Impostos

Ara diuen que volen tornar a imposar l’impost de successions, recordem que la seva eliminació va ser un dels puntals de les campanyes electorals al nostre país; aquí cada un de nosaltres pot opinar lliurament, de si esta d’acord amb carregar fiscalment a l’hereu d’un patrimoni, pel qual ja es van pagar els seus impostos en el moment de l’adquisició, o el que s’ha de fer, es carregar amb impostos l’adquisició del be en qüestió, quan es produeix. Es curiós però, que el polític de torn sempre castiga al poble, mai assumeix la responsabilitat de la irresponsabilitat que ha acabat amb les fites aconseguides pels ciutadans; i quan dic això, es perquè si fem una repassada a tot allò que ara fan els polítics, ens adonem de que totes les mesures confiscatories que estan desenvolupant, no serveixen per a res; be si que serveixen, serveixen per fer que el ciutadà sigui cada vegada més i més pobre, tan financerament, com socialment. Fem una repassada ràpida al que han fet els polítics; primer, i si parlem d’impostos, a més dels de successions, recordem que ells no obliden pas els de patrimoni; tampoc es volen recordar de que en tots aquests darrers anys de transaccions multimilionàries de finques, s’han recaptat milions de diners en plusvàlues, en transmissions patrimonials i en tot tipus d’impostos; i el més greu es que, ara quan tot plegat ha petat, i al parlar de dacions, l’administració publica encara te la barra de voler cobrar plusvàlues a famílies que han lliurat el seu habitatge en dació, quan en molts casos aquesta cessió de la finca es fa per un import inferior al de la compra, i això el que tindria que significar, es que l’administració tornes diners als afectats, no? Com ja he dit en alguna ocasió, tenim un vint-i-tants per cent d’atur, als funcionaris els hi han reduït el sou en un percentatge prou important, però no he vist cap polític que hagi passat a l’atur, ni a cap polític que hagi tingut una rebaixa del sou, massa sovint molt més elevat del salari mínim interprofessional. Es diu que un bon empresari, o un bon responsable d’empresa, es demostra precisament en època de vaques magres, al cap i a la fi, ser un bon directiu en època de vaques grasses, esta a l’abast de qualsevol “xitxarel•lo”; en el mon polític passa el mateix, en època de vaques grasses es quan s’havia d’haver planificat amb molta cura, el futur dels ciutadans de cara a les èpoques de vaques magres; però que es el que van fer la majoria de polítics?, van abraçar la disbauxa i la mala gestió, quan no la mala fe que ara s’ha demostrat en alguns fets vergonyosos. No es tracta pas de defensar que no es paguin impostos, els impostos hi han de ser, i més quan volem serveis públics, perquè no ens enganyem pas gens ni mica, ara i sempre l’altra cara de la moneda dels serveis públics gratuïts, es una carrega fiscal en consonància amb els serveis que es reben; el que no pot ser i el que es més lamentable, es que massa sovint els diners recaptats via impostos, s’han perdut pel camí, abans d’arribar a ser utilitzats en serveis als ciutadans; i el que no hem d’oblidar mai, es que hem d’exigir als nostres polítics que donin al poble serveis mínims de qualitat, sense assumir serveis que podríem qualificar, si no luxosos, si minoritaris. Un darrer exemple del que dic, pressupostos del 2014 a Espanya, es destina el mateix import a defensa, que a sanitat més educació conjuntament; suposo que no cal dir res mes.