Que a Barcelona i a moltes altres localitats de Catalunya, principalment a la zona de la costa, hi ha turisme es evident, que el turista en general aporta ingressos a la nostra economia, també es cert, però el que cal qüestionar es el model i el tipus de turisme que tenim, i si es el que volem. Per començar, es necessari conèixer l’import que, directa o indirectament, el govern posa sobre la taula perquè les línies aèries portin turistes a Catalunya; després cal saber quines despeses, directes e indirectes son necessàries per mantenir aquest tipus de turisme entre nosaltres, parlem de cost policial, cost de neteja, cost mèdic ….., i finalment, i com a pas previ a la darrera qüestió, cal conèixer els diners que aquests turistes anomenats de borratxera deixen al país. I quina es la darrera qüestió?, fàcil, la balança entre ingressos i despeses d’aquest tipus de turisme, es negativa o positiva?, i finalment, i en el suposat cas de que fos positiva, es suficient per compensar el malestar i el malviure dels ciutadans de cada un dels barris on conviuen temporalment, veïns i turistes?. No visc a Barcelona, però hi vaig sovint, i qüestiono molt que els catalans i sobretot els barcelonins, tinguem que acceptar aquests individus, que al seu país no tenen nassos de fer aquest tipus de disbauxes, i en canvi aquí les autoritats competents, no tenen nassos de posar fre als desgavells causats per aquest turisme anomenat de borratxera, o low cost o com li vulguem dir; el que si es cert, es que el problema no es únicament dels lloguers de pisos, es senzillament del comportament dels que venen i de la ineficàcia dels que manen. (Opinió a la qüestió plantejada per «El Periódico», referent a que es el que disgusta del boom turístic de Barcelona – 25/08/2014).

