Mai he tingut gaire clar qui lidera un partit, ni els requisits necessaris per ser l’elegit; el que si que esta clar, es que al capdavant d’un partit, hi ha una junta, un comitè o el que li vulguem dir, i aquest representa o ha de representar als seus afiliats i als seus electors. Ara amb motiu de la postura dels partits envers la sobirania de Catalunya, en un dels partits, els socialistes (però podria ser qualsevol altre, per la qual cosa no es tracta d’una critica al partit en qüestió, si no qüestionar el funcionament d’alguns partits, si no tots) es qüestiona el dret individual front la postura oficial del partit, i com a conseqüència d’aquesta posició enfrontada de dos postures, s’exigeix als anomenats dissidents que renunciïn a la seva acta de diputat pel partit. Llegia a la premsa, textualment que “els partits controlen el vot dels diputats elegits sota les seves sigles, ja sigui a copia de reunions convincents o sota amenaça de sanció”, i que les sancions son de fins a 500 euros al PP i de fins a 600 euros al PSOE, per parlar dels dos partits més grans, i a partir d’aquí tots volen justificar aquesta mesura de control i decisió del grup. El que es clar, es que hem de continuar reclamant llistes obertes, principalment per dos motius, el primer perquè puguem elegir les persones que creguem més adients per poder representar-nos a les eleccions, i el segon perquè aquesta llibertat d’escollir persones, els hi ha de possibilitar a ells, al elegits, que puguin votar el que creguin més adient per defensar qui els va votar i qui els paga. I dues qüestions més en el cas concret del PSC, primera perquè s’han de sotmetre a la jerarquia del PSOE?, si aquest es un condicionant per la branca catalana, entenc que millor escindir-se dels espanyols, no?, i segona perquè han de renunciar Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Nuria Ventura?, si possiblement son més portadors de vots dels catalans que en Pere Navarro o l’Antonio Balmon?, si fem aquesta avaluació, qui tindrà que renunciar?, repeteixo que això no pot ser, això ho hem de canviar, al cap i a la fi aquest control, aquesta manipulació dels drets individuals passa a tots els partits, tan els grans com als petits, així ho publicava la premsa quan feia públic que els representants de la CUP volien votar a favor de la petició al Congres de transferir la competència per poder fer la consulta del 9 de novembre, però que van obeir les instruccions del partit d’abstenir-se. El funcionament dels partits tal com avui coneixem, no serveix als ciutadans, l’hem de canviar, no pot continuar aquest interès en anteposar les decisions del partit a les necessitats reals del poble; no hem de tolerar mes que es preguin decisions capritxoses, que possiblement acabin beneficiant a pocs i perjudicant a molts; hem de continuar recordant als polítics que deixin de jugar amb els interessos del poble, que son els nostres representants, no els nostres “amos” ni els nostres senyors; que no els hi hem de fer reverencies, però que ells si que ens deuen respecte i han de donar explicacions i justificacions del seus actes, i qui no vulgui complir aquest requisit, es qui ha de renunciar al seu càrrec.

