Participació ciutadana

Diada de Pasqua cantada de caramelles i mona. Llegint la premsa, he vist que el diari feia referencia a les declaracions del portaveu d’ERC, en les que deia que quan es faci la consulta d’autodeterminació, no s’ha de fitxar una participació mínima, ja que això seria discutible, tot recordant que no es va pas fixar en els referèndums celebrats fins ara a Espanya. Això es, segons ell, perquè a Catalunya sembla ser que hi ha un 30% d’abstencionisme estructural, la qual cosa donaria més facilitats, per defensar el no, als partits no sobiranistes. Fins ara no havia entrat pas gaire a parlar de la sobirania de Catalunya, però crec que potser es hora de començar a fer-ho. Estic ben convençut que les coses es podien haver fet millor, també es ben segur que podien ser millor per Catalunya i pels catalans; però el que em preocupa, i molt, es que en el cas d’una possible situació d’autodeterminació, els polítics que tenim ara a casa nostra son capaços, en tots els sentits, d’assumir la responsabilitat i el saber fer per tirar endavant aquest repte?, ja sabem que els altres no ho son, vull dir que els altres ja ens han demostrat la seva poca validesa per portar a bon port el benestar de les persones, tan de Catalunya com de la resta d’Espanya, però i els d’aquí?, a mi em preocupa molt saber en quines mans deixem el futur del nostre país, el futur de Catalunya. En un sistema en que tots els partits ens imposen les persones que hem de votar, no s’atreveixen a fer llistes obertes, vull continuar dient que no em sembla ni be ni correcte que amb una senzilla minoria, com el mateix senyor Bosch posa d’exem-ple: el referèndum celebrat a Espanya l’any 2005 per ratificar la Constitució de la Unió Europea, amb una participació del 42%, el si va guanyar amb un 77% dels vots emesos, o sigui realment es va considerar una victòria del SI, amb nomes un 32% dels vots possibles, i es aquí quan jo faig les mateixes preguntes eleccions rere eleccions, es això obténir majoria?, es això suficient per poder dirigir el país?, això es el que es pensen els que viuen de la política que els avala per continuar en el seu estatus? I ara parlem nomes en clau catalana, perquè tinc que empassar-me que la única opció bona es tenir auto-determinació o independencia, de la ma de polítics que en la seva majoria ens els hauran imposat, recordem les llistes son tancades, i no estaran pas disposats a avalar el risc afegit que significa fer tot el camí fins a obtenir l’objectiu programat? No veig gaire clar que deter-minats personatges ens vulguin convèncer de les bondats de la independència; com a català m’agradaria que com a fet diferenciador de la resta d’Espanya, el que tindríem que fer primer, es fer fora tots els involucrats en possibles trames de dubtosa serietat, un cop féssim net, tindríem que aportar a la primeríssima línia política, de nou parlaríem de llistes obertes, a persones amb una gran capacitat de treball, de treball ben fet i amb seny, sobretot amb seny, fent fora als mediocres i als “pilotes”, i un cop tinguéssim gent capacitada, ens poséssim a estudiar amb profunditat i serietat, deixant aparcats els motius polítics, el futur de Catalunya, i un cop fet tot això, i ben explicat a tot el poble català, es quan es podria decidir el nostre futur, si no ho fem així, començarem amb mal peu.