Etiqueta: Decret

Publicat a

L’habitatge

Un titular d’avui m’ha fet pensar, si llegir a la premsa que “els inversors es retiren del lloguer davant la incertesa jurídica” m’ha fet pensar en tot el que esta passant fa anys a l’entorn de l’habitatge; pujades de preus, desnonaments, reivindicacions, decrets insuficients, infructuosos i fallits, polítics bramaires amb poques llums pero moltes cagades, volgudes o no,

Hem conegut a la ja famosa “Mari Carmen” fins i tot el fallit decret se’l coneix pel seu nom, no entraré pas a lloar o criticar a la senyora en qüestió, ja ho han fet la colla d’electes que tot i demostrar el contrari, es creuen superiors a la resta de mortals i pretenen assolir el llindar de la divinitat terrenal, sense tenir en compte que en general es van cobrint de merda; el que es més fotut es que la ciutadania ens posem la pinça al nas i els anem perpetuant amb els nostres vots.

Si ens centrem en el titular de l’inici, ens podem preguntar com es possible que si els inversors es retiren del mercat els preus dels habitatges no baixin, si tan fotut ho veiessin intentarien treure’s de sobre el producte que els crea angoixa i neguit, no? es el que passa a la borsa, quan hi ha una companyia que les pot passar “putes” el valor de les seves accions cau en picat, aquí no, els preus de l’habitatge continua pujant, o sigui que res de res, els inversors no es retiren, una altra cosa es que aguantin a veure si als mortals amb somnis de grandesa, o sigui tots nosaltres, se’ns torna a despertar la fal·lera d’adquirir propietats per convertir-nos en rendistes imaginaris perquè així ens ho han venut dècada rere dècada.

Llegia que fan falta habitatges de lloguer, diuen que en falten quasi un milió, un milió de pisos, i que les noves promocions nomes signifiquen unes 120.000 nous habitatges anuals, quan la necessitat es construir anualment més de 200.000 habitatges. I aquí ja tenim el ball de números que el podem traslladar a qualsevol àmbit, recordeu que sempre dic que les xifres es el que es més fàcil de manipular, nomes depèn de quines xifres i com es vulguin presentar i defensar, pero no ens desviem, ens diuen que la major part del parc immobiliari esta en mans de particulars, es possible, som un país en el que, perque així ens ho van explicar, la gent hem anat comprant els nostre habitatge, encara que sigui a mitges amb el banc, i per això la majoria tenim propietats.

Diuen que els grans tenidors no arriben a tenir ni el 10% dels habitatges, sembla poc, pero es que quan hi ha un cens de més de 25 milions d’habitatges, un petit 10% significa que els grans propietaris tenen 2.500.000 de finques, us sembla poc? si a aquesta dada hi afegim la de totes les que estan buides, ens diuen que en el conjunt de l’estat espanyols poden ser quasi quatre milions, on tenim el problema de manca d’habitatge? hi ha manca de pisos o hi ha un interès per continuar marejant la perdiu?

Els que tenen pisos que tributin sense deduccions, com ens toca fer a la majoria de la classe treballadora, els que en treguin rendes que paguin pel còmput total dels ingressos com si fos una nomina, i els que tinguin pisos buits que paguin els impostos corresponents al valor real de mercat de l’immoble, com passa per exemple amb els saldos dels dipòsits bancaris remunerats.

Volen revertir la problemàtica de l’habitatge, hi ha formules per fer-ho i fàcils d’aplicar, nomes s’han de posar les piles i vetllar pel benestar de la ciutadania en general, no nomes pel benestar de quatre privilegiats. Imatge generada amb IA de Copilot.

Publicat a

Els administradors públics escolten al poble?

O hauríem de dir que, els que dicten les normes escolten els ciutadans? suposo que no sempre, al cap i a la fi als ciutadans, al poble al planer i ras, es fa veure que se’l consulta i se li fa cas un cop cada quatre anys, i dic que es fa veure perquè no ens enganyem, la gent estem tan emprenyats que el 40% o mes dels electors ja passen d’anar a votar, això no es bo, però es el que hi ha, i els polítics de qualsevol estament ho beneeixen, no perquè ens tirin aigua beneïda, sinó perquè que sapiguem no fan res, no fan cap canvi per millorar-ho i empènyer a la gent a que manifestem la nostra opinió, la nostra voluntat.

A que be tot això? d’entrada sabeu que sempre critico als politiquets que anomeno de joguina, i ara després de les batusses de titulitis encara més, es una altra d’aquelles qüestions que vivim cada dia, políticament parlant, sembla que fan una cursa a veure qui te més personatges amb un titulin falsejat.

Com deia, sempre acostumo a criticar als politiquets, ja se que no tots han estat moldejats amb el mateix patró, ja se que molts es presenten per treballar pel poble, alguns més altruistament que altres, però també he vist que al llarg de la seva carrera política alguns, masses, es desvien de la realitat, es desvien del servei a la societat, els motius poden ser diversos, diners, amenaces, ego, encara que també n’hi ha alguns que assumeixen que han estat il·luminats i beneits per alguna Dehesa desconeguda, que els ha encimbellat com un àngel salvador.

