Etiqueta: Català

Publicat a

Que fem amb el català

De tan en tan, quan engego l’ordinador, a la primera pantalla em surten noticies, d’arreu del món i de tot tipus de premsa, ofertes de cadenes de distribució, que passa amb els trens arreu del país, guerres, oci, esports, política … una mica de tot.

Però aquesta setmana n’ha sortit una que m’ha cridat l’atenció el titular: “Aquestes paraules en català estan en desús: no tothom coneix el seu significat”i en el meu pensament ràpidament neix una pregunta, quines paraules són?

Per exemple enguany que segons aquesta noticia ho hem anat substituint per aquest any, també encomanar que sembla que hem triat utilitzar contagiar o murri substituït per astut. Aquestes dues darreres, tot i que no li donem importància i que la diferencia pugui semblar més subtil, la veritat es que hem deixat de dir murri i ho hem substituït per astut, i encara que li donem el mateix significat la veritat es que aquest podria diferir lleugerament, o si no rumieu com i on utilitzaríem la paraula murri.

Enguany com també l’endemà, són mots que es diu que podrien estar en perill d’extinció, i que convindria recuperar; no entraré pas a dir que les paraules substitutes es puguin considerar barbarismes, tampoc ho deia la noticia, però si que es cert que pel motiu que sigui, per no veure’ns antiquats, per vergonya, per fer-nos entendré millor o per desviacions d’anglicismes hem anat substituint mots catalans de tota la vida, alguns utilitzats en el transcurs de molts segles, per altres que ens poden semblar més formals o més neutres.

Fem una repassada rapida, enguany, encomanar, murri, començar, ximpleria, panxacontent, primfilar o llepafils … quants d’aquest mots utilitzem en el dia a dia? no dic que siguin obligatoris, tampoc diré que jo tingui un català perfecte, però si que tenim la obligació de no deixar morir la nostra llengua, i si no la cuidem nosaltres qui ho farà? Imatge creada amb Gemini.

Publicat a

On ets català?

Ahir a les noticies de la nostra, es parlava entre altres qüestions de la retolació i publicitat dels comerços, ho fan en català o no? la realitat es que segons la noticia “es disparen en 10 anys les denúncies per no retolar en català als comerços, incomplint la llei” encara que les denuncies s’han multiplicat quasi per 20, i el motiu? “tant l’Agència Catalana del Consum com la Plataforma de la Llengua coincideixen a atribuir-ne una part important a la directiva europea per simplificar tràmits i burocràcia» i continuen dient que “abans havies d’anar amb un certificat, i ara fas una declaració responsable que ho compleixes”.

I això passa arreu del país, o sigui que estem fent quelcom malament si cada vegada hi ha més incompliment de la normativa, encara que “l’Ajuntament de Barcelona explica que prioritza la pedagogia davant de les sancions i assegura que els 400 expedients que té sobre la taula, l’hi han arribat justament derivats de l’Agència Catalana de Consum”.

Però això es una part del problema, ja que per exemple avui mateix llegia la premsa en paper, un diari en català d’abast nacional, moltes noticies, novetats de casa nostra, com cada dia la qüestió de la Dana a Valencia omple columnes, com també les batusses del partit al govern i la oposició, però el que m’ha fet pensar es quelcom relacionat amb la nostra llengua, si aquesta llengua materna tan odiada per alguns, i el fet es que lligant-ho amb la noticia de la que parlava al principi, m´he trobat amb diversos anuncis a pagina sencera, en total vuit anuncis comercials i un comunicat legal de quatre pagines, i d’aquest dotzena de pagines diguem-ne de promoció, n’hi havia 8 en espanyol, 1 en angles i 3 en català.

En general les diferents administracions quan parlen d’aquesta problemàtica, diuen que es difícil de tractar perquè, tot i que els responsables son l’Agencia Catalana de Consum, els Consells Comarcals i els Ajuntaments, tots manifesten que tenen manca de mitjans i de recursos, però la realitat es que, tot i que els grans ajuntaments manifesten que abans d’arribar a la sanció, opten per la pedagogia, l’incompliment de la utilització del català es visible anem on anem, o com deia mes amunt, llegim el que llegim.

