Quina barra

“Quina barra” diem al veure o escoltar a algú que s’aprofita dels altres, quina cara més dura que té, sentenciem. Ai, ara que parlem de “barra” i de sentenciar, m’agradaria tornar a fer una repassada a l’afer del jutge Garzón; be del Jutge i de tot el “tinglado” que han preparat per apartar-lo dels embolics de tota una colla de personatges; he buscat alguna paraula que expresses la meva opinió d’alguns d’aquests individus, però no l’he trobat, be no he trobat una paraula que sones be per descriure a aquests “personatges”; tot aquest tinglado es el del cas anomenat “Gurtel”.
Be, no ens desviem del fil que seguíem, el jutgen per càrrecs diferents, el primer es el de prevaricació, es porta l’oli la parauleta en qüestió, com deia acusat de prevaricació, que més o menys be a ser que una autoritat dicta resolucions arbitràries amb coneixement de que aquestes son injustes. I perquè aquesta acusació? es fàcil, perquè sembla ser que va autoritzar que gravessin converses entre uns acusats de delinquir i els advocats defensors que van contractar. Un dels acusadors, lògicament un dels escoltats, diu que el fet de autoritzar les escoltes es prevaricació i violació de les garanties constitucionals dels acusats.
A veure, la línia de separació entre un fet legal i un il•legal, es massa fràgil, tot depèn de que qui legisli posi el llisto més alt o més baix; i perquè dic això?, dic això perquè una frase que sembla que va dir qui acusa a en Garzón es: “el fi no justifica els mitjans” …. ole, i una altra: “el fet d’escoltar les converses ja significa delicte, i ja s’ha fet un mal” ….més ole, si senyor. Si els acusats del cas “Gurtel” van cometre un delicte, per quin motiu un jutge no podia ordenar gravar les converses? ah! diuen que perquè la llei ho mana, però a veure ells no son sospitosos d’haver infringit la llei?, perquè ho van fer? si la llei mana que no ho facin; es ben be aquella dita antiga, que diu que les cassoles més emmascarades, son les que més embruten. Ara analitzem el que aquest home diu: “el fi no justifica els mitjans”, quin fi? el d’enriquir-se uns quants, quins mitjans? pagaments per serveis diversos? suborns? i això no es un delicte? això no es fer mal als ciutadans? i per això es perseguit en Garzón? Suposo que com tots, aquest Jutge famós,ha comes errors, suposo que com tots podia haver fet algunes coses millor del que ha fet, suposo que com a tots se li poden fer critiques, però a qui en el fons s’ha de jutjar i engarjolar si s’escau, es als qui amb total consciencia, han fet mal en benefici propi. Hi ha una cosa que em fa ….. gracia?, es un dir, i es que al fet d’encobrir a uns possibles delinqüents, els acusadors d’en Garzón en diuen dret a la intimitat, i ole.
Si comparem dues situacions en les que alguna l’autoritat ordena una actuació contra el presunt delinqüent, veurem que en aquest cas ens venen a dir de que fer les gravacions de converses es un fet il•legal, i en canvi ordenar fer probes a conductors que possiblement van borratxos o drogats es un fet legal; no son violacions de les garanties constitucionals dels individus? no son una violació d’intimitat? perquè una es legal i l’altra pot ser il•legal?. Els juristes i els politics tenen una obligació, així ho han acceptat i així ho han promès o jurat, i es vetllar pels drets de tots els ciutadans; quan algun fa una malifeta, els juristes l’han de castigar, i els politics han de legislar perquè sigui possible eradicar els malfactors.