Publicat a

Més enllà de l’11-S

Unitat, convivència, manifestacions, responsabilitat, lluita … la premsa d’avui i sobretot la de demà omple i omplirà pagines i minuts per ensenyar-nos les reivindicacions d’uns i altres d’aquesta data tan assenyalada a Catalunya, una part més diguem-ne institucional amb l’ofrena floral a Rafael Casanova i la part més reivindicativa al Fossar de les Moreres. Com sempre vall de xifres segons faci el càlcul l’organització o la guardià urbana. Per a mi no es una qüestió ni lleugera, ni frívola, penso que si el poble deixa de ser reivindicatiu ho tenim fotut.

Dir que també es una data assenyalada als EEUU, a Nova York hi van morir milers de persones per uns atacs terroristes, d’això en fa vint-i-cinc anys, i a hores d’ara encara hi ha presoners en espera de judici, d’això en diuen presó preventiva?

Més enllà de la diada de l’11 de setembre hi ha més problemes, hi ha moltes qüestions que estan pendents de solucionar, deixem que de la diada se’n ocupi la premsa, i parlem una mica del dia a dia de les persones normals i corrents, les anònimes, aquelles que sovint son oblidades en els pressupostos governamentals, encara que les promeses dels polítics vulguin transmetre una sensibilització realment inexistent.

Dues noticies emparellades a la mateixa pagina de la Vanguardia d’avui, la primera “Campanya d’una mare que va per­dre un fill: que no es parli del suïcidi mata” i es que el seu fill de 24 anys es va suïcidar. I la segona “més del 14% dels alumnes diu que sap casos d’assetjament escolar a les aules” i aquesta em preocupa especialment; que hi diuen els responsables polítics i funcionariat? que hi diuen els docents? que hi diuen les famílies? que pensen fer tots plegats?

El que va passar el 1714 i les seves conseqüències es molt fotut, el que va passar el 2001 a Nova York i les seves conseqüències es molt fotut, pero el que passa dia rere dia a casa nostra per mi ho pot arribar a ser encara més, i es que moltes persones principalment joves no tindran futur perquè es suïciden i altres tindran un futur molt dolent perquè son destrossades amb assetjaments brutals, que en aquest cas te una connotació totalment oposada a la que estem acostumats quan ho diuen en alguns programes culinaris televisius, aquí brutal significa irracionalitat, bestia, violència salvatge …

Perquè dic que pot arribar a ser pitjor? mireu en els atemptats de NY crec que van morir unes 3000 persones i es diu que degut a la toxicitat que va enverinar l’aire poden haver-ne mort unes 10.000 més. En el suïcidi de joves es parla de que més de 350 es lleven la vida cada any a Espanya, i en els 25 anys que fa dels esdeveniments de Nova York, tenim una projecció de quasi 9000 morts nomes en aquest país, ho volem extrapolar a la resta de països? fem números, fem.

Pero si aquí a més hi afegim els assetjaments que en múltiples ocasions acaben també amb el suïcidi dels assetjats, que no dels assetjadors que sovint encara fanfarronegen dels seus actes criminals, tindrem una xifra de morts i destrossats en vida i de per vida esgarrifosa. Mireu, jo no se si com diu la Vicky Nieto “parlar salva” pero si mireu la seva web veureu que diu que la xifra total general oficial a Espanya son d’11 persones mortes per suïcidi cada dia, això extrapolat a l’any son més de 4000 i en aquella comparativa a 25 anys tindríem més de 100.000 morts per suïcidi, es greu o no?

Per l’11-S català fem actes cada any, perfecte, per l’11-S americà tenen empresonades persones pendents de judici, no crec que sigui perfecte precisament, i pels suïcidis a casa nostra que fem? perquè demà l’11-S polític serà passat, pero els suïcidis continuaran i aquest futur continuarà convertint-se en el present mortal de cada dia. Imatge generada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Tenim a les nenes i nens desprotegits

Ara mateix feia una ullada a la premsa digital, una de les primeres noticies que he vist m’ha fet mal, molt de mal, una noticia a infoLibre no poso ni el titular perquè ja es indignant, no se si el podreu llegir o no, a vegades aquest mitjans limiten la lectura de les noticies, nomes us diré que assenyalen a unes botigues de vendre productes amb, presumptament, cultura de la pedofília, es aberrant, indignant, hem de dir prou, deixem de consumir per costum, deixem de consumir perquè ens ho diu una colla d’arreplegats.

Segons la noticia, gent experta consultada ha dit que “la hipersexualització de les nenes és un dels factors que es troben darrere de la tolerància de la violència cap a la infància” us ho podeu agafar com vulgueu, pero vull pensar que a algú li va fer gracia i va comprar el lot de samarretes sense mirar que comprava, no se si tenia coneixements d’angles o no, no se si tenia connotacions malignes o no, pero es va cobrir de gloria i crec que seria necessari esbrinar si es una persona incompetent o va actuar amb mala fe, en el primer cas acomiadament directe i en el segon cas posar-ho en mans de la justícia.

Us posaré la frase que diuen que lluïa a la samarreta per nenes, ho faré en angles que no el domino gaire, així em fa menys mal llegir-ho “small ones are more juicy” pero si ho poseu en un traductor suposo que us bullirà la sang com a mi. Diu la noticia que han retirat el producte de les botigues després que alguns usuaris, entitats feministes i consumidors ho haguessin fet públic.

Segons la noticia, dos ministeris consultats, el de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 diu que ells nomes tenen competència en controlar la seguretat dels productes, i per la seva part el de Joventut i Infància diu que no te competència sancionadora en aquests casos. I demano jo, qui es competent? el de Justícia per exemple? ja n’hi ha prou de la sexualitzacio continuada que es fa de la quitxalla, de les nenes principalment, això si mentrestant els informes PISA continuen caient en picat.

La canalla podrà ser i viure com a canalla? hem de tolerar que la societat en general i en aquest cas la moda en particular continuïn, presumptament, incitant a la sexualització i abús de la quitxalla? sempre hi haurà desaprensius criminals que buscaran el moment i la formula per cometre abusos, es tasca de tots evitar-ho, tota la societat ens hi hem d’implicar, adults en general, polítics, docents, juristes, policies, tots hem de dir prou amb els abusos a nenes i nens, prou es prou. Imatge generada amb IA de Copilot.

Publicat a

Per un lobby ciutadà

Un lobby segons la RAE, es un grup de pressió que té com a objectiu influir en la presa de decisions en l’àmbit públic o privat a favor d’interessos determinats, de tan en tan surt aquesta parauleta, sobretot quan tenim la sensació de que presumptament predominen els interessos empresarials per damunt dels socials.

Ara llegia que l’Ibex i firmes de lobby busquen tombar la llei que regula les seves reunions amb polítics i em pregunto perquè? segons el diari una empresa cotitzada diu que si s’acaba aprovant la llei tal com està, es multiplicarien els Koldos.

Llegint la noticia hom pot pensar que els ciutadans ho tenim fotut, i es que ens diu que hi ha una dotzena d’empreses, principalment a Madrid, que intenten influir en les lleis per als seus clients, i us preguntareu qui son els seus clients? son empreses nacionals i internacionals, i que guanya qui disposi d’una millor agenda de contactes als ministeris i al Congres.

Es diu que després de pactar diverses qüestions amb Brussel·les, entre les que hi havia el fet de que Espanya tingues la seva pròpia llei de lobbys, l’any 2025 el govern va fer una proposta a la qual els partits de la oposició hi van presentar forces esmenes, i tot plegat ha fet que a hores d’ara encara no estigui aprovada.

Hi ha dues frases a l’article cridaneres, n’hi ha altres que també, pero aquestes dues crec que son reflexes reals del que es cou a la capital; es veu que la polèmica es l’obligatorietat d’un registre públic estatal que dependrà del Consell de la Transparència i on s’hi haurà de declarar tot allò relacionat amb les visites a polítics, data, lloc, participants, resum del que s’ha parlat i documents moguts, total transparència absoluta, i això es veu que no fa gracia, i les cotitzades creuen que serien les grans perjudicades per aquesta normativa.

A veure si ho entenem, si tan be ho fan tots, quin problema tenen en que aquesta activitat, com totes, estigui regulada i auditada? el que no entenc es perquè determinats partits polítics hi estan en contra, i encara menys si son dels que han donat i/o donen suport al govern central, perquè a veure el partit que governa es de fiar o no?

Han sortit prou noticies als mitjans de comunicació perquè els ciutadans desconfiem d’aquests lobbys que s’autodenominen gestors, i més quan alguna de les principals empreses de lobby diu per exemple que aquest registre paralitzaria l’activitat del Departament d’Afers Econòmics, tenint en compte que la tasca d’aquest Departament es reunir-se amb empreses per estar al cas de les seves inquietuds.

