Fa un temps, dos anys i escaig, els militants del PSOE, van votar el seu nou secretari general, i va guanyar les eleccions en Pedro Sánchez. Un tal Lopez que es, o era, perquè al PSOE ja no saps qui es qui, el secretari d’organització, segons la premsa, manifestava la seva satisfacció per la tasca que els afiliats han desenvolupat en una campanya novadora i trencadora, i en un procés que va qualificar d’exemplar, en un moment en el que els ciutadans demanen als partits que s’obrin, que es democratitzin i funcionin amb mes transparència. D’això, fa quatre dies, suficients perquè algú ha volgut girar la truita, i allò que van votar els militants, ara i sempre segons la premsa, 17 components de l’executiva del PSOE, dimiteixen per canviar-ho, i obligar a Sánchez a plegar. Al llarg dels dies, els dimisionaris i tots aquells que els hi donen suport, han argumentat de tot, al cap i a la fi continua sent el mateix de sempre ningú vol deixar la seva parcel·la de poder, i una de les coses que he sentit mes, es la de que el Sánchez i els col·laboradors mes propers, tenien que acatar democràticament el que vol la majoria dels “barons” del partit; amb això que volen dir? que el que van votar els militats no val per res? això es el que els dirigents han entès com obrir-se, democratitzar-se i funcionar amb transparència? A veure, qui no vol entendre la voluntat dels militants? els “barons” del PSOE, o el secretari d’organització?; aquí el que menys importa es el que acabaran fent, el mes important i el mes preocupant es com ho fan ; es passen pel forro el que diuen els militants?, els dimisionaris son els que acabaran imposant les seves voluntats? això es obertura?, això es democràcia?, això es transparència?, jo nomes pregunto, tindran nassos i vergonya de contestar? Per cert, sempre m’ha fet gracia, per qualificar-ho amb correcció, això de parlar de “barons” en política; entenc com a “barons” polítics, tota persona que es o han considerat important i/o influent dintre el partit al qual pertany, o també per ser el president d’alguna comunitat autònoma; i dic que sempre m’ha fet gracia, i ara mes, perquè part dels dimisionaris dels que parlem, es podrien considerar “barons”, que son els que volien fer fora en Sánchez, però ells volien continuar al partit, i el mes curiós, no eren majoria. Ai senyor, beneïda democràcia. Montpeita 1340