Llegint la premsa, Regió7, un titular m’ha cridat l’atenció   “reuneixen un miler de signatures per demanar una consulta sobre la planta de biogàs”,  la qüestió es que en un poble proper, dels nombrosos pobles del nostre petit país, un col·lectiu popular ha presentat un miler de signatures per demanar a l’ajuntament que faci una consulta referent a la modificació urbanística d’uns terrenys. Com en tot afer, hi ha dues versions, dues posicions, dues opinions, una diu que serà beneficiós pel poble, i com es lògic l’altra diu que serà perjudicial, qui te la raó?

Diu el diari que tot això va començar ara fa un any, quan es va iniciar un expedient  mitjançant decret d’alcaldia per començar els tràmits de modificació del planejament urbanístic del poble; i aquí es on comencen els dubtes, un decret de alcaldia que es, que significa? es un decret que decideix unipersonalment l’alcalde o alcaldessa? Ho he buscat a les xarxes, i he trobat una referencia que fa la Diputació de Barcelona que diu “el decret és un document que reflecteix les decisions d’un òrgan unipersonal de la corporació sobre un afer determinat”, i per la seva part la RAE diu “en alguns ajuntaments, disposició general dictada per la comissió de govern per a l’ordenació i funcionament de l’administració, les obres i serveis municipals, en exercici de la potestat d’autoorganització municipal” afegint també que “en alguns ajuntaments, es la resolució que dicta l’alcalde” i aquí m’escagarrino.

Soc un neòfit en tot això de conèixer en profunditat la política local, a veure si ho entenc, o sigui en un poble amb uns quants milers d’habitants sense arribar als deu mil, un poble amb més de deu regidors, un equip de govern amb majoria, però que quasi el 70% dels censats no el van votar, i es vol decidir una actuació urbanística per decret d’alcaldia? no penso pas qüestionar la possibilitat legal a fer-ho, al cap i a la fi si tenen majoria suposo que es viable, però es que si ens creiem això de que el poble es sobirà, hem d’acceptar que tot un poble acabi doblegant-se a les frisances o a les extravagàncies d’una sola persona? m’agradaria que algú suficientment qualificat m’aclarís el dubte. Si us plau, aclariu-m’ho, pensar que això sigui possible, em fa tremolar. Imatge de jarmoluk d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Assistència a la tercera edat

El tema del dia a el Periódico, hi ha un procés d’acreditació dels serveis socials iniciat per la Generalitat, que afecta a geriàtrics, residencies de discapacitat i centres de menors, que s’han de sotmetre a aquest procés per poder continuar prestant serveis públics a Catalunya.

No ens perdem, es tracta de complir una normativa regulada per un decret del 2015, que en principi deixava exempts als centres ja existents. En el decurs d’aquest temps els que han volgut presentar-se a adjudicacions publiques ja han tingut que adaptar-se a aquesta norma, i la resta  mai van pensar que també els hi tocaria complir aquesta normativa, però ara ho han de fer i es queixen que nomes han tingut tres setmanes per fer els tràmits corresponents, recordin tots que parlem d’un decret del 2015 … tres setmanes diuen?

Arribats aquí, sorgeixen molts dubtes, el primer local, en quina situació es troba la residencia del nostre poble? esta totalment adaptada al que diu aquest Decret, compleix totes les normatives?

Segon dubte, genèric, perquè han deixat passar 10 anys per exigir l’aplicació d’aquest decret? ara tot son atacs creuats, a veure de qui es culpa que les coses no estiguin be del tot, recordem que entremig hi va haver una pandèmia que segons el periodista Joan Guix al seu article de la mateixa capçalera, va posar de manifest que possiblement, la infraestructura dirigida a l’atenció de la dependència a Catalunya patia de problemes estructurals i d’altra mena força importants, i que cal que les autoritats controlin que aquests centres complexin amb els criteris establerts.

El més preocupant es que, segons el rotatiu, el mateix Conseller digui que tinguem milers de places residencials que no saben si compleixen la normativa. Encara que també es molt preocupant el que es reflecteix al diari que presumptament diu algun representant de les petites i mitjanes residencies, i es que el govern nomes vol macrocentres en mans de fons d’inversió.

Jo no se qui te la raó, possiblement com sempre passa, la raó o no la te ningú o la tenen totes les parts, però jo com a un dels possibles futurs usuaris d’aquests establiments, no les tinc totes, no em convencen i per molt que tots hi diguin la seva, la pregunta que fa la intervenció de la Sindicatura de Greuges, de moment queda sense resposta: que passarà amb aquelles persones que esperaven entrar en una residencia i no podran?

El que si sabem es que amb motiu de la covid a les residencies geriàtriques hi van haver molts morts, el que si saben es que d’algunes residencies els usuaris i/o els seus familiars n’estan queixosos, el que si sabem es que algunes residencies les han sancionat per no complir correctament amb la normativa establerta i el que si sabem es que les direccions de les residencies es queixen de la Generalitat, i el que si sabem es que els perjudicats son els avis i les avies, o els menors, tots els usuaris d’aquests establiments.

Tots plegats hem d’exigir als responsables de cada un dels nivells, dels departaments, de les empreses que desenvolupen la seva activitat en aquest sector, que compleixin la normativa que toca complir, com hem de fer tots els mortals, i que si no ho fan, que actuï qui li toqui per preservar i garantir un servei decent, correcte i just a tots els usuaris. Si no fan això, no ens serveixen per res als ciutadans. Si no fan el que han de fer, pleguin. Imatge de Daniel_Nebreda a Pixabay.