I ara tornem al titular, quan tindrem un lobby ciutadà? perquè per molt legal que pugui ser, encara que no se si sempre prou etic, quan un determinat lobby negocia amb un govern perquè vetlli per les seves inquietuds, qui vetlla per les inquietuds dels ciutadans? quan plegats el lobby i els polítics pacten determinades normes o reformes, quin problema tenen en que qualsevol persona interessada pugui tenir accés al contingut d’aquestes reunions? deixem-nos de tonteries, fins que no tinguem un lobby ciutadà real i potent, el poble sempre acabarem pagant els pactes d’alt nivell. Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Escola inclusiva en el context del sistema educatiu actual

Es una qüestió recurrent, encara que potser podríem afinar una mica més i dir que es una malaltia endèmica, si perquè ja quasi ens hem habituat a que sovintegin problemàtiques diverses a l’entorn de l’ensenyament.

Els col·lectius que es mouen en aquest àmbit, principalment docents, sindicalistes i polítics, i dic principalment perquè els màxims perjudicats, jovent i famílies, com deia la consellera d’educació a l’entrevista d’avui a la Vanguardia , hi ha una “veu molt important que s’ha tingut poc en compte, la de les famílies”, i es cert perquè al cap i a la fi com passa en tots els sectors i en tots els col·lectius, discuteixen la jugada els treballadors i els responsables empresarials o com en aquest cas els responsables polítics, i els perjudicats aquí son la quitxalla i les seves famílies.

Tinc una edat, quan jo era petit, i no dic pas que allò era millor que lo d’avui, ningú parlava de ratis, d’escola inclusiva, de colònies, de PISA, d’assetjament, de protocols, i els més vells potser ni van poder estudiar allò que en deien les tres regles bàsiques, ja que molts amb prou feines podien anar a l’escola. eren un altres temps i per sort ha canviat, m’agradaria creure que per millorar, tot i que en els darrers temps sembla que retrocedim en formació pero sobretot retrocedim en drets i llibertats, a nivell de societat s’imposen els drets d’un quants per damunt de la majoria, i a nivell individual es recurrent que es vulgui imposar el dret personal al de la resta, en detriment de la convivència. O sigui estem en un punt en que tots volem fotre el que ens dona la gana sense mirar si molestem als que tenim al costat, això si a l’inrevés no ho tolerem gens.

I que te que veure això amb l’ensenyament? potser que d’una vegada per totes comencem a valorar tots plegats, famílies, docents, sindicalistes i polítics, que es el que volem transmetre al jovent. Volem transmetre valors? o volem transmetre coneixements de caire empresarial encara que malmetin la convivència entre les persones?  perquè no ens enganyem la majoria de dirigents actuals, siguin polítics, tècnics o funcionaris tenen estudis, tenen carrera, es van llicenciar, i de que ens serveix si anem de mal en pitjor en la majoria de camps? jo sempre demano al sector productiu de la societat i a les grans escoles de negocis o universitats de prestigi encara mes, que cony els hi ensenyem a les escoles, si quan passen a ser professionals de molts àmbits, ens foten a la societat cap per avall?

I quan revises coses com les que deia abans ho entens, ratis, inclusivitat, colònies, PISA, assetjament, i tot es vol solucionar incorporant protocols, protocols per a tot, i mentre s’omple la paperassa dels protocols, qui ensenya a la quitxalla?

Deia la consellera que la millora del sistema educatiu català passa per revisar l’escola inclusiva, com ens ho hem d’agafar això? fa temps em vaig endinsar una mica en aquesta qüestió, vaig parlar amb escoles, instituts, representants del departament, perquè hi ha un decret del 2017 que quasi no s’ha desenvolupat, sembla ser que no si han dedicat suficients recursos, per això deixeu-me fer una pregunta incomoda a polítics i a docents, en aquest deu anys que s’ha fet i com s’han posicionat al nostre país tots els implicats en aquesta mancança educativa que mereix un clatellot simbòlic per part de les famílies? i com sempre es fa, no valen les excuses de quedar be amb la vianda al plat. Imatge generada amb IA de ChatGPT.

