Espanyolitzant

Aquests darrers mesos, els polítics han arribat a dir i a fer tantes coses, que mereixien com a mínim una critica, encara que en algun cas, el més adient seria anar més enllà i aconseguir que deixessin el seu càrrec per la demostració d’ineptitud que fan contínuament. Son tantes i tantes les coses a denunciar públicament, que en el meu cas vaig quedar del tot col•lapsat, i ja no sabia per on començar a escriure; finalment i per reprendre el fil de tornar a posar en un full alguna d’aquestes situacions, no se si dir-ne esperpèntiques o fora de to; el cas es que sigui quin sigui l’adjectiu que hi vulguem aplicar, no podem deixar que les persones que obren la boca per dir aquestes bajanades, es quedin tranquils i amb total impunitat. Com deia podia parlar de molts polítics, la feina que fan sovint no es de bon polític encara que el sou que tenen si que ho es, però en aquest cas parlem del senyor que vol espanyolitzar als escolars catalans; nomes llegir això ja em be picor per tot el cos, perquè el meu cap recorda tot el que he llegit de quan es van espanyolitzar les “ameriques”, ara pretenen fer el mateix amb els catalans?, però dit el que va dir aquest senyor, greu, molt greu, perquè es lamentable que avui en dia encara hi hagi gent que defensa aquest tipus de coses sense coneixement de la realitat, suposo que també es el que vol, ja que si dones una petita volta per diversos carrers i locals de Barcelona, comprovaria que tal i com ja fa temps que vaig manifestar en anteriors escrits, el més normal es que quan surts a passejar o entres en algun local comercial, si vols que et donin el que demanes, massa sovint ho has de fer en espanyol; senyor Ministre, el convido a venir a Barcelona a verificar el que li dic, no es cap invenció, es una realitat; el convido, però vostè paga, que te un sou prou elevat. Ara be, dit això, i tot buscant per internet, he trobat altres “perles” que em fan preguntar si volem treballar per un mon millor o alguns nomes volen treballar pel seu mon millor?, algú ha vingut a dir que la paraula escollida pel ministre no es la més adient, que s’ha equivocat, i diu que la més adient seria la de “civilitzar” als escolars catalans; cony, ara resulta que a més de no estimar als espanyols, els martiritzen; patètic. Al marge de si tenim dret a la independència o no, al marge de si acabem tenint els polítics que mereixem o no, el que emprenya més de tot plegat, es que uns quants personatges que no han demostrat res de res, siguin polítics, periodistes o qualsevol “lobie” que influencia en el dia a dia de les persones, vulguin decidir per tots nosaltres, imposant-nos el que diuen que es millor, el que no ens expliquen es per qui es millor; i si voleu repassem tot allò que s’ha fet els darrers anys en benefici de no se sap qui; veureu que hi ha moltes coses que ni s’han estrenat, que no s’han utilitzat mai, però si que si han destinat milions i milions de diners, que ara son els que manquen, i que permetrien viure amb molta menys crisi. Quan el senyor ministre diu espanyolitzar, que vol dir?, he llegit que el que vol es que els nens catalans, se sentin orgullosos de ser espanyols i catalans a l’hora; senyor ministre l’orgull de qualsevol cosa no s’imposa, no serveix de res; aquest orgull que vostè predica s’ha de guanyar, l’han de guanyar, en aquest cas, les persones que dirigeixen el país; per casualitat vostè s’ha preguntat quants espanyols se senten orgullosos de ser-ho amb els dirigents que tenim?, i si el primer referèndum que féssim fos aquest?, encara que es possible que el senyor ministre sigui un infiltrat dels catalans, perquè no ens enganyem, amb declaracions com aquesta, el que pot aconseguir, es precisament el contrari del que predica, senzillament la reacció de molts catalans, suposo que serà estar encara més en contra d’Espanya; senyor ministre, ha pensat el que ha dit?, es un infiltrat dels catalans?, o nomes es que enraona sense solta ni volta?