Etiqueta: Famílies

Publicat a

Conflictivitat a les escoles

Llegia a la premsa que en algunes escoles de determinades zones del nostre petit país, esta augmentant la conflictivitat tan a dintre com a fora dels centres, amb situacions violentes entre alumnes, entre alumnes i professors, entre famílies i docents, tan presencial com virtualment.

Aquesta situació ha portat al govern a dissenyar un pla pilot en tretze centres de secundaria, incorporant policies de paisà, concretament un mosso no armat, i això ha estat criticat per una part de la comunitat educativa, segons el rotatiu, l’Affac creu que el projecte presentat es desencertat i allunyat de les necessitats reals del centre.

A veure si soc capaç de centrar-me en el que ens diu realment la noticia, al país tenim escoles on hi ha conflictes, hi ha situacions violentes entre alumnes, professors i famílies, i com sempre es vol trobar una solució a un problema sense incidir en el perquè es produeixen aquests conflictes, com sempre es vol posar portes al camp.

No dic que si ara mateix la situació es extrema i perillosa, no s’hi posi policia, endavant, però no ens deixem al tinter indagar i resoldre els motius que porten a les parts a aquests enfrontaments. Pensem-hi una mica, centres escolars per educar als nostres fills i nets, jovent que hi assisteix per formar-se com a persones, funcionaris encarregats d’aquesta tasca de formació i famílies que suposadament volem el millor per a la quitxalla … perquè no ens entenem? perquè hi ha conflictes? perquè hi ha situacions violentes?

Dues dades esfereïdores, segons la darrera enquesta sobre convivència escolar que s’ha publicat, es del 2023, el 70% dels alumnes diuen que han estat víctimes d’una situació violenta i que el 75% dels alumnes d’ESO han patit alguna mena d’agressió sexual, i una dada més: des de principi de curs, educació ha rebut més de 5.000 denúncies de violència en centres escolars. No se si son dades reals o inflades per provocar ansietat, però es indiferent perquè ni que fossin una mica més baixes es més que suficient perquè professorat funcionarial i famílies s’ho agafin seriosament i procurin revertir ràpidament aquesta situació, cada part amb la seva pròpia responsabilitat, recordem la noticia situacions violentes entre alumnes, entre alumnes i professors, entre famílies i docents …

I quina es l’incògnit que manca a l’equació? els responsables de que el sistema educatiu funcioni correctament o mal funcioni com sembla ser. Que els responsables han optat per posar un policia, un mosso d’esquadra de paisa? d’acord, em ve a la memòria una pel·lícula que vaig veure fa anys, quan molt més jove, es titulava “rebel·lió a les aules” i curiosament esta basada en una novel·la semi autobiogràfica publicada l’any 1959, fa quasi 70 anys, res ha canviat?

La pel·lícula es una pel·lícula, i el guio va per on l’escriptor i el guionista volen, però el rerefons es el que realment importa, actuem amb repressió o intentem revertir l’avergonyidor rumb que entre tots hem estat marcant a la quitxalla?

L’article del diari ens diu que totes les parts implicades, si més no els seus representants, tan de les famílies com dels sindicats laborals,  veuen desencertat i allunyat de les necessitats reals dels centres aplicar aquest pla, possiblement, però jo els hi demano a tots: en que heu pensat per evitar que aquesta conflictivitat arreli encara més a les escoles, recordem que segons el titular del diari la conflictivitat es entre alumnes, entre alumnes i professors i entre famílies i docents … res a dir, res a fer? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Trontolla l’ensenyament

Sovint surten articles a la premsa que parlen d’ensenyament, educació, currículum, batxillerat, docents … però també sovint hi manca la visió o les aportacions que es puguin fer per part de l’alumnat, els pares i mares, les famílies … en resum tots els relats que es presenten podem dir que possiblement siguin esbiaixats, si no hi han les aportacions, les opinions de tots els implicats.

Fa molt de temps, massa, que tots parlem de l’ensenyament, jo si no el primer si el segon, tots opinem des del nostre punt de vista i des de la nostra ubicació social, en el meu cas ni se’m pot passar pel cap estar a l’alçada dels docents, no he estudiat mai aquesta branca formativa, tot i que si que he fet activitats com a formador, quasi sempre ha estat amb adults i per temes professionals, encara que també vaig participar en el programa “pacient expert” de l’ICS i en el programa “educació financera” de l’EFEC.

Però parlem d’ensenyament, parlem d’educació, parlem de formar als nostres infants i al nostre jovent, parlem de quins son els motius formatius pels que cal introduir periòdicament certes modificacions, en ocasions més que qüestionables, en el que ara s’anomena “currículum” escolar.

