On es la quitxalla?

Sovint quan llegeixo noticies o passejo pels carrers de qualsevol població, dues activitats completament diferents pero complementaries, si perquè quan llegeixes les cròniques de la premsa per cert poques de positives, de fet fa un temps que li vaig preguntar a la IA “per què sembla que no hi ha notícies positives a la premsa des del 2000?” , o quan fas un tomb pels carrers de qualsevol poble o ciutat del nostre petit país, t’adones de que a diferencia de quan jo era jovenet, no hi ha quitxalla jugat ni als carrers ni a les places, on es la quitxalla? fent activitats extraescolars? enganxats a les pantalles? on es la quitxalla?

Si, ja se que direu que els carrers son perillosos, es cert, i les places també? hi ha molts cotxes que son el resultat visible d’aquesta gran enganyifa que ens van col·locar anys enrere, demostrar que hem assolit un nivell més alt a la societat de consum, com a mínim classe mitja alta, i ens ho vam creure, hem de tenir un gran cotxe o hem de tenir un cotxe més car de compra que els veïns per demostrar que tenim més poder adquisitiu, quina fal·làcia, perquè no ens enganyem entre el finançament típic de sempre i les noves modalitats del compra ara i paga quan puguis, ens anem endinsant en un endeutament perpetu, realment creiem que tenim la possibilitat real de consumir tot el fum que ens venen?

M’he desviat del fil inicial, retornem-hi, els carrers estan plens de cotxes, fet que impossibilita que la quitxalla hi pugui jugar, ara anem a les places, espais al mig del poble o dels barris, sovint protegits dels vehicles, pero que la quitxalla no hi pot jugar perquè hi ha terrasses de cafeteries, el mateix passa amb les rambles o passejos d’arreu, deixeu-me dir que no estic en contra de la utilització d’aquests espais pels adults, pero racionalitzem-los, hi ha de tenir cabuda tothom, la quitxalla per jugar també.

Massa sovint veus places amb rètols de prohibit jugar a tot, pilota, bicicleta, corredisses … i que fem amb els nens i nenes? aleshores els hi preparem espais tancats perquè es puguin entretenir, si sales de jocs de boles, llits elàstics per fer salts, tobogans, o espais oberts del tipus parcs públics a mercè dels capricis de la meteorologia, els tanquem, els encerclem i que no molestin als grans mentre fem l’aperitiu, el tardeig o el vespreig, per cert com que les costums van canviant mireu l’acudit d’en Galdric al Regio7 es per pensar, ho té això el Galdric, ens interpel.la amb allò que sovint no volem veure, parla de la caiguda del consum d’alcohol als locals d’oci tot posant en boca d’un avi la següent frase: “no ens entretinguem amb el botellot … no voldria coincidir aquí amb els nets” , pregunto a la societat: les places no poden ser de la quitxalla? .

De fet tinc un company que ha treballat molt per fer a conèixer a la canalla i a tots plegats, el joc tradicional de sempre, teclegeu aquest nom i podreu trobar referencies a les xarxes. Fins que no tornem els carrers i les places a la quitxalla, no normalitzarem el rol social, adaptem aquella famosa dita i cridem ben alt: “els carrers seran sempre de la quitxalla”. Imatge generada amb IA de Copilot.

Baixa participació extremenya

Ara li ha tocat a Extremadura, un altre dia ho veurem en una altra comunitat, la qüestió es que quan els dirigents preveuen no se sap ben be que, be si, preveuen que poden aconseguir més vots dels que aconseguirien més endavant, assenyalen un dia perquè els “súbdits” vagin a votar i així sembla que el poder sigui del poble, quina mofa.

I perquè dic que es vota quan els dirigents preveuen mantenir o augmentar unes rendes en vots, que si deixessin finalitzar el període previst al començament de la legislatura podrien perdre? de fet els que ho tenen que explicar son ells, a veure a Extremadura van votar, si no vaig errat, el maig de l’any 2023, i les legislatures son per quatre anys, perquè volen que es torni a votar ara? una legislatura de quatre anys son 48 mesos, a Extremadura nomes han passat 30 mesos, perquè les eleccions ara?

Si rasquem una mica en el que diuen els partits polítics, hi veurem de tot, tothom vol tenir la seva raó per convocar noves eleccions quan no toca, tots es creuen legitimats a incomplir les promeses i els compromisos adquirits i ens volen fer ballar com baldufes, volen que siguem uns titelles dels seus capricis i de les seves martingales.

M’he posat a escriure aixo quan he vist la comparativa de les dades de participació d’enguany amb les de fa nomes dos anys i mig, avui a l’hora de dinar la participació era del 35% i l’any 2023 a la mateixa hora era superior al 40% i la pregunta es clara, que esta fallant en el sistema polític de l’estat perquè la gent cada vegada se’n allunyi més? precisem més i demanem-nos en que estan fallant els polítics de l’estat perquè els ciutadans, encara que ells ens vulguin veure com els seus “súbdits”, cada vegada ens els creguem menys i ens acabem apartant de les seves decisions que ens van perjudicant cada vegada més.