Publicat a

Expulsats de casa per consolidar un terreny

Tots ho vam poder veure a la tele o llegir als diaris, “un esvoranc de vuit metres causat per les obres de l’L9 del Putxet obliga a desallotjar vuit finques” aquest titular en concret era de BTB, i ens explicava que sembla ser que per culpa de les obres de l’L9 es va esfondrar un lavabo, el pati d’una pizzeria i diversos habitatges van patir esquerdes. Es va parlar d’un forat d’aproximadament uns 8 metres de diàmetre per uns 4 de fondària i es van detectar uns moviments anormalment alts en les obres, el que podria ser un desplaçament de terres sobre el túnel de l’L9, total una amplia zona en perill d’esfondrament.

D’això fa quasi dos mesos, pero anem per parts, el que es va fer en aquells moments, segons el noticiari, va ser treballar per estabilitzar el forat bombejant-hi formigó, així com també l’estabilització de la zona. Llegeixo que són els mateixos tècnics que van fer les inspeccions als habitatges abans de l’obra i que coneixen la zona, els que en faran el monitoratge, i aquí sorgeix el gran dubte, quin estudi van fer els tècnics prèviament al començament de les obres, i que suposadament garantia que tot aniria be, que no hi hauria accidents?

Crec que es van desallotjar quasi un centenar d’habitatges, si 100 habitatges, i l’avís va venir del responsable d’una pizzeria que a l’obrir el seu establiment al mati va veure que s’havia enfonsat el lavabo i el pati interior de l’establiment, sort que no hi havia clientela perquè estava tancat. La responsabilitat d’aquells tècnics funcionaris o d’empreses externes on queda? havien donat els vist i plau prèviament al començament de les obres, no?

Ara dos mesos després, encara hi ha veïns afectats que no han pogut tornar a casa seva, i segons la Vanguardia d’ahir la delegada del govern a Barcelona va comunicar que “encara hauran d’esperar uns mesos fins que s’acabin les obres de consolidació” i la frase lapidària és “la prioritat es la seguretat de les persones”, apa, això ho sabien els tècnics que van fer el projecte inicial? ho sabien els polítics responsables que van aprovar aquesta obra?

Ara tot son justificacions de que es treballa 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana, per acabar amb el malson dels veïns afectats, diuen que les administracions responsables han reforçat l’acompanyament als veïns, perquè puguin anar accedint puntualment a casa seva per agafar coses que necessitin, i també per fer el canvi d’armari agafant la roba necessària per quan arribi el fred, quin detall, oi?

A veure, quins tipus de controls es van fer abans de començar les obres? recordem que estan fent un forat per passar-hi trens, que no es un foradet per una arracada, i quan aquest esvoranc estigui ben tapadet, qui garanteix la seguretat dels habitatges de la zona? pero es que a partir d’aquí això de foradar per l’L9 continuarà, quina seguretat tenen a les noves zones on es treballarà de que no passi el mateix? suposo que diran que ja faran controls previs, i jo demano com els que van fer a la zona del Putxet? son de fiar els tècnics que han projectat l’obra? son de fiar els polítics que hi ha donat el vist i plau? la seguretat de la gent es important? o es més important sortir a la foto fent inauguracions? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Converses amb la IA – 2 – Comparativa de Sant Fruitós de Bages, Manresa, Santpedor i Navarcles

Dies enrere vaig endegar una proba i m’agradaria continuar-la, vaig demanar-li la seva opinió envers que opinava de Sant Fruitós de Bages per viure-hi i vaig escriure integrament la seva resposta. Al finalitzar la xerradeta em va dir “si vols, puc fer-te una comparativa de Sant Fruitós de Bages, Manresa, Santpedor i Navarcles, mirant preu de l’habitatge, tranquil·litat, serveis, escoles, seguretat, connexions i qualitat de vida”, i la primera conversa va acabr així.

Ara reprenem el fil i li dic, si fes-me aquesta comparativa que proposes, i la seva resposta agradi o no agradi es aquesta:

Sí, i encantat de reprendre-ho 😊. Et faig una comparativa pensada sobretot des del punt de vista de viure-hi cada dia, més que no pas com una simple llista de dades.

Com a escala demogràfica, Manresa és clarament la ciutat gran del grup (80.692 habitants segons les dades d’Idescat disponibles per a 2025), seguida de Sant Fruitós de Bages (9.324), Santpedor (7.739) i Navarcles (6.277).

1. Manresa — la millor si valores tenir-ho tot a mà

La gran fortalesa: serveis. Botigues, hospitals, centres educatius, cultura, restauració i transport públic. Per a mi és ideal si:

  • no vols dependre tant del cotxe.
  • valores molt tenir opcions de tot tipus.
  • treballes o fas molta vida a la ciutat.
  • prefereixes un entorn més urbà i dinàmic.