No entraré pas en el capítol laboral, això ha d’estar al marge de les directrius d’ensenyament, m’agradaria pensar que la seva remuneració esta en línia o es superior al salari mitja brut dels treballadors en general del país, vint i set mil euros anuals a Espanya i trenta mil cinc-cents euros anuals a Catalunya, si no es així hi ha un problema laboral. Tampoc voldria pensar que no poden gaudir dels trenta dies naturals de descans remunerat que preveu la llei, si no es així tindríem un afegit al problema laboral esmentat. Per això cal parlar de formació, al marge de les condicions laborals que han d’estar en línia amb la seva responsabilitat i la seva experiència formativa.

La percepció que tinc, es que periòdicament, digueu-me mal pensat, o digueu-me que vaig errat, o digueu-me boig, segons qui estigui al front del govern en qüestió, es dissenyen uns itineraris que no sempre son els mes idonis, no voldria pas pensar que això es fa amb raboseria, ni amb mala fe, voldria pensar que el motiu es la manca de il·lustració dels que ho han de decidir, dels que ho volen decidir. No cal ser gaire imaginatiu, ni cal ser gaire estricte per entendre que la formació dels nostres infants, del nostre jovent, ha de ser transversal, ha d’anar més enllà de qui mani en cada moment, si no es així acaba passant sempre el mateix, que segons quines alternances polítiques es produeixin, es fan modificacions i alteracions en el currículum escolar que l’única cosa que aconsegueixen es un retrocés sigui en els informes PISA, sigui en comprensió lectora, sigui en matemàtiques … això si, ens diuen de millorar-ho, pero sempre es deixa al marge a les famílies. Imatge de geralt a pixabay.

Publicat a

De debò que hem de permetre-ho.

A vegades em costa d’entendre com funcionen les nostres administracions, i el perquè permetem que sigui així.

Un dels fils que vaig obrir amb la Generalitat, referent a les residencies habitacionals, o sigui les que coneixem arreu del nostre territori; vaig enviar una sol·licitud online pel canal previst o així ho pensava jo, amb el títol de “Unitats vivendes assistides – Apartaments en lloc de residencies habitacionals”, i com que a la web de la Generalitat has de concretar de que va la reclamació, ho vaig crear d’acord amb les seves pautes amb el tema: Societat, ciutadania i famílies i amb el subtema: Gent gran … això va ser el 19 de juliol de 2023, o sigui ara fa 7 mesos.

El que demanava era que m’agradaria saber si hi ha algun estudi per avaluar la idoneïtat de anar redirigint el sistema actual de residencies per a la gent gran, que son principalment habitacions individuals, cap a un sistema de petits apartaments amb els serveis indispensables associats, tal i com es fa en altres indrets. Si no existeix cap estudi ni cap proposta al respecte, amb qui puc parlar per proposar i encarrilar aquesta opció de futur, que crec que en benefici de tots, ha de substituir el sistema actual de residencies? Es possible que jo no m’expressi prou be, ja que el termini de la resposta ha estat prou dilatat.

El que ja em deixa fora de lloc es la resposta rebuda ahir 12 de febrer de 2024, i diu així:

En resposta a la consulta adreçada al Departament de Drets Socials (CQS), primer de tot disculpar-nos per la demora en la resposta.

Us informem que per aquesta via, la finalitat és la de proporcionar informació genèrica sobre tràmits, serveis, competències i/o equipaments del Departament. 

Per tal de donar compliment a la normativa vigent en matèria de protecció de dades de caràcter personal, no podem donar resposta ni informació, a través d’aquest mitjà.

Per obtenir resposta o informació relacionada amb l’expedient, heu de fer la vostra petició per escrit i registrar-la presencialment als punts d’informació ciutadana i/o a les oficines de registre del Departament, o a través dels canals electrònics habilitats.

i em posen un link que en porta a tornar a començar la petició.

A veure, 7 mesos per aquesta resposta? tinc la sensació de que algú vol burlar-se de mi, amb l’afegit de burlar-se també de la ciutadania en general, no demano cap dada de caràcter personal de ningú, demano una informació genèrica, em diuen que tinc que fer la petició a través dels canals electrònics habilitats … quin son?

No se, possiblement no se que demano, això de pensar en alternatives es veu que es complicat; es possible que el que jo plantejo estigui fora de lloc, es possible, la persona experta en aquest àmbit, que segur que la tenen, pot rebatre, pot qüestionar el que un ciutadà normal i corrent, no en tingui ni idea del que demana, es possible, a més jubilat, que igual ja repapieja.

Suposo que el conseller o consellera responsable ni ho ha vist, el que hem fa pensar que un subordinat seu, sigui amb càrrec o sense, es la persona que  decideix que toca respondre i que es el que no toca fer-ne cas. M’agradaria pensar que o es un lapsus o es que jo ja no se que demano, no voldria entrar a qüestionar la vàlua professional del nostre funcionariat, entre altres coses perquè la relliscada d’un no defineix tot el col·lectiu, i perquè no n’he tingut cap a les meves ordres per poder-lo avaluar professionalment.

