Aquests dies a la premsa ha sortit Molt aquest nom, els fets ocorreguts a aquesta persona, que va morir, han estat titulars tan als mitjans escrits com als televisius. Tot fent gener ullada als diaris, podem trobar expressions com pallissa mortal, brutal violència gratuïta, i de les declaracions del President de la Xunta en podem extraure altres com homofòbia, irracionalitat, instint assassí … tot i que el que més m’ha impactat és una frase que els testimonis dels fets van explicar que ho deien els agressors, i publicada a al web de la sexta: «et moriràs, marieta, no tinc res a perdre».
Aquestes cinc paraules finals són demolidores, pel que diuen, no tinc res a perdre, i pel que signifiquen, així és com es senten molts dels transgressors de les mínimes normes de convivència, i així és com ho perceben molts ciutadans, principalment els que ho pateixen. Sovint llegim i escoltem que a els que tenen l’obligació de defensar els drets dels ciutadans, els que tenen l’obligació de regular i garantir la convivència entre iguals, és lamenten d’aquests tipus de fets, de que no hi ha dret, de que s’han de revisar les lleis, que no és pot legislar en calent …
Però nomes són paraules, mai canvia res. Mireu, quan matin un noi com ara, o un dona, o a qualsevol persona, és fan uns minuts de silenci i un parell o tres de dies de dol, quan és produeïx una violació és gesticulen moltes paraules de rebuig envers a els fets delictius, però mai és canvia res, hi continuen havent violacions, agressions i assassinats, i el mes ridícul, el mes patètic que diuen els polítics és que no és pot legislar en calent … quantes dones violades i assassinades, quantes persones agredides i assassinades, hem d’assolir al nostre país perque d’una vegada per totes els que s’anomenen els nostres representants i defensors, regulin, legislin i facin complir les lleis?
Si no ho fan estan incomplint la legislació i constitució vigent? Que esperem a demanar responsabilitats polítiques, civils i penals? Montpeità 1556