Etiqueta: Castella i Lleó

Publicat a

No pot ser que continuem doblegant-nos

No, no pot ser que permetem que ens continuïn doblegant anímicament, mentalment i físicament, no pot ser. Mires, llegeixes, escoltes i arribes a la conclusió de que aquests que fins ara anomenava “politiquets de joguina” i que a partir d’ara els anomenaré com a “aprenents de capitost” o de patriarca per no dir cabdill, i els hi canvio la denominació perquè les seves accions i inaccions no son de joguina precisament, si no que son malintencionades o en el millor dels casos son el resultat d’una ineptitud inversemblant.

Podríem agafar molts exemples, pero avui m’ha donat per fixar-me en una noticia que no parla directament de guerra, no parla de segrestos, no de parla de violacions, no parla d’assassinats, parla d’acollir o no acollir a menors migrants estrangers, es senzill oi? que s’ha de fer amb els menors migrants que actualment malviuen en algun racó principalment de Ceuta?

Podríem començar a discutir si s’ha de permetre l’anomenada immigració il·legal, pero quan surt el tema en alguna tertúlia jo sempre faig la mateixa pregunta, a que estem disposats a renunciar els habitants dels anomenats “països rics” perquè el immigrants no tinguin necessitat de venir?

Les feines que no requereixen alta qualificació professional i mal pagades les farem els d’aquí? ara no les volem fer, no us ho creieu? fem una ullada al mercat laboral actual, les persones cuidadores, les kellis, la restauració, la construcció … no cal que continuï perquè la realitat es que cada vegada hi ha més gent i mes sectors ocupats principalment per nou vinguts, a les hores demano i els d’aquí, els que reclamem que no vinguin migrant en que treballem?

Llegia avui a la contra de la Vanguardia una frase atribuïda a Michael Ignatieff “un país ha de tenir la porta gran i tanques molt altes” la porta gran per facilitar l’entrada dels que vinguin i es vulguin esforçar per contribuir al progres del país i les tanques molt altes per dificultar l’arribada dels que nomes busquen aprofitar-se del sistema, be, es una proposta, pero tancarem també l’arribada de tots els productes fabricats per persones, canalla inclosa, amb uns salaris irrisoris, o això ja ens esta be, així podem continuar consumin i fent-nos els fatxendes perquè creiem que tenim més poder adquisitiu aquí que els dels països productors? Il·lusos, esclavitud de consumisme.

No estic d’acord amb la immigració il·legal, amb la legal tampoc si es forçada, pero no perquè sigui racista, el que no pot ser es que les persones es tinguin que plantejar abandonar el seu poble, la seva família, el seu entorn perquè no tenen possibilitats de subsistència o aquesta sigui mes que precària, mentre els hi refreguem pels nassos que aquí estaquem els gossos amb llonganisses encara que no sigui veritat.

Als capitostos d’algunes regions espanyoles, ui no que ara dir això esta mal vist, als capitostos d’algunes comunitats autònomes els hi hem de recordar que com deien ells si Catalunya no es dels catalans es de tots els espanyols, Aragón, Extremadura y Castilla y León en aquest cas en matèria d’immigració de menors no es dels aragoneses, ni dels extremenys ni dels castellans i lleonesos, es de tots els espanyols, “pues eso” a callar i a acollir menors i com va dir en Trapero “Bueno, pues molt be, pues adios”.

Llegia en algun lloc que la estupidesa es fins i tot pitjor que la maldat, es possible pero el que es pitjor es que persones dolentes siguin també estupides, i això malauradament es el que cada dia trobem mes en el món de la política. Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Els polítics volen realment el benestar dels ciutadans?

De tan en tan es fan eleccions en un lloc o altre, no difereixen gaire les d’un lloc o un altre, una colla de gent que es presenta amb la promesa de treballar per millorar la vida dels altres, per millorar la societat; quan hi ha la campanya tot son promeses, tot son bones intencions, tots s’omplen la boca de paraules massa sovint buides, tan de contingut com de realitat.

Agafo les dades de les darreres eleccions, tenim uns resultats referents a un parlament que te 82 escons, la majoria absoluta es situa en els 42, cosa que en aquesta ocasió fa inviable, quasi inviable, la governabilitat sense pactes.

Fem una ullada a la representativitat, però primer com sempre faig, mirem l’abstenció, que tot i que s’ha reduït comparativament amb les anteriors eleccions autonòmiques, enguany va ser aproximadament del 34%, el que vol dir que dels més de dos milions de votants, més de 700.000 no van votar a ningú, i això no oblidem que son moltes més paperetes de les que van obtenir els populars que es proclamen guanyadors de les eleccions, però que no poden governar sols per no tenir una majoria suficient. L’abstenció de fet quasi supera al nombre de vots obtinguts sumant els dels populars i els socialistes.

Però anem als escons, els populars n’han aconseguit 33, els socialistes 30, els voxistes 14, els de Lleó 3, els d’Àvila 1 i per acabar els Soria també 1, total 82, no oblidem però que l’abstenció si es reflectís al parlament significaria deixar 28 escons buits, poca broma. Tornem a la trista i dura realitat pels ciutadans, els titulars de la premsa per exemple a la Vanguardia “el PP guanya a Castella i Lleó amb un PSOE a l’alça i Vox en frenada” i a l’interior un ressaltat ens diu que “Mañueco reivindica els seus resultats, però haurà de pactar amb Vox”, no es cert, hi ha alternatives, possiblement cap polític cregui que necessiti humiliar-se a fer el que ha dit el mandat ciutadà, i es que el resultat de les eleccions es el que es, no el que voldrien els politiquets de joguina.

