Etiqueta: Federació

Publicat a

El futbol continua sent de “mascles”

O això es el que sembla si fulleges la premsa escrita, un dels diaris que he mirat, 4 pagines d’esports, de les quals el 50% parlaven de futbol, i al principi el tema del dia, l’adeu d’en Xavi, 4  pagines senceres més, i de l’equip femení un ressaltat i prou, per cert d’una mida més petita que els mòbils de darrera generació.

Un altra diari, 8 pagines d’esports, 6 d’aquestes dedicades al futbol, tema Xavi quasi 3 pagines, i en aquest l’equip femení li han dedicat mitja pagina i un titular una mica més altisonant: “una trituradora de rivals” i a continuació hi ha un petit resum del partit.

I res més … es veu que en aquest país nomes hi ha futbol de “mascles” els equips femenins no son visibles, no se’n recorda ningú, nomes quan convé airejar que s’ha guanyat alguna cosa, no se una copa, una lliga, una champions, un mundial …

D’entrada ja li diuen la “Liga F” i a la masculina perquè no “Liga M”? tota aquesta historia que hem viscut els darrers temps, motivada per la Federación Española de Futbol i els seus capitosts, sembla que no aconsegueix passar de fumeres que un cop a passat la ventada en queda poca cosa.

Per les coses que en comptagotes es van coneixent, es patètic el tracte que en general reben les components dels equips femenins en comparació amb els masculins, si voleu parlem de diners, penseu que les dues persones que el 2023 van guanyar les pilotes d’or, femenina i masculina, tenen el mateix tracte econòmic?

Llegint els darrers mesos tota la tinta que s’ha fet córrer referent al futbol femení i les seves vicissituds, podem recordar una mica, campiones posant-se les medalles elles soles perquè ningú de la federació ho feia, abraçades i petons totalment fora de lloc, i quan es van plantar per no jugar amb la selecció reivindicant ja no igualtat total, però si el respecte que es mereixien, amenaçades amb multes i expulsions, i cal recordar que part d’aquells “capitostos” encara manen, així no podem anar gens de be.

Es parla de sostres, el sostre de vidre, el sostre groc … ho podeu buscar a les xarxes, el primer es la barrera invisible que representen les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir professionalment, i el segon es un documental que ve signat per Isabel Coixet.

Quan sembla que gracies a algunes dones lluitadores s’aconsegueix quelcom, sempre si ha un “mascle” ferit que procura fer-les retrocedir, recordem a les anomenades “tretze roses” que van ser afusellades per defensar la democràcia i la llibertat, i alguns “mascles” les van titllar de terroristes no fa pas tan.

Tenim molt camí per recórrer, tan en això com en moltes altres coses, però avui el futbol de masses m’ha permès parlar d’això, del masclisme opressor que no hi ha manera d’erradicar-lo, imatge de planet_fox a pixabay.

Publicat a

Infraccions directives

Tota aquesta historia del futbol femení no s’acaba, massa sovint crec que a la majoria d’institucions del país, siguin del caire que siguin, socials, esportives, polítiques, es igual el sector, es igual el nivell, hi arriben personatges amb l’afany de dirigir-les, però no albiro que amb el temps les coses es facin millor.

Centrem-nos en això del futbol femení, després de tot l’enrenou dels últims temps, ara la federació decideix unilateralment convocar a les jugadores per un parell de partits, tot i que elles han manifestat que no volen jugar amb la selecció si no hi ha una millora de la gestió, prescindint si es necessari d’algunes persones de les que dubten de la seva bona feina.

Es diu que si s’aplica la rigorosa llei de l’esport, les jugadores poden ser sancionades, així com els seus clubs, tan amb multes econòmiques elevadíssimes com amb la suspensió de fins alguns anys de la seva participació en competicions esportives.

