Ser i exigir

No es pas cap secret que sempre critico als polítics que crec que ho fan malament, als polítics que enganyen al poble i a tots aquells que continuen fent possible que encara avui dia tinguem que suportar tanta disbauxa i tants “xanxullos” arreu del país. Però ser i exigir, o en aquest cas exigir i ser, significa que per poder exigir als altres, cal que també siguem exigents amb nosaltres mateixos, i aquí jo mateix em poso al davant de tots els que no complim, i es que en ocasions, en moltes ocasions també fallem. Dos o tres exemples ocorreguts aquesta darrera setmana, i tots en el tram del càrrec on visc; no importa l’ordre, es indiferent, el que importa son els fets exposats: 1.- L’Ajuntament arranja un tram del carrer, i a la cruïlla amb el carrer Sallent i posa un rètol (senyal de direcció prohida inclòs), en el que hi diu que el carrer esta tallat per obres i nomes es accessible pels veïns afectats, i que els veïns de l’altra cap de carrer han d’entrar a casa seva precisament per l’altra punta del carrer, a la cruïlla amb el carrer Joan XXIII; fins aquí semblava tot correcte i s’entenia perfectament, oi?, no, hi ha qui no ho va entendre (diversos) i van pujar pel carrer, tot passant pel costat de les obres (sort que eren cotxes utilitaris) ocupant tota la vorera amb el perill pels vianants que això significa, i el risc de fer alguna fregada al seu cotxe (això suposo que encara haurien dit que era culpa de qui fa les obres). 2.- Darrerament he pogut sortir a donar una volta pel poble amb el meu net, amb el seu cotxet, i tot i els avisos posats per l’Ajuntament, cap dia he pogut passar per la vorera del carrer Padró, i altres, en tot el seu recorregut; dona la sensació de que el personal quan aparca, no hi ha forma humana de que recordi que hi ha altres persones vivint en aquest poble, i en tots, no pensem pas que això es exclusiu de Sant Fruitós; entenc que tots vulguem el cotxe al cul, però si més no, recordem tots plegats que hi ha algun aparcament públic que sovint no s’omple, i en el que si hi aparquem no posarem en perill als altres; i qui parla de cotxets de canalla, parla de cadires de rodes o tot tipus de persones amb mobilitat reduïda. Per cert, m’agradaria dedicar una menció especial a tots aquells que es creuen “fitipaldis” als carrers del poble; dies enrere passejant vaig ser testimoni de que algun no te clar que volen dir les ratlles dels passos de vianants. 3.- Precisament prop del tram de les obres esmentades, fins fa poc hi teníem tres contenidors, un de gris, un de marro i un tercer de groc; no se de qui ha estat la idea, però ara mateix nomes hi ha el groc; culpa de l’empresa que fa la neteja?, culpa de les retallades?, culpa de les recents obres perquè no hi podia passar el camió de recollida? …., no ho se; el que si que se, es que això ens ha creat als veïns la molèstia d’anar a buscar altres contenidors. Però la exposició no era pas fer una critica de perquè no hi son (això es una altra qüestió), sinó de que tal com es pot veure a la fotografia, la critica anava pels que tot i no haver-hi container hi ha continuant deixant les deixalles. Entenc que es una molèstia (gran?, petita?, tot depèn de les possibilitats de mobilitat que tingui cada persona, i això lliga totalment amb el que he exposat a l’apartat 2) desplaçar-se uns metres més per llençar les deixalles, però tampoc tocava deixar-les damunt del contenidor groc. Tres exposicions per demanar, per demanar-nos a tots plegats, que primer siguem exigents amb nosaltres mateixos, i això ens donarà el dret inqüestionable a exigir als polítics del nivell que sigui, lleialtat, professionalitat i honradesa; i ens facultarà perquè els puguem fer saltar de la “poltrona” amb la llei a la ma.