Una expressió coneguda, força utilitzada i que malauradament no decau. Si, podríem buscar variants, en castellà vindria a ser alguna cosa com per exemple “aquí hay gato encerrado”, o també podríem buscar sinònims més de casa nostra com embolics, confusió, coses mal fetes, negocis bruts … i tot això es per un titular que he llegit a la premsa “Condemnat l’exdirector d’antifrau a retornar part del seu salari” i tot plegat sembla ser que per cobrar triennis presumptament de manera indeguda.
Per qüestionar o recolzar les accions d’aquesta persona, hi ha els tribunals, si es que ens refiem de la seva gestió, per opinar com a ciutadans hi som tots nosaltres, els súbdits, que tota aquesta colla de vividors volen que callem i paguem, si no volen que tinguem criteri propi, això es perillós per a ells, però si que volen que fem les corresponents aportacions via impostos, per així poder continuar fent una vida sense patiments econòmics.
Però pensem una mica, a veure a l’oficina on suposadament treballava aquest senyor, no tenien els diners en un armari d’on ell els podia agafar a voluntat pròpia quan volia, hem de pensar que els diners estaven en algun comte bancari i que per poder fer-ne us algú havia de signar una ordre interna i fer una transferència, imagino que ell solet no s’ho feia, o sigui que hi havia alguna o algunes persones que gestionaven les ordres internes i els pagaments externs, o sigui que en el decurs del temps que va durar aquesta suposada irregularitat, diu el diari que del 2011 al 2016, algunes persones van propiciar que aquests fets es poguessin dur a terme.
I ara alguns diuen que possiblement podria haver prescit, us recorda quelcom? però anem aprofundint una mica en això de l’OAC, Oficina Antifrau de Catalunya, a la seva pagina web diuen que es l’autoritat competent per a la protecció de persones alertadores, i que son les persones alertadores? són aquelles que informen sobre infraccions normatives i són essencials per a la defensa de la democràcia i la lluita contra la corrupció.
Dit tot això, pensem en la noticia, resulta que el màxim responsable de protegir als alertadors que denuncien corrupteles, presumptament va percebre remuneracions indegudes, o sigui com si un policia es dedica a robar o un metge a encomanar malalties.
Tan clucs tenim els ulls que nomes veiem futbol, vespreig i postureig? tanta indiferència tenim pel nostre entorn social? ens es indiferent que els que han de vetllar pel nostre benestar es dediquin a menystenir-nos sense escrúpols?
A la gent ens han venut la moto de que es tracta d’anar de gresca tan com puguem, no ens ha de preocupar si coixeja la sanitat, l’ensenyament o l’habitatge, ens han venut la moto que hem de dipositar la confiança cega en els que planifiquen la vida de tots plegats, la nostra però sobretot la seva, la nostra a la baixa i la seva en constant evolució positiva.
Després es queixen de que la tasca que fan mai esta ben remunerada, a veure que es una bona remuneració? aquí s’obre un ventall d’opinions i posicions tan extensa com persones opinen, perquè cadascú de nosaltres mai ens considerem ben pagats. Hi ha qui diu que un bon sou es el que et permet viure dignament, que vol dir això? la wikipedia ens diu que la dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades amb respecte, de manera justa i a reconèixer la seva vàlua com a humans, ser respectat i reconegut com a persona, també implica comportar-se amb respecte i integritat envers els altres, en lloc parla de remuneració, una vida digna no la fan els diners, la fa el respecte entre iguals. Imatge creada amb IA de Gemini.