Silenci

Hi ha trens a Holanda que tenen vagons on esta prohibit utilitzar el mòbil. D’entrada em va sorprendre el títol del reportatge que Beatriz Navarro signava fa poc per a la Vanguardia, i encara que es va accentuar més el meu interès al llegir una altra frase: “els trens del silenci”; les regles son molt clares, fer silenci, no fer servir el mòbil i no estar dret entre els seients. Ostres vaig recordar una o dues cartes que van publicar els diaris del nostre país, en el que parlaven del dret a posar els peus damunt el seient del tren, o el respecte als altres ja que quan seient es podien embrutar el que portaven posat de vestuari; crec que en ocasions a tots plegats ens costa tenir clar que un xic més enllà dels drets individuals hi ha el respecte als altres.
Però tornem al tema inicial del escrit d’avui, la utilització dels mòbils: quan viatges en tren es possible que tinguis la pega de tenir al costat o al davant a un dels anomenats “executius” o no també es possible que sigui una persona qualsevol, i es a partir d’aquest moment quan sembla que s’ha d’acabar el món tothom sembla tenir la necessitat de fer partícip als altres de les seves dèries, dels seus dubtes, de les seves propietats, etc……. encara que això no només passa al tren, també ens hi trobem a l’avio, tot plegat escoltes: “… si, ara estic pujant, vaig a buscar el seient i et truco”, i es cert, quan aquest viatger ha trobat el seu seient, i ha omplert mig maleter amb les seves maletes, sort que l’accés amb equipatge esta limitat, veus que torna a agafar el telèfon i li comunica al seu oient: “…. hola ja estic al meu lloc, et tornaré a trucar quan aterrem”, i sort que fins ara en el decurs del vol no deixaven utilitzar aquesta joia del nostre temps, el telèfon vull dir, encara que diuen que aviat es podrà trucar en ple vol, i jo sempre em pregunto si es del tot necessari aquest lluïment davant els altres passatgers, al cap i a la fi avui en dia la gran majoria de gent té, o tenim telèfon, ja no fa falta lluir-lo.
Però aprofundim una mica més en aquest tema, a algú li sembla molt important que els altres ens tinguem d’assabentar de trossets de la vida privada de qui tenim al costat, i ja no només al tren i a l’avio, la moda, ja fa temps va entrar als restaurants, al cinema, i darrerament podem gaudir de la musiqueta celestial d’aquests aparells, a la mateixa Església.
El telèfon mòbil ha modificat el nostre tarannà, ha modificat els nostres hàbits, ha modificat les relacions personals, en el fons hi ha qui diu que encara ens ha fet més individualistes, no se que hi dieu vosaltres. No recordo be el personatge que era, no se si en Sergi Pàmies o Quim Monzo, el que es cert que feia una reflexió a l’entorn del telèfon i les seves utilitats actuals, deia que tenint un dia una pana amb el cotxe, es va preguntar com podria haver actuat abans, sense mòbil per dir a la seva família que trigaria un xic més en arribar a casa, ja que en haver-se espatllat el cotxe, no podria arribar quan els havia dit; la reflexió el va portar a fer una afirmació: “… els de casa no estarien nerviosos, ja que al no tenir mòbil, no trucaria per dir a la família la hora prevista en que arribaria. I es cert, el fet de que el telèfon mòbil sigui avui en dia imprescindible, es perquè nosaltres li hem convertit, ens han explicat i ens hem cregut que no podem fer res sense el mòbil, i tot i que es cert que en ocasions en estalvia viatges, el que també es cert, es que ens ha fet acostumar a fer un munt de trucades supèrflues e inútils, en benefici només dels operadors telefònics. Fixem-nos fins on ha arribat la “menjada de coco”, que jo tinc un telèfon que només fa trucades no te jocs ni camera ni res …. i fa poc, estava amb una colla de quitxalla, i no entenien que l’aparell no tingues cap tipus de complements, per acabar dient que no era possible, que els estava enganyant.
Per acabar només dir que em va fer molta gràcia aquest telèfon mòbil amb pack de jocs, i demanar als que utilitzen tan el telèfon que tinguin respecte pels altres, i utilitzin el telèfon quan sigui realment necessari.