Futur i crisi

Dues paraules que poden tenir diversos significats segons les diferents combinacions que utilitzem, com serà la crisi del futur? o be, tindrem crisi en el futur? o fins i tot amb motiu de la crisi, tindrem un futur?, no se quina combinació escollir, però abans de seguir amb el dubte, voldria fer una reflexió amb les paraules que el Sr Greenspan va dir en una entrevista publicada per la BBC; d’entrada esmentar que del 1987 al 2006, va ser el president de la Reserva Federal dels Estats Units; també dir que hi ha gent que el considera en part responsable de l’actual crisi, per ser el creador d’un model financer anglosaxó amb tipus baixos, i escassa regulació dels intermediaris financers aliens a la banca comercial. Un cop hem situat l’Alan Greenspan, i com ja deia abans, ell pensa que la crisi financera “tornarà, però serà del tot diferent” i el motiu que ens dona, es la capacitat insaciable de l’esser humà quan fa front a un llarg període de prosperitat, de presumir que aquest període continuarà indefinidament.
Pensem una mica en el que diu aquest senyor, en el futur també tindrem més crisi i cap serà com aquesta d’ara, perquè mai hi han dues crisi que s’assemblin, i mai tenen res en comú, a excepció de la naturalesa humana; o sigui que l’únic problema, en realitat, radica en la naturalesa humana, i a no ser que algú trobi el com poder canviar la naturalesa dels humans, malauradament la crisi es inevitable.
De cara al futur Alan Greenspan ha recomanat als governs i a les institucions financeres que han de lluitar contra el frau, i també que incrementin els requisits de capitalització dels bancs. Si un busca a internet, troba infinitat d’explicacions del perquè de la crisi, els motius i repercussions. Hi ha explicacions per tots els gustos i per totes les tendències, com sempre es busca culpables de la situació, encara que no he trobat a ningú que digui que tots plegats necessitem fer examen de consciencia; i perquè, algú es preguntarà, es molt senzill, tot i que segur que ell també ha fet coses malament, voldria donar la raó al Sr. Greenspan en una cosa, i es que bona part de culpa es nostra, de tots plegats, ell diu de la naturalesa humana, perquè majoritàriament posem davant de tot els interessos materials, i això fa que perdem la noció de la realitat, deixem de tocar de peus a terra, i acabem deixant-nos arrossegar pels guanys que aparentment son fàcils i ràpids, i ens oblidem d’allò tan nostre de tenir seny, i de que “ningú dona duros a quatre peles”.
Voleu dir que encara no es hora de reflexionar, d’actuar, de fer el petit gest individual que sigui el principi d’un nou camí que ens ha de portar a tenir, en un futur el més proper possible, aquesta societat que tan prediquem que volem, però que no hi fem gran cosa per aconseguir-la. Voldria recuperar les paraules de l’Alan Greenspan i que tots plegats les gravéssim profundament en el nostre cap: “si no modifiquem la naturalesa humana, la crisi es inevitable”, i si continuem així possiblement en el futur tindrem crisis més dures i també més doloroses que l’actual. I sabeu el que també es molt preocupant, que segons Xavier Sala i Martin una de les coses que tenen en comú aquesta crisi i la del 1929 es que els governs no s’enteren de res, ni ara i abans, i el fet de que els governs utilitzin la borsa per decidir les seves politiques econòmiques es una bogeria que demostra que estan ben perduts, tan els d’ara com els del 1929. Com som eh, no som capaços de fer res per evitar crisis, ja es diu que l’esser humà es l’únic que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra; encara que el més fotut de tot plegat, es que qualsevol fet, qualsevol situació, qualsevol fita, nomes es mira en clau econòmica, es a dir que el que importa no es el benestar de la gent, sinó els beneficis que s’obtenen; tan se val si parlem de medicina com d’educació, de la gent gran o de la quitxalla; si parlem de medicina, manquen metges; si parlem d’educació, el nivell educatiu es molt baix; si parlem de gent gran, pensions ínfimes, i si parlem de quitxalla ja tenim clar el futur que els hi volem deixar? em sembla que no, pensem-hi una mica, ja toca.