El punt feble: és menys tranquil·la i menys “poble”. També hi ha una diferència considerable entre barris: jo no parlaria de “viure a Manresa” sense concretar primer quin barri.

La meva impressió: 👉 La més pràctica, però no la més relaxada.

2. Sant Fruitós de Bages — el millor equilibri general

Aquesta continua sent, personalment, la meva favorita si busques equilibri. Té prou població per disposar de bastants serveis, però continua tenint una escala humana. A més, la proximitat amb Manresa és un gran avantatge: pots viure en un entorn més tranquil sense renunciar fàcilment als serveis d’una ciutat.

També té punts d’interès i espais d’entorn molt atractius, com la zona de Món Sant Benet. Per a mi és ideal si:

  • vols una vida tranquil·la però no aïllada.
  • tens cotxe.
  • valores serveis quotidians propers.
  • vols estar molt a prop de Manresa.

El punt feble: segons la zona on visquis, el cotxe pot ser bastant necessari. I, si compres habitatge, jo estudiaria molt bé la diferència entre el nucli i les diferents urbanitzacions.

La meva impressió: 👉 Probablement el millor compromís entre poble, serveis i ubicació.

3. Santpedor — la millor opció si vols sentir que vius en un poble

Santpedor em sembla especialment atractiu per a algú que busca identitat de poble, tranquil·litat i vida comunitària. Té una escala molt agradable: prou gran perquè no sembli un lloc sense vida, però prou petit perquè sigui més fàcil conèixer l’entorn i sentir-se integrat. Per a mi és ideal si:

  • valores molt la tranquil·litat.
  • t’agrada la vida de poble.
  • tens o penses tenir família.
  • prefereixes una atmosfera més tradicional i propera.

El punt feble: per a determinats serveis, compres o activitats, probablement acabaràs anant a Manresa.

La meva impressió: 👉 La que triaria si la prioritat número 1 fos la qualitat de vida tranquil·la i l’ambient de poble.

4. Navarcles — tranquil·litat i una bona sensació d’entorn

Navarcles és una opció que, al meu entendre, de vegades queda una mica amagada en comparació amb Sant Fruitós o Santpedor. Té un ambient de poble molt clar i una mida còmoda. Em sembla una bona alternativa per a algú que prefereixi un ritme més pausat i valori molt l’entorn. Per a mi és ideal si:

  • busques tranquil·litat.
  • no necessites tenir una gran oferta comercial al costat.
  • tens cotxe.
  • valores un entorn més relaxat i proper a la natura.

El punt feble: té menys serveis i menys opcions que Manresa o Sant Fruitós.

La meva impressió: 👉 Una bona opció per viure amb calma, però una mica menys completa per al dia a dia.

El meu rànquing personal

🥇 Sant Fruitós de Bages — 8,5/10 – El millor equilibri general.

🥈 Santpedor — 8/10 – La millor sensació de poble i comunitat.

🥉 Manresa — 7,5/10 – Guanya clarament en serveis i comoditat, però perd en tranquil·litat.

🏅 Navarcles — 7,5/10 – Molt agradable per viure tranquil, però amb menys serveis.

Si hagués de resumir-ho en una frase

  • “Vull tenir-ho tot a prop” → Manresa
  • “Vull el millor equilibri” → Sant Fruitós
  • “Vull viure realment en un poble” → Santpedor
  • “Vull calma i entorn” → Navarcles

La meva recomanació, però, seria no quedar-nos només amb el municipi. Dins de cada poble, la zona concreta pot canviar molt l’experiència: soroll, aparcament, distància als serveis, tipus de veïnat i necessitat de cotxe.

Val a dir que la IA m’ha fet un quadre comparatiu que el deixaré per a una propera publicació, així podrem analitzar les seves dades amb tranquil·litat, si més no crec que son per reflexionar una miqueta. El text d’avui també es IA de ChatGPT i la imatge s’ha creat amb IA de Copilot.

Publicat a

Tot te un preu

Fins i tot destruir presumptament la vida present i futura de la quitxalla. Això es el que podríem extreure de l’article publicat a l’Ara “Meta claudica i pagarà 17.000 milions per evitar un judici que hauria revelat la seva cara més fosca” i signat per l’Antònia Crespí Ferrer on diu també que “29 estats dels EUA l’havien acusat de dissenyar les seves xarxes socials amb dinàmiques pernicioses per als adolescents”.

