Obrir en cas de mort

Sempre m’ha fet gracia allò que veia a les pel·lícules, quan es produeix la mort d’algú proper apareix un determinat professional i et lliura un sobre amb una nota que diu “obrir nomes en el cas de la meva mort”, renoi quin impacte, no? pero tot i que les pel·lícules son pel·lícules, o sigui un relat inventat, la realitat pero es que cada dia que passa estem més embolicats amb les xarxes, accessos a correus electrònics, a entitats financeres, a hisenda … tot es allò anomenat identificació d’usuari, codi d’accés o password i que tots ens diuen que ho guardem ben guardat si no volem ser agredit, assetjat i atracat tecnològicament parlant.

El problema de molts es decidir on guardar-ho que no ho trobi ningú que no toqui, pero que sigui de fàcil i ràpid accés per a un mateix, i el que passa sovint es que s’acumula tanta quantitat d’aquest tipus de dades, que avui dia sovint acaba guardat en un telèfon mòbil amb accés restringit, fàcil de perdre, fàcil de que sigui robat, pero difícil de trobar i activar quan un mort.

M’agradaria que tots plegats féssim una petita reflexió, quantes dades de les anomenades sensibles tenim a nivell personal, no cal que hi fiquem les de tota la família directa, nomes les nostres. Comencem amb el DNI, el tenim físic o digital? i el carnet de conduir, també digital? l’accés als comptes bancaris? les relacions amb l’ajuntament i altres organismes públics? les botigues d’electrònica, moda o queviures? les relacions socials amb el mail i les diferents xarxes que ens distreuen excessivament? on ho guardem, a l’abast de qualsevol indesitjable pero no de la família?

De fet abans un titular com aquest en la majoria d’ocasions el trobàvem en el contingut d’una pel·lícula, pero avui en dia no, les coses han canviat o ens les han canviat, com ho vulgueu veure, pero la realitat es la que es, i per això ens hem de parar un moment i pensar com ho tenim embolicat tot això, es parla de testaments quan hi ha propietats, siguin monetàries, immobiliàries o de qualsevol altra condició, pero i les dades sensibles?

No us diré pas com i on s’ha de guardar, cada un es lliure de fer-ho com li sembli o com pugui o com conegui, ara be, cal que hi pensem i cal que ho deixem el mínim d’embolicat possible pels que venen al darrera, al cap i a la fi allò que tan prediquen els que posen lleis i normes, no es del tot cert, si, allò de que tots els avenços tecnològics son per millorar la nostra vida, i dic que no es del tot cert, perquè mai ningú te en compte que la gent ens anem fent grans, minven les nostres facultats físiques i la rapidesa mental, i ens ho hem de començar a apuntar tot i no sempre recordem on ho hem apuntat.

Abans de que sigui massa tard, preparem-ho … els dipòsits i préstecs bancaris, els deutes de les diverses compres a terminis, les referencies d’usuari i codi d’accés a les múltiples pagines de les xarxes, ho hem de deixar preparat pels que desitgin rebre-ho quan morim, encara que possiblement es puguin emportar algun disgust perquè no trobaran allò que pensaven trobar. Ens hem de portar be, hem de fer bondat, pero si tenim algun “pecadet” pensem que un cop petem ja no tindrà cap importància, com a molt els que queden podran pensar, guaita aquest bandarra, que amagat que ho tenia. Imatge generada amb IA de Copilot.

Civisme, de qui?

Avui al Pensem que … de la Vanguardia, m’ha cridat l’atenció el titular, reparació cívica, i he pensat a veure de que parla avui això; i parlava del veí de Mataró al que van sancionar per estar compromès amb la seva població, per fer en un espai públic les millores que l’ajuntament no havia fet en els darrers crec que sis o set anys.

Quan es va fer públic aquest afer jo em preguntava, com ho hem de fer per dir prou i que ens creguin? em referia precisament als poders públics, o potser podríem anomenar-los poders fàctics, perquè no ens enganyem quan un poder públic actua presumptament al marge de les necessitats ciutadanes reals, deixa d’estar al servei de les causes formals del poble i està nomes pendent d’aplicar rigorosament una ordenança publica que suposadament es va crear per millorar la vida dels veïns, no per amagar les pífies dels que manen.

