Etiqueta: Castellà

Publicat a

Anem tard amb el català

Continua la batalla, com a mínim dialèctica, encara que pel que sembla també en alguns despatxos, fins i tot diuen que telefònicament també, entorn de la oficialitat del català a la UE; deixant a part les ganes de menysprear que algunes persones tenen envers unes altres, per gosar parlar un idioma que no es del seu gust, costa d’entendre el perquè d’aquest aferrissat desig d’anul·lar qualsevol símptoma o qualsevol brot de voler ser genuí, no tothom vol estar uniformat, si ja se que els mandataris, aquí i arreu volen gent submisa, volen gent que no toquin els pebrots, i la millor eina per uniformar-los es, a part de vestir d’acord amb els estereotips imposats per la línia de moda vigent en cada moment, el fet de que tinguin un pensament únic i, lògicament, això passa per imposar una llengua única.

Ja parlava en anteriors articles, per exemple un del 17 de setembre de 2010 o un altra del 3 d’octubre de 2013 de la problemàtica del català arreu del nostre territori, i fa anys que dic que del problema del català en parlem molt, però poca cosa hi hem fet, ho he dit en més d’una ocasió, quan ens trobem amb gent propera i parlem de l’idioma, sempre dic que fa anys vaig fer un petit experiment, per a denominar-ho d’alguna manera, pel carrer anava al darrera de nois i noies en edat escolar, o al darrera de treballadors, fàcilment identificables, d’algun organisme públic del nostre petit país, i entre ells la majoria de vegades parlaven en castellà, i ja en aquell moment, fa anys, deia que si no fèiem res el nostre idioma tindria una existència futura molt complicada. Pregunto, que han fet de positiu els líders polítics d’aquest país al llarg de tots aquests anys pel català? I no es qüestió de dies, setmanes o mesos, no, parlo de fa 15 anys o més.

Quan jo era jovenet, crec que també em repeteixo, vaig viure una època en la que estudiàvem en castellà, els llibres eren en castellà, els quaderns d’exercicis també, i els que volíem conèixer millor la nostra llengua anomenada materna, ho estudiàvem com si fos un idioma estranger, oficialment no hi havia cap classe ni material de català, també cal dir que en aquella època l’idioma que, a més del castellà, teníem en els estudis oficials era el francès, l’anglès com qui diu ni se’l coneixia ni se l’esperava, com han canviat les tornes.

Si, es cert, oficialment s’han fet campanyetes puntuals, no les anomenaré pas totes, però si que tinc en el record el famós “digui, digui” de fa una pila d’anys, quants? una quarantena? no ho recordo amb exactitud; em sembla be qualsevol acció per preservar i sobretot potenciar l’ús del català, encara que sigui a contracor dels detractors, però no n’hi ha prou, s’ha demostrat al llarg de les dècades que s’ha de fer molt més, hi ha molt camí per fer, jo diria que molt més que uns anys enrere.

No voldria pas que sembles una manca de respecte pels que treballen de valent en la línia de fer el català més visible, hi tinc persones amigues que ho fan diàriament, però si que per tots els motius que hi vulgueu incloure, opino que la realitat es que el català esta en retrocés, no se si anem tard o no, els més optimistes opinen que encara hi som a temps, no ho tinc clar, però si que penso que no podem defugir de la responsabilitat social i comuna de fer quelcom més pel català, encara que segons les males llengües el que torna a estar de moda es parlar el castellà. Ep, que no es qüestió de moda, es qüestió de sentit comú. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

La llengua oficial d’Espanya podria ser una altra.

Avui llegint la premsa digital, concretament VilaWeb , he trobat un article de l’Arnau Lleonart i Fernàndez amb el titular “Andorra no fa cabal de la pressió espanyolista per a fer oficial el castellà” i automàticament m’ha sorgit la pregunta, hi ha algunes entitats espanyolistes com les que fa anys que alimenten l’espantall d’imposar el castellà com a llengua oficial del país andorrà, que passaria si els d’aquí, no se, els catalans, els d’Euskal Herria, els de Galicia, els de Valencia, els de ses Illes, els d’Astúries … ens poséssim d’acord, i pressionéssim a favor de l’oficialitat d’un idioma alternatiu arreu de l’estat espanyol, no se com per exemple el català?.

