Etiqueta: Feina

Publicat a

Encaix legal d’una vaga

Aquests dies s’han anat repetint les referencies a una propera vaga convocada pels sindicats que diuen que va “contra la patronal i contra la dreta” segons l’article d’en Jaume Masdeu en el que amb el titular “la patronal carrega contra la vaga general i dubta del seu encaix legal” ens fa cinc cèntims d’aquesta qüestió.

Com deia més amunt els sindicats convocants ho tenen molt clar “s’ha de visualitzar que la societat en aquest moment esta descontenta” i la millor opció de fer-ho es convocar una vaga, que sembla ser que finalment serà el dia 11 de novembre.

Segons el diari, per la seva part la patronal i en boca del seu president, el senyor Garamendi, manifesta que la vaga podria ser il·legal, ja que es una aturada per l’habitatge i això s’escapa de l’àmbit de la feina, perquè el que queda clar es que “té un clar component polític i electoral… és indubtable que és una vaga política”.

Posats a pensar no podem deslligar del tot l’habitatge la feina, perquè tot i que sempre hi ha empresaris de bona fe, empresaris que son com tal Deu mana, n’hi ha altres que grinyolen una mica, i es que actualment i ha massa gent que s’ha de desplaçar excessivament per optar a una feina, i no parlo de 25 o 30 quilometres, parlo de grans distancies, que en ocasions arriben a fer plantejar que l’unica opció es llogar un pis, i aquí es on es barregen habitatge i feina.

Poques, molt poquetes empreses en les contraprestacions pels treballadors hi preveuen pis o habitació, es cert que hi ha un salari mínim, es cert que els horaris estan regulats, pero sovint llegim que no sempre es compleixen, i també es cert que si es vol treballar, els salaris son els que son, els horaris son els que son, i si els treballadors han de creuar el nostre petit país s’han de buscar la vida perquè en el contracte laboral difícilment esta previst.

Si senyor Garamendi, l’habitatge per molts treballadors va lligat a poder desenvolupar una feina, encara que vostès no ho vulguin reconèixer ni facilitar-ho, i no, no es tracta de que les empreses tinguin que assumir l’habitatge laboral, pero si que en el còmput dels costos productius, ha d’estar previst com compensaran als treballadors forans, els hi pagaran el lloguer? els hi facilitaran pisos com a les fabriques tèxtils abans? no tot s’acaba pagant el SMI i tots tan tranquils, i si us plau no parlin de vaga política, perquè respongui que persegueixen els lobbys empresarials que pressionen als governs en beneficis de determinats sectors? podrien pressionar també per regular l’habitatge dels treballadors com si fos un complement salarial més. Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Suspensió de feina i sou

Llegia al VilaWeb l’article referent a que els Mossos suspenen els tres agents que van ajudar Puigdemont, de manera cautelar mentre continua la investigació judicial.

Es una noticia que segons l’article, ha estat avançada per El Mundo i suposadament confirmada a Efe per fonts policíaques.

A veure, no se si els agents son culpables o no, si han comes un delicte els han d’acusar, els han d’investigar, els han de jutjar i els han de sentenciar, o no? de moment i tal i com ens prediquen sempre les autoritats polítiques i jurídiques, son innocents, oi? ja se que sempre surto amb la mateixa referencia, i es la d’en Sandro Rosell, després de passar 2 anys a la presó el van absoldre d’un presumpte frau a hisenda, i aquí tothom es queda tan ample, dos anys a la presó i no es pot demostrar la seva culpabilitat? perquè qui va fer la pífia, qui la va cagar, no en paga les conseqüències? i no parlo de pagar econòmicament, parlo de pagar judicialment.

Avui no tinc ganes d’allargar-me, i pregunto a tots els polítics, a tots els responsables d’organismes oficials del nivell que sigui, a tots aquells que han promès o jurat complir la llei, defensar als ciutadans, anteposar el benefici social del poble al seu benefici personal o dels seus amics, a tota aquesta colla de gent que son moltes i molts, els hi pregunto que hem de fer els ciutadans, que hem de fer amb tots aquells als que hem volgut fer confiança amb els nostres vots, a tots aquells que s’han omplert la boca de que treballaran sempre pel benefici de la ciutadania, diguin-me vostès que son tan llestos, com els podem suspendre de feina i sou? com podem fer, al no complir amb el seu jurament o promesa, fer-los fora, enviar-los a casa sense sou? que volen que fem, constituir un nou partit? un partit que guanyi o no, dediqui la seva tasca i la seva força ciutadana a cantar les seves vergonyes, les de vostès, si, o es que la majoria ja ni saben que vol dir aquesta paraula, vergonya. Imatge de Vilkasss generada amb IA a Pixabay.

Publicat a

Afterworks, undercover interview

Tot i que sigui molt “sui generis”, no m’he pogut resistir a la temptació de fer una construcció gramatical especial pel títol d’avui, una construcció diguem-ne tipus els anglicismes que utilitzem a diari, encara que possiblement encaixaria millor en aquella variable anomenada “spanglish”.