Us faig memòria, la noticia deia que el vei en qüestió va reparar el paviment deteriorat del seu carrer, va plantar cinc arbres que s’havien perdut i va restaurar dos bancs, i la reacció de l’ajuntament va ser acusar-lo d’incívic, o sigui que davant una no actuació de l’ajuntament que va començar sembla ser l’any 2019, la seva reacció, la dels responsables municipals es la d’un nen quan l’han enganxat en una dolenteria, amagar-ho i culpar a un altre, si aquella frase  famosa del “jo no he sigut”.

Ara li retiraran la multa, nomes faltaria, pero el que es més greu, i el que es més inaudit, el que es més aberrant es que la multa que li van posar era teòricament l’equivalent al cost de reposar els elements afectats al seu estat anterior, o sigui que el consistori estava disposat a tornar a trencar les llambordes, a espatllar els bancs i a arrencar els arbres per deixar-ho en el mateix estat d’abans i a sobre cobrar aquesta feina al veí, ens hem begut l’enteniment.

Ara diu la regidora que no vol que això estableixi un precedent, de fet el precedent el van establir ells, el consistori, en estar 6 anys a actuar, i quan ho van fer, repeteixo que sembla que el que volien era excusar la seva malifeta de més de mitja dècada, perdoni regidora pero potser el que toca es escombrar l’era de casa i treure polítics i tècnics que menystenen la intel·ligència de la ciutadania.

Diu la nota que el govern municipal encara que ha trigat, ha sabut corregir la situació, perdonin pero no es cert, la situació no quedarà del tot corregida fins que els culpables públics, polítics i funcionaris, no se’ls aparti de les seves responsabilitats, ja que han demostrat com a mínim que son uns ineptes, per no pensar malament. Que el veí no tenia autoritzacio per actuar es cert, pero quina autoritzacio tenien els responsables municipals per justificar la seva deixadesa, van fer gala d’una total irresponsabilitat que podia provocar que algun veí es fes mal amb les rajoles trencades o amb els bancs deteriorats, caigudes, ferides … es veu que alguns no entenen que significa presentar-se a unes eleccions per estar al servei del poble? imatge generada amb IA de ChatGPT.

Com ho hem de fer per dir prou i que ens creguin?

Una noticia, com sempre, a la premsa fa esclatar dintre el meu cap el procés d’encadenar el meu imaginari amb visions, paraules i emprenyades. Si, de noticies en publiquen moltes, n’hi ha de falses i n’hi ha de fefaents, n’hi ha de serioses i/o tristes i n’hi ha de positives, poques, n’hi ha de més importants i n’hi ha que ben just si arriben a ser noticia.

El titular d’aquesta em fa aturar en la seva lectura i tornar a començar “multa de 1.700 euros a un veí de Mataró per ser cívic i arreglar l’espai públic del seu carrer” va plantar cinc arbres, va reparar dos bancs i va arreglar lloses trencades, l’article es d’en Fede Cedó.

Home, no calia que ho fes, no calia que arregles els desperfectes del carrer, al cap i a la fi els ajuntaments, el seu i el nostre, recapten diners per fer aquestes feines entre altres, algunes més necessàries i altres no tan, algunes més lluïdes i altres que passen quasi desapercebudes. No calia que ho fes perquè la brometa li ha costat 1.700 euros de multa, per fer, segons l’article, la feina que durant anys no va fer l’Ajuntament.

Aquí la historia ja comença a grinyolar, a veure un senyor que es dedica a plantar arbres, a reparar bancs i substituir lloses trencades del carrer on viu, de que va? que al seu poble no tenen una brigada per aquestes feines? al seu poble no subcontracten la jardineria? i no tenen cap empresa subcontractada per revisar i substituir bancs trencats? i ni la brigada ni la possible empresa subcontractada, si es que n’hi ha, verifiquen l’estat de l’enrajolat del carrer? per evitar accidents més o menys greus als veïns i als possible turistes.

El senyor diu que portava reclamant des de l’any 2019, carai deixin-me que els enumeri tots, així tindrem una visió més global del fet i la seva importància, encara que els responsables de l’ajuntament, polítics, tècnics i funcionaris, tinguin una altra visió de la situació. 2019, 2020, 2021, 2022, 2023, 2024, 2025 … 2026, refot son quasi 3000 dies, o no anaven a aquell carrer o tan se’ls en fotia els entrebancs dels veïns.