Fa molts anys que el català retrocedeix al nostre país, soc l’únic que pensa així? ja ho he dit en altres articles, fa anys, el 2010,  ja parlava d’aquesta qüestió del català i perquè entengueu el que dic, us en poso un trosset d’aquell article “si voleu podeu passejar per algun dels carrers propers a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i allà podreu observar la situació del català a casa nostra; zona de moltes botigues, algunes amb rètols en català i altres en rètols en diferents llengües, i si entreu a l’interior de les botigues, es molt més clarificador, la majoria de les persones que despatxen son nou vinguts, amb problemes per entendre i expressar-se en català, i dient això no els vull pas criticar a ells, als nou vinguts, al contrari, ja que la majoria veus que s’esforcen per entendre’t i per fer-se entendre”.

La pregunta es clara, si fa quinze anys jo tenia aquesta visió del català a casa nostra, que han fet en el decurs d’aquests 15 anys tots els responsables lingüístics i polítics per redreçar la situació? Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Anem tard amb el català

Continua la batalla, com a mínim dialèctica, encara que pel que sembla també en alguns despatxos, fins i tot diuen que telefònicament també, entorn de la oficialitat del català a la UE; deixant a part les ganes de menysprear que algunes persones tenen envers unes altres, per gosar parlar un idioma que no es del seu gust, costa d’entendre el perquè d’aquest aferrissat desig d’anul·lar qualsevol símptoma o qualsevol brot de voler ser genuí, no tothom vol estar uniformat, si ja se que els mandataris, aquí i arreu volen gent submisa, volen gent que no toquin els pebrots, i la millor eina per uniformar-los es, a part de vestir d’acord amb els estereotips imposats per la línia de moda vigent en cada moment, el fet de que tinguin un pensament únic i, lògicament, això passa per imposar una llengua única.

Ja parlava en anteriors articles, per exemple un del 17 de setembre de 2010 o un altra del 3 d’octubre de 2013 de la problemàtica del català arreu del nostre territori, i fa anys que dic que del problema del català en parlem molt, però poca cosa hi hem fet, ho he dit en més d’una ocasió, quan ens trobem amb gent propera i parlem de l’idioma, sempre dic que fa anys vaig fer un petit experiment, per a denominar-ho d’alguna manera, pel carrer anava al darrera de nois i noies en edat escolar, o al darrera de treballadors, fàcilment identificables, d’algun organisme públic del nostre petit país, i entre ells la majoria de vegades parlaven en castellà, i ja en aquell moment, fa anys, deia que si no fèiem res el nostre idioma tindria una existència futura molt complicada. Pregunto, que han fet de positiu els líders polítics d’aquest país al llarg de tots aquests anys pel català? I no es qüestió de dies, setmanes o mesos, no, parlo de fa 15 anys o més.

Quan jo era jovenet, crec que també em repeteixo, vaig viure una època en la que estudiàvem en castellà, els llibres eren en castellà, els quaderns d’exercicis també, i els que volíem conèixer millor la nostra llengua anomenada materna, ho estudiàvem com si fos un idioma estranger, oficialment no hi havia cap classe ni material de català, també cal dir que en aquella època l’idioma que, a més del castellà, teníem en els estudis oficials era el francès, l’anglès com qui diu ni se’l coneixia ni se l’esperava, com han canviat les tornes.

Si, es cert, oficialment s’han fet campanyetes puntuals, no les anomenaré pas totes, però si que tinc en el record el famós “digui, digui” de fa una pila d’anys, quants? una quarantena? no ho recordo amb exactitud; em sembla be qualsevol acció per preservar i sobretot potenciar l’ús del català, encara que sigui a contracor dels detractors, però no n’hi ha prou, s’ha demostrat al llarg de les dècades que s’ha de fer molt més, hi ha molt camí per fer, jo diria que molt més que uns anys enrere.

No voldria pas que sembles una manca de respecte pels que treballen de valent en la línia de fer el català més visible, hi tinc persones amigues que ho fan diàriament, però si que per tots els motius que hi vulgueu incloure, opino que la realitat es que el català esta en retrocés, no se si anem tard o no, els més optimistes opinen que encara hi som a temps, no ho tinc clar, però si que penso que no podem defugir de la responsabilitat social i comuna de fer quelcom més pel català, encara que segons les males llengües el que torna a estar de moda es parlar el castellà. Ep, que no es qüestió de moda, es qüestió de sentit comú. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

La llengua oficial d’Espanya podria ser una altra.