No se com fer-ho arribar al conseller o consellera que pertoca, però ni que sigui mitjançant les xarxes, a veure si algú li fa arribar, i comencem en serio a crear un país millor, que vol dir oblidar-se dels somnis particulars i personals, i donar sortida a les necessitats reals de la ciutadania, imatge de geralt a pixa

Publicat a

El llinda econòmic de la felicitat

Ara estava llegint un article a les xarxes, que parla de quina quantitat ha de guanyar una persona per ser feliç. Sembla ser que es un estudi de Harvard, i que ens diu que allà, als Estats Units, han arribat a la conclusió de que la xifra ideal seria de setanta cinc mil dòlars anuals. Traslladant aquest baròmetre a Espanya, algun economista apunta que la xifra aquí, aplicant totes les variants comparatives entre ambos països, seria de 44.000 euros. I aprofundint una mica més, un altre estudiós ajusta la xifra a imputs individuals, i en aquest cas es preveu una xifra de 18.000 euros per component de la família.

Ara mateix, no tinc ni els coneixements ni la capacitat analítica, per validar o no aquesta xifra. El que si em pregunto es si hem de valorar la felicitat amb la capacitat de gastar diners?, o anem més enllà, amb la relació ingressos/despeses que som capaços de generar. Un apunt basic, quan jo desenvolupava la meva tasca professional, gestionava alguna clientela amb ingressos superiors als que ara s’esmenten en aquest article, i com que la seva generació de despeses, se suposa que per aconseguir la felicitat, era més elevada, es convertien en famílies infelices. Definitivament, els ingressos per si sols no ens donen la felicitat, el que ens pot ajudar a tenir una vida més engrescadora es, un cop cobertes les necessitat bàsiques, valorar amb que gastem els diners que tenim i si això ens aportarà “felicitat” o “angoixa” per consumir més i més.

Amb aquesta variable sempre em repeteixo, ens han anat inculcant la idea de que consumir es sinònim de felicitat, i de mica en mica, com a societat, ens ho hem cregut. Però el fet de voler cada vegada més i més car, ens fa entrar en un camí vertiginós, que fa que estem disposats a ampliar el nostre horari professional, amb la intenció de poder cobrar una mica més de diners a finals de mes, i malauradament no por estar més tranquils, no per valorar si podem conciliar més amb la família, no … ho fem per comprar-nos un cotxe més gran i de més diners del que realment necessitaríem si es que el necessitem, per anar de vacances si no hi anàvem, o anar-hi una mica més lluny, per agafar un apartament, un càmping o un hotel més luxós … i massa sovint no ens donem compte de que nosaltres físicament ens entreguem a aquestes finalitat, sense adonar-nos de que la felicitat se’ns ha quedat a casa. Imatge de Thomas Wolter a Pixabay

Publicat a

El local del “perreo”

Es part del titular amb el que la premsa publicava un article referent al polèmic vídeo de “perreo” infantil/juvenil. El titular en qüestió deia textualment: “el local del perreo, pendent de tancament” i al ressaltat inferior aclaria que nomes te llicencia per a oficines, no per a discoteca per a menors de 14 a 17 anys.

No entraré pas a parlar d’aquest “perreo”, m’agradaria parlar dels tempos i pautes que segueixen les gestions oficials d’organismes públics, en relació als particulars i a les societats privades.

Deia l’article que la policia local va revisar aquests baixos el maig i el juny del 2022, detectant diversos incompliments de la normativa, entre els quals cal destacar que s’hi feien activitats diferents a l’autoritzada, per la qual cosa es van obrir expedients de cessament de l’activitat.

A veure, maig i juny de 2022, o sigui que fa pràcticament nou mesos de la primera inspecció, si nou mesos, i el local encara obre per a “menors d’edat” i ningú fa res. Autoritats, associacions, mares i pares … no hi ha res a dir? diu la noticia que aquests tipus de tancaments no son immediats, no cal que ho diguin, perquè la part afectada, o sigui la que incompleix normativa, te dret a presentar al·legacions i a més el consistori també s’agafa els seus tempos legals de valoració i resposta … no ens prenguin el pel, fa quasi nou mesos, tan de temps te la part incomplidora per al·legar? als ciutadans civils, als particulars, no ens donen pas tan de temps per fer al·legacions envers qualsevol afer que ens afecti, normalment que son 30 dies? aquí estem parlant de mes de 250 dies que, segons les actes d’inspecció, s’està incomplint la llei, una de dues o els hi donen la corresponent llicencia o els hi tanquen el local, el que no pot ser es que no facin res, i després posin el crit al cel pel tipus de ball que hi practica el jovent. Amb això l’únic que en podem extreure, es que si els incompliments de normes es dilaten en el temps, les conseqüències son minses pels infractors. Ja se que políticament es mes fàcil no buscar brega als ciutadans, però quan es presenten per dirigir un poble o ciutat, el càrrec porta incorporats tot tipus de moments, i no sempre son nomes moments bons. I això es vàlid per a tot tipus de municipi. Imatge de Juan Fernando Maya Marín a Pixabay

