pagines senceres més, i de l’equip femení un ressaltat i prou, per cert d’una mida més petita que els mòbils de darrera generació.

Un altra diari, 8 pagines d’esports, 6 d’aquestes dedicades al futbol, tema Xavi quasi 3 pagines, i en aquest l’equip femení li han dedicat mitja pagina i un titular una mica més altisonant: “una trituradora de rivals” i a continuació hi ha un petit resum del partit.

I res més … es veu que en aquest país nomes hi ha futbol de “mascles” els equips femenins no son visibles, no se’n recorda ningú, nomes quan convé airejar que s’ha guanyat alguna cosa, no se una copa, una lliga, una champions, un mundial …

D’entrada ja li diuen la “Liga F” i a la masculina perquè no “Liga M”? tota aquesta historia que hem viscut els darrers temps, motivada per la Federación Española de Futbol i els seus capitosts, sembla que no aconsegueix passar de fumeres que un cop a passat la ventada en queda poca cosa.

Per les coses que en comptagotes es van coneixent, es patètic el tracte que en general reben les components dels equips femenins en comparació amb els masculins, si voleu parlem de diners, penseu que les dues persones que el 2023 van guanyar les pilotes d’or, femenina i masculina, tenen el mateix tracte econòmic?

Llegint els darrers mesos tota la tinta que s’ha fet córrer referent al futbol femení i les seves vicissituds, podem recordar una mica, campiones posant-se les medalles elles soles perquè ningú de la federació ho feia, abraçades i petons totalment fora de lloc, i quan es van plantar per no jugar amb la selecció reivindicant ja no igualtat total, però si el respecte que es mereixien, amenaçades amb multes i expulsions, i cal recordar que part d’aquells “capitostos” encara manen, així no podem anar gens de be.

Es parla de sostres, el sostre de vidre, el sostre groc … ho podeu buscar a les xarxes, el primer es la barrera invisible que representen les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir professionalment, i el segon es un documental que ve signat per Isabel Coixet.

Quan sembla que gracies a algunes dones lluitadores s’aconsegueix quelcom, sempre si ha un “mascle” ferit que procura fer-les retrocedir, recordem a les anomenades “tretze roses” que van ser afusellades per defensar la democràcia i la llibertat, i alguns “mascles” les van titllar de terroristes no fa pas tan.

Tenim molt camí per recórrer, tan en això com en moltes altres coses, però avui el futbol de masses m’ha permès parlar d’això, del masclisme opressor que no hi ha manera d’erradicar-lo, imatge de planet_fox a pixabay.

Publicat a

Infraccions directives

Tota aquesta historia del futbol femení no s’acaba, massa sovint crec que a la majoria d’institucions del país, siguin del caire que siguin, socials, esportives, polítiques, es igual el sector, es igual el nivell, hi arriben personatges amb l’afany de dirigir-les, però no albiro que amb el temps les coses es facin millor.

Centrem-nos en això del futbol femení, després de tot l’enrenou dels últims temps, ara la federació decideix unilateralment convocar a les jugadores per un parell de partits, tot i que elles han manifestat que no volen jugar amb la selecció si no hi ha una millora de la gestió, prescindint si es necessari d’algunes persones de les que dubten de la seva bona feina.

Es diu que si s’aplica la rigorosa llei de l’esport, les jugadores poden ser sancionades, així com els seus clubs, tan amb multes econòmiques elevadíssimes com amb la suspensió de fins alguns anys de la seva participació en competicions esportives.

A veure, per començar, primer la demostració de sempre de quan una colla no saben fer la seva feina ben feta, opten pel càstig per demostrar, al seu parer, qui mana més; segon a veure si ho entenc, les jugadores les convoquen amb motiu de que estan federades i juguen amb equips que participen en competicions nacionals e internacionals, i els seus equips estan obligats a cedir-les gratuïtament, diuen … però ara estan de vaga, si més no a Espanya, per la qual cosa estan en un període en el que no juguen perquè estan amb el seu dret, que recull l’estatut de les treballadores i treballadors, de fer vaga … això vol dir que els responsables de la federació estan coaccionant, limitant i retallant si no prohibint el dret a fer vaga? Estan incomplint descaradament, conscientment o inconscientment la llei espanyola? potser que a qui es tindria que castigar amb severitat es al personal directiu de la federació?

I per finalitzar, acabo de llegir a les xarxes i a la premsa que no convoquen a la jugadora “amb la que va començar tot aquest serial” per protegir-la, i ella mateixa diu: “per protegir-me de què o de qui? Si, dones i homes de la federació, qui sou vosaltres per decidir a qui cal protegir? potser ja es hora de que el ministre, o el president del CSD o a qui li correspongui, comencin a treballar per modificar el sistema de treball que tenen aquests estaments esportius, com es el cas d’aquesta federació. Imatge de aescdtle_art a pixabay.

Publicat a

El petó

S’ha parlat més del petó que del resultat futbolístic, si més no l’actitud del president de la federació ha enterbolit una fita més que lloable del futbol femení.

No fa pas tan de temps, mig any, que a l’hora de recollir les medalles per part de les jugadores a la Supercopa, el president aquest ni es veia, les medalles se les van tenir que penjar les mateixes jugadores … patètic president.