Avui llegint la premsa digital, concretament VilaWeb , he trobat un article de l’Arnau Lleonart i Fernàndez amb el titular “Andorra no fa cabal de la pressió espanyolista per a fer oficial el castellà” i automàticament m’ha sorgit la pregunta, hi ha algunes entitats espanyolistes com les que fa anys que alimenten l’espantall d’imposar el castellà com a llengua oficial del país andorrà, que passaria si els d’aquí, no se, els catalans, els d’Euskal Herria, els de Galicia, els de Valencia, els de ses Illes, els d’Astúries … ens poséssim d’acord, i pressionéssim a favor de l’oficialitat d’un idioma alternatiu arreu de l’estat espanyol, no se com per exemple el català?.

Es el mateix, no? be, per alguns no, o sigui n’hi ha que ens volen negar el dret a parlar el nostre idioma matern oficial a Catalunya, ens crucifiquen quan parlem català entre nosaltres, jo mateix en ocasions m’he sentit el típic “habla en cristiano catalufo” i quan els hi raonaves que no parlaves amb ells que parlaves amb els teus amics o la teva família, la seva aportació tornava a ser ridícula “es que no entiendo si es que me estas insultando”, buf quin nivell, com deia ens volen negar el dret a parlar la nostra llengua materna oficial, a nosaltres i a la resta de gent que viu en zones on tenen llengua pròpia, però paral·lelament volen imposar l’espanyol a Andorra, tot i que la constitució andorrana estableix clarament que “la llengua oficial de l’estat és el català”.

Es cert que hi ha interessos dels que volen fer negoci a qualsevol preu, es cert que cada vegada hi ha un nivell de migració més elevat, i això no ho podem ni ho hem pas d’evitar, al contrari, els hem d’ajudar com sigui al cap i a la fi es auto ajudar-nos, el que si que podem reclamar si aquests espanyolistes no volem tanta mobilitat geogràfica, es que les grans companyies industrials i comercials obrin plantes de producció als països més castigats, als països on la gent te dificultats per poder cobrir les necessitats bàsiques, això si amb un sou raonable, no un sou d’esclavitud, i possiblement els que estan en contra de la mobilitat tindran la seva recompensa i no es trobaran amb nouvinguts pel carrer, però deixin-me fer-les-hi una pregunta: que penseu sacrificar per aconseguir-ho?.

Si al seu país troben feina no vindran, però allà faran una producció que marxarà dels països del anomenat “primer mon” i ja no necessitarem ma d’obra barata per fer les feines anomenades poc qualificades, que son les que els d’aquí no volem fer i que casualment son les més mal pagades.

Però tornem al principi, quin problema tenen alguns en que aquí a Catalunya, es parli el català? quin problema tenen alguns perquè a Andorra l’idioma oficial sigui el català? es purament una qüestió idiomàtica o es tracta més aviat de voler continuar imposant un imperialisme arcaic, tal com s’entenia a l’edat mitjana, si en aquells moments en els que es deia que “en España nunca se pone el sol”? i que aquí ja vam patir enel transcurs del darrer segle, o es que no s’adonen que l’imperialisme avui en dia es purament econòmic, al cap i a la fi aquests que defensen aquestes bestieses, son part dels causants, son part dels que donen suport a que s’imposi una esclavitud salvatge apuntalada únicament pel consumisme, on el que mes importa son els beneficis d’uns quants, i el que menys les conseqüències que n’obtindrem la gran majoria, d’entrada temps difícils, temps de vaques magres, temps de penúries, tot i que bona part dels humans ja ho estan patint avui mateix. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

De que serveix la Unió Europea?

Aquesta vegada va d’idiomes, va de parlar el català a la UE, segons l’article publicat per infoLibre amb el titular de “Els Vint-i-set tornen a ajornar l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec” podem llegir que després de parlar-ne en set ocasions, els vint-i-set no es posen d’acord per tal de que “vint milions d’europeus no siguin discriminats” per raons idiomàtiques.