Es el mateix, no? be, per alguns no, o sigui n’hi ha que ens volen negar el dret a parlar el nostre idioma matern oficial a Catalunya, ens crucifiquen quan parlem català entre nosaltres, jo mateix en ocasions m’he sentit el típic “habla en cristiano catalufo” i quan els hi raonaves que no parlaves amb ells que parlaves amb els teus amics o la teva família, la seva aportació tornava a ser ridícula “es que no entiendo si es que me estas insultando”, buf quin nivell, com deia ens volen negar el dret a parlar la nostra llengua materna oficial, a nosaltres i a la resta de gent que viu en zones on tenen llengua pròpia, però paral·lelament volen imposar l’espanyol a Andorra, tot i que la constitució andorrana estableix clarament que “la llengua oficial de l’estat és el català”.

Es cert que hi ha interessos dels que volen fer negoci a qualsevol preu, es cert que cada vegada hi ha un nivell de migració més elevat, i això no ho podem ni ho hem pas d’evitar, al contrari, els hem d’ajudar com sigui al cap i a la fi es auto ajudar-nos, el que si que podem reclamar si aquests espanyolistes no volem tanta mobilitat geogràfica, es que les grans companyies industrials i comercials obrin plantes de producció als països més castigats, als països on la gent te dificultats per poder cobrir les necessitats bàsiques, això si amb un sou raonable, no un sou d’esclavitud, i possiblement els que estan en contra de la mobilitat tindran la seva recompensa i no es trobaran amb nouvinguts pel carrer, però deixin-me fer-les-hi una pregunta: que penseu sacrificar per aconseguir-ho?.

Si al seu país troben feina no vindran, però allà faran una producció que marxarà dels països del anomenat “primer mon” i ja no necessitarem ma d’obra barata per fer les feines anomenades poc qualificades, que son les que els d’aquí no volem fer i que casualment son les més mal pagades.

Però tornem al principi, quin problema tenen alguns en que aquí a Catalunya, es parli el català? quin problema tenen alguns perquè a Andorra l’idioma oficial sigui el català? es purament una qüestió idiomàtica o es tracta més aviat de voler continuar imposant un imperialisme arcaic, tal com s’entenia a l’edat mitjana, si en aquells moments en els que es deia que “en España nunca se pone el sol”? i que aquí ja vam patir enel transcurs del darrer segle, o es que no s’adonen que l’imperialisme avui en dia es purament econòmic, al cap i a la fi aquests que defensen aquestes bestieses, son part dels causants, son part dels que donen suport a que s’imposi una esclavitud salvatge apuntalada únicament pel consumisme, on el que mes importa son els beneficis d’uns quants, i el que menys les conseqüències que n’obtindrem la gran majoria, d’entrada temps difícils, temps de vaques magres, temps de penúries, tot i que bona part dels humans ja ho estan patint avui mateix. Imatge pròpia generada per IA de Canva.

Publicat a

Consulta esbiaixada

No se si la paraula del títol es l’adient, he valorat també posar-hi “tendenciosa” perquè segons la meva opinió aquesta consulta buscava presumptament obtenir dos possibles resultats, un que la majoria de famílies votes a favor del castellà o espanyol, i dos que si ho apliquen segons resultats obtinguts en cada demarcació, crearà una divisió social entre famílies , segons les seves preferències a estudiar amb un llengua vehicular o una altra.

Dit això i tot i que alguna premsa diu que els resultats s’ajusten als esperats, fem una ullada a les xifres de votants, la comunitat valenciana te uns 5,4 milions d’habitants, i estan distribuïts aproximadament en 2,7 a la província de Valencia, uns 2 a la d’Alacant i poc més de 600 mil a la de Castelló.

Esta clar que les grans ciutats, i això possiblement passaria també a casa nostra, tenen la majoria d’habitants i conseqüentment tenen també mes persones vingudes de fora del territori autònom, a les que els hi es més fàcil decantar-se pel castellà, i ho entenc, però això dificulta la igualtat d’ambdós idiomes a la comunitat. A més es lògic que a les zones limítrofes amb altres comunitats, la tendència sigui, motivat pel dia a dia i per la necessitat de comunicar-se, utilitzar també les llengües d’aquests territoris.

Imagino que amb tots aquests imputs els convocants esperaven obtenir majoria pel castellà, i no ha estat aixi. Segons el diari ARA “la dada més negativa de la votació ha estat la participació, atès que han votat el 58,61% de les famílies, cosa que suposa una abstenció del 41,39%” si no recordo malament a les darreres eleccions de la comunitat valenciana l’abstenció va ser superior al 30%.

