Responsabilitats inundables

Ahir llegia dues noticies a la premsa, una a la Vanguardia amb el titular “Espanya té 1.126 escoles i 112 hospitals en zones inundables” article de l’Antonio Cerrillo i l’altra a el Periódico amb un titular que també crida l’atenció “El 55% dels barcelonins nascuts en altres països es defineixen de centredreta” article d’en Jordi Ribalaygue encara que en el moment d’escriure em vaig afegir a les nombroses veus que parlaven de la destrucció al país Valencia ara fa un any amb el meu article “Enterren les víctimes de la Dana amb braus” .

I ara per començar el dia m’ha posat a pensar en tot això del que ara tots en parlem molt, i es la situació de les construccions ubicades en les anomenades zones inundables. Ara ens adonem de que a Espanya, entre escoles, hospitals i residencies de gent gran, hi ha quasi 2000 edificacions publiques en risc de que se les engoleixi l’aigua dels rius, de les rieres o dels barrancs, però aquí hi tenim que afegir altres tipus d’instal·lacions i habitatges que fa que la perillositat a l’estat per aquest motiu, sigui molt, molt elevat.

Dels darrers aconteixaments s’estan buscant responsables, es demanen responsabilitats polítiques, responsabilitats penals, tothom busca culpables per la presumpta mala gestió de les catàstrofes, a ningú li agrada perdre la casa i sobretot ningú volem perdre als nostres essers estimats. Però de qui es la responsabilitat de que en el seu moment es deixes construir en aquests llocs? dels polítics del moment? dels tècnics que ho van avalar, o no, amb els seus informes? dels promotors si haguessin sigut coneixedors del problema? de la legislació vigent en el seu moment?

Em sembla molt be que ara busquem responsables de la gestió actual, però cal buscar responsables entre els qui van propiciar que això pugues succeir. Si hi ha un barranc per on de tan en tan baixen riuades destructives, en quin cap cap que es permeti i faciliti construir-hi? Podríem arribar a pensar que si algun particular va decidir construir la seva casa o el seu negoci en ubicacions tan poc aconsellables, es el seu problema, però el que es més angoixant i preocupant es el fet de que en aquests tipus de sol si ubiquessin tantes i tantes instal·lacions publiques, que es, que el que podia passar no tenia cap valor pels responsables tècnics i polítics de l’època, potser també ja es hora de que els hi demanem responsabilitats.

Escoles, quitxalla, mestres, hospitals, pacients, personal sanitari, residencies, residents, personal laboral, comissaries, policies, habitatges, famílies … tot això ho tenim construït en zones inundables, zones catalogades d’alt risc, si ja se que estadísticament de catàstrofes grosses nomes en passa una cada x anys, però també hi ha assumit que en poden passar dues en un mateix any. No podem esperar més, exigim responsabilitats per les males gestions actuals, però també exigim responsabilitats per les males o nul·les gestions anteriors que han propiciat aquests resultats amb destrucció i víctimes personals, no ho podem deixar córrer, els polítics i tècnics poc curosos, han de saber que legalment qui la fa la paga. Imatge de doosenwhacker d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Enterren les víctimes de la Dana amb braus

Després de tot el que esta passant arreu de l’estat espanyol, es una befa immensa que per exemple la televisió valenciana A Punt, en el context actual i desenvolupant-se una intensa manifestació criticant al govern de la comunitat per la gestió de la Dana i per les qüestionables accions o inaccions dels responsables polítics, el diumenge va fer mutis total en referencia a aquest borrombori, a aquest clam que va fer la ciutadania, i va passar per la pantalla curses de braus, i segons les noticies d’altres mitjans algunes de les curses eren de anys enrere, penós, deplorable, lamentable i sobretot dolorós.

Però aquesta de la comunitat valenciana, que es com volen que s’anomeni, ho podeu llegir a l’article titulat “treballadors d’À Punt critiquen l’emissió d’una corrida de braus en lloc de la manifestació a València pel fet del darrer aniversari de la DANA” de la Sexta, no es l’única virtut dels populars del país, no i ara, fa pocs dies un altra titular “més temps a Morante que als cribratges: la polèmica després de la dimissió del Consell Professional de Canal Sur” en aquesta ocasió de Granada Digital, en el que es “denuncia que Canal Sur va dedicat més del triple de temps a la comiat del torero sevillà, que a les protestes de les dones pels errors del SAS en els cribratges del càncer de mama”.