L’article en qüestió, manifesta que per aprovar-ho es necessària un postura de unanimitat total a l’hora de votar la corresponent resolució. Ja d’entrada sembla ser que el ministre d’exteriors de Luxemburg va dir que “entenia completament que per als espanyols i el multilingüisme, les tradicions són molt importants” encara que considerava que «realment, no era el moment adequat per aprovar l’oficialitat de les llengües”, i afegia, segons el mateix rotatiu, unes frases per a mi molt greus i preocupants “hem necessitat dies per acordar les sancions a Rússia, encara no som capaços de tenir decisions sobre Israel i tenir un alto el foc a Palestina, ¿però aprovem el gallec, l’eusquera i el català?, si al final del dia la gent es pregunta cap a on va Europa, aquesta és la qüestió.

Deia que aquestes manifestacions son molt greus perquè com poden posar-se d’acord amb tot això de les sancions, de l’alto el foc i de les decisions que no prenen? si nomes pel fet de no continuar discriminant idiomàticament a vint milions de persones, vint milions d’europeus, després de set reunions son incapaços de votar-ho favorablement? si no es posen d’acord amb les qüestions jurídiques i financeres: els espanyols diuen que assumeixen la part financera i que es pot aprovar d’acord amb l’article 342, en canvi alguns europeus també tenen dubtes de si es podria crear un precedent per a altres idiomes cooficials, com temen els països nòrdics i de l’est, una altra qüestió es que alguns diuen que s’han de regir per l’article 55.1, i que a més això costarà molts diners, encara que els espanyols diuen que ja els pagaran ells, ho sigui tots nosaltres.

Tenim un munt de personatges a la UE que son incapaços de posar-se d’acord amb un tema tan senzill com es el de deixar que parlem les nostres llegues maternes, això que tots plegats cobren un “paston” i no renuncien a cap dieta, ni a cap cèntim del que legalment els hi pertoca, i que de fet s’han aprovat ells mateixos, com passa arreu dels països i en tots els estaments públics.

Hi per acabar l’article, hi ha un paràgraf que ho diu tot: “ Encara que no siguin idiomes oficials, el gallec, l’eusquera i el català ja es poden utilitzar al Consell de la UE, al Comitè de les Regions i al Comitè Econòmic i Social”. I mentrestant el “Parlament Europeu continua discutint si aprovar-ne l’ús, mentre que l’Escola Europea ha decidit oferir el català com a assignatura optativa”.

Si amb aquest afer, que com qui diu esta dat i beneit, no es posen d’acord, com ens volen fer creure que treballen tot el que es necessari, allò que es diu de donar més del 100% dels seus esforços, per temes tan complexos com els de Rússia, Israel, Palestina … ? ara cobrar a final de mes, si, oi? Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Consulta esbiaixada

No se si la paraula del títol es l’adient, he valorat també posar-hi “tendenciosa” perquè segons la meva opinió aquesta consulta buscava presumptament obtenir dos possibles resultats, un que la majoria de famílies votes a favor del castellà o espanyol, i dos que si ho apliquen segons resultats obtinguts en cada demarcació, crearà una divisió social entre famílies , segons les seves preferències a estudiar amb un llengua vehicular o una altra.

Dit això i tot i que alguna premsa diu que els resultats s’ajusten als esperats, fem una ullada a les xifres de votants, la comunitat valenciana te uns 5,4 milions d’habitants, i estan distribuïts aproximadament en 2,7 a la província de Valencia, uns 2 a la d’Alacant i poc més de 600 mil a la de Castelló.

Esta clar que les grans ciutats, i això possiblement passaria també a casa nostra, tenen la majoria d’habitants i conseqüentment tenen també mes persones vingudes de fora del territori autònom, a les que els hi es més fàcil decantar-se pel castellà, i ho entenc, però això dificulta la igualtat d’ambdós idiomes a la comunitat. A més es lògic que a les zones limítrofes amb altres comunitats, la tendència sigui, motivat pel dia a dia i per la necessitat de comunicar-se, utilitzar també les llengües d’aquests territoris.

Imagino que amb tots aquests imputs els convocants esperaven obtenir majoria pel castellà, i no ha estat aixi. Segons el diari ARA “la dada més negativa de la votació ha estat la participació, atès que han votat el 58,61% de les famílies, cosa que suposa una abstenció del 41,39%” si no recordo malament a les darreres eleccions de la comunitat valenciana l’abstenció va ser superior al 30%.