Sembla ser que hi ha una realitat preocupant, segons EL PAÍS i amb el titular de “El valencià s’imposa en la consulta organitzada per Mazón per a triar la llengua en els col·legis” explica que tal i “com estan configurats ara els projectes lingüístics de les escoles i instituts, suposarà una reducció global de les hores impartides en valencià”, a més afegeix que “la Universitat de València, en una anàlisi realitzada per set especialistes de diferents branques, va qualificar la normativa d’arbitrària i mancada de fonamentació pedagògica”.

Aleshores i davant del que explica la premsa, la pregunta es que persegueixen els impulsors d’aquesta consulta? perquè tot i a la normativa vigent, la veritat es que les escoles tenien un problema a l’hora d’aplicar en quin idioma feien la formació, era tot un galimaties, ja que “la regulació establia que almenys un 25% de les hores havien de ser en una de les dues llengües oficials, i com a mínim, un 15% en anglès. El màxim, tant en castellà com en valencià era, per tant, del 60%. I entre aquests percentatges, cada escola i institut decidia”. I ara després del resultat de les votacions, segons els mateix diari “cada centre educatiu haurà de decidir, en aquells casos en què hagin de conviure en un mateix nivell línies en castellà i en valencià, a quin idioma adscriuen als estudiants les famílies dels quals no han votat”?.

Soc dels que penso que hi ha personatges que tenen l’habilitat de crear problemes on no n’hi havia, i nosaltres els ciutadans som els que hem de buscar la formula per barrar-los el pas, i si hem de demanar una modificació de la llei o de la constitució, fem-ho. Imatge de Alexas_Fotos a pixabay.

Publicat a

El català a les Illes

Estava llegint que el TC (Tribunal Constitucional) espanyol, es clar, ha sentenciat que relega el català a mèrit, per poder ser un funcionari balear; fins ara era un requisit, a partir d’ara serà simplement un mèrit; i ens diuen que això es per equilibrar les dues llengües en l’àmbit oficial. O sigui, que a partir d’ara ja no serà necessari saber català per accedir a ser funcionari a les Illes, el que no entenc es com es podrà complir el dret que tenen els ciutadans a adreçar-se a l’administració en la llengua que desitgin, si es poden trobar amb algun funcionari que ni el parli ni l’entengui, el català, es clar. Entenc que si el que realment volen es equiparar ambdues llengües, i que els ciutadans puguin utilitzar la que vulguin, el que han de fer es que pel qui vulgui accedir a ser funcionari, ha de ser obligatori el conèixer ambdues llengües, així tan el català com el castellà estaran en les mateixes condicions d’equilibri. Crec que la decisió es molt senzilla, s’ha de garantir que tothom compleixi la constitució i la llei, i que si un ciutadà vol fer qualsevol gestió amb l’administració de les Illes, ho pugui fer en la llengua que decideixi, sigui català o sigui castellà, i no cal que ara parlem del trilinguisme, perquè com en tantes altres coses, els dirigents polítics d’aquest país, pixen fora de l’orinal, aquí nomes parlem del dret constitucional de que el ciutadà es pugui adreçar als estaments balears en l’idioma que li doni la gana, i l’única via perquè això sigui així, es que totes dues llengües siguin obligatòries pels futurs funcionaris, sense oblidar als actuals. Es conscient l’equip polític de les balears que si no garanteix aquest dret, esta incomplint la constitució?, es conscient l’equip polític balear que incomplir la constitució es una falta molt greu?, que espera el TC (Tribunal Constitucional) espanyol, es clar, a sentenciar en contra un equip polític que incompleix descaradament la constitució?. Sr. Bauzá, en el proper capítol parlarem del trilinguisme.