Mireu, es indiferent on passi això, es indiferent quins personatges son els culpables, al cap i a la fi suposo que en les ocasions en el que hi hagi pogut haver ciutadans morts, podria haver-hi una clara possibilitat de presumptes homicidis involuntaris, no? i això esta castigat, no? doncs senyors i senyores que heu de defensar a la ciutadania, poseu-vos a treballar, ja porteu una any de retard, i el poble, els veïns, els ciutadans ja estem farts de que tots plegats us en foteu de nosaltres.

No acostumo a combregar amb els polítics, soc del que creuen que tard o d’hora ens fallaran, tard o d’hora ens decebran, ho dic com a generalitat, se que hi ha bones persones, hi ha gent de bon cor, però també se que sovint son eclipsats pels barruts, pels pocavergonyes, que a l’hora de fer barrabassades, a l’hora de demostrar la seva ineficàcia i la seva ineptitud acostumen a ser més talentosos.

La gent hem de dir prou, la gent hem de buscar formules legals per extirpar aquests gèrmens cancerígens que omplen els nostres plenaris, que omplen els nostres organismes públics, encara que al llarg dels anys ells mateixos ja han procurat deixar-ho tot ben lligat per tal de que no puguin perdre els seus privilegis, i no em diguin que no, perquè si després del que va passar ara fa un any a Valencia, o el que ha passat més recentment a Andalusia, i sense anar més lluny això de la Dgaia al nostre petit país, que hem d’esperar els ciutadans? hem de continuar sent el sac dels cops dels descarats, galtes i malànimes que deixem proliferar tan fàcilment. Posem-nos les piles, exigim responsabilitats, exigim exemplaritat als dirigents poca soltes. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Postureig

Sobreactuar, mantenir una exposició publica desmesurada, manifestar allò que exalta a la gent, hi ha mil i una formules de fer postureig, si això que alguns personatges públics utilitzen per fer-se veure en públic, no sempre son nomes fotografies buscades amb una finalitat concreta.

Això es el que segons la meva opinió han fet alguns polítics amb motiu de les seves primeres aparicions després de la famosa i maleïda DANA. Avui no entraré pas a valorar si alguns han de dimitir o no, tampoc entraré a valorar si ho podien haver fet millor del que ho van fer, tampoc valoraré la seva capacitat per gestionar territoris, persones i sobretot per gestionar tragèdies o com va passar amb la DANA, no entraré a qüestionar la seva vàlua per gestionar esdeveniments catastròfics. Encara que ben pensat si que seria necessari qüestionar i demanar explicacions de perquè després de que en anys anteriors ja s’havien produït fenòmens similars, alguns ja fa forces anys, encara ara mateix no s’ha començat cap tasca per evitar o reduir al màxim els estralls produïts per l’aigua.

Com deia parlaré del postureig d’alguns polítics en concret i en referencia als darrers desastres naturals ocorreguts al nostre país. Els més criticables, penso jo, i repeteixo, no per la seva bona o mala gestió, si no pel seu postureig, van ser els responsables politics de les comunitats de Castilla-La Mancha i de Valencia. Les primeres imatges que vaig veure de tots dos, em van fer mal anímicament parlant, tots dos per separat van sortir a les fotos i a les noticies portant una armilla, tot i no ser un expert crec que l’un la portava de protecció civil i l’altre del servei d’emergències mediques , en serio que ambdós polítics es creuen suficientment qualificats i preparats per tenir el dret de posar-se aquestes armilles?

Llegia una noticia d’Europa Press que reproduïa unes manifestacions del responsable de Castella-La Mancha que deia: “Crec que el sistema de protecció i de lluita contra qualsevol tipus de dany o emergència ha d’estar al marge de decisions polítiques, haurien de ser òrgans absolutament independents que fixin i determinin protocols per a la recuperació”. També llegia una noticia de rtve la de tots, del nomenament d’un responsable per a la reconstrucció a Valencia, el més greu era que algu digues, crec que el responsable nacional dels populars, que aquest nomenament: “És un encert, no ve a fer política, sinó a reconstruir una de les terres més pròsperes d’Espanya», o sigui que hem d’entendre, que els polítics fan política, però que son incapaços de reconstruir res?

El que deia, molt de postureig, uns més que altres, però el fet de que diuen que fa anys que a Valencia hi ha en un calaix un projecte que podria haver evitat els resultats catastròfics de la DANA, això es important? això hi ha algú que sen faci responsable? el que deia, postureig. Imatge de This_is_Engineering a pixabay.

