El futbol continua sent de “mascles”

O això es el que sembla si fulleges la premsa escrita, un dels diaris que he mirat, 4 pagines d’esports, de les quals el 50% parlaven de futbol, i al principi el tema del dia, l’adeu d’en Xavi, 4  pagines senceres més, i de l’equip femení un ressaltat i prou, per cert d’una mida més petita que els mòbils de darrera generació.

Un altra diari, 8 pagines d’esports, 6 d’aquestes dedicades al futbol, tema Xavi quasi 3 pagines, i en aquest l’equip femení li han dedicat mitja pagina i un titular una mica més altisonant: “una trituradora de rivals” i a continuació hi ha un petit resum del partit.

I res més … es veu que en aquest país nomes hi ha futbol de “mascles” els equips femenins no son visibles, no se’n recorda ningú, nomes quan convé airejar que s’ha guanyat alguna cosa, no se una copa, una lliga, una champions, un mundial …

D’entrada ja li diuen la “Liga F” i a la masculina perquè no “Liga M”? tota aquesta historia que hem viscut els darrers temps, motivada per la Federación Española de Futbol i els seus capitosts, sembla que no aconsegueix passar de fumeres que un cop a passat la ventada en queda poca cosa.

Per les coses que en comptagotes es van coneixent, es patètic el tracte que en general reben les components dels equips femenins en comparació amb els masculins, si voleu parlem de diners, penseu que les dues persones que el 2023 van guanyar les pilotes d’or, femenina i masculina, tenen el mateix tracte econòmic?

Llegint els darrers mesos tota la tinta que s’ha fet córrer referent al futbol femení i les seves vicissituds, podem recordar una mica, campiones posant-se les medalles elles soles perquè ningú de la federació ho feia, abraçades i petons totalment fora de lloc, i quan es van plantar per no jugar amb la selecció reivindicant ja no igualtat total, però si el respecte que es mereixien, amenaçades amb multes i expulsions, i cal recordar que part d’aquells “capitostos” encara manen, així no podem anar gens de be.

Es parla de sostres, el sostre de vidre, el sostre groc … ho podeu buscar a les xarxes, el primer es la barrera invisible que representen les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir professionalment, i el segon es un documental que ve signat per Isabel Coixet.

Quan sembla que gracies a algunes dones lluitadores s’aconsegueix quelcom, sempre si ha un “mascle” ferit que procura fer-les retrocedir, recordem a les anomenades “tretze roses” que van ser afusellades per defensar la democràcia i la llibertat, i alguns “mascles” les van titllar de terroristes no fa pas tan.

Tenim molt camí per recórrer, tan en això com en moltes altres coses, però avui el futbol de masses m’ha permès parlar d’això, del masclisme opressor que no hi ha manera d’erradicar-lo, imatge de planet_fox a pixabay.

Derogar lleis

Un dels articles d’avui a la premsa, ens deia que el partit mes a la dreta del panorama polític espanyol, te moltes ganes d’utilitzar aquesta opció, derogar, amb moltes de les lleis vigents.

Per començar cal dir que si el partit ho porta al seu programa electoral, que sembla ser que si, no enganyen pas a ningú, nomes cal que cada espanyolet i espanyoleta tingui clar quines son les seves opcions i quines son les seves línies de convivència i benestar futures.

I el que vol derogar, segons la premsa, son totes aquelles lleis “destructives” aprovades per governs progressistes, i quines son aquestes lleis?

Llei de violència de gènere, que diu que: “la llei té per objecte actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part dels qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o dels qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat” no se si es necessària, nomes cal observar quantes dones han mort, i moriran a mans dels homes, i a l’inrevés?. I no hi fem res, ja fa anys que anem comptabilitzant les dones mortes i fem minuts de silenci, però cap govern actua amb fermesa per solucionar-ho, i aquests la volen derogar.

Llei de l’avortament, que diu que: “la llei orgànica te per objecte garantir els drets fonamentals en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, regular les condicions de la interrupció voluntària de l’embaràs i establir les corresponents obligacions dels poders públics” no crec que amb aquesta llei cap dona es vegi obligada a avortar, si que es cert que a l’inrevés hi ha qui intenta que totes les dones estiguin obligades a parir encara que no vulguin.

Llei de l’eutanàsia, precisem que es considera que es eutanàsia: “L’eutanàsia significa etimològicament «bona mort» i es pot definir com l’acte deliberat de donar fi a la vida d’una persona, produït per voluntat expressa de la pròpia persona i a fi d’evitar un sofriment. S’entén per aquesta l’actuació que produeix la mort d’una persona de manera directa i intencionada mitjançant una relació causa-efecte única i immediata, a petició informada, expressa i reiterada en el temps per aquesta persona, i que es duu a terme en un context de sofriment degut a una malaltia o patiment incurable que la persona experimenta com a inacceptable i que no ha pogut ser mitigat per altres mitjans” la llei tampoc vol obligar a ningú a morir-se, al contrari, i el que regula es el fet de que ningú pugui decidir pels altres, si han de continuar tenint una vida de patiment o prefereixen i decideixen voluntàriament posar-hi fi.

També volen derogar la llei de memòria democràtica i/o històrica, la llei d’habitatge, la del canvi climàtic, la de LGTBI, i com no, volen derogar o lapidar també l’estat autonòmic.

I entre altres coses, també proposen simplificar els tipus impositius de l’IRPF, i deixar-ne nomes dos, el primer un 15% pels que cobrin menys de 70.000 euros anuals, i un del 25% pels que cobrin mes, sigui quina sigui la quantitat percebuda. Això si, preveuen poder aplicar una reducció de 4 punts per cada fill, es a dir com més fills menys impostos. Dues reflexions en aquest context, qui es qui te molts fills i els pot mantenir? I segona pregunta, a partir del sisè fill l’import queda neutralitzat, i a partir del setè fill, serà l’estat qui pagarà a les famílies? Volem que els polítics ens il·luminin el camí cap al futur, no que ens enlluernin i anem a les fosques. Imatge de PIRO4D a Pixabay.