Estem bé

Com a ciutadà em preocupa els politics més propers que tenim, sense rebuscar gaire, avui mateix a la premsa tenim dos exemples ben clars del que dic; un, l’alcalde de Vic, argumenta que la crisi actual pot ser una oportunitat d’or per aconseguir que en dos o tres anys a Catalunya tinguem un estat propi; i l’altra, l’aeri d’Esparraguera a Olesa va fer el seu darrer viatge aquest dissabte.
A veure, llegint el diari, com a català no se si m’interessa la independència de Catalunya, i dic que no se si m’interessa, perquè no he pogut llegir cap argument coherent que em justifiqui aquest benefici; no se si el benefici es econòmic, es polític, el benefici es per a tots els catalans, nomes per uns quants, per a qui es un benefici la independència? No he llegit cap estudi econòmic que ho justifiqui, i el que si que tinc clar com a català que soc, es que no puc voler una independència que nomes es recolza en les ganes de deixar Espanya al preu que sigui; el que tinc clar, es que la relació amb la resta de països que hi ha al voltant ha de canviar, i ha de canviar el més aviat possible, però hem de tenir molt clar com s’ha de fer, no val que uns quants politics ens vulguin convèncer perquè es el que ara toca, no senyors no, argumentin el que volen fer, justifiquin com ho pensen desenvolupar, i com ens ha de beneficiar aquesta opció.
Ara, per un moment passem a parlar de l’aeri que esmentava al paràgraf inicial; el servei en qüestió va significar, suposo, una inversió important en el seu moment, va començar a funcionar el 2005, i en aquell moment les previsions que es feien d’usuaris, eren d’uns 250.000 viatgers/any, i ara la realitat es diferent, es molt diferent: 98.000 usuaris es el que va tenir el servei en el decurs del 2010, i davant de la realitat la opció es tenir unes instal•lacions tancades, que ens porten, com massa sovint passa, a tenir munts de diners enterrats, sense cap utilitat i que son necessaris per a altres activitats.
Son dues coses que a priori no tenen cap connexió l’una amb l’altra, i es veritat, que hi te a veure la independència de la nostra estimada Catalunya amb l’aeri d’Esparraguera? per a mi nomes hi ha una connexió, i son els politics. Algú em dirà, vas errat “tio”, també es possible, però no, per mi no, perquè al cap i a la fi, un es el resultat final d’una decisió que humilment opino que mai va ser seriosament avaluada, i això es el que no vull que passi amb l’altra; perquè a veure, si la decisió de invertir a l’aeri, el finalitzen tancant el servei perquè no assoleix les xifres previstes inicialment; parlar de la independència de Catalunya, sense un estudi seriós, ens pot acabar portant a un fracàs, i si es així, que es el que farem? pensen tancar també el nostre país? tenen clar els senyors politics, que això no es un joc? tenen clar que el fet de que governin es perquè els hi permetem nosaltres, i que no tenen el dret a decidir sense el nostre permís? tenen clar que si no ens expliquen amb raons, que hi guanyem i quin risc hi tenim, nosaltres no podem decidir amb seny, coherència i fonament? Els catalans no podem permetre, no hem de permetre, que qui ens ha governat, ens governa i ens governarà, no respongui de les seves decisions errònies i més quan aquestes solen ser nefastes pels ciutadans. Prou, acabem ja amb els nombrosos politics il•luminats.
I tornant a la independència, parlem-ne, però parlem-ne amb el cap clar, no nomes en parlem perquè políticament es el que toca i el que dona vots, parlem-ne per conèixer com ens beneficiarà i quan ens costarà; els catalans ja estem tips de que politiquets de joguina ens compliquin el futur.