Mont-rebei

Feia temps que en sentíem parlar i teníem ganes d’anar a veure si era tan bonic i espectacular com deien; un dia de festa, al mati, a primera hora, varem agafar el cotxe i carretera cap a la Noguera i el Pallars Jussà; desprès de fer una bona tirada de carretera, no sempre còmoda i tranqui-la, ens trobàvem ja a les portes del congost de Mont-rebei, que es el que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, diuen que es l`únic gran congost de Catalunya que no el travessa cap carretera, cap ferrocarril ni cap línia elèctrica. En un principi ens varem apropar al congost pel poblet de Corçà, va ser fotut veure que desprès del llarg trajecte que havíem fet, no teníem lloc per deixar el cotxe, l’espai per aparcar era minso, no varem dubtar gaire i tot fent una bona volta anàrem al congost pel Pont de Muntanyana, situat ben be al costat oposat; allà si varem poder aparcar, perquè l’espai era més gran, però també estava ple de cotxes, i el tenies que deixar el que en diem “tirat”. Desprès de caminar una bona mica varem arribar al pont penjat de ferro, que ens permet travessar el ba-rranc, i que quan hi passes, notes ben be com es belluga, a més te el terra enreixat, i veus els 40 metres de barranc sota els teus peus. Desprès comença la part més espectacular de l’itinerari, un camí excavat a la roca, a 50 metres del nivell de l’aigua del riu Noguera Ribagorçana, amb unes parets verticals de roca d’uns 500 metres d’alçada, impressionant. També era impressionant la gran quantitat de gent que havia fet el mateix pensament que nosaltres, ben be semblava que ens trobàvem a les rambles de Barcelona, inclús hi havia gent amb cotxets de canalla, complicat, en podeu estar ben convençuts.
Com deia més amunt, el congost únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca, i que permet gaudir d’una manera molt espec-tacular d’aquest indret. Les parets del congost, en el seu punt més àlgid de caiguda vertical te punts on l’amplada del congost és de només 20 metres, sembla ben be que puguis tocar l’altra banda, on diuen que a l’època de l’aparellament, hi pots veure aus rapinyaires com voltors, àguiles i falcons; diuen que també es pot trobar a la zona, escurçons, llú-drigues i ratpenats.
La veritat es que es una excursió espectacular, el recorregut diuen que tot i estar en la seva totalitat en terres catalanes, es fronterer amb l’Aragó; a la part final del re-corregut, hi trobem la cova Colomera, a la que hi podem arribar pujant per una paret amb un bon desnivell, i encara que hi ha cadenes i altres estris on agafar-se, un ha de tenir clar que acabarà pujant a quatre grapes.
La excursió em va encantar, una mica cansat al acabar, però valia la pena l’esforç, això si, la sensació de que estava a les rambles de Barcelona, per la quantitat de gent, encara ara no l’he oblidat.