Poques opcions legals, però cal utilitzar-les

Com més hi pensa un, més creu que tot plegat es una enganyifa, si, si, tota aquesta historia dels partits polítics, de les eleccions, de que el poder esta en mans del poble, no es res més que una matussera mentida, el poder mai ha estat en mans del poble, perquè no cal que ens enganyem pas més, anar a votar cada quatre anys no es tenir el poder de res, al cap i a la fi en el millor dels cassos ells, els polítics elegits, en el decurs d’aquest quatre anys que tenen de coll, fan el que volen i si poden a esquenes del poble, o com a mínim una mica d’amagatotis, i si no penseu en aquelles coses que nomes ens n’assabentem quan ens afecta directament.

I a que be tot plegat? a les darreres noticies que han sortit als mitjans de comunicació arreu del país, a infoLibre amb el titular “el PP s’abona al rumor com a estratègia política sense rectificar ni demanar perdó” o a la Vanguardia amb el titular “el Senat rebutja definir com a genocidi els atacs d’Israel a Gaza” i fins i tot a el Mundo amb un titular com aquest “Gènova recolza la mesura de Vox aprovada per Almeida per informar sobre el síndrome post avortament tot i que Sanitat indica que no existeix com a diagnòstic» i que totes tenen un fil comú i es el de posar en boca de determinats polítics, o dels seus gestors, paraules o manifestacions que en alguns cassos podrien ser l’argument d’alguna pel·lícula de ciència ficció, o com a mínim el resultat d’una inventiva recargolada.

A veure, voler confondre les paraules que va dir en Pradales “Ayuso entzun, Euskadi euskaldun (Ayuso, escolta, Euskadi parla basc)” amb les d’amenaça que diu que va escoltar la presidenta madrilenya “Ayuso entzun, pim pam pum” es posar-hi com a mínim molta imaginació, per no buscar un altra adjectiu, i per acabar-ho de rematar, després surt un col·laborador seu dient que va ser el lendakari qui va provocar “en atacar Ayuso en un míting del PNV per aconseguir sortir en un telenotícies perquè si no, no li fan cas ni a casa seva” i es queden tan amples.

I alguns quan parlen del que passa a Gaza, es resisteixen a dir-ne “genocidi” tot i que al nostre país ja deuen ser els únics als que no els hi surt aquesta paraula, entenc que la vegin com una paraula maleïda, ho es, no per res, no, nomes pel que significa, nomes cal mirar el Diccionari de la llengua espanyola, de la Real Academia espanyola i ho defineix amb claredat “extermini o eliminació sistemàtica d’ un grup humà per motiu de raça, ètnia, religió, política o nacionalitat” i es queno es pot ser tan cruel, tan inhuma, tan pervers com per voler disfressar o tergiversar una realitat que veu tothom, quasi tothom, per intentar transmetre que no te res de sanguinària, el que no entenc es quin benefici en treuen, si es que n’aconsegueixen algun.

I una darrera per acabar “l’ajuntament madrileny, amb majoria popular, vol que sigui obligatori informar a totes les dones que volen avortar de les suposades conseqüències de fer-ho” ho sol·licitin o no; no em manifestaré pas envers aquesta qüestió, la puc compartir o no, però jo mai puc ni podré decidir per les altres persones, mai podré decidir en nom de les dones.

Tan els hi fa, el que ells i elles pensen ho volen convertir en obligatori pels altres, els hi es igual si no es just, els hi es igual si es inhumà, els hi es igual si fan mal a moltes persones , es tracta de continuar imposant els seus criteris, la seva voluntat, el seu poder i sobretot la seva mala fe. S’ha de buscar i trobar la formula legal per fer-los fora. Quan tindrem llistes obertes? Imatge de sipa d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Problemes amb l’idioma

M’agrada, anava a dir fullejar, però no, en aquest cas es tracta de moure el ratolí, perquè he estat mirant noticies online. Personalment m’agrada o m’interessa més un tipus de premsa que un altra, però quan faig immersió digital en miro forces i diversos; i avui m’ha cridat l’atenció una noticia publicada per la Razón amb el titular “Una andalusa exposa quin és el seu problema amb el català” article de Rodrigo Criado , i també acompanya el titular un afegitó “si hagués de odiar algú seria al que va posar els noms dels diferents àpats”.

Tot plegat per explicar els problemes que va tenir una jove influencer andalusa que en el moment en què va pujar un vídeo a les xarxes socials explicant el seu patiment lingüístic, feia dos anys que vivia a Barcelona, i diu que encara tenia problemes amb l’idioma, embolicant-se amb els noms dels àpats diaris.

Això de que al “desayuno” li diguem “esmorzar”, al “almuerzo” li diguem “dinar” i a la “cena” li diguem “sopar” li provoca un bon enrenou, diu que ho considera una cosa fora del normal, com a molt als que saben una mica d’anglès, podrien relacionar el “dinner” amb sopar, encara que no se com ho veu això de com li diuen al “almuerzo” els francesos.

Es podria pensar que si després de set-cents trenta dies, havent fet quasi mil cinc-cents apats a Barcelona, tres per dia durant dos anys, encara li costa identificar l’esmorzar, el dinar i el sopar, potser el problema no es la complexitat de la traducció de moltes paraules catalanes al castellà i viceversa, ni les múltiples possibilitats de practicar que ha tingut, potser el quid de la qüestió radica en la voluntat d’acceptar que tot i ser territori espanyol, aquí fa molts i molts anys, que es parla una llengua diferent, el català.

Això també passa a Galicia, a Euskadi, i a altres indrets d’Espanya, com Astúries, Valencia, les Balears; encara que aquest fet diferencial lingüístic també el trobem a Andorra, a la Franja de l’Aragó, al Carxe de Múrcia, als Pirineus Orientals a França amb les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya, així com l’Alguer a l’illa de Sardenya a Itàlia.

No defensaré pas la obligatorietat de saber el català el primer dia d’aterrar en terres catalanes, ara be segur que al cap de poc temps, diguem dies o setmanes, amb una mica de voluntat es molt possible que hom es pugui fer entendre pas a pas, per arribar a una entesa en la que possiblement hi haurà alts i baixos, possiblement hi haurà certs individus que se’n riuran de la pronunciació o traducció, possiblement hi haurà alguns individus que voldran fer-se l’esquerp i exigiran que ja des del primer dia s’ha de parlar un català perfecte, quan possiblement ells mateixos han de practicar i estudiar encara molt.

Es com tot, per aconseguir una bona entesa personal, nomes cal activar la voluntat de fer-ho. Imatge pròpia generada per IA de Canva.