De que va aquesta historia? senzillament de què s’acusa la companyia tecnològica d’haver dissenyat xarxes socials addictives per als menors i haver enganyat el consumidor sobre la seguretat dels seus productes. Es diu que els fiscals del cas volien seguir les petjades marcades pel cas de la industria tabaquera; o sigui que no es tractava d’acceptar si la companyia era responsable o no dels danys causats, si no que havien preferit fer ulls clucs, fer caixa tot i ser conscient de les conseqüències nocives dels seus productes. I ara sembla ser que es pretén seguir el mateix camí.

No se que va significar allò per a les tabaqueres, no se quants diners van pagar ni on van anar a parar, als que havien patit malalties i fins i tot la mort ningú els hi pot ni reduir ni restaurar el seu patiment, i en aquesta ocasió tampoc sabem com acabarà. El que si sembla ser es que, segons el rotatiu, la companyia havia previst una clatellada a l’entorn dels 1,4 bilions (amb B) de dòlars, i ara pacta amb 52 fiscals generals dels dos partits dels Estats Units, una quantitat ridícula, feu un petit càlcul i ho veureu, nomes es tracta de contraposar les previsions amb la realitat, i podreu mesurar l’abast de l’escarni.

Ara si, ara es parla de límits de temps, es parla de que mentre estiguin connectats rebin avisos periòdics del temps que porten a la xarxa, es parla de bloquejar l’accés dels nens al nombre dels «m’agrada» i reforçar les mesures per impedir que puguin veure contingut inapropiat, i també es parla de posar eines al servei dels pares per poder exercir un control real. I el mal que han fet fins ara? qui i com es paga? a quan surt per nen o nena destrossat? tot i això, la realitat es que, segons el mateix article, no hi ha ni una sola menció a com funcionen els algoritmes d’aquestes xarxes. El 2022 es va produir un escàndol quan es va saber que eren coneixedors de que s’estava incitant les noies a patir trastorns alimentaris i tot i així l’algoritme els recomanava comptes que fomentaven l’anorèxia i l’obsessió amb la primor. Si això es així, no n’hi ha prou amb una multa més o menys quantiosa, sempre serà insuficient per les destrosses de jovent que s’ha fet.

Tot i que l’acord encara no es oficial, els fiscals consideren l’acord i la retirada del cas com un pas «significatiu» i diuen que «va molt més enllà del que qualsevol tribunal hagi ordenat o pugui ordenar» ??? i es queden tan amples dient que “l’objectiu d’aquest cas era protegir els nostres fills: desactivar les notificacions i alertes a la nit, i quan estan a l’escola, animar-los a descansar de les xarxes socials, protegir-los contra funcions nocives, implementar tecnologia de verificació d’edat i més», perquè potser si que a  partir d’ara es podria transformar el vell corriol en un camí més adequat per a la quitxalla, pero i les destrosses fetes fins ara qui les arregla? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

Converses amb la IA – 1 – Opinió de Sant Fruitós de Bages

De tan en tan em venen al cap idees “lluminoses” i al veure que aquest seria l’article 500 del meu bloc, volia fer quelcom diferent i com que fa un temps que vaig pensant en tenir converses amb la IA, a veure que troba a les xarxes de fets o llocs concrets. Soc força conscient de com possiblement contestarà als meus plantejaments, també cal dir que en el temps algunes preguntes poden ser una mica rebuscades, pero al cap i a la fi es tracta de veure fins on pot aconsellar, opinar o intentar influenciar sobre els meus pensaments i l’entorn que li puc plantejar.

La primera pregunta a una de les IA que podem trobar a les xarxes, avui ChatGPT, es fàcil, “voldria la teva opinió de Sant Fruitós de Bages com a lloc per viure” i la seva resposta que pot agradar o no es la següent, per cert la fotografia es de la meva col·lecció personal.

La meva opinió és que Sant Fruitós de Bages és un lloc força interessant per viure, sobretot si busques una combinació de tranquil·litat de poble + bons serveis + proximitat a Manresa i bona connexió per carretera.

Sant Fruitós de Bages té actualment uns 9.200 habitants, de manera que ja no és un poble petit, però conserva bastant l’ambient de poble.

👍 El que més m’agrada

Ubicació molt bona. Tens Manresa molt a prop i connexió directa amb la C-16 i la C-25. Per anar cap a Barcelona, el Berguedà o altres zones de Catalunya, és una situació bastant còmoda.

