En dono fe

Això es el que deien i suposo que encara diuen els fedataris públics, que es una figura legal que té la capacitat de certificar la veracitat de documents i actes jurídics, o sigui el que tota la vida s’ha conegut com a notaris o escrivans.

Que passa quan un individu, o diversos individus, deixen la seva honestedat en un fons d’armari i comencen a certificar mentides o presumptes fraus? com s’han d’anomenar a aquests individus?

Si anem enrere en el temps, massa enrere crec jo com per poder considerar que les coses en aquest país funcionen, com deia si anem enrere concretament a l’any 2013, la premsa ens diu que tenien muntada una trama que va ser desarticulada en una operació dels Mossos. Notaris, advocats, comercials … tenien un “tinglado” muntat amb el que van estafar, van robar a 128 avis.

Ara després dels anys han arribat a un pacte, diu la premsa que els acusats van arribar a un acord amb la fiscalia per evitar un macro judici acceptant penes mínimes de presó, d’entre un i quatre anys, per estafar i robar a 128 avis; el pacte diu que retornaran les propietats als seus legítims propietaris, ja que inclou la nul·litat de totes les “compravendes i crèdits hipotecaris”, “els assentaments registrals”, “la nul·litat de les societats” interposades i la “nul·litat de les escriptures públiques”.

Ara be, algunes d’aquestes propietats van ser venudes a tercers, amb la qual cosa serà difícil el retorn als legítims propietaris inicials, en aquests casos, els estafats seran indemnitzats pels acusats, via un judici civil per determinar les indemnitzacions que ha de rebre cada afectat. En algun lloc he escoltat que es parlava de que els indemnitzarien d’acord amb el valor que tenien en el moment de la usurpació fraudulenta, si es així, no ho se del cert, això perjudica als afectats ja que si ara han de comprar un nou habitatge estic convençut que serà molt més car que l’any dels fets.

Donar fe, es donar credibilitat i seguretat a unes transaccions entre dues parts, quan l’activitat dels fedataris presumptament es falsa, es fraudulenta, no pot ser que un cop descobert el delicte, tretze anys després encara estigui per resoldre, tretze anys després encara hi ha gent que presumptament no ha recuperat el seu habitatge. Recordem que segons l’escrit acceptat pels acusats, aquests “vivales” feien aquestes operacions “sense abonar cap contraprestació econòmica per l’adquisició d’aquesta propietat o abonant una contraprestació molt inferior al valor de mercat d’aquests immobles”.

Es just que tretze anys més tard, 128 avis, algun ja va morir, encara no han recuperat l’esforç de tota una vida? Imatge creada amb Gemini.

El poble salva al poble

Es una frase que es va escoltar i llegir en pancartes en el context de les destrosses ocasionades per la DANA al País Valencià. Per situar-nos, d’entrada esmentar que es diu que una referencia a aquesta frase la va escriure el poeta Antonio Machado, en el decurs de la guerra civil, quan deia que “a Espanya el millor es el poble”

Dit això, sembla ser que al llarg dels anys, tothom ha volgut apropiar-se, a la seva manera, del significat del seu contingut, i s’ha passat d’un eslògan històric que es podria considerar més alineat amb l’esquerra política i els moviments socials, a que sigui utilitzat també per les organitzacions ultres dretanes.

Al llarg de tots aquest dies que han transcorregut des de la situació catastròfica provocada per la gota freda, hem assistit una vegada més a enfrontaments dialèctics, patètics, entre diverses formacions polítiques del país, sempre es qüestió de escopir exabruptes, escopir paraules bruscament i sense preàmbuls, amb la única finalitat de fer mal al contrincant, avui en dia s’ha posat de moda dir-ne “enfangar”, i no te cap més finalitat que fer quedar malament, encara que sigui amb mentides, als representants dels altres grups polítics, a veure si així uns poden guanyar quatre vots més mal contats i mal administrats.

El que si que vam veure, es que els primers dies la gent del País Valencià estava sola, uns pels altres ningú es va preocupar de res, llevat d’intentar “salvar el seu cul” i van començar les tasques de neteja i recuperació ells tots sols, encara que ràpidament s’hi van afegir voluntaris d’arreu per ajudar; i d’aquí la famosa frase de que únicament “el poble salva al poble”, els demes, tot aquest reguitzell de mal anomenats polítics patriotes, nomes volen sortir a la foto, però en aquesta ocasió, com en tantes altres, han sortit moguts, borrosos, enfangats … i ben pensat, si no ens serveixen per res, si en moments delicats, en moments importants, moments transcendentals no fan costat al poble, potser que els deixem en un costat i fem el nostre camí tots sols, potser que els deixem de votar, ni s’ho mereixen i massa sovint n’hi ha molts que l’únic que fan es posar entrebancs al poble, amb l’única finalitat d’intentar minvar la credibilitat dels que ells anomenen contrincants polítics, el problema es que aquest tipus de politiquets de joguina, els podem trobar a totes les tendències polítiques i socials. Apartem-los. Imatge de AllThingsCoastal a pixabay.