Etiqueta: Catàstrofe

Publicat a

Fang o femta

Fa temps que els nostres il·lustres polítics no deixen de parlar del “fang” que escampen els oponents, els adversaris, però cal aturar-se a llegir com defineix per exemple el diccionari.cat aquest adjectiu, “il·lustre: de gran renom per les seves qualitats i/o pels seus actes”, encara que ben pensat no se pas si la majoria dels nostres polítics han de tenir el privilegi d’afegir aquest mot, aquest adjectiu, a la seva professió, tot i que per exercir-la ningú els ha avaluat seriosament, i tot i així els hi fem confiança com si fossin uns “primeres espases” com si fossin els “nostres salvadors” … patètics, tan els polítics que no fan bon us de la seva qualitat de gestors socials, com de nosaltres per permetre que ens portin a una “hecatombe” global. Es curiós la definició que trobem d’aquesta parauleta “catàstrofe en què es produeix una gran destrucció, moltes víctimes i danys materials” us sonen alguns esdeveniments recents i de total actualitat?

I un cop situats en el context que volia, parlem d’això, del “fang” que tots els bàndols aboquen envers els polítics de la resta de formacions. Hem llegit i escoltat que han fet i fan molt de soroll, s’han dit de tot: violència verbal, comportaments mafiosos, govern il·legítim, dictadura, extorsió, corrupció, clavegueres … arribats a aquest punt, si parlem de clavegueres, siguem seriosos i taxatius, no podem parlar de fang, hem de parlar de “femta”.

Recordem que la “femta” son excrements, son deposicions pels desaprofitaments que genera tot esser vivent, i en aquest cas tot i que sigui de paraula o de fets, acaben fent pudor, molta pudor i sovintegen les lesions socials que provoquen. El comportament de molts polítics i polítiques “xulescos” ells i elles, possiblement amb algun títol acadèmic tot i que no es garantia de res, actuen com a veritables creguts, fanfarrons, fantasmes, perdonavides i sobretot provocadors, ja que quan els veus en un plenari oficial, o quan es posen davant les càmeres i els micros, sembla que el que més els importa es perpetuar i millorar la seva posició personal, i massa sovint obliden allò pel que els hem “llogat” i es per gestionar i millorar la societat de tots plegats. I es quan els deixem parlar, quan a alguns electes els hi surt la veritable bestia política, i per la seva boca acompanyat dels seus fets, no deixen d’escampar “femta” no deixen d’escampar “merda” contra tots aquells que ells creuen que els hi poden fer una mica d’ombra. Tot i que sempre els que acabem patint una “sèpsia”, els que acabem patint una greu infecció que causa danys irreparables al teixit social, som tots nosaltres, els ciutadans. Imatge de geralt d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

I després del tercer dia … que?

Quan jo era petit anava a catecisme, o com dèiem en aquell moment a doctrina, i el que havia après referent a això del tercer dia, era que dos dies després de la seva mort, Jesús ressuscitava. I ho comento sense ànim d’ofendre a ningú, nomes com una referencia per captar el que poden significar tres dies.

Ara i amb un significat totalment diferent, ens trobem amb una nova referencia als “tres dies”, han sortit veus, de les que s’anomenen “influents” de la unió europea, que ens diuen que “es necessari que les cases tinguin provisions per a una guerra o catàstrofe” <ho podeu llegir als mitjans informatius, tots en parlen> i es tracta de que tots tinguem a casa un “kit de supervivència” per poder resistir mínim 72 hores en cas d’emergència.

Un “kit de supervivència”, i us preguntareu que carall ens diuen que hi tenim que posar? doncs allò que es consideri necessari per a poder resistir els tres primers dies en cas d’una possible emergència, sigui amb motiu d’una guerra o d’una catàstrofe, no se si natural o provocada per la cobdícia humana. Be continuem, i que ens diuen que es indispensable i necessari? aigua, menjar, medicaments … espelmes, llanternes, piles, una radio, o fins i tot una motxilla preparada per una ràpida evacuació en cas extrem. O sigui ens venen a dir que tinguem les maletes preparades per si hem de fugir, però a on?

