I ja en són …. es igual, darrerament ha convingut fer sortir a la llum un parell dels anomenats “atacs de falsa bandera” centrats en el món polític, com si aquest cercle, aquest col·lectiu, el dels polítics, necessites més barrabassades de caps calents; el primer uns cartells amb imatges dels germans Maragall i amb una frase feridora per tots els que pateixen, familiars inclosos, aquesta malaltia; el segon un ninot penjat en un pont amb la cara d’en Junqueras i un rètol d’erc.
Estic convençut que n’hi ha més, no se si d’aquest mateix partit, però d’altres formacions polítiques segur que si; quan a un il·luminat se li encén la bombeta de les idees, si, aquella que en els còmics de paper acostumava a sortir-hi sovint, creu que s’ha d’aprofitar la “gran idea” que ha tingut i explotar-la fins que ja faci pudor o fins que faci fàstic de veure-la, encara que en la majoria d’ocasions nomes li agrada a ell o a ella, l’inventor o inventora.
Com deia, per tot arreu surten accions, campanyes, negocis que podríem qualificar de més o menys encertades, grotesques, ridícules, feridores … es igual, hi ha un personatge que es creu un creador d’idees i que les presenta com aquelles que han de revolucionar la societat, el món en general, això ho entenc, el que no entenc es que després responsables de pes del partit, de l’entitat o d’una companyia en concret, escoltin, valorin positivament i acabin comprant aquestes idees esbojarrades i que sovint ratllen la legalitat, o si més no ratllen allò que avui en dia es repeteix tan sovint, ratllen l’ètica social.
I en tots aquests casos sempre queda una pregunta sense contestar, quan algú pensa en crear aquests tipus d’activitats, perquè no es dedica nomes a pensar en benefici de l’entorn més proper i de la societat en general, i no en un benefici unidireccional? … ah no, queden més preguntes: el primer que comença a aixecar la catifa, perquè ho fa? desenganys amorosos o de manca de lleialtat intra partit o empresa? pactes econòmics o de cadira incomplerts? enveges?
Es penós que els ciutadans tinguem que escoltar contínuament les lliçons d’ètica i de moral amb que ens obsequien els polítics, tot i que en un moment o altre sorgeixen aquestes accions menyspreables d’alguns dels responsables d’algunes formacions, i no ens enganyem, son de tots els colors, i de totes les tendències imaginades, al cap i a la fi de personatges menyspreables n´hi han a atot arreu.
No ens hem de centrar pas en aquests dos casos esmentats, repeteixo que a tot arreu si ho busquéssim be, n’hi trobaríem, nomes toca exigir primer, que deixin de fer accions d’aquest baix nivell, i segon de les que ja s’han produït, que depurin i netegin en la seva totalitat als responsables, com es faria en una ferida infectada, nomes així potser començarem a tornar a escoltar i creure als polítics. Guanyin-s’ho. Imatge de Missartem a Pixabay.