Hipòcrites

Normalment se’m desperta l’afany per escriure en veure o llegir noticies que xoquen amb la meva visió de les coses encara que pugui estar errat en les meves conclusions.
Regularment intento llegir la premsa escrita, diàriament en fullejo tres, i amb caire mes esporàdic tres més, sense oblidar una visió més o menys profunda de les noticies televisives.
Aquest cap de setmana per raons que no venen al cas, he tingut que passar moltes hores tancat, i he tingut temps de llegir forces titulars de premsa, i tot i que s’escriu molt envers les properes eleccions, i que tenia moltes ganes de ficar-me amb els polítics més propers, de fet n’hi ha que en son mereixedors, al final m’he quedat amb dos titulars que son reflexos molt clars del títol d’aquestes línies: hipòcrites.
Per un costat la Vanguardia, publicava una ressenya de la polèmica sorgida pel fet de que l’actriu Jane Fonda, en un programa de la NBC commemorant els 15 anys de l’obra coneguda amb el nom de “els monòlegs de la vagina” a l’actriu se li ocórrer deixar anar un col·loquial “cony” en lloc de “vagina” i es va ensorrar el cel, sembla ser que hi va haver tal quantitat de trucades per desqualificar el mot pronunciat per l’actriu, que una de les presentadores va sortir a la tele a demanar disculpes per aquesta paraula “malsonant”.
En una altra pagina del mateix diari, es parla dels assassinats a Il·linois, on un individu va matar cinc persones amb diverses armes de foc, la meitat de les quals sembla ser que s’havien adquirit tot i la llei que recentment va ser aprovada per evitar que, individus amb historial de problemes mentals, com en aquest cas, poguessin adquirir armes. Per si amb això no en tenim prou, avançant una mica pel mateix article, trobem una altra perla dels americans, sembla ser que ja abans d’aquests fets, dotze estats del nord d’Amèrica es plantejaven autoritzar en els campus universitaris, les armes de foc com a mitja d’autodefensa.
Aquesta societat nostra es molt i molt hipòcrita, un ja n’és conscient, però tot i així sempre sobta quan un munt de gent s’escandalitza perquè algú utilitza algun terme lingüístic diguem que poc apropiat, encara que sigui un mot que s’utilitza al carrer en el dia a dia, però es clar no es pot dir per televisió, es un d’aquells mots que es vol fer veure que no existeixen, encara que son utilitzats per tothom.
Ara be, hem d’assistir impassibles a que es legisli a favor de l’increment indiscriminat d’armes de foc, i no a les guerres, no, concretament a moltes de les universitats, que al cap i a la fi son les que han de formar a la generació vinent; i tot justificat com a mitja per l’autodefensa dels assistents; de bojos. Podem imaginar les universitats amb alumnes amb eines d’aquest tipus.
Perquè no estem disposats a escoltar determinades paraules perquè aquestes fereixen les nostres oïdes, però si que estem disposats a utilitzar-les en el moment que ens doni la real gana?
Perquè protegim, i en ocasions jo crec que excessivament, al nostre jovent de qualsevol “atac” extern, i en canvi els hi posarem legalment armes a les mans perquè puguin defensar-se, sense oblidar que aquestes eines en mans de determinats individus es converteixen en mortals?
I algú encara es preguntarà el perquè de criticar-nos com a hipòcrites? no ens enganyem, es d’hipòcrites el fet de que tinguem més pudor i més pànic social a una determinada paraula, que algú pot qualificar de malsonant, que a el fet d’ajudar als nostres fills a que es matin entre ells.
Tampoc voldria caure en la opció més senzilla, que es criticar als legisladors, en el fons ells es mereixen les nostres esbroncades, però crec que nosaltres hi tenim molt a dir, molt a fer; primer exigint als polítics que legislin amb la serietat, que ens mereixem tots els ciutadans, en segon lloc exigint als polítics que compleixin i facin complir les lleis vigents, i en tercer lloc, i no per això menys important, el fet de complir com a ciutadans, com a pares i com a persones responsables; si ja se que això pot semblar que jo em considero perfecte, però no, no es així, i els que estan molt prop meu, a part de tenir el dret a criticar-me saben que una de les coses que no intento oblidar mai, es el fet de que soc un humà com els altres, amb alguna virtut i un munt de defectes; però una cosa si que tinc clara, i es que ja es l’hora de que tots plegats fem pinya per aconseguir que totes aquestes hipocresies del dia a dia desapareixint i que el que realment ens importi, no es el fet de que algú pugui dir una paraula “malsonant” en algun mitja públic, sinó el fet de que hem de trobar altres solucions a la violència de qualsevol tipus que es produeix en tots els àmbits socials, i no tinc cap dubte de que qualsevol solució que es plantegi, no passa precisament per fer que cada dia hi hagi més jovent, amb possibilitats de que només fent un trist moviment de dit, puguin eliminar de sobte, el somriure, l’alè i la joia de una altre persona, possiblement pensant que es per autodefensa i amb tota la gravetat que això significa; però qui pot garantir que ningú de tots els que portin armes, no farà el pas erroni de creuar la línia, molt imaginaria, que hi ha entre l’autodefensa i l’agressió? no ens enganyem, si jo crec o decideixo que estic o puc estar en perill, qui em farà aturar perquè no faci una agressió, un atac preventiu d’autodefensa?
Que volem? assolir una societat ben parlada i plena de possibles assassins, o be una societat que comet errades lingüístiques per que desitja viure en pau i harmonia?