Pànic per la voluntat de votar

Com sempre que es produeix aquesta situació a qualsevol lloc, els politics arrapats a la seva poltrona, tremolen; si, ara ha estat el moment de Grècia, es tractava de votar mes o menys, si estaven d’acord amb la proposta feta tan pel BCE com pel FMI en relació al deute del país, i les mesures proposades per reconduir la situació; i dic que es tractava de votar mes o menys, perquè la pregunta feta era prou enrevessada. Quan van voler fer el referèndum al Quebec, tot eren problemes; quan van fer el referèndum els escocesos, tot eren problemes i pronòstics catastrofistes si guanyava el si; quan es va voler fer el referèndum a Catalunya, tot van ser problemes, denuncies i amenaces de que quedaríem fora de la CEE i cauríem en la mes profunda de les desgracies; i ara quan el govern grec va dir que volia demanar el parer dels ciutadans referent a les imposicions i exigències dels prestamistes, tot també van ser amenaces, inclosa la del president del govern espanyol, dient que això no pot ser, que això significaria que Grècia tindria que sortir del l’Euro, i un munt de bestieses amb la única finalitat de continuar “acollonint” al personal, i tenir-lo sempre com si fos un xaiet que s’ha de deixar degollar quan l’amo vol. A veure, o no se llegir, o a Grècia nomes es demanava si estaven d’acord amb les propostes del BCE i del FMI, res mes; enlloc es parlava de sortir del l’Euro, ni res de tot això; la realitat, era que la única cosa que el poble tenia que dir, era si trobava abusives les imposicions d’Europa o no. Recordo que quan s’apropaven les darreres eleccions municipals, fa quatre dies, hi havia gent que tenia por de que a Barcelona guanyes concretament la Colau, i en algunes noticies es va dir que un dels màxims responsables de Gas Natural, va manifestar que ja li ensenyarien com funciona el mon. I aquest es el gran problema, el quid de la qüestió, i es que els que manen, no volen acceptar, no volen escoltar el que diu el poble, i es que el poble ja esta fart de com funciona el mon, i el vol canviar; i per això les velles politiques estan condemnades al fracàs i a l’ostracisme; i per això han sortit i sortiran noves persones i nous grups, que treballaran per canviar-ho tot, amb sacrificis, segur, però ho aconseguiran, perquè no pot ser que quatre visquin de conya, pujant a cavall de tota la societat. No oblidem que a Grècia tenen diversos problemes, però un dels importants es un problema de deute; però perquè no ens expliquen com s’ha generat aquest deute, qui son els màxims responsables d’aquesta situació, com han pagat la seva ineptitud, i qui ha cobrat fins ara els nombrosos interessos generats per aquest deute? I encara no entenen perquè cada vegada hi ha mes gent que vol canviar el mon? (Montpeita 1320 – 10/07/2015)