Publicat a

I ara … catalanitzar Espanya

Apa, ja tenim més feina, ara hem de catalanitzar Espanya, o això més o menys es el que ha vingut a dir l’Esperanza Aguirre; així d’entrada fins i tot m’he emocionat, una del PP que fa una aportació d’equilibri a les de l’amic Wert, que volia espanyolitzar als nens catalans. Però aquesta emoció ha sigut fugaç, i al moment s’ha esvaït, perquè m’he adonat que aquesta frase de l’Aguirre, ha estat treta d’una conferencia que ha fet a Barcelona aquests darrers dies, i més clar l’aigua, que tenia que dir davant un nombrós públic català?. El que diu no son tonteries, una altra cosa es que a nosaltres ens agradi o no, i una altra cosa es que això que ha dit ho cregui realment. Dic que no son tonteries, perquè una persona de la seva ideologia, possiblement es el que políticament ha de dir, ja que ella sap molt be que, per poder liderar una alternativa seria a l’actual direcció del PP, necessita un gran recolzament, i es això el que estava sembrant a Barcelona, adobant be el terreny per intentar, en el futur, poder recollir aquest recolzament que tanta falta li farà; perquè no ens enganyem, aquestes paraules ens deixen palpar la que possiblement serà una gran campanya política de la senyora Aguirre. Dic que a nosaltres ens poden agradar o no les seves paraules, més que res, per si pot acabar convencent a alguns polítics catalans, amb això de l’oferiment de catalanitzar als espanyols, i l’oferiment de que Catalunya lideri novament Espanya, cap a la recuperació. L’Aguirre, no es precisament una noia tonta, calcula força be el que fa i el que diu; es cert que en ocasions pot dir quelcom fora de to, però crec que en aquesta ocasió esta tot calculat, i tenint en compte com es manifesten tan el Rajoy com el Montoro, i altres del govern central, esta preparant la seva tornada a la palestra política; i per fer-ho ha de escombrar principalment en Rajoy, i per això també deixava anar que el “presidente” fa el que pot, i que ara tocava reduir impostos. Estiguem a l’aguait, no ens deixem arrossegar amb aquestes frases fetes, com que cal eliminar el cafè amb llet per a tots, o que cal reformar la carta magna, recuperant l’esperit original que reconeixia les singularitats de Catalunya; vetllem per tal de no perdre encara més del que ja hem perdut fins ara.

Publicat a

Idiomes

Com ja sabeu jo sempre acostumo a fer alguna referència a la premsa escrita, en el fons es un mitja que acostumo a fullejar cada dia, i prou sovint hi trobes matèria per deixar-te anar en el moment d’escriure; ara i desprès de llegir quatre ratlles de la companyia de transport aeri, que fa principalment el trajecte a les illes, com ja massa sovint es habitual, que hi ha de subliminal en aquesta ocasió, perquè el fet de dir, segons la premsa escrita, que Air Berlin denuncia per un costat l’abús del català i també la discriminació de l’espanyol, quan van rebre, sembla ser, una recomanació del govern balear per tal de que la companyia introdueixi el català en l’operatiu de la companyia, a mi em porta a pensar que es el que suposadament pot voler aquesta aerolinia en qüestió, més ajudes? o uns tractes preferents? ja que quan a més, crec que al dia següent surt
també a la premsa que la empresa ja ha rebut unes ofertes de diversos aeroports per traslladar el seu “hub” a altres ciutats de l’estat; i jo em pregunto, realment es el que pretenen que ens creguem? que volen dir, que els seus clients que van i venen d’Alemanya a les Illes, estaran del tot disposats a fer unes escales en el seu viatge? i que pretén la empresa, reduir despeses amb les esmentades escales? per cert les ciutats a les que la premsa feia esment, eren València i Múrcia, imaginen vostès el vol de Berlín a Mallorca via Múrcia, amb tot el meu respecte per la regió en qüestió, algú es va parar a pensar, abans de donar llum a la nota de premsa si aquest tipus d’oferta seria ben acceptada pels clients, perquè la veritat no m’imagino utilitzant serveis de una empresa que, per tal no acceptar estudiar la possibilitat de tenir en compte una petició en aquest cas del govern balear, prefereix encarir els seus costos, que qui hem de creure que serà el patidor final, els seus accionistes? no siguem babaus, al final aquest sobrecost serà repercutit als usuaris de la línia, el que si que es cert, es que estem en un mercat lliure, i tal i com ha fet la companyia de valorar altres aeroports alternatius, nosaltres, els usuaris, hem de valorar utilitzar els serveis que ofereixen altres línies aèries.
I ara a que ve tot això? bona pregunta, i es que tot això ve perquè ja fa temps que jo, a més de voler defensar, escriure i parlar el català, no puc ni vull obviar un altre reflexió a fer: perquè, si la quantitat de persones, que parlen espanyol en el món, que cada dia són més, es superior als que parlen l’anglès, ens entestem en voler seguir recolzant com a llengua vehicular l’anglès? No us penseu pas que estic en contra d’adquirir més coneixements, del que si estic en contra, es de la imposició pel motiu que sigui, de una llengua per sobre una altra; ara, aquí avui i sempre, exigim el que volem, defensem el que es nostre i assumim les obligacions que ens pertoquen.