El poble salva al poble

Es una frase que es va escoltar i llegir en pancartes en el context de les destrosses ocasionades per la DANA al País Valencià. Per situar-nos, d’entrada esmentar que es diu que una referencia a aquesta frase la va escriure el poeta Antonio Machado, en el decurs de la guerra civil, quan deia que “a Espanya el millor es el poble”

Dit això, sembla ser que al llarg dels anys, tothom ha volgut apropiar-se, a la seva manera, del significat del seu contingut, i s’ha passat d’un eslògan històric que es podria considerar més alineat amb l’esquerra política i els moviments socials, a que sigui utilitzat també per les organitzacions ultres dretanes.

Al llarg de tots aquest dies que han transcorregut des de la situació catastròfica provocada per la gota freda, hem assistit una vegada més a enfrontaments dialèctics, patètics, entre diverses formacions polítiques del país, sempre es qüestió de escopir exabruptes, escopir paraules bruscament i sense preàmbuls, amb la única finalitat de fer mal al contrincant, avui en dia s’ha posat de moda dir-ne “enfangar”, i no te cap més finalitat que fer quedar malament, encara que sigui amb mentides, als representants dels altres grups polítics, a veure si així uns poden guanyar quatre vots més mal contats i mal administrats.

El que si que vam veure, es que els primers dies la gent del País Valencià estava sola, uns pels altres ningú es va preocupar de res, llevat d’intentar “salvar el seu cul” i van començar les tasques de neteja i recuperació ells tots sols, encara que ràpidament s’hi van afegir voluntaris d’arreu per ajudar; i d’aquí la famosa frase de que únicament “el poble salva al poble”, els demes, tot aquest reguitzell de mal anomenats polítics patriotes, nomes volen sortir a la foto, però en aquesta ocasió, com en tantes altres, han sortit moguts, borrosos, enfangats … i ben pensat, si no ens serveixen per res, si en moments delicats, en moments importants, moments transcendentals no fan costat al poble, potser que els deixem en un costat i fem el nostre camí tots sols, potser que els deixem de votar, ni s’ho mereixen i massa sovint n’hi ha molts que l’únic que fan es posar entrebancs al poble, amb l’única finalitat d’intentar minvar la credibilitat dels que ells anomenen contrincants polítics, el problema es que aquest tipus de politiquets de joguina, els podem trobar a totes les tendències polítiques i socials. Apartem-los. Imatge de AllThingsCoastal a pixabay.

Parlem de la DANA

En els darrers dies, crec que ha sigut la paraula més utilitzada, temps enrere ho coneixíem com a «gota freda» i que usualment s’associava a grans inundacions, ara escoltem sempre DANA i que significa “Depressió Aïllada en Nivells Alts”.

Coneixem els efectes que ha provocat, morts, ferits, desapareguts, habitatges enderrocats, cotxes amuntegats, ferralla, brossa, fang …

Encara que això de fang també ho han utilitzat molt els polítics de tots colors, tot es culpa dels altres, ningú es responsabilitza de res, que si s’ha esperat massa per actuar, que si no s’han utilitzat tots els mitjans necessaris i disponibles, que si, que si … el tu més, o el tu pitjor.

Suposo que la gent que viu o vol tornar a viure a la zona, els que no han mort, no estan de romanços, no volen que nomes els hi vinguin amb culpabilitats polítiques, primer volen refer la seva vida, fins on sigui possible, n’hi ha que ja no podran refer-la, i per això amb tota correcció i sense voler ferir ningú, deixeu-me donar un doble significat a aquesta maleïda paraula, DANA, i després de donar-hi moltes voltes i buscar construccions gramaticals en base a aquestes sigles, i amb una certa coherència, expresso el que per a molts ciutadans d’aquest estat, i especialment pels del País Valencià, podria ser el resum de les actuacions dels polítics en general, sempre n’hi ha algun de “potable”, i es que en general son un grapat de “Deshonestos Agrupats Negligint amb els Afectats”.

I es que per molta xarrameca que facin, per moltes justificacions, en ocasions hilarants, que vulguin transmetre, ja ningú els creu, o si? hi ha un grapat de desaprensius que fan grupets més o menys nombrosos i estables, que amb la seva actitud i les seves actuacions o no actuacions, violenten, menystenen, desatenen, desdenyen als ciutadans afectats en aquesta ocasió per la DANA, però no oblidem que precisament en aquesta ocasió hi ha hagut morts, hi ha ciutadans que han perdut la vida. Alguns deien que ara no es moment de buscar culpables, ara es moment de treballar, i es cert, però també es cert que en moments com aquests, una cosa no impossibilita a l’altra, treballem, però dins d’aquestes tasques hi ha les de buscar supervivents, donar repòs als difunts, netejar, reconstruir, però també hi ha la de perseguir judicialment als responsables. Imatge de doosenwhacker a pixabay.