A veure, per començar, primer la demostració de sempre de quan una colla no saben fer la seva feina ben feta, opten pel càstig per demostrar, al seu parer, qui mana més; segon a veure si ho entenc, les jugadores les convoquen amb motiu de que estan federades i juguen amb equips que participen en competicions nacionals e internacionals, i els seus equips estan obligats a cedir-les gratuïtament, diuen … però ara estan de vaga, si més no a Espanya, per la qual cosa estan en un període en el que no juguen perquè estan amb el seu dret, que recull l’estatut de les treballadores i treballadors, de fer vaga … això vol dir que els responsables de la federació estan coaccionant, limitant i retallant si no prohibint el dret a fer vaga? Estan incomplint descaradament, conscientment o inconscientment la llei espanyola? potser que a qui es tindria que castigar amb severitat es al personal directiu de la federació?

I per finalitzar, acabo de llegir a les xarxes i a la premsa que no convoquen a la jugadora “amb la que va començar tot aquest serial” per protegir-la, i ella mateixa diu: “per protegir-me de què o de qui? Si, dones i homes de la federació, qui sou vosaltres per decidir a qui cal protegir? potser ja es hora de que el ministre, o el president del CSD o a qui li correspongui, comencin a treballar per modificar el sistema de treball que tenen aquests estaments esportius, com es el cas d’aquesta federació. Imatge de aescdtle_art a pixabay.

Publicat a

Més que un petó

Aquests darrers dies tots els mitjans de comunicació, han aprofitat per parlar extensament del paio aquest, del president de la federació de futbol, i si, ho escric en minúscules perquè l’individu ha deixat a la seva representada, a la federació de futbol, a ras de terra, patètic.

Com deia a l’anterior article, a més del famós petó als morros de la jugadora, després de veure diverses vegades els vídeos penjats a les xarxes, es pot observar que els “apretujons”, les abraçades, els petons no tan però si prou efusius a altres jugadores, van ser nombrosos.

Altres fotos ens ensenyen que es carregava a l’espatlla alguna jugadora, es tocava els genitals com a signe de no se que, de “mascle” potser? encara que tot i que ell ho pensi, d’home en te poca cosa.

El que es greu, es que aquest individu hagi arribat a ser el president de la federació de futbol, si es cert el que he llegit a les xarxes, resulta ser que “presumptament”  fa 10 anys que va ser denunciat per una treballadora, ja que “presumptament” la va assetjar i humiliar, “presumptament” amb testimonis presents, i aquest “tio” el van deixar arribar a ser president … patètic.

Per cert, a l’anterior escrit preguntava com es que el peto als morros no li fes a l’entrenador, ja que sembla ser que el defensava molt, i ara s’ha pogut veure una fotografia que demostra que també li va fer un petó, però a la galta no als morros.

Un afegit, diu la premsa que aquest patètic president, per disculpar-se volia fer un vídeo i sembla ser que va demanar a la jugadora en qüestió que hi també sortís per recolzar-lo a ell, la qual es nega a fer-ho, i per aquest motiu diuen que l’entrenador va fer gestions amb la família de la jugadora per intentar aconseguir que sortís a l’esmentat vídeo, i la família lògicament s’hi va negar. Si això es cert, tan el president patètic com l’entrenador igual de patètic, tindrien que ser expulsats urgentment, sense permetre una dimissió que blanqueges les actituds d’aquests personatges, que malauradament la nostra societat n’està plena. Es diu que el plenari de la federació no demanarà la dimissió d’aquest president, o una de dues, o l’expulsen, no oblideu a l’entrenador, o en cas contrari que pensen fer? dimitir tota la junta en ple? son patètics tots plegats … i la gent hem de continuar permeten aquest tipus de bajanades i de menyspreus?

I per acabar el més important, reitero el que ja vaig dir, les jugadores van aconseguir ser les campiones del món, no ho van fer ni el president ni l’entrenador, van ser les jugadores: FELICITATS. imatge de 134213 a pixabay.