No volem aixó

Be, no crec que la solució es que tot sempre s’acabi a garrotades; fa poc es va veure a Barcelona, també a diverses poblacions del país, i una de les darreres va ser a Valencia, que ens passa a tots? es que nomes sabem actuar amb la violència?
No se com comença normalment l’enrenou, primer que es? la mala gestió dels politics de torn? o que els ciutadans exigim més del que segons ells ens mereixem? o es que hi ha prou mala “maror” de tots plegats, per la situació a que hem arribat? sigui el que sigui el motiu inicial, no hi hem de posar tots el nostre granet de sorra, per tal de que la situació no arribi als límits als que ho fa darrerament?
Si repassem els fets de les ciutats anomenades més amunt, trobem una similitud en els motius que van portar als ciutadans a sortir al carrer, descontents, per dir-ho en clau suau, amb les decisions i els actes de qui han de regir el nostre benestar, que ara ja ens volen convèncer de que no pot ser tan elevat com ens havien promès temps enrere; qui ha de decidir si els ciutadans tenen dret a reunir-se i a queixar-se? aquest grup de politics que els ciutadans van votar i que van prometre que treballarien en be de tots? a quin preu? perquè la veritat es que no tinc gaire clar com els ha afectat la crisi a la classe política, sabem que la gent del carrer, dels que treballen en empreses privades molts estan a l’atur, i els de les empreses publiques els hi han reduït els sou un bon tros. Com deia, seguim amb el fil, quan els ciutadans decideixen reunir-se i expressar el seu malestar, es cert que han de vetllar perquè no hi hagin aldarulls, i crec que tota la responsabilitat ha de recaure en els organitzadors, aquests son els que han de vetllar perquè a les manifestacions que es fan, no hi hagi cap individu infiltrat que el que fa es provocar fets que no son desitjats per ningú; dit això, ara be la segona part, el que no es pot tolerar, es que qui ha de vetllar pels nostres interessos, i que a més forma part del govern contra el qual es queixa el poble, actuí i mani carregues policials sense justificar, i es en aquestes situacions quan jo em demano perquè a qui li pertoca, sigui un fiscal, sigui el Síndic de Greuges, sigui qui sigui, no actua d’ofici? perquè qui te obligació d’actuar per defensar els drets de tots els ciutadans front a les accions que son desmesurades del govern no ho fa? i el que ja es del tot, del tot intolerable, es que com va passar a Valencia, un dels caps de la policia, es refereixi al poble, als ciutadans que van participar a la manifestació, com a enemics; be, sobren totes les paraules, i crec humilment que la decisió que el seu cap ha de prendre, ja tarda, no creieu?
Possiblement algun manifestant es passa, es molt possible, i qui organitza aquest tipus d’actes, ha de preveure mesures perquè no hi hagi cap tipus d’aldarull; ara be qui mana les forces de seguretat ha de saber manar, no pot tenir cap confusió, ni el país es el seu regne, ni la policia el seu exercit particular, i es responsabilitat seva que si hi ha un individu amb uniforme, que traspassa el límit de la violència gratuïta, l’ha de fer fora del grup; i que consti que això no es cap queixa envers el col•lectiu, es una queixa cap als qui manen aquest col•lectiu, que permeten que succeeixin aquest tipus de fets. Em sembla que es massa sovint que bona part dels senyors politics obliden que es el poble qui els elegeix, i es el poble qui els paga; ells s’entossudeixen en fer bandera d’una majoria que els hi sembla que els hi permet tot, i no parlo nomes pels d’ara, parlo per tots els que també han passat pels governs anteriors; i per entendre que vull dir fem una reflexió, a les darreres eleccions guanyades per majoria pel PP a Espanya i per CIU a Catalunya, si fem una lectura real dels votants, veiem que al PP no el van votar el 68,50% dels electors (l’abstenció va ser d’un 30%); i en el cas de CIU que l’abstenció va ser més elevada (un 40%) no el van votar un 75,10% dels electors, i d’això en diuen majoria, ja.