Publicat a

Fallida

Crisi, tothom en parla, per uns es més greu, per altres no tan, però la realitat es que tenim empreses amb problemes, i es això que en moltes ocasions ens porta a incrementar considerablement l’atur, afectant negativament a bona part de la gent treballadora i també de les seves famílies.
Les famílies, vaja el poble, quan es troba en aquesta situació ha de fer “virgueries” per poder fer camí, per poder viure el dia a dia com pot; per la seva part, també hi ha empreses que es veuen obligades a presentar concurs de creditors, això si no han de fer fallida. En el primer cas, hi ha un nomenamen d´interventors que controlen a la empresa i la seva operativa; i en el segon cas, es molt possible que es demanin responsabilitats als seus administradors. Tot això be arrel de titulars que aquests darrers dies han publicat a la premsa escrita; un diari deia que els ajuntaments ja preveien la fallida el 2010 si el Govern no hi posa solució; en un altre llegiem que els ajuntaments buscan formules per incrementar els ingressos via impostos, i una opció explorada es la de imposar una taxa per us de domini públic a les operadores de transaccions online; finalment també podíem llegir les trifulques ocorregudes en un ajuntament, amb insults i agressions, expulsions i el que es més important per a mi, ja que en masses ocasions els senyors i senyores que manen obliden: la total manca de vergonya.
A veure, de noticies la premsa en va plena, de trifulques entre partits i politics, també, però ara voldria centrar-me en les que he citat abans; en primer lloc es del tot vergonyós, criticable i per a mi sancionable, el fet de que hi hagi representants del poble, tan se val si es a nivell local, o autonòmic, estatal o continental, que puguin arribar als insults i a les mans per defensar la seva visió de les coses, oblidant-se de que no els hi hem posat perquè es barallin i defensin al seu partit i el seu ego, si no que se’ls hi ha posat perquè treballin pel be de tots; el mes greu va ser llegir que el regidor agressor deia, i cito textualment: “no descarta aliar-se amb el regidor que va agredir per desbancar al titular de l’alcaldia”; que podem dir? patètic? vergonyós? no, crec que el que s’ha de fer en aquests casos, es forçar la dimissió, i si no dimiteixen, hem de reclamar alguna via per tal de poder-los fer fora.
En el cas de buscar formules per incrementar els ingressos dels ajuntaments via un augment dels impostos, be, que dir, es una de les opcions que tenen, no cal dir que la més senzilla i amb la que s’ha de pensar menys, ara be no hem d’exigir als nostres dirigents que s’espremin una mica més el cervell, que busquin opcions que no signifiquin afegir més carrega al poble, han pensat per exemple per rebaixar-se el sou? o be han pensat en cobrar en funció de la seva productivitat? però llegim la noticia d’increment d’impostos més ampliada: els ajuntaments exploren les formules que poden utilitzar per ampliar als negocis de comerç electrònic les taxes municipals per ocupar el domini públic, que ja cobren a totes les operadores de telecomunicació fixa; veieu el que diuen? que una taxa que avui en dia ja cobren a tots els operadors de telecomunicacions i tambe a les companyies elèctriques, ara volen cobrar-la a tots els operadors de serveis electrònics disponibles al públic: a veure si entenc el que volen dir, entenc que volen cobrar dues vegades la mateixa taxa? perquè no ens enganyem, si ara ja cobren a operadores telefòniques i elèctriques pel cablejat existent, i ara volen cobrar als operadors electrònics que estan utilitzant el mateix cablejat, això es cobrar dues vegades pel mateix, no? ostres, si una botiga ven en dues vegades el mateix producte es frau, i voler cobrar el mateix impost dues vegades, que es? senyors i si en lloc d’incrementar els impostos, fossin prou hàbils i també prou intel•ligents per reduir la despesa com fan les famílies, no creuen que seria millor i que el poble en sortirà molt més beneficiat?
Finalment, davant la possibilitat de la fallida dels ajuntaments, no oblidin mai senyors regidors que on son, els hi ha posat el poble, i al poble vostès li deuen respecte, i han de demostrar que mereixen la confiança atorgada, i han de dirigir amb sabiduria i correcció i si a algun de vostès li manca un xic de professionalitat, ha de ser honest i plegar, i el que no sigui honest i actuí de mala fe, hem de tenir la possibilitat de fer-lo fora i si convé fer-li pagar els seus mals actes.
Per sort no tots son dolents, però als dolents fem-los fora abans de que podreixin tot el cistell.