Sembla ser que hi ha una realitat preocupant, segons EL PAÍS i amb el titular de “El valencià s’imposa en la consulta organitzada per Mazón per a triar la llengua en els col·legis” explica que tal i “com estan configurats ara els projectes lingüístics de les escoles i instituts, suposarà una reducció global de les hores impartides en valencià”, a més afegeix que “la Universitat de València, en una anàlisi realitzada per set especialistes de diferents branques, va qualificar la normativa d’arbitrària i mancada de fonamentació pedagògica”.

Aleshores i davant del que explica la premsa, la pregunta es que persegueixen els impulsors d’aquesta consulta? perquè tot i a la normativa vigent, la veritat es que les escoles tenien un problema a l’hora d’aplicar en quin idioma feien la formació, era tot un galimaties, ja que “la regulació establia que almenys un 25% de les hores havien de ser en una de les dues llengües oficials, i com a mínim, un 15% en anglès. El màxim, tant en castellà com en valencià era, per tant, del 60%. I entre aquests percentatges, cada escola i institut decidia”. I ara després del resultat de les votacions, segons els mateix diari “cada centre educatiu haurà de decidir, en aquells casos en què hagin de conviure en un mateix nivell línies en castellà i en valencià, a quin idioma adscriuen als estudiants les famílies dels quals no han votat”?.

Soc dels que penso que hi ha personatges que tenen l’habilitat de crear problemes on no n’hi havia, i nosaltres els ciutadans som els que hem de buscar la formula per barrar-los el pas, i si hem de demanar una modificació de la llei o de la constitució, fem-ho. Imatge de Alexas_Fotos a pixabay.

Publicat a

El català a les Illes

Estava llegint que el TC (Tribunal Constitucional) espanyol, es clar, ha sentenciat que relega el català a mèrit, per poder ser un funcionari balear; fins ara era un requisit, a partir d’ara serà simplement un mèrit; i ens diuen que això es per equilibrar les dues llengües en l’àmbit oficial. O sigui, que a partir d’ara ja no serà necessari saber català per accedir a ser funcionari a les Illes, el que no entenc es com es podrà complir el dret que tenen els ciutadans a adreçar-se a l’administració en la llengua que desitgin, si es poden trobar amb algun funcionari que ni el parli ni l’entengui, el català, es clar. Entenc que si el que realment volen es equiparar ambdues llengües, i que els ciutadans puguin utilitzar la que vulguin, el que han de fer es que pel qui vulgui accedir a ser funcionari, ha de ser obligatori el conèixer ambdues llengües, així tan el català com el castellà estaran en les mateixes condicions d’equilibri. Crec que la decisió es molt senzilla, s’ha de garantir que tothom compleixi la constitució i la llei, i que si un ciutadà vol fer qualsevol gestió amb l’administració de les Illes, ho pugui fer en la llengua que decideixi, sigui català o sigui castellà, i no cal que ara parlem del trilinguisme, perquè com en tantes altres coses, els dirigents polítics d’aquest país, pixen fora de l’orinal, aquí nomes parlem del dret constitucional de que el ciutadà es pugui adreçar als estaments balears en l’idioma que li doni la gana, i l’única via perquè això sigui així, es que totes dues llengües siguin obligatòries pels futurs funcionaris, sense oblidar als actuals. Es conscient l’equip polític de les balears que si no garanteix aquest dret, esta incomplint la constitució?, es conscient l’equip polític balear que incomplir la constitució es una falta molt greu?, que espera el TC (Tribunal Constitucional) espanyol, es clar, a sentenciar en contra un equip polític que incompleix descaradament la constitució?. Sr. Bauzá, en el proper capítol parlarem del trilinguisme.