El titular del diari ARA es prou eloqüent “Gairebé sis punts menys de participació fins a les 14 h a les eleccions d’Extremadura: a qui pot perjudicar?” d’entrada la resposta es obvia, tot i que en realitat pugui acabar sent confusa i obscura pels electors, es inequívoca referent precisament a les conseqüències pel poble, qui hi perd i molt es el poble, els electors, els súbdits, el “populatxo”, primer perquè d’entrada això significa més despeses de les previstes, es va fer una despesa el 2023 i ara es torna a fer el 2025 quan la previsió era no fer-la fins el 2027, ja tenim la primera enganyifa.

Després ens presenten com un dret ciutadà el poder votar, escollir entre uns candidats que trien els partits sense dret a escollir els que creguem que més ens podrien beneficiar com a ciutadans, es a dir res de llistes obertes, has de triar els que ells volen, no els que vols tu,  ja tenim la segona enganyifa.

I en el decurs de la campanya electoral tots van prometre els que els hi va semblar, van prometre el que creuen que volem escoltar el poble, encara que saben que algunes de les promeses mai es podran complir, tot dependrà de les possibles aliances i pactes que es vegin obligats a fer, ja tenim la tercera enganyifa.

No acabaríem mai, però jo si que acabaré, mireu els components d’aquest col·lectiu quan veuen o intueixen que fan les coses diguem no gaire ben fetes, mai cauen en la temptació de que plegar, la majoria s’aferra al càrrec, a la “poltrona” que es diu, perquè serà? hem d’anar a votar i procurar donar veu als que s’ho mereixen, encara que tinc que reconèixer que el més lògic es que ens refredem, es que ens anem allunyant de la classe política, però no oblidem que amb aquesta postura, els únics que hi perdem som nosaltres, el poble, els ciutadans, deixem de ser els súbdits calladets que ells volen i convertim-nos en els seus veritables amos. Imatge de stevepb d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Poques opcions legals, però cal utilitzar-les

Com més hi pensa un, més creu que tot plegat es una enganyifa, si, si, tota aquesta historia dels partits polítics, de les eleccions, de que el poder esta en mans del poble, no es res més que una matussera mentida, el poder mai ha estat en mans del poble, perquè no cal que ens enganyem pas més, anar a votar cada quatre anys no es tenir el poder de res, al cap i a la fi en el millor dels cassos ells, els polítics elegits, en el decurs d’aquest quatre anys que tenen de coll, fan el que volen i si poden a esquenes del poble, o com a mínim una mica d’amagatotis, i si no penseu en aquelles coses que nomes ens n’assabentem quan ens afecta directament.

I a que be tot plegat? a les darreres noticies que han sortit als mitjans de comunicació arreu del país, a infoLibre amb el titular “el PP s’abona al rumor com a estratègia política sense rectificar ni demanar perdó” o a la Vanguardia amb el titular “el Senat rebutja definir com a genocidi els atacs d’Israel a Gaza” i fins i tot a el Mundo amb un titular com aquest “Gènova recolza la mesura de Vox aprovada per Almeida per informar sobre el síndrome post avortament tot i que Sanitat indica que no existeix com a diagnòstic» i que totes tenen un fil comú i es el de posar en boca de determinats polítics, o dels seus gestors, paraules o manifestacions que en alguns cassos podrien ser l’argument d’alguna pel·lícula de ciència ficció, o com a mínim el resultat d’una inventiva recargolada.

A veure, voler confondre les paraules que va dir en Pradales “Ayuso entzun, Euskadi euskaldun (Ayuso, escolta, Euskadi parla basc)” amb les d’amenaça que diu que va escoltar la presidenta madrilenya “Ayuso entzun, pim pam pum” es posar-hi com a mínim molta imaginació, per no buscar un altra adjectiu, i per acabar-ho de rematar, després surt un col·laborador seu dient que va ser el lendakari qui va provocar “en atacar Ayuso en un míting del PNV per aconseguir sortir en un telenotícies perquè si no, no li fan cas ni a casa seva” i es queden tan amples.

I alguns quan parlen del que passa a Gaza, es resisteixen a dir-ne “genocidi” tot i que al nostre país ja deuen ser els únics als que no els hi surt aquesta paraula, entenc que la vegin com una paraula maleïda, ho es, no per res, no, nomes pel que significa, nomes cal mirar el Diccionari de la llengua espanyola, de la Real Academia espanyola i ho defineix amb claredat “extermini o eliminació sistemàtica d’ un grup humà per motiu de raça, ètnia, religió, política o nacionalitat” i es queno es pot ser tan cruel, tan inhuma, tan pervers com per voler disfressar o tergiversar una realitat que veu tothom, quasi tothom, per intentar transmetre que no te res de sanguinària, el que no entenc es quin benefici en treuen, si es que n’aconsegueixen algun.

I una darrera per acabar “l’ajuntament madrileny, amb majoria popular, vol que sigui obligatori informar a totes les dones que volen avortar de les suposades conseqüències de fer-ho” ho sol·licitin o no; no em manifestaré pas envers aquesta qüestió, la puc compartir o no, però jo mai puc ni podré decidir per les altres persones, mai podré decidir en nom de les dones.

Tan els hi fa, el que ells i elles pensen ho volen convertir en obligatori pels altres, els hi es igual si no es just, els hi es igual si es inhumà, els hi es igual si fan mal a moltes persones , es tracta de continuar imposant els seus criteris, la seva voluntat, el seu poder i sobretot la seva mala fe. S’ha de buscar i trobar la formula legal per fer-los fora. Quan tindrem llistes obertes? Imatge de sipa d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.