Diu la noticia que tot va començar per la denuncia d’un ciutadà, collons amb el ciutadà, rancúnia?, enveja? molèsties per les obres? seria interesant poder conèixer els fets i la casuística d’aquest cas, i a partir d’aquí s’acusa al veí infractor d’haver ocasionat danys al mobiliari urbà, mobiliari deteriorat, reclamat pel veí i que l’ajuntament s’ho passava pel forro, o això es el que es pot entendre al llegir la noticia. Ara la brigada, es veu que si que en tenen, tornarà la zona al seu estat original, o sigui que arrencarà arbres, no esta castigat per la llei i per les ordenances municipals? destrossarà bancs, tampoc esta castigat per les ordenances municipals pròpies? i substituirà les lloses noves per unes altres de trencades, es conya, no?

Estic d’acord amb l’ajuntament, aquest veí no tenia perquè replantar arbres morts, ni tenia perquè pintar bancs, ni tenia perquè substituir rajoles, i saben perquè? perquè després de quasi 8 anys ja ho tenia que haver fet l’ajuntament. No se qui mana, tenen 27 regidors això si, i suposo que com a la majoria de poblacions deuen ser una de les “empreses” ambmés treballadors contractats.

Pero el fet d’estar d’acord amb l’ajuntament també em fa rellegir un trosset de l’article “la normativa invocada per l’Ajuntament obliga a reparar els danys causats a béns municipals, que son plantar arbres on havien d’existir, restaurar bancs envellits o eliminar rajoles perilloses hagi suposat un perjudici per a l’interès general” … pregunta, quan pensen dimitir els responsables de menystenir a la ciutadania i no fer les actuacions necessàries a alguns carrers la població? Imatge creada amb IA de ChatGPT.

Criptomonedes

Fa temps que es parla d’aquest “producte”, es que no se pas com anomenar-ho, es parla de moneda digital, de divisa digital, de productes digitals … la qüestió es que cada cop més, tots plegats ens endinsem a noves modes, nous conceptes, nous riscos.

Llegia avui que a Espanya funcionen més de 100 empreses, segons la CNMV, sense cap tipus d’autorització del regulador econòmic. Això no vol dir pas que siguin il·legals, en realitat son firmes que no s’adapten a les normes del regulador perquè senzillament no n’hi han, de fet tan el Banc d’Espanya com la CNMV adverteixen dels riscos per la manca de regulació i els buits legals.

Deia fa un temps un conegut economista que les criptomonedes actualment no son ben be monedes, el motiu? es clar i senzill, perquè la gran majoria de gent no les utilitza com a mitja de pagament habitual, si no com a producte d’inversió, el que la converteix en un producte d’especulació financera i de risc.

Cada vegada més sovint hi ha, diguem-ne empreses o empresaris, que fan reunions, trobades, i/o cursos per parlar i explicar tot això de les criptomonedes, recentment se’n va fer un a Badalona i crec que aquests dies hi ha una concentració a Madrid. Els crítics els acusen de secta i de rentar el cervell principalment als joves, i els partidaris del fenomen els consideren uns visionaris i que l’únic que volen es la fi de la dictadura de la banca tradicional, no se en que ens hem de quedar, busquem informació i siguem capaços de construir la nostra pròpia opinió. A Madrid sembla ser que es promocionava l’esdeveniment, segons la premsa, com si fos de franc, tot i que llegim també que s’ha de fer una reserva de “seient” que costa 47 euros, i si hi podien assistir unes 7.000 persones, ràpidament podem fer números. També es deia que la previsió era de que on line possiblement tindrien un nombre similar de seguidors, el que no es comenta es si aquests també havien de pagar o no.

A mi hi ha una cosa que em resulta curiosa, sempre em passa el mateix quan es tracta de poder obtenir beneficis fàcil i ràpidament, i es que quan hi ha la promesa de fer-te ric sense esforços i en poques setmanes, no entenc que fan els promotors d’aquests esdeveniments o cursos, que suposadament ja son milionaris, treballar encara per explicar a la resta com també s’han de fer rics … ah si, explicar com tots podem ser milionaris, tots milionaris? no m’ho crec. Imatge de Gerd Altmann en Pixabay