Abusos per afany de protecció

Recentment el cap d’estat espanyol va dir públicament que “durant la conquesta d’Amèrica, Espanya va cometre molts abusos, malgrat l’afany de protecció dels Reis Catòlics”, ho podeu llegir a la premsa en general, per exemple a l’article del diari Ara signat per N.O.G. el que passa es que ja li han sortit persones que opinen que això es cert i altres que son del tot detractores de les seves paraules.

Avui ens centrarem en els que segons la premsa critiquen al mandatari espanyol per manifestar-se així, i qui creieu que poden ser els crítics? lògicament els que defensen tot el que es va fer en nom de la religió i sota mandat de personatges que volien conquerir nous mons a qualsevol preu, volien sobretot apropiar-se i arrambar amb tot allò que podia significar riquesa i poder, encara que per aconseguir-ho calgués massacrar als seus veritables propietaris, si, aquells als que s’anomena indígenes i/o nadius, encara que malauradament els “conqueridors” no van permetre que els nadius originals poguessin mantenir les tradicions ancestrals, perquè els van aniquilar massivament.

Si no podeu imaginar-vos qui hi ha en aquest costat crític de la balança, llegiu l’article de Martí Odriozola i Marcí  també publicat a l’Ara amb el titular «Ayuso planta cara al rei: calia civilitzar Amèrica, hi vam arribar i vam posar un nou ordre» i ho descobrireu. Hi ha frases posades en boca d’aquesta noia, ho dic amb tot el respecte, que o posen els pels de punta o realment la desacrediten com a representant del poble “vam arribar els de la Creu i vam posar un nou ordre i, sobretot, una manera d’entendre que la vida és sagrada, calia civilitzar-los” i això en nom de Deu, i ho remata dient que “els abusos els cometien bàsicament els asteques i els maies contra la mateixa població autòctona perquè entenien els sacrificis com a part dels rituals”, i la noia es queda tan ample.

A veure mai podem defensar els sacrificis rituals, però si volen parlar de sacrificis parlem-ne, lògicament els nadius no havien de matar, d’assassinar a ningú en nom d’un ritual ni d’unes creences divines, però els colonitzadors van sacrificar, assassinar, aniquilar milers de persones en nom d’una religió que predicava estimar-se els uns als altres, i els que no volien creure a bones se’ls hi donava directament el passaport a l’infern, torturant-los i martiritzant-los per acabar assassinant-los, i així poder arrabassar-los a més de la seva vida, les seves possessions terrenals.

No se si, com diuen alguns, aquest reconeixement d’haver actuat malament segles enrere arriba tard, no si ara serveix de res, no se si com diuen altres aixo es “fer presentisme, és a dir, ara no es pot mirar amb els ulls del segle XXI el que va passar al segle XV» potser tenen raó, però si que no podem oblidar mai el que van fer malament els nostres avantpassats, perquè precisament no criticar-ho, oblidar-ho voluntàriament ens ha portat on som ara, a acceptar que pel benefici d’uns quants tot va ser vàlid, i això connecta a que ara passi el que passa en benefici d’uns quants i condicioni el futur de tots plegats. Prou barrabassades, prou abusos en nom del que sigui i de qui sigui, aquest món i el seu futur ens pertany a tots, no a quatre galifardeus temuts per la seva força, maldat i falta de seny. Imatge creada amb ChatGPT.

Poques opcions legals, però cal utilitzar-les

Com més hi pensa un, més creu que tot plegat es una enganyifa, si, si, tota aquesta historia dels partits polítics, de les eleccions, de que el poder esta en mans del poble, no es res més que una matussera mentida, el poder mai ha estat en mans del poble, perquè no cal que ens enganyem pas més, anar a votar cada quatre anys no es tenir el poder de res, al cap i a la fi en el millor dels cassos ells, els polítics elegits, en el decurs d’aquest quatre anys que tenen de coll, fan el que volen i si poden a esquenes del poble, o com a mínim una mica d’amagatotis, i si no penseu en aquelles coses que nomes ens n’assabentem quan ens afecta directament.

I a que be tot plegat? a les darreres noticies que han sortit als mitjans de comunicació arreu del país, a infoLibre amb el titular “el PP s’abona al rumor com a estratègia política sense rectificar ni demanar perdó” o a la Vanguardia amb el titular “el Senat rebutja definir com a genocidi els atacs d’Israel a Gaza” i fins i tot a el Mundo amb un titular com aquest “Gènova recolza la mesura de Vox aprovada per Almeida per informar sobre el síndrome post avortament tot i que Sanitat indica que no existeix com a diagnòstic» i que totes tenen un fil comú i es el de posar en boca de determinats polítics, o dels seus gestors, paraules o manifestacions que en alguns cassos podrien ser l’argument d’alguna pel·lícula de ciència ficció, o com a mínim el resultat d’una inventiva recargolada.

A veure, voler confondre les paraules que va dir en Pradales “Ayuso entzun, Euskadi euskaldun (Ayuso, escolta, Euskadi parla basc)” amb les d’amenaça que diu que va escoltar la presidenta madrilenya “Ayuso entzun, pim pam pum” es posar-hi com a mínim molta imaginació, per no buscar un altra adjectiu, i per acabar-ho de rematar, després surt un col·laborador seu dient que va ser el lendakari qui va provocar “en atacar Ayuso en un míting del PNV per aconseguir sortir en un telenotícies perquè si no, no li fan cas ni a casa seva” i es queden tan amples.

I alguns quan parlen del que passa a Gaza, es resisteixen a dir-ne “genocidi” tot i que al nostre país ja deuen ser els únics als que no els hi surt aquesta paraula, entenc que la vegin com una paraula maleïda, ho es, no per res, no, nomes pel que significa, nomes cal mirar el Diccionari de la llengua espanyola, de la Real Academia espanyola i ho defineix amb claredat “extermini o eliminació sistemàtica d’ un grup humà per motiu de raça, ètnia, religió, política o nacionalitat” i es queno es pot ser tan cruel, tan inhuma, tan pervers com per voler disfressar o tergiversar una realitat que veu tothom, quasi tothom, per intentar transmetre que no te res de sanguinària, el que no entenc es quin benefici en treuen, si es que n’aconsegueixen algun.

I una darrera per acabar “l’ajuntament madrileny, amb majoria popular, vol que sigui obligatori informar a totes les dones que volen avortar de les suposades conseqüències de fer-ho” ho sol·licitin o no; no em manifestaré pas envers aquesta qüestió, la puc compartir o no, però jo mai puc ni podré decidir per les altres persones, mai podré decidir en nom de les dones.

Tan els hi fa, el que ells i elles pensen ho volen convertir en obligatori pels altres, els hi es igual si no es just, els hi es igual si es inhumà, els hi es igual si fan mal a moltes persones , es tracta de continuar imposant els seus criteris, la seva voluntat, el seu poder i sobretot la seva mala fe. S’ha de buscar i trobar la formula legal per fer-los fora. Quan tindrem llistes obertes? Imatge de sipa d’ús gratuït sota la llicència de contingut de Pixabay.