Llegia avui a VilaWeb un article signat per EFE/Redacció amb el titular “L’espionatge i la guerra bruta contra Mas els haurà d’investigar l’Audiència espanyola” diu l’article que un jutjat de Barcelona no li admet la querella perquè fets denunciats van tenir lloc quan exercia el càrrec de president de la Generalitat.
No conec amb profunditat al MH President Mas, el conec com la majoria de catalans, pel que diu la premsa, de tots colors, les teles d’aquí i de les espanyes i pel que diuen els oponents polítics, però també vaig tenir la sort i el privilegi de fer-li el que podríem dir-ne una entrevista “no convencional”, i quan dic que la entrevista no es podia considerar estàndard, es perquè quasi no vam parlar de política. Som de la mateixa “quinta” i la proposta era aquesta, parlar de coses del nostre bagatge com a persones, vivències, família … ho podeu veure al canal audiovisual l’Associació SFB Media , i això em va permetre gaudir de la seva personalitat, de la seva experiència, del seu saber fer i de la seva integritat com a persona durant una estoneta, gràcies President.
De l’entrevista, per lligar amb aquest article d’avui, nomes unes paraules de les que deia el MH President a la meva pregunta de com viu la política la família, la resposta era que això de la política es un món dur, molt dur, molt més dur del que la gent es pot arribar a pensar, afegint que fins i tot es un mon salvatge en alguns moments, i que no sempre es agraït, més aviat el contrari, i amb una dedicació total i sense horaris.
Avui abans de posar-me a escriure aquestes quatre ratlles, m’he tornat a mirar la gravació, i no, no tingueu por que parli d’aquell enregistrament, tot i que ara amb la distancia del temps, veig mes clar que això de dedicar-se a la política no esta ben remunerat socialment, i no parlo pas de diners, parlo de que tot i voler fer les coses be, nomes hi ha entrebancs, nomes hi ha rancúnies, nomes es ficar-se un mon sovint salvatge.
I ara anem per la situació d’avui dia, es diu a l’article que un dels capitostos de la trama li deia a l’altra: aquesta guerra és perquè aquests paios no tinguin majoria absoluta, o sigui que tot plegat no era per defensar els drets i el benestar dels ciutadans espanyols i catalans, tot plegat era per desfenestrar, per enfonsar, per intentar destruir a l’oponent polític, en aquesta ocasió al MH President Mas i altres líders catalans. I més tard hem conegut allò de l’anomenada policia patriòtica, el Pegasos i l’operació Catalunya. Aquí crec que es fa necessari recordar una frase d’en Trias, a la comissió de l’operació Catalunya: “No pretenc que vagin a la presó, però que passin vergonya”, es molt dolorós assumir que els que actuen així, mai passen vergonya, la van perdre o possiblement no n’han tingut mai.
Però reprenem el fil, diu l’article que el corresponent jutge d’instrucció de Barcelona decideix de no admetre a tràmit la querella que va presentar el president Artur Mas contra l’ex-ministre d’Interior espanyol i altres responsables de l’anomenada policia patriòtica, perquè considera que la competència per a investigar els fets correspondria a l’Audiència espanyola. Jo no se qui coi ha de jutjat aquests fets, el que si que esta clar, es que no pot ser que es vulnerin drets fonamentals dels ciutadans, siguin polítics o no, i que no passi res, no pot ser que els “vulneradors” puguin continuar fent disbarats, saltant-se la llei, trepitjant el poble, i que tinguem que aguantar qui els venera, qui els defensa i qui no es veu amb cor de jutjar-los. Imatge de SFB Media (Dani Casas)