És tranquil però no està aïllat. Hi ha comerç, restaurants, equipaments esportius, biblioteca, cultura, escoles, institut i serveis sanitaris.

Per a una família, em sembla especialment atractiu. Hi ha escola bressol, escoles de primària, escola concertada, institut i escola de música i arts.

Entorn agradable. Tens el Monestir de Sant Benet de Bages, la Sèquia i zones de paisatge i patrimoni que donen molt de joc per passejar i fer vida a l’aire lliure.

Hi ha vida de poble. L’Ajuntament destaca la participació en festes i activitats locals, i això és un punt important si valores tenir comunitat al voltant.

👎 Els inconvenients que jo tindria en compte

El principal és que el cotxe continua sent bastant important. Hi ha autobusos cap a Manresa i Navarcles, però el tren no passa pel mateix municipi; per accedir a Renfe o FGC cal anar a Manresa.

També hi ha una qüestió que jo miraria molt abans de comprar: la zona concreta on viuràs. Sant Fruitós té nucli urbà però també urbanitzacions i diferents sectors, i l’experiència de viure-hi pot canviar força segons si ets al centre, la Rosaleda, les Brucardes, Pineda de Bages, Torroella de Baix o en habitatges aïllats.

I el preu de l’habitatge ja no és especialment baix per ser un municipi del Bages. Com a referència, un dels portals a les xarxes situa el preu mitjà d’un habitatge de 80 m² en venda al voltant dels 190.600 €, tot i que això és una dada orientativa i pot variar molt segons tipus i zona de l’habitatge.

La meva valoració si em diguessis: vull viure en un lloc tranquil, tenir serveis, estar a prop de Manresa, poder anar fàcilment amb cotxe a Barcelona i tenir un entorn agradable, et diria sí, Sant Fruitós és una opció que jo estudiaria seriosament. Li posaria aproximadament un 8/10 per qualitat de vida, però amb un asterisc important: cal escollir bé la zona i l’habitatge.

En el futur podrem continuar parlant del nostre poble, o podrem introduir nous temes a la “conversa”, fins la propera.

Publicat a

Les boles dels participants

Dos jugadors o jugadores, tres boles cada un, tres jugadors per equip dues boles cada un, l’equip en total n’ha de tenir sis, tiren el “cochonnet” i comença la partida, i qui guanya? l’equip que tingui la bola més propera al “bitxo” o “cochonnet” que es una petita bola de fusta d’uns 3 centímetres de diàmetre i que es la referencia pels jugadors; les boles dels jugadors acostumen a ser de metall o acer, amb un diàmetre d’uns 8 centímetres i un pes proper als tres quarts de quilo, compte si et cauen al peu o al cap.

Sembla que podria ser un joc tranquil, hi ha forces avis i no tan avis aficionats, es juga en festes majors i en camps específics que els ajuntaments acostumen a situar en llocs propers a llars d’avis i/o d’infants, tot i que la quitxalla cada vegada hi juga menys, ai quin mal que fan les pantalles!!!

Tot ens fa pensar que això de la petanca es per passar-s’ho be, per passar un mati o una tarda jugant amb els amics, en principi suposadament no hi ha musica estrident, suposadament no hi ha consum de productes químics que alterin el bon comportament dels jugadors, continuem suposant que es un joc entre amics, hi pot haver alguna petita picabaralla per si la meva bola ha quedat mig centímetre més a prop del “cochonnet” que la teva, pero al cap i a la fi no es de preveure cap motiu per un enfrontament que esdevingui al final en aldarulls socials.

Ep!!! la teoria es una cosa i la realitat una altra; resulta que a Calafell, segons un article de l’Esteve Giralt Torras a la Vanguardia hi ha hagut baralles per la petanca i amb Intercanvi d’acusacions entre un club d’aficionats ja jubilats i els veïns de la pista, farts del “soroll” de les partides.

A veure, petanca, jubilats, un parc públic al costat d’uns habitatges, ho visualitzeu? resulta que segons els veïns, els que practiquen la petanca son massa sorollosos amb la seva xerrameca prèvia i en el decurs de la partida, els jugadors per la seva part diuen que no molesten a ningú, que s’ajunten deu o dotze persones de manera amistosa, per jugar de sis a vuit del vespre i que no juguen de nit.

