No sé si és un bon o un mal vici això de llegir la premsa, ja que quasi sempre trobes alguna notícia que et crispa els nervis, encara que avui que voldria parlar de crispació millor que esculli una altra paraula, per exemple indignació, com deia sempre trobes alguna notícia que et fa indignar.
Parlem dels polítics que es creuen un semideu, no arribin a ser Deu encara que ells s’ho pensin, i en aquesta ocasió el que s’ha cobert de glòria, segons diu tota la premsa, per una vegada tots els diaris que he llegit estan d’acord, és el noi que no li va agradar l’entrevista a la presidenta del Parlament, i cito textualment la nota: després de l’entrevista a la presidenta a TV3”, com deia el noi en qüestió, resulta que és diputat i vicepresidents del partit, i ha demanat disculpes a l’equip del programa FAQS per si algú s’ha sentit molest per la seva actitud, i fent èmfasi que ell et molt de respecte pels mitjans de comunicació públics de Catalunya.
A veure senyor, si vostè i el seu entorn polític no saben comportar-se, no busquen culpables entre els periodistes, quedin-se a casa i així no els incomodessin certes preguntes, recordeu que entre les seves obligacions hi ha la de ser transparents amb els ciutadans, encara que les preguntes periodístiques els puguin incomodar, per cert si sempre ho fessin be, no tindrien preguntes incomodes.
Es demana la seva dimissió, no hi estic d’acord, una dimissió és una sortida suau, ha de ser expulsat, com es deia abans amb deshonor, ha de ser expulsat com a diputat, ha de ser expulsat del Col·legi de periodistes i també del Grup Barnils de periodistes. Si com diu la premsa, suposadament intimidarà una periodista agafant-la pel canell i esbroncant-la en un camerino, com li anomenem a això?
Benvolgut diputat i periodista, si no sap comportar-se plegui, vagi a casa seva, plegui, sense vostè la vida també continuarà. Imatge d’Engin Akyurt a Pixabay.