Voler inventar noves paraules, sovint ens porta a construccions gramaticals impossibles de pair, i aquesta d’avui n’és un exemple; que coi significa això de “demomafia”? una ocurrència com qualsevol altra tot llegint llegir un article de Antonio Ruiz Valdivia a infoLibre que amb el títol de “Així pretén el PP instal·lar la imatge de Govern “mafiós” mentre calla sobre Ayuso”. De fet l’article en qüestió redunda en el que darrerament els politiquets nacionals ens volen fer empassar, allò que es diu que ens volen fer combregar amb rodes de carro, ja que ens consideren uns babaus, i que jo mateix en parlava en el meu darrer article «Fang o femta», be tornem a la qüestió, el periodista en el seu article ens diu que el lema que no deixa de repetir en les últimes hores el Partit Popular contra el Govern és “mafia o democràcia” i d’aqui neix aquest titular: demomafia.
Però m’agradaria revisar les definicions d’ambdues paraules, màfia: gent que s’organitza per intentar defensar els seus interessos sense massa escrúpols; democràcia: quan es diu que es reconeix i respecta com a valors essencials la llibertat i la igualtat de tots els ciutadans, encara que això comenci a trontollar quan s’assumeix que la democràcia s’enfronta a reptes com la corrupció i la necessitat d’assegurar la inclusió i representativitat de tots els ciutadans.
D’entrada dir que els polítics han assumit un lèxic, una línia d’expressió oral, que ja diu molt poc a favor seu, es allò de que un quan no sap que dir o es conscient de que no te raó, aixeca la veu afegint-hi insults per fer-se notar una mica més, i amb això pretén transmetre que esta en possessió de la raó, la seva raó i que esta en possessió de la veritat total, la veritat divina; que falsos que son, perquè una cosa es la màfia, i l’altra una colla de pringats corruptes que s’aprofiten del poble, i no ens enganyem això be de lluny, fins on us voleu submergir en la historia per buscar i trobar culpables, Aleshores quan es fa l’infame pas de la democràcia a la màfia? perquè a veure si ho entenem, si un dels problemes de la democràcia es la corrupció, i una de les fites de la màfia es defensar els seus interessos sense escrúpols, es aquí quan pot sorgir una “demomafia”? que al cap i a la fi vindrien a ser una quadrilla, una fauna d’energúmens sense escrúpols, que s’abracen voluntària o involuntàriament a unes corrupteles en benefici propi i dels seus amiguets de l’anima.
No se si fan més coses criticables, ni se si trobaríem més corrupteles en la penya actual o en les etapes de governs anteriors, no cal anar gaire lluny nomes el període de la democràcia actual, de fet en tots els períodes i mani qui mani, si ho revisem amb rigor ens trobarem amb fets més que qüestionables, fets que sovint acaben als tribunals, fets que de tan en tan aparten algun fanàtic o posseït privant-lo d’un futur polític ben remunerat, el problema que tenim com a societat es que o be veiem amb bons ulls aquells pels que ens deixem entabanar, ensarronar, ni acceptem el que se’ns vulguin rifar, o be tenim una excessiva facilitat d’oblit. No pot ser, no podem oblidar, no podem combregar a ulls clucs amb tot els que ens diuen, enfortim la democràcia, exigim responsabilitats quan hi ha corrupció, quan hi ha frau, i no ens enganyem frau es enganyar als ciutadans, frau es prometre una cosa i fer-ne una altra, frau es mentir als electors. Imatge de nattanan23 d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.