En aquest context, també s’ha dit que seria interessant la creació i organització de campanyes i activitats per promoure la preparació de la població, incloent-hi la creació de programes perquè s’ensenyin a les escoles o també l’organització de jornades de prevenció de crisi a les empreses. I paral·lelament es fa una ofensiva institucional per convèncer al “populatxo”, o sigui a tots nosaltres a qui ens veuen com a xais, de que son molt importants i més que necessàries les inversions en armament, diuen que defensiu i dissuasiu …

Però centrem-nos en això dels tres dies, d’entrada recordem que ho diuen uns personatges que son precisament ells, en el seu conjunt, els que ens han portat, ens han abocat i ens han empès a aquesta situació, ells que amb les seves accions, inaccions i deixadesa social, han propiciat aquest “caldo de cultiu” d’on brollen conflictes cada vegada de més difícil solució.

Però i després dels tres dies de treva que tindrem “gràcies al kit de supervivència”? no oblidem que per exemple allò de “la pandèmia de la covid” que era una tonteria de res, vam estar mesos confinats i encara ara, després de cinc anys, hi ha persones que en pateixen les seqüeles mediques. I allò de “la petita intervenció a Ucraïna” que havia de ser una cosa rapida de quatre dies, portem més de tres anys i es el que ha propiciat que parlem d’això dels tres dies.

“Ens hem de preparar per a incidents i crisis internacionals a gran escala, incloent-hi la possibilitat d’una agressió armada, que afectin a un o diversos estats membres”, si més no, aixo es el que segons la premsa diu l’executiu comunitari. Ens presenten aquesta situació com a un mal dolent d’una part de la societat, i demano perquè ells no van fer preventivament, allò que de tots es conegut, una acció quirúrgica abans de que avances desenfrenadament aquest mal dolent? Recordeu, tres dies, i després del tercer dia … que? Imatge generada amb AI per jcoope12 d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.

Publicat a

Votar, catàstrofe o normalitat

Avui, llegia a la premsa escrita la carta d’un lector, que plantejaba el fet de que anar a votar no es una catàstrofe, i es veritat; el seu argument es del tot coherent, si anem a unes eleccions generals no es cap catàstrofe, ni es nomes culpa de l’actual govern en funcions, la resta d’actors polítics també te la seva part de culpa. Però crec que hem d’anar una mica més enllà, el problema no es que tinguem que votar, tampoc es el temps que hi hem de dedicar, ni els diners que es gastaran per fer les eleccions, amb campanya publicitària inclosa, el problema es que tenim una quantitat de persones, 350 al congres, que no han fet la seva feina i cobraran per no fer res, nosaltres vam anar a votar, dels vots dipositats en van sortir uns resultats, segur que no al gust de tothom, però en va sortir el que els ciutadans vam decidir, i ara ens trobem que els representants dels partits decideixen que no han de respectar les ordres rebudes, que com que no es posen d’acord convoquen noves eleccions. A veure, no ens prenguin el pel, a qualsevol feina si no fas el que et manen et foten al carrer, aquí no, aquí els polítics, han decidit allargar la seva bona vida convocant-nos a votar de nou, però es tornen a presentar els mateixos que no han fet la feina encarregada, com ens ho hem de prendre això? amb serietat, no ….. com una broma, no ….. amb indignació, si. Hem llegit i llegirem com els uns donen les culpes al altres, tos els bàndols fan el mateix, però mai, mai llegirem que ells, els polítics, son els culpables i si tinguessin una mica de decència plegarien, al cap i a la fi la situació actual es com a mínim per etiquetar-los d’ineptes. Passant les pagines del mateix diari, moltes noticies, moltes cròniques, alarma en la comunitat internacional per l’escalada de violència a Hong Kong, crisi per l’ultimàtum de Johnson a l’UE pel Brexit, crisi al Peru per la dissolució del congres, crisi per l’impeachment als EEUU, crisi per les pensions a Espanya, cas Bankia, novament violacions grupals ……… si continuo fent llista de problemes no acabaré mai, una darrera reflexió, segur que aquest lideratge polític que no ens soluciona aquest tipus de fets i situacions es el que volem? es el que mereixem?