Rutes segures

Es despisten, no tenen clar quina línia han de seguir a l’hora de tractar, regular i solucionar afers de convivència social, que impliquin problemàtica legal, és a dir activitats delictives. Em refereixo a la darrera proposta de la ciutat de Barcelona i segur que a d’altres també, de crear rutes segures entre les zones d’oci i els transports públics, per tal que les persones, principalment noies, sense oblidar altres col·lectius agredits, puguin sortir de festa amb menys possibilitats de ser agredides.

Com deia una de les noies, resulta que són elles les que han de modificar la vida, les costums i les rutines, per intentar que no les agredeixin, i en canvi els agressors  no sembla pas que els preocupi, al cap i a la fi les dades oficials que rebem continuament, diuen que aquests tipus de delictes continuen creixent. Ara si han afegit les ja famoses, penoses i perilloses punxades a zones d’oci.

Com els hem de demanar a tots els responsables de vetllar pel nostre benestar, que davant de qualsevol agressió s’ha d’actuar amb rapidesa i duresa? però quan a més hi ha agressions dures que comportin danys físics i psicològic, és a dir quan hi ha violència masclista, violència sexual, amb agressions, violacions i fins i tot assassinats, els responsables de locals, espais públics, policia i juristes, han d’estar al peu del canó, han de ser corresponsables per tractar, corregir i eliminar totes aquestes accions i activitats delictives. No podem continuar anant amb el lliri a la ma, no podem continuar valorant una violació o un assassinat, des d’una perspectiva nomes moral, dient o pensant allò que això no és correcte, això no és fa… no, hem de ser valents , ens hem de deixar de tonteries i dir prou,

Si els actes delictius superen la línia de la incorrecció moral, el càstig també ha de superar el llindar de la reprimenda de bon rotllo. Actuem amb contundència, els agressors han de saber que els seus actes indecents i criminals, tenen una conseqüència dura i irreversible sobre ells mateixos, no nomes sobre les víctimes. Imatge de S. Hermann & F. Richter a Pixabay

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *