Etiqueta: Brogit Difonem Cultura

Publicat a

35 anys de Montpeità.

Aquesta historia començà, no ara fa tres o quatre dies, no, ens anem d’anar per allà l’any 1.989, quan després d’uns primers passos a mitjans de la dècada dels ’70, una colla de gent que creien en Sant Fruitós, engeguen un projecte, engeguen aquesta etapa que es la que ara ens permet celebrar aquests trenta cinc anys de Montpeità.

Les coses no es fan soles, hi ha d’haver gent que hi cregui, si no es així segur que no es fa res, s’ha de tenir il·lusió, empenta i creure en el projecte; recordo que en una trobada, a l’inici del darrer relleu  d’aquest setmanari, un periodista de les nostres contrades ens deixava anar, un setmanari? I en paper? esteu bojos … i ben pensat, si, es cert, hi ha gent que esta boja per Sant Fruitós, gent amb il·lusió, gent amb empenta, gent que creu en un projecte de poble, i s’esforça en crear elements que permetin que el dia a dia del nostre poble es conegui, i no caigui en l’oblit, que sovint es el més probable que pot succeir.

Al llarg d’aquestes dècades, han passat diversitat de persones pel Montpeità, persones de totes les edats, dones i homes, que després de la seva tasca laboral de cada dia, possiblement sacrificant també part de la seva vida familiar, dedicaven i dediquen unes hores a que setmana rere setmana el puguem tenir a les nostres mans, i puguem conèixer el que passa al poble, les botigues i empreses que hi han, les opinions de tots tipus dels col·laboradors habituals i esporàdics, fets rellevant ocorreguts al poble …

He agafat alguns d’aquells primers números … historia del poble, Festa de l’arròs, esports, nou pavelló poliesportiu, caramelles, la Creu Roja, l’autopista … col·laboradors, un munt, no hem posaré a anomenar-los perquè segur que me’n deixaria algun, tots han estat i son molt importants, sense elles i ells el Montpeità no tindria contingut i la historia del poble, la nostra historia, no seria recordada. Qui oblida la seva historia, oblida les seves arrels, i posa en perill el seu futur. Endavant Montpeità.

Publicat a

Metges, medicina i historia

Diuen que no n’hi ha dos sense tres, i en aquest cas també es va complir, després de gaudir de la companyia de la Mireia i de l’Esteve en les anteriors gravacions, ara era el moment de tenir nous convidats, i pas a pas es va construir una nova conversa, en aquesta ocasió amb l’Armand Rotllan, doctor en Medicina i Cirugia per la UB 1993, especialista en medicina del treball, familiar i comunitària. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Escriptor de diversos llibres relacionats amb la història de la medicina catalana, amb publicacions a la revista Dovella i Gimbernat, amb el President del COMB, el Dr. Jordi Aligué i la Dra. Àngels Puigdollers, parlem de com es va viure la pandèmia, tractament dels pacients i de la recerca històrica de la medicina del Dr. Rotllan. Tot en un context de màxima humanitat. Amb la col·laboració d’en Joan Barbé, periodista, guionista i autor teatral. Actualment també treballa a la Fundació AMPANS. Curiosament en aquesta trobada vam descobrir que amb el doctor Rotllan tenim unes arrels comunes, llunyanes, però que ens emparenta un parell de generacions enrere.

Entre tot el que va dir l’Armand, deixeu-me fer esment d’una frase seva … la vida es un viatge que esta ple d’emocions … be de frases remarcables n’hi podem escoltar de tots tres, es va parlar de la dimensió més humana de la medicina, una professió amb dedicació absoluta, com deia l’Àngels, o com deia en Jordi al sistema sanitari actual, no sempre es pot dedicar el temps que voldríem als pacients, a les persones …

En aquesta ocasió, també ens van acompanyar la Gisela Baraldes, llicenciada en educació física, encara que jo realment penso que es llicenciada en el benestar de les persones, també ens va acompanyar la Laia Feliu regidora de l’ajuntament i la Rosa Camprubí presidenta de Brogit.

Si voleu veure i escoltar aquestes magnifiques persones, aquestes magnifiques professionals, no deixeu de veure la conversa sencera al youtube.

Publicat a

Converses

Ara fa un parell de setmanes, amb motiu del relleu que es va fer de l’equip que fa la gravació dels plens de l’ajuntament, conseqüència del resultat del concurs públic realitzat, parlava de com va començar aquest projecte en format audiovisual per emetre continguts per les xarxes socials.

Inicialment, la idea es va plantejar dintre l’àmbit de Brogit editora del setmanari Montpeità on jo mateix hi col·laborava, i junt amb un amic, el Joan Oliveras, no diré pas que érem un parell d’eixelebrats però si un parell de romàntics i apassionats per desenvolupar nous projectes, vam començar a pensar com podíem aportar noves propostes a l’entorn social i cultural de Sant Fruitós.

I va sorgir la idea de fer algun tipus de producte audiovisual, val a dir que el Joan, a part de ser una magnifica persona, es un excel·lent professional en aquest camp, i plegats vam fer un disseny inicial del que acabarien sent les “converses”. No tothom ho veia fàcil, perquè si que es cert que tot projecte nou i desconegut fa por, però sempre he sigut del parer de que tot allò que sigui fàcil de fer, es a l’abast de tothom, i que el que realment es engrescador i “divertit” es quan el projecte pot presentar, a priori, certes dificultats.

Els companys de l’entorn de l’associació ens van fer confiança i ens van donar llibertat per tirar endavant el projecte, que portava implícit buscar un equilibri financer a final d’any, i així va ser. Aquell any, el 2021 a més dels plens de l’ajuntament i amb la incorporació d’en Dani Casas, es van començar a gravar alguns programes d’entrevistes, i m’agradaria recordar-los, de fet els recordo tots, però especialment el primer, que va suposar l’estrena del projecte, aquella proba de foc de començar quelcom del no res, i sobretot aquell saber fer i estar de la nostra convidada, la Mireia Pintó.

Aquesta entrevista es va enregistrar a les instal·lacions del Museu de la Vinya i el Vi de Sant Fruitós de Bages, un espai encisador, i com deia abans el primer agraïment per la Mireia, sense ella no hauria estat possible la conversa. Però no va ser la única, hi havia altres còmplices a l’estrena, el Pep Garcia, promotor cultural, i com diu ell mateix, relator i escriptor de les coses que passen, i les que no passen les crea. El Toni Castaño, un crack en aquest mon audiovisual, ambos amb un llarg historial professional. I amb motiu de que aquest programa es va enregistrar al Museu municipal, també ens acompanyava la Laia Feliu regidora de l’ajuntament, la Pilar Purti del Col·lectiu de Recerca Històrica i la Rosa Camprubí presidenta i tot un puntal a Brogit.

I per finalitzar aquest primer lliurament nomes una petita transcripció de les moltes coses que va dir la Mireia … gràcies per aquesta fantàstica acollida, perquè m’he sentit a casa, i molt especialment també les gràcies al poble, un poble que m’estimo molt … que com sempre deixa pales la seva humilitat, la seva humanitat i com no la seva gran professionalitat.

Em  podria estendre molt mes, però jo crec que el més interessant i el més important es que pugueu gaudir-ne personalment, i com ho podeu fer? … trobareu l’entrevista a youtube.