Be, bromes a part, tinc un amic que de tan en tan em passa “links” de cosetes que troba publicades a les xarxes, i en aquesta ocasió es tractava de la moda de fer entrevistes encobertes en el decurs de l’estoneta d’esbarjo posterior a un procés de selecció de personal.

Estem en un context social i laboral on sembla que tot es vàlid, si més no per part d’alguns dels actuals responsables de personal de determinades empreses, podem trobar el que s’anomena el CEO, oi que queda altisonant? que sovint es creu més que ningú, quasi més que Deu, i al seu entorn surten uns bolets, allò que abans en dèiem “pilotes” que nomes busquen enlluernar-lo i li proposen noves formules per millorar els processos de producció de l’empresa, en aquest cas del que parlem es de processos de selecció de nou personal, es tracta de trobar noves formules per localitzar els millors treballadors, perdó els millors col·laboradors per a la companyia.

Després de fer un munt d’entrevistes, de preparar presentacions especifiques per a l’ocasió, de fer diverses probes d’habilitats de tot tipus, després d’esbrinar el tipus de vida que publiquen els candidats a les xarxes, i en ocasions després de demanar qualificacions de formació per sobre les necessitats dels lloc a cobrir, després de tot això, pot passar que et convidin a un “afterwork” trampa, si, es qüestió de que volen veure i valorar com et comportes entre desconeguts en una festa fora de l’entorn laboral després de la pressió i l’estrès d’alguna de les entrevistes a les que has assistit per veure si podies aconseguir la feina promesa. A aquesta estona d’esbarjo, a més d’haver-hi altres aspirants, també la poden supervisar, i ho fan, responsables de l’empresa, o subcontractats per a la ocasió, que vol contractar personal nou.

Al mercat laboral actualment hi ha tàctiques de tota mena, i els ideòlegs d’aquestes no sempre son conscients de que la seva feina es efímera, no dic que les aportacions que fan siguin totes dolentes, no, però el que passa es que cada dia en surten de noves que procuren millorar les anteriors, i als ideòlegs de les formules els passa com a la resta de treballadors, es van quedant també sense feina.

Tinc dos records per compartir, el primer el moment en el que en una escola de negocis et diuen que pensis que els treballadors son una peça més del engranatge de l’empresa i com a tal, son substituïbles i prescindibles; i la segona quan, fa una pila d’anys, en una formació especifica de “vendes”, el monitor s’auto proclamava excel·lent venedor, perquè havia aconseguit vendre els seus cursos al nostre “CEO”, ai no, en aquells anys s’anomenava director general, penseu que en aquella època es deia que un bon venedor era capaç de vendre neveres al Pol Nord i estufes al desert. De tot això fa cinquanta anys.

Retornem a això del “afterwork” encobert, no oblidem que es una espècie de “reality show» que possiblement te un pes rellevant, per tal de que l’empresa arribi a una decisió final basada en la part menys professional dels candidats.

Recordem que estem en un entorn on hi ha una evolució tecnològica molt rapida, que provoca reconversions amb la pèrdua massiva de llocs de treball, i que tot i que sorgeixen noves professions, cada vegada estan més automatitzades i amb menys necessitats de ma d’obra humana, cap on ens porten? cap on volem anar? imatge de welcomen0 a pixabay

Publicat a

1 de maig

Dos titulars de la mateixa diada: “Milers de persones es manifesten aquest dimecres al centre de Barcelona contra les polítiques d’austeritat del govern espanyol i la Generalitat» i “Milers de manifestants denuncien les condicions laborals del sector de la confecció a Bangla Desh una setmana després de l’ensorrament d’uns tallers tèxtils que van fer 405 morts”. Dos motius ben diferents per reivindicar-se en aquesta diada; son coincidents en la primera paraula: “milers”, recordem que sempre el nombre de manifestants varia en funció de qui els conta, poden ser quatre gats segons fonts “oficials” i una xifra enorme pels organitzadors. Com deia dos motius diferents per fer una reivindicació, però amb la mateixa finalitat, ambdós expressen el malestar dels treballadors, aquí per les retallades, allà pels morts. Es important que els treballadors manifestin els seu rebuig a situacions injustes, es important que reivindiquin millores de l’entorn laboral, es del tot necessari que es faci arribar el crit de “prou” als que remenen les cireres, i perjudiquen a la base que suporta tot aquest sistema. No se que podran fer i que aconseguiran els treballadors de Bangla Desh, però i si els d’aquí féssim un pas més, i a més de reivindicar una millora de la nostra situació malmesa, miréssim també qui utilitza els serveis de la ma d’obra en aquell país? Com he dit en altres ocasions, estan molt be totes aquestes expressions publiques que dia rere dia es manifesten arreu del país i del mon, però sempre son de forma individualitzada i d’acord amb les reivindicacions que afecten a cada grup manifestant; i voleu dir que no es arribada ja l’hora de que el crit del poble sigui nomes un?, de tots aquest grups han de sortir persones que estiguin disposades a fer un gran esforç i una gran feina pel be de de tots, substituint a les que ens han portat al camí sense sortida en el que ara ens trobem. No se que s’aconseguirà aquí, però si s’aconsegueix que a Bangla Desh deixin de morir tantes persones treballadores, crec que serà el principi d’un gran triomf.

Publicat a

Burrades

Desprès de llegir la premsa, vaig tenir ganes d’escriure una mica, el motiu …. les diverses opinions que havien expressat alguns dels politics, tan catalans com espanyols, i es que a tot arreu a vegades es deixen anar al vent frases de tot tipus. Desprès vaig pensar en el títol més adient, i finalment vaig decidir aquest, ja que en ocasions el que diuen els politics, son veritables burrades.
La primera es del Sr. Jose Ramon Bauza, líder del PP a les balears, dient que si governés eliminaria la normalització lingüística que estableix el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a les illes, i potenciaria el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i també el formenti, perquè el que vol es eliminar la imposició des de fora i que cadascú parli com vulgui. Les intencions son clares, la seva posició també, nomes necessita traslladar-les als seus col•legues de partit i que l’apliquin també a Catalunya; senyors politics de totes les terres d’Espanya, facin cas al seu company Sr. Bauza, i deixin que els catalans parlem el que vulguem, i deixin d’imposar des de fora, altres llengües que no son pròpies ni son les dels nostres pares, facin possible la eliminació d’imposicions.
La segona del Sr. Josep Maria Vila, alcalde de Vic, desprès de declarar-se “moralment exclòs” de la Constitució, va defensar la independència de Catalunya, va assegurar que li agradaria veure-la, afirmant que considerava procedent que en cas de trencar amb Espanya, un cop separades, es mantinguessin vius alguns llaços, com un exercit comú i la figura de la monarquia. A veure Sr. Alcalde de Vic, si vostè es vol declarar moralment exclòs de la constitució pot fer-ho hi te tot el dret, ara be el que tot seguit ha de fer es dimitir, perquè recordi, es alcalde de Vic d’acord amb la vigent constitució espanyola, i si aquesta no li sembla be, el que no pot fer es jugar a allò d’ara si que m’agrada, ara no m’agrada, i utilitzar els arguments que més li convinguin en cada moment, per mantenir el protagonisme i mantenir-se en el poder; encara que si rellegim l’esmenta’t article del diari, queda més evident que vol, i es que diu que vostè es va queixar amargament per figurar al lloc 12è de la llista de CiU al Parlament, i es que vostè volia el cinquè lloc. El que no acabo d’entendre, es que hi pinta la corona i l’exèrcit compartits en una Catalunya independent, es de suposar que estava de conya no, perquè en cas contrari ….
La tercera es de l’expresident del Govern espanyol, Sr. Felipe González, donant suport a l’endarreriment de la jubilació fins els 67 anys, argumentant que com que hi haurà mancança de població activa la demografia ens obligarà a prendre aquesta mesura, i va defensar la llibertat dels ciutadans per decidir quan volen deixar de treballar, ja que d’aquí a un parell de dècades hi heura menys joves en edat de treballar que adults amb dret a prestació. I perquè no fan una proba pilot d’aquesta idea, seria qüestió d’agafar una persona propera a la jubilació, no se, de la construcció o del transport mateix, agafem un expresident del govern i els intercanviem, i que tots dos continuïn amb la seva vida laboral, al cap i a la fi, per tal de poder mantenir el nivell de benestar social que ens van prometre fa anys, i que ara ja es veu inviable, no influirà pas qui fa cada feina no? alè senyors politics, ja saben, agafin la feina normal de qualsevol ciutadà, i escolleixint jubilar-se més tard, hi tenen tot el dret. De fet tots pensem que sempre tenim raó, que la nostra opinió es la única encertada, i això ens deixa tranquils, perquè en el fons tenim molt assumit que qui s’equivoca sempre son els altres i això fa que diguem frases que no sempre son encertades, però es el nostre dret, dret a expressar allò que pensem, ara be quan el que diem es fora de lloc, quan el que diem no toca, tindríem que saber rectificar, per això voldria demanar en primer lloc, al senyor del PP balear, que el que exigeix per les illes ho faci extensiu a la resta de països que també volen el mateix; en segon lloc, al senyor d’osona que es decideixi, si vol jugar amb la baralla espanyola, la catalana o amb la humana, una barreja de totes no val, no ens permetrà acabar la partida be si tenim cartes barrejades, en tercer lloc a l’ex li diria que ha de pensar que si endarrerim la edat de jubilació, i no fem res més, continuarem tancant el pas als joves a trobar feina, ja que feina per a tots continuarem no tenint-ne, i això fera inviable la jubilació futura dels grans, que ja seran vells, això si, els joves, a casa, aturats i sense cobrar.