Fa encara no un any, es parlava d’un altre “malentès” a la federació de futbol, el de les discrepàncies entre les jugadores i l’entrenador. Un munt de jugadores es van plantar i van manifestar que no volien jugar amb la selecció i l’entrenador, que al cap i a la fi era el qüestionat, va ser recolzat per aquest president, si, el del peto i el d’alguna altra actitud gestual, així ho van ensenyar les càmeres que ho van gravar, no lliure com a mínim de critiques.

Tornem al peto, jo també em pregunto el mateix que molta altra gent, perquè si es un gest espontani i sense importància com diu el president “petonaire”, no ha va fer amb els jugadors masculins, o això nomes ha de ser normal i sense importància amb les jugadores femenines.

Una altra pregunta, si tan content estava i fa poc temps el va defensar a capa i espasa, perquè no li va fer un “petonas” als morros a l’entrenador, ah no es clar, era un gest i una actitud espontània tal com va dir el president “petonaire” a l’hora de donar les primeres explicacions, encara que llàstima que aquesta explicació sembla ser que nomes es valida amb les jugadores, no amb l’entrenador.

He mirat varies vegades al famós vídeo del peto, no sembla pas que li demani permís per fer-li un peto als morros, ni ho sembla ni tenia temps … així si no hi ha una relació consentida, es pot considerar una agressió? A més si volem parlar de mal gust, parlem també del seu gest d’eixancarrar les cames i tocar-se allò que no sona, allò que sovint en diuen “les parts nobles” allò que acostumen a utilitzar com a gest “masclista” els individus que s’han de auto valorar ells mateixos, ja que la resta de mortals els tenen en baixa, poca o gens estima, i que podem anomenar com vulguem: mal gust, ofensiu, provocador, ridícul … Patètic president.

Alguns demanen la dimissió, entenc que no toca, dimitir es donar-li una opció de manifestar l’acceptació de que ha actuat malament i que n’està penedit. D’entrada ell ja va manifestar que era una cosa sense importància, o sigui que ni reconeixia que havia actuat malament ni reconeixia estar-ne penedit. Nomes queda un camí, la denuncia i la expulsió.

Tots aquests juristes que opinen i actuen d’ofici en segons quines qüestions, que esperen a fer-ho ara també?

Aquest individu no es mereix el mínim tracte de favor per part de ningú, si es un individu, com tants, que no se sap comportar, no pot i no ha de representar cap estament de prestigi nacional, fotem-lo fora i que es vagi a tocar els “collons” a casa seva, si es que allà li permeten.

Ai quina “distracció”, aquest equip femení de futbol, tot i aquest patètic individu, ha guanyat el campionat mundial de futbol. FELICITATS !!! imatge de inkognito-photography a pixabay,

Publicat a

Xou al futbol

Fa anys, de tan en tan anava a veure algun partit del Barça, molt de tan en tan, fins que va arribar un moment, concretament un partit que el Barça jugava contra un dels cuers de la classificació i van empatar al Nou Camp. En aquell moment, repeteixo fa anys, vaig decidir que per veure les misèries esportives d’uns massa ben remunerats esportistes, no estava disposat a passar més per taquilla. Actualment, a més de no anar al camp, tampoc faig cap passa especial per veure un partit per la tele, que per fer-ho també has de passar per taquilla de la corresponent plataforma digital.

El que voldria expressar, es que la disbauxa financera a l’esport fa anys que es un xou, un xou que en aquests darrers temps ha anat in crescendo amb l’afer Barça.

D’entrada no es pas la meva intenció defensar aquesta estructura que ha permès que al llarg de molts anys, sembla ser que es paguessin molts diners a una empresa externa, d’un àrbitre, per part del club dirigit per diferents juntes, encapçalades per diferents persones en cada moment.

Algú creu que tot això va funcionar sense que cap president, sense que cap junta, sense que cap persona amb responsabilitat financera i corporativa ho detectes? però també m’agradaria anar més enllà, i tal i com es diu que presumiblement es van pagar diners per tenir favors arbitrals, a mi m’agradaria posar un altre dubte sobra el paper, podem assegurar que els pagaments no es van fer, presumptament, per un possible xantatge?

El món esportiu i en especial el món del futbol mou molts diners, milions, la premsa publica sous milionaris, comissions milionàries, investigacions fiscals milionàries, però tot això fa anys que dura, i de moment com en tantes altres facetes de la nostra societat, del nostre dia a dia, els responsables de les “altes esferes” no hi posen solució. Ens hem anat acostumant a les trifulgues entre dirigents de diferents entitats, això si, darrera sempre presumptament, hi acostuma a estar relacionat un motiu econòmic o simplement de poder.

Això si, fins fa ben poc temps, l’esport femení era totalment ignorat, i l’esport de base jo diria que encara ara es menystingut, per a molts dirigents ni existeix, suposo que es una carrega que tenen que suportar. Encara que en realitat, ben gestionat pot acabar assolint una riquesa social importantíssima e inigualable. Imatge de 0fjd125gk87 a Pixabay