Publicat a

I ara … catalanitzar Espanya

Apa, ja tenim més feina, ara hem de catalanitzar Espanya, o això més o menys es el que ha vingut a dir l’Esperanza Aguirre; així d’entrada fins i tot m’he emocionat, una del PP que fa una aportació d’equilibri a les de l’amic Wert, que volia espanyolitzar als nens catalans. Però aquesta emoció ha sigut fugaç, i al moment s’ha esvaït, perquè m’he adonat que aquesta frase de l’Aguirre, ha estat treta d’una conferencia que ha fet a Barcelona aquests darrers dies, i més clar l’aigua, que tenia que dir davant un nombrós públic català?. El que diu no son tonteries, una altra cosa es que a nosaltres ens agradi o no, i una altra cosa es que això que ha dit ho cregui realment. Dic que no son tonteries, perquè una persona de la seva ideologia, possiblement es el que políticament ha de dir, ja que ella sap molt be que, per poder liderar una alternativa seria a l’actual direcció del PP, necessita un gran recolzament, i es això el que estava sembrant a Barcelona, adobant be el terreny per intentar, en el futur, poder recollir aquest recolzament que tanta falta li farà; perquè no ens enganyem, aquestes paraules ens deixen palpar la que possiblement serà una gran campanya política de la senyora Aguirre. Dic que a nosaltres ens poden agradar o no les seves paraules, més que res, per si pot acabar convencent a alguns polítics catalans, amb això de l’oferiment de catalanitzar als espanyols, i l’oferiment de que Catalunya lideri novament Espanya, cap a la recuperació. L’Aguirre, no es precisament una noia tonta, calcula força be el que fa i el que diu; es cert que en ocasions pot dir quelcom fora de to, però crec que en aquesta ocasió esta tot calculat, i tenint en compte com es manifesten tan el Rajoy com el Montoro, i altres del govern central, esta preparant la seva tornada a la palestra política; i per fer-ho ha de escombrar principalment en Rajoy, i per això també deixava anar que el “presidente” fa el que pot, i que ara tocava reduir impostos. Estiguem a l’aguait, no ens deixem arrossegar amb aquestes frases fetes, com que cal eliminar el cafè amb llet per a tots, o que cal reformar la carta magna, recuperant l’esperit original que reconeixia les singularitats de Catalunya; vetllem per tal de no perdre encara més del que ja hem perdut fins ara.

Publicat a

Català

A vegades em pregunto si qui fa les normes perquè la resta dels mortals les complim, les pensa i avalua prèviament just abans de fer-les publiques, o les llença al vent a veure que passa. Això ve a raó d’haver llegit aquests dies que es volia desenvolupar un decret llei mitjançant el qual es volia fer acreditar a les persones que vulguin accedir al professorat de la Universitat que tenen el nivell “C” de català. Tot i que amb posterioritat diuen que s’ha “desactivat” aquest invent, si que ens deixa motius per pensar en tots els politics de casa nostra, i perquè no, en tots els politics en general, perquè no ens enganyem arreu del mon també es porten l’oli.
He buscat a internet referències als nivells de català, i la veritat a la pagina per la normalització de la llengua, m’he fet un embolic; nivells inicial, basic, elemental, intermedi, de suficiència i altres, i jo em pregunto, tants nivells son necessaris per entendre’ns en català? Tot seguit, m’he posat a buscar nivells per ser polític, i no se si es creuran que no he trobat res, enlloc he trobat referències a que sigui necessari ni un nivell basic; en el cas del català hem de recordar que el “C” era el nivell mínim que es volia exigir per ser professor de la Universitat. El professor Sala Martin, persona en ocasions controvertida, deia en un escrit que pensem que la Universitat no es el lloc on s’aprèn la llengua, aquesta s’ha d’haver après prèviament a les escoles de primaria i també secundaria, i te raó, crec que a la Universitat i hem d’enviar a gent amb bons coneixements basics de tot, de llegua també.
El problema es més complex, si voleu podeu passejar per algun dels carrers propers a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i allà podreu observar la situació del català a casa nostra; zona de moltes botigues, algunes amb rètols en català i altres en rètols en diferents llengües, i si entreu a l’interior de les botigues, es molt més clarificador, la majoria de les persones que despatxen son nou vinguts, amb problemes per entendre i expressar-se en català, i dient això no els vull pas criticar a ells, als nou vinguts, al contrari, ja que la majoria veus que s´enforcen per entendre’t i per fer-se entendre. Si tornem a llegir al professor Sala Martin, ens diu que fa 17 anys que es professor a la Universitat i que ha fet les classe en català sense cap problema; jo per la meva part us puc dir que ara fa uns vint anys vaig passar uns mesos en una de les escoles de negocis de casa nostra, i tot i que el professor era català, desprès de demanar permís el primer dia, les classes les feien en castellà, amb motiu de que també hi assistien uns quants alumnes foranis, d’arreu del mon, i la veritat es que no va passar res, ningú s’escandalitzava ni ningú va deixar de parlar el català; estem segurs de que la solució pel català passa per fer un examen als professors de les Universitats?, que es el que hem d’entendre, que els politics prefereixen tenir a professors menys bons però que parlin la nostra llengua? es això el que es més important? o be volem que qui ha d’ensenyar als nostres fills siguin persones de primera línia, tan emocionalment com acadèmicament, hem de voler, hem de demanar que qui formi als nostres fills, senzillament siguin persones intel•ligents. Diu Sala Martin, que les causes al mon es veuen simpàtiques o be antipàtiques, i segons la visió que se’n tingui, la gent la recolza o no; es possible que sigui així, i per això hem de ser capaços de poder aconseguir que el fet català amb identitat i llengua pròpies. sigui ben vist arreu de les terres foranies, perquè amb imposicions no crec que es vagi enlloc, i si no, recordem que va passar amb un mandatari del segle passat, que tot i utilitzar totes les armes possibles contra el català, no va aconseguir que desaparegués; no caiguem ara en el mateix error, seria irreparable del tot, i no vulguem imposar el català a persones que acabaran per no voler parlar una llengua que no es la materna i que al cap i a la fi, segons estigui el mercat laboral, avui viuen a Catalunya, i dema qui sap on tindran que viure i treballar; volem perdre el català, o be el volem fer atractiu pels foranis i fer-lo viure arreu del mon?

