Etiqueta: Col.lapse

Publicat a

La gran apagada

Han passat uns tres mesos, un dia com un altra en el que de sobte es va veure alterada la rutina diària perquè tot es va quedar a les fosques, tot va deixar de funcionar, perquè no ens enganyem, la electricitat esta present en la gran majoria d’activitats de la nostra societat. com deia es va produir “la gran apagada” que afectà a tota la península ibèrica, tot el sistema es va “col·lapsar”, si ara sempre que hi ha determinats problemes s’utilitza recurrentment aquesta mateixa paraula, col·lapsen els edificis, col·lapse la política, com deia tot el sistema elèctric va col·lapsar després d’una caiguda sobtada del subministrament, encara ara les causes no son conegudes i segueixen sota investigació, i els serveis essencials van funcionar amb generadors.

Ho puc confirmar, jo en aquell moment que va caure el subministrament elèctric estava a la UCI, i els professionals anaven de corcoll fins que van entrar en funcionament els generadors d’emergència. No va ser gaire estona, però la veritat es que la poca consciencia que tenia em va fer pensar, buf això se’n va a la merda; però no, no va ser així, els serveis mínims previstos es van restablir i tot va tornar a funcionar, encara que no ser en quin percentatge, el que si se es que a mi em van treure de la UCI i em van posar en una habitació. Possiblement necessitaven el llit de la UCI on estava jo per algú que estava més fotut, no ho se, la qüestió es que em van traslladar.

Anem a la qüestió d’avui, llegia a el Periódico l’article s’opini del seu director l’Albert Saiz amb el titular “Acabem amb la farsa nuclear” i ens hem de preguntar de qui coi es la culpa i la responsabilitat d’aquesta apagada. Ja sabem que la culpa es negra i no la vol acceptar ningú, es per culpa del tipus de funcionament de les centrals nuclears? es culpa del govern? es culpa dels propietaris de les infraestructures? es culpa del tipus de funcionament de la generació d’energies renovables? el que si esta clar es que no es culpa dels consumidors, no es culpa dels vilipendiats, flagel·lats i/o fustigats ciutadans d’aquest país.

Han passat tres mesos i llegia a l ‘edició en espanyol del The New York Times, que segons un informe publicat pel govern espanyol, la gran apagada que va provocar el fet de que milions de persones ens quedessim sense electricitat, va ser motivada problemes tècnics, i que es descarta un ciberatac i assenyala fallades tècniques. També en podíem llegir alguna noticia a la Vanguardia com per exemple l’article d’Antonio Cerrillo amb el titular “La gran apagada paralitza Espanya sense que les autoritats sàpiguen la causa”

I aquest es el gran problema de la gran apagada, com en tantes altres coses, pensem en educació, pensem en sanitat, pensem en transport … problemes tècnics que ningú assumeix i ningú soluciona. Perquè recordem que en aquest cas, estem parlant d’un servei basic, un servei pel qual hi ha empreses que s’embutxaquen milions de beneficis directes o indirectes, i tampoc oblidem que ara amb l’afer Montoro, s’ha dit que algunes d’aquestes empreses, i altres, que actuen com a lobby, com a grup de pressió, que es tal com ho defineix el diccionari de la “llengua espanyola” van aconseguir per decret determinats beneficis fiscals, I si d’una vegada per totes, es busquen els beneficis socials i no nomes els empresarials? Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Reforma de les pensions

Fa pocs dies, a la premsa vaig llegir un article, on es parlava de que França prepara la reforma del sistema de pensions; el fet es que es vol endarrerir l’edat de jubilació.
Desprès de la disposició adoptada a la reforma del 2003, que va permetre les jubilacions abans dels 60 anys per als assalariats que van començar a treballar als 14 i compleixen el període de cotització, que actualment es de 40 anys.
Els experts prediuen el col.lapse del sistema actual de pensions, i per tal d’evitar-lo es proposa, entre altres, que augmenti la taxa d’ocupació dels treballadors mes grans de 55 anys. Ara ens diuen que les propostes endegades fa un cert temps i que van permetre assolir determinats nivells de qualitat de vida, ja no son valides, que s’ha de tornar a augmentar la edat de jubilació, i a mi em venen al cap diverses preguntes:
Desprès de que els experts ara ens diuen que les propostes fetes anteriorment no son valides, perquè els hem de creure si ja es van equivocar abans?
Si el sistema actual es dirigeix cap al col.lapse, a qui hem de demanar responsabilitats, al cap i a la fi es el que ens van proposar fa pocs anys com la millor opció?
Per tal d’aconseguir que augmenti la taxa d’ocupació dels treballadors del segment esmentat, que tindríem que sacrificar, la ocupació dels joves?
Perquè no ens enganyem, immersos com estem en un mon globalitzat, el nivell d’ocupació serà el mateix tan si treballen els joves com els més grans, i el que realment passarà, es que si no hi ha jubilacions, no es produirà la contractació de gent jove, que si no vaig errat, ja te un índex d’atur prou elevat.
Que es el que volen els experts, que els joves s’emancipin encara més tard, que no tinguin cap tipus d’estímul, ni personal ni professional?
S’ens ha de respectar com a persones i s’ha de deixar de jugar amb la nostra vida i amb la nostra felicitat. No podem continuar pagant els errors dels experts de cada època, si aquests no encerten les seves prediccions.
Es possible que l’actual sistema de pensions no sigui viable en un futur, per la qual cosa s’han de buscar solucions, que siguin viables, que no siguin invents d’algun il·luminat. S’ha de trobar un punt d’equilibri que permeti mantenir un alt nivell d’ocupació de tots els segments d’edat, una excel·lent qualitat de vida i una jubilació adient, sigui total o parcial.
Per començar que es busquin els canals adients per tal de que tothom hi pugui dir la seva, ja que els experts dels darrers anys ens han acabat demostrant que no l’han pas encertat. També es necessari que s’aconsegueixin llibertats individuals a l’hora de poder escollir la edat de jubilació; es molt possible que determinades persones es vulguin jubilar abans que altres, i en el cas de complir determinats requisits, que es jubilin. En canvi n’hi ha altres que possiblement estaran disposats a endarrerir la seva jubilació, i en el cas de que les seves condicions, tan físiques com psíquiques, els hi permetin, que treballin.
S’ha de demanar serietat, actitud positiva i valentia als experts, i que de una vegada per totes proposin una reforma real de les pensions, tot tenint present la diversitat tan de pensaments com de cultures, tan individual com col·lectiva. Imatge de pasja1000 a pixabay.