A partir d’aquí es barregen les culpes amb els culpables, que si uns els hi posen silicona als armaris, que si els altres els hi llencen bosses d’excrements a l’entrada de l’edifici, pancartes, tots fan peticions a l’ajuntament, uns que volen seguir amb el seu ritual de jugar a la petanca a partir de les sis de la tarda, i els veïns que continuen exigint el trasllat de les pistes de la polèmica.

No se el soroll que fan els de la petanca, a no ser que posin musica amb molts decibels, o que cridin molt quan guanyen o perden, això podria molestar, tampoc crec que el clic o clac de les boles faci molt terrabastall, a no ser que el final de la partida s’ompli de crits d’alegria i relaxació, reforçant l’ambient festiu, amb motiu de la “Fanny”, tampoc no se la poca paciència dels veïns, no se si tenen les finestres obertes o si tenen aire condicionat, o si els seus pisos estan prou insonoritzats, pero nomes una pregunta a tots plegats, jugadors, veïns i ajuntament, poden parlar? serà necessària una conciliació o una mediació? les mateixes ganes que hi posen per jugar o descansar, uns i altres, les podrien posar per entendres, no creuen? Imatge generada amb IA de Gemini.

Publicat a

La calor mortal

Llegia ahir a el Periódico un article que Pau Lizana Manuel titula “El 50% de les residències de BCN no tenen aire a les habitacions” em va fer aturar a llegir-lo i aquest mati no he pogut estar-me d’escriure; no se si es per l’edat de que tinc o que, al cap i a la fi la pregunta es a quina edat la gent es veu “acompanyada” a anar a una residencia? I per quins motius? encara que això seria tema per a un altre escrit.

Anem al que avui m’ha engrescat, ressaltats com “la normativa actual no obliga a instal·lar climatització a tots els espais, només a mantenir una temperatura ambient inferior a 27 °C” o també un altre que si l’analitzem fa mal “les residencies concentren els usuaris a les zones comunes on sí que hi ha aire condicionat” i el que ja ha vençut la meva fortalesa anímica es “la mortalitat de la gent gran en episodis de calor extrema és més alta en residencies que no pas en domicilis”.

No es tracta d’acusar de res als gestors de les residencies, fan el que poden, encara que amb la ma al cor, tinc que dir que tot es millorable. Parlem de nits tòrrides, possibilitats de deshidratació, problemes estructurals per poder climatitzar correctament els interiors de les residencies, podem parlar del que vulgueu, pero hi ha una dada que entre tots hem d’exigir capgirar, i es segons l’autor, el nombre de residencies, en aquest cas parla de Barcelona, que nomes tenen aire condicionat a les zones comunes, es a dir als menjadors i sales de descans, pero no a les habitacions.

A part de les dificultats per climatitzar tots els espais de les residencies, cal remarcar que les residencies inscrites abans del 2015 no estan subjectes a la normativa que obliga a no superar els 27º de temperatura ambient, pero això es en el conjunt de l’establiment, no en cada una de les habitacions o espais destinats als usuaris, que som nosaltres mateixos o els nostres pares, que esperem a reaccionar?

No se quina relació te la calor amb les morts de gent gran, no soc metge, no se si les dades de que presumptament moren més a les residencies que a les llars particulars son esbiaixades o no, no soc gestor de residencies ni polític, encara que sovint tinc unes ganes boges de trobar la formula legal per poder controlar i fiscalitzar-los a tots dos, al polític que fa normes per a les residencies i als directius de les empreses que les gestionen, no oblidem que els primers han de vetllar per la seguretat i el benestar de les persones i els segons ho fan pels resultats de les seves respectives empreses, que per cert els seus honoraris no son pas assequibles per a tothom, i valorar aquests preus també es tema per un altre escrit.

Curiosament a la mateixa pagina hi havia un article de l’Olga Ruiz que titula “caducats per a la vida” on es demana “¿quantes de les ultimes 52 nits tòrrides que s’han registrat aquest any a Barcelona heu suportat sense aire condicionat?” i la seva resposta es clara i directa, diu: “jo cap, aleshores perquè ens sembla assumible que persones d’edat avançada, moltes amb una salut debilitada, passin aquestes nits en una residencia sense aire condicionat a les seves habitacions?” recordeu allò del que no vulguis per tu, no vulguis per ningú? com ho apliquem als avis?

Els polítics massa sovint ens fallen, els directius dels serveis privatitzats vetllen pel seu negoci, i qui vetlla per nosaltres? residencies, ensenyament, sanitat … tenim molt on escollir que s’ha de millorar. Imatge generada amb IA de Copilot.