Publicat a

Idiomes

Com ja sabeu jo sempre acostumo a fer alguna referència a la premsa escrita, en el fons es un mitja que acostumo a fullejar cada dia, i prou sovint hi trobes matèria per deixar-te anar en el moment d’escriure; ara i desprès de llegir quatre ratlles de la companyia de transport aeri, que fa principalment el trajecte a les illes, com ja massa sovint es habitual, que hi ha de subliminal en aquesta ocasió, perquè el fet de dir, segons la premsa escrita, que Air Berlin denuncia per un costat l’abús del català i també la discriminació de l’espanyol, quan van rebre, sembla ser, una recomanació del govern balear per tal de que la companyia introdueixi el català en l’operatiu de la companyia, a mi em porta a pensar que es el que suposadament pot voler aquesta aerolinia en qüestió, més ajudes? o uns tractes preferents? ja que quan a més, crec que al dia següent surt
també a la premsa que la empresa ja ha rebut unes ofertes de diversos aeroports per traslladar el seu “hub” a altres ciutats de l’estat; i jo em pregunto, realment es el que pretenen que ens creguem? que volen dir, que els seus clients que van i venen d’Alemanya a les Illes, estaran del tot disposats a fer unes escales en el seu viatge? i que pretén la empresa, reduir despeses amb les esmentades escales? per cert les ciutats a les que la premsa feia esment, eren València i Múrcia, imaginen vostès el vol de Berlín a Mallorca via Múrcia, amb tot el meu respecte per la regió en qüestió, algú es va parar a pensar, abans de donar llum a la nota de premsa si aquest tipus d’oferta seria ben acceptada pels clients, perquè la veritat no m’imagino utilitzant serveis de una empresa que, per tal no acceptar estudiar la possibilitat de tenir en compte una petició en aquest cas del govern balear, prefereix encarir els seus costos, que qui hem de creure que serà el patidor final, els seus accionistes? no siguem babaus, al final aquest sobrecost serà repercutit als usuaris de la línia, el que si que es cert, es que estem en un mercat lliure, i tal i com ha fet la companyia de valorar altres aeroports alternatius, nosaltres, els usuaris, hem de valorar utilitzar els serveis que ofereixen altres línies aèries.
I ara a que ve tot això? bona pregunta, i es que tot això ve perquè ja fa temps que jo, a més de voler defensar, escriure i parlar el català, no puc ni vull obviar un altre reflexió a fer: perquè, si la quantitat de persones, que parlen espanyol en el món, que cada dia són més, es superior als que parlen l’anglès, ens entestem en voler seguir recolzant com a llengua vehicular l’anglès? No us penseu pas que estic en contra d’adquirir més coneixements, del que si estic en contra, es de la imposició pel motiu que sigui, de una llengua per sobre una altra; ara, aquí avui i sempre, exigim el que volem, defensem el que es nostre i assumim les obligacions que ens pertoquen.