A que be tot això?, recordem que al Parlament en primera votació el presidenciable necessita la majoria absoluta, però en la segona votació n’hi ha prou amb la majoria simple, es a dir nomes han de sortir mes vots del “si” que del “no”, i això es possible amb l’abstenció del segon partit més votat, una utopia? be, no fer-ho possiblement significa trair les ordres dels votants, o no?

Feta una consulta a l’IA de si podria governar el PP abstenint-se el PSOE, la resposta es clara, és poc probable perquè el PSOE ja ha dit que no facilitarà governs del PP, a més, l’escenari habitual és que el PP negociï amb Vox, que té prou escons per donar-li majoria. I la conclusió quina es? que matemàticament possible: sí, però políticament realista: molt poc, perquè el PSOE gairebé segur votaria no.

Això de matemàticament si, però políticament no, deixa en molt mal lloc als polítics, a tots, perquè demostra que el darrer que volen la majoria d’ells es el benefici del poble, per a ells es prioritari que no mani l’adversari polític per damunt de les necessitats del poble. Ho hem de continuar permeten? hem de continuar combregant amb rodes de carro? perquè no ens deixem de tonteries i exigim als nostres polítics que facin la feina que els hi hem encarregat?

Si, ja se que es mes fàcil anar de festa, o al futbol, o a una de les múltiple opcions d’esbarjo que hi ha al mercat, i oblidar-se de determinats problemes, i més quan tenim una colla de personatges que cobren un feix de diners per simular que fan les coses be, encara que dia rere dia el que realment fan es augmentar el perjudici als ciutadans; voleu dir que el nostre futur, el dels nostres fills i nets no es mereix una mica més d’atenció i responsabilitat per part nostra? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

El vot útil

Això es el que aquesta setmana deia el president dels populars, i no ens enganyem es el que diuen tots els polítics quan volen o veuen properes unes eleccions i no tenen del tot clar les seves possibilitats en clau positiva. Però quan parlen del vot útil el que volen dir es que els votem a ells i nomes a ells o majoritàriament a ells, que son els únics salvavides que trobarem els vassalls, a més ho va dir clarament “nomes hi ha un camí perquè governi el PP, i es votar al PP” dixit. A més son conscients de que per governar necessitaran els vots de Vox, però diuen que veuen clares les negociacions entre ambdós partits, per no donar a les ales esquerres.

Ara tenen en portes les eleccions a les comunitats d’Extremadura, Castella i Lleó i Andalusia, sense oblidar que les de Valencia estan en un fil tan prim que també poden caure en un tres i no res. Cal valorar que tot i que públicament els populars festegen als altres, perquè serà, sembla ser que amb la boca petita diuen estar tips de les exigències de l’anomenada extrema dreta.

Sovint em pregunto perquè aguantem a tota aquesta colla de “profiteurs” que nomes s’aprofiten de la ciutadania, i no em refereixo nomes a aquests dos partits, en refereixo a la majoria de partits; parlen de la nostra desconfiança, de la nostra desafecció envers la política i els polítics, però ells que son els que la provoquen, no hi posen cap esforç per millora-ho, no tenen ganes de que ens comprometem amb la política, perquè si ho fem els fotrem fora, no podem continuar sent menyspreats per un col·lectiu que no ha demostrat mai la seva capacitat per gestionar correctament, al contrari, penso que s’esforcen perquè “la utilitat assenyada i transformadora” que reivindiquen, sigui nomes un conjunt de paraules boniques buscades al diccionari “de quedar be”, però sense contingut, sense recorregut i sense més pretensions ni objectius que pronunciar-les perquè sonen be, semblen altisonants i sembla que tot plegat sigui “la xocolata del lloro”, però sincerament darrera tots aquests politiquets de joguina hi ha una realitat, i es que tots plegats fan que el poble acabem anant «amb una sabata i una espardenya» i acabem «plorant com una Magdalena» pels pecats que cometen ells, sigui per haver-la pifiat o sigui fets consumats amb mal intenció.

El més trist es que quan parlen d’eleccions massa sovint no ho fan presentant solucions pels problemes reals de la gent, siguin per incendis, per aiguats, o per proves mediques mal gestionades, i això es vàlid per a qualsevol racó del país, ho fan per vèncer als contrincants, o fan per vèncer als electes de una gran part d’espanyols que no combreguen amb les dretes, però no ens enganyem molts, molts espanyols no combreguen ni amb les dretes ni amb les esquerres i per això es queden a casa i no voten, diuen que mal fet, si, però també es el que a ells, als polítiques de joguina els hi va be, ja els hi va be que ens atipem dels polítics, ens avorrim de la política que fan, ens atordim amb una creixent desconfiança que lògicament ens porta a una desafecció que ens fa desconnectar, i es aleshores quan aprofiten per fer allò que sovint no es el que necessita el poble, però que si que va be per a determinats col·lectius, sectors o nínxols de negoci i de poder que son els que acostumen a recolzar-los.

Els hi son igual les manifestacions, les reivindicacions, les protestes de treballadors i usuaris, el deteriorament de la gestió es real i es important, però ells no tenen remordiments, es poden acusar mútuament de fets presumptament delictius, mentre s’obliden de fer un examen de consciencia, que a una persona tal com Deu mana li trauria la son, de tot allò que han fet i dels actes pels que han estat sentenciats al llarg dels darrers cinquanta anys, i que nomes de pensar-hi “em posa la pell de gallina”. Imatge pròpia generada amb un prompt de Gemini per IA de Canva.