Globalització

Temps enrera feia referència a la problemàtica de les pensions, ara hi he tornat a pensar a raó de l’article publicat a la Vanguardia (07.04.2007) amb el titular: “El FMI admet per primer cop que la globalització perjudica als sous”; i que es pensaven?, que el fet de fer treballar a les persones dels països pobres, a uns preus irrisoris, portaria més riquesa? La oferta de treball global, es va quadruplicar entre el 1980 i el 2005, el mateix article diu que segons les Nacions Unides, la població en edat de treballar augmentarà entre el 40% i el 100% de cara al 2050; la realitat es que fins ara i en el futur la oferta de treball ha crescut i creixerà molt més ràpidament que la demanda, o sigui que cada vegada hi ha més gent per treballar i menys llocs per ocupar.
I quina relació te tot això de la globalització del treball amb les pensions? pensem una mica, la globalització del treball ha portat que les empreses buscant una reducció molt important de les despeses de ma d’obra, ha traslladat les seves plantes de producció i cada cop amb més, també els serveis a països amb sous més baixos, molt més baixos, això fa que els costos de producció s’han reduït fortament, però no s’han reduït amb la mateixa proporció els preus dels productes quan es venen als països industrialitzats, actualment tenim uns costos de producció a raó de preu/hora en funció dels mercats tercermundistes, però els preus de venda dels productes son en funció dels mercats dels països de l’anomenat primer mon.
El salaris en aquests països anomenats en vies de desenvolupament, pels que tenen feina, son tan baixos, que tots plegats tan els que tenen feina com els que no en tenen, es veuen abocats a immigrar als nostres preuats països industrialitzats, encara que fent les feines que nosaltres no volem fer i amb tota la lògica del nostre mon, a uns preus molt més baixos dels que nosaltres estaríem disposats a percebe.
No ens enganyem si aquí hi ha un munt de gent que fa feina a uns preus més reduïts, en moments de vaques magres, l’atur augmentarà i lògicament començarà pels salaris més elevats, i això ens portarà a que uns, per estar a l’atur i els altres per tenir uns salaris excessivament reduïts, no podrem preparar un pla de pensions privat, i no ens enganyem amb un mon cada vegada més poblat, i amb la poca imaginació dels nostres governants, la pensions publiques faran tremolar.
Som conscients de que la única cosa que actualment fa bellugar el món, es la possibilitat de fer negoci? precisament aquests darrers dies, s’ha posat en dubte la veracitat de les actuacions de una determinada ONG, i ens trobem en un punt en el que lamentablement queda reflectit el popular refrany de que: “el que no son pessetes, son punyetes”; però de moment intentem aclarir a quins preus fabriquen determinades multinacionals en els països del tercer mon, la premsa diu que amb ma d’obra molt i molt joveneta, amb nens baja, i a quins preus venen els seus productes a les botigues dels països rics, i tindrem dues sorpreses, una que serem incapaços d’esbrinar aquestes xifres, l’altra que dels beneficis obtinguts al primer mon, no s’en beneficien en el tercer mon; i que vol dir tot això? clarissim, els treballadors son un engranatge més de la maquinaria posada al servei dels que només busquen beneficis al preu que sigui, i com tota peça industrial, quan no serveix, es llença. Pobres treballadors, els sous que tenen i quins els esperen.