Jubilacions

Ja fa temps que no escrivia de les jubilacions, que si anticipades o no, que si sostenibles o no, la veritat es que sempre trobarem opinions de tot tipus envers aquesta casuística. Ara el que hem fa tornar a recórrer a aquest punt de la nostra vida, perquè no ens enganyem en el nostre reduït mon capitalista tots arribarem a tenir una compensació per la nostra jubilació del mon laboral, això si, per uns serà més digna, més elevada, que per altres.I això precisament es la segona cosa que més indigna a la part treballadora, per cert la primera preocupació que hem de tenir en aquests sentit, es que la major part dels habitants del mon no arribaran mai a tenir paga de jubilació; ja que en aquests darrers dies hem pogut llegir a la premsa que la persona que dirigeix el Fons Monetari Internacional, no personalitzo perquè aquest es un càrrec que periòdicament es substituït, deixarà la seva tasca i cobrarà una pensió vitalícia; l’import ara tampoc es el més important, perquè només voldria proposar una petita operació mental: quants càrrecs polítics entre els estaments públics mundials, els continentals, els estatals, els regionals, els comarcals, els locals i altres càrrecs de confiança, paguem i molt be per cert, amb els nostres impostos ?; i una segona qüestió per plantejar-se: perquè aquests càrrecs, siguin del partit polític que siguin, tenen dret a una jubilació anticipada amb una paga vitalícia, i als petits treballadors, a la gran majoria que amb els nostres impostos els hi paguem les seves remuneracions milionàries, no paren de dir-nos que hem d’endarrerir la edat de la nostra jubilació, perquè en cas contrari el sistema no podrà mantenir l’actual nivell de les prestacions i ens quedarem amb pagues minses? que passa, que només tenen dret a uns forts ingressos els càrrecs polítics o afins ? que passa per cert amb tots amb els que amb els nostres esforços mantenim aquest alt nivell de vida d’uns quants? per quan la tan tararejada igualtat entre les persones ? a